Rachel Harmisch
S’acosta Mozart al Liceu i algú ja m’ha dit que l’han vist per Canaletes enfilant Rambla avall.
Cal doncs que comencem a submergir-nos envair-nos en la seva meravellosa música i per aquest dissabte m’ha semblat apropiat escoltar l’ària per a soprano i orquestra KV 418, Vorrei Spiegarvi, oh Dio!.
Inicialment aquesta ària tenia que ser inserida, juntament amb “No, che non sei capace”, KV 419 i “Per pietà, non riocercate” KV 420, en les representacions que es van fer l’any 1783 al Burgtheater de Viena de l’òpera, Il Curioso Indiscreto de Pasquale Anfossi , un compositor italià nascut el 1727 i mort a Roma el 1797, en el seu temps apreciat per les seves òperes (aquí la llista), però avui en dia absolutament eclipsat per Mozart i fins i tot Salieri.
El geni salzburguès va deixar les tres àries sense acabar i posteriorment les va catalogar com a àries de concert. En el cas de la que ens ocupa avui, el “Vorrei spiegarvi…” diuen que a Donizetti el va inspirar alhora de composar l’ària de la bogeria de la Lucia di Lammermoor.
Mozart sempre sorprèn, ja sigui per la seva originalitat melòdica, per l’exigent tractament vocal o pel delicat i virtuosístic acompanyament orquestral, com podreu apreciar tot seguit i des de l’acompanyament inicial d’aquesta ària.
Avui us proposo la versió d’una jove soprano suïssa, a la que Claudio Abbado està apadrinant, fent-la participar a molts dels concerts i òperes que dirigeix. Ja la podem veure en un Youtube de l’any 1999, on va participar en el concert homenatge a Karajan que es va celebrar a Salzburg, sota la direcció del mestre milanès.
No és la típica soprano lleugera, que són les que han acabat portant en repertori aquesta ària, per les seves complicades ascensions a la zona més aguda de la tessitura. La Harnisch té més cos a la veu, és una lírica que encara pot accedir als sobreaguts amb netedat i precisió, malgrat que com podreu comprovar, al final de la seva intervenció, quan Mozart li exigeix baixar per fer un greu d’aquells tan criminals per a les sopranos lleugeres (com succeeix a la Constanze, la Donna Anna, la Fiordilligi o la Vitelia, entre moltes d’altres), a ella li suposa l’únic moment poc reeixit d’una interpretació decididament deliciosa.
He pensat que per un greu mal donat (segurament mal respirat), no podia deixar de portar-vos avui a aquesta soprano poc sovintejada en els blogs que acostumo a visitar.
Rachel Harnisch va debutar com a cantant d’òpera, l’any 2000 a Berna cantant la Pamina i el mateix any a Ginebra cantà la seva primera Micaela, l’any 2001 va ser la Zerlina de Harnoncourt a Zuric i va participar en l’estrena a Suïssa de l’òpera de Kaija Saariaho, L’amour de loin. A l’any 2003 va fer Melisande a Berna i va debutar al maggio Musicale Fiorentino amb la Marzellina. El mateix any va cantar a Marsella (Pamina) i la Xenia del Boris a Ginebra. Al 2008 va cantar l’Antonia de Les Contes d’Hoffmann a Ginebra i la Marzellina de Fidelio a Ferrara i Modena dirigida per Claudio Abbado, i l’any passat la Comtessa de Le Nozze di Figaro a Dresde.
Els propers compromisos pel 2010 són:
El Rèquiem de Mozart al Auditori Pedrotti de Torino, dirigida per Christopher Hogwood, la part de la soprano de la 9ª simfonia de Beethoven sota la direcció de Vladimir Ashkenazy i al Festival de Lausanne per Christian Zacharias, la Blanche de Dialogue des Carmelites a Berna, la 4ª simfonia de Mahler dirigida per Antonio Pappano a Cagliari, i la segona (Resurrecció) dirigida per Abbado al Teatro alla Scala de Milà, la Pamina a Toulousse i el Fidelio al Festival de Lucerna, sota la direcció, altre cop, de Claudio Abbado.
La versió que escoltarem va ser gravada al Auditorio Pedrotti de Torí el 29 d’abril del 2009.
A Rachel Harnisch l’acompanya la Mahler Chamber Orchestra dirigida per Claudio Abbado.
Ja em direu que us ha semblat i si voleu baixar-vos l’ària, premeu AQUÍ
IN FERNEM LAND 
Vull creure que el Wolfi havia discutit amb la seva dona aquella mateixa tarda; quina mala pensada! Quant ha baixat? Tres octaves de cop i volta? Això no es fa!
La senyora Harnisch m’ha semblat poc… dolça; el timbre no m’acaba de quadrar amb l’oboè, però puc estar equivocat.
M'agradaM'agrada
No he escoltat cap versió d’aquesta ària de concert on la soprano resolgui aquesta baixada infernal de manera del tot convincent, si bé les grans sopranos mozartianes tenen una mica més de cura que aquesta noia, que si Abbado s’ha fixat tant en ella, voldria imaginar que és per alguna cosa més musical que física.
Si que m’ha agradat, precisament per no ser una lleugera, però la meva versió és aquesta:
M'agradaM'agrada
ay si Joaquim, si anda Mozart ya rondando por las Ramblas no le hagamos un feo…
esta aria me ha parecido una maravilla, la versión de la Dessay que propone Concep me ha gustado mucho
M'agradaM'agrada
Ah, que bien sienta una doble ración de Mozart!
Pero yo me quedo con Dessay.
M'agradaM'agrada
La Rachel Harmisch que he conegut gràcias a tu, Joaquim, m’ha agradat però la versió Dessay que ens fa arribar la Concep és difícil de millorar i resolt el pas abismal de l’agut al greu amb unes altres condicions.
Escoltar-les a totes dues ha estat un plaer.
M'agradaM'agrada
Estimats infernemlandaires.
No pretenia que penssesiu que la versió de la Rachel Harmisch del Vorrei spiegarvi oh Dio!, és la que més m’agrada.
Efectivament la Dessay està magnífica, com també ho està la Gruberova i la que ara us deixo aquí, potser la que m’agrada més de totes, però el cas és que aquesta senyora, fins ahir desconeguda per a mi, em va cridar l’atenció i per això la vaig fer passar per In Fernem Land, com he fet amb altres.
Ara si, ara us deixo una interpretació dolça, a veure si agrada al pianista i a tota la resta. Aquí ja em deixo dir de tot.
Canta Christine Schäfer i l’acompanya la Berliner Philharmoniker dirigida per Claudio Abbado, premeu AQUÍ per escoltar i fins i tot baixar, si us agrada, és clar.
M'agradaM'agrada
Una ària preciosa i difícil, i tenim referents de com s’ha de cantar A mi particularment i sense fer comparacions m’encanta escoltar-la per la soprano americana Beverly Sills.
M'agradaM'agrada
Solament l’inici orquestral ja fa preveure que serà una ària delicadíssima, sens dubte una de les àries més belles que s’hagin escrit mai.
M'agradaM'agrada
Personalment penso que les tres sopranos per damunt de tot son tres bones cantants i tres bones musics (dins el racó musical que millor els escau)… Però penso que la veu humana és un instrument que, contràriament a tots els altres (que son màquines), té uns límits físics subordinats a les característiques corporals de cada cos que no es poden eludir: el pes i la dimensió del diafragma, el tamany de les cordes vocals, la força de la musculatura abdominal… Tot això i més fa que existeixin sopranos molts diferents, lleugeres, líriques, dramàtiques… I cada veu pot aportar a la música, des dels seus límits, coses infinites, però sempre acceptant les limitacions de ser cantant….
Sempre es poden temptejar les fronteres (la Dessay a fet de Manon, de Traviata…) però amb subtilesa i respecte tant per un mateix com per la música.
Amb això vull dir que tant la Schäfer com la Harnisch ho fan molt bé, son dues musics fantàstiques (sobretot la Schäfer pel meu gust)… però aquesta aria no és per la seva veu tot i que les dues cantin el mi sobreagut que hi ha a la repetició de la part lenta. Vorrei spiegarvi és una ària que Mozart va compondre pensant exclusivament amb la seva cunyada o esposa (ara no ho recordo bé), que era una soprano lleugera… com la Dessay. Penso que és normal que la interpretació de la Natali sigui la millor… està cantant una cosa que és per el seu instrument en tots els sentits: el tenuto sempre suau, els aguts pianissimo, la naturalitat en els reguistres alts…
La Schäfer que faci de Cherubino, que és un rol que si el fes la Dessay segurament faria plorar de pena, però que la soprano alemana fa brillantissimament.
Jo boto per la Dessay en aquests sentit, indiscutiblement… tot i que penso que la Dessay cantant les aries de concert de Mozart no aconsegueix la profunditat que aconsegueix amb rosl operéstics… i es que com diu ella, és una actriu que canta… llavors penso que amb les aries de concert sempre es queda en la superficialitat de fer-ho molt bé tecnicament i amb una veu preciosa… però… i que més hi ha en les aries de concert…. Un repertori bastíssim i preciosissim i terriblement profund… Aqui Mozart demostra amb escreix el geni que és!!!
Un peto!
M'agradaM'agrada