Kaliště, Bohèmia (actualment República Txeca), 7 de juliol de 1860 - Viena, 18 de maig de 1911

Va ser en el funeral de Hans von Bülow que Gustav Mahler va escoltar per primera vegada el text de l’oda de Friedrich Gottlieb Klopstock, Aufersteh’n (resurrecció) i va ser en aquell mateix instant que va decidir que ell també composaria una música per aquell text que el trasbalsà.

Aquella ansia per musicar el poema el va portar  fins a la conclusió definitiva de la que ara coneixem com, simfonia número 2 en do menor, anomenada Resurrecció.

Mahler ja havia escrit el primer moviment de la simfonia que coneixem avui i va presentar-la precisament a von Bülow, que va desaprovar enèrgicament el treball, tot i així, Mahler va continuar amb la composició dels tres moviments següents. La simfonia inicial ja estava totalment acabada l’any 1893, tot i que el músic tenia la ferma convicció que li mancava un final.

Els cinc moviments de la simfonia segueixen un procés narratiu que s’inicia amb la mort i els dubtes que genere la vida eterna. Està escrit en forma de sonata i és com una immensa marxa fúnebre, a moments colèrica i violenta. Mahler desitjava 5 minuts de pausa entre aquest primer moviment i la resta de l’obra, però no és habitual que es respecti aquest desig de l’autor.

El segon moviment ens retorna a la vida passada, als records que ens lliguen als bons moments del passat. És un típic Ländler d’aquells que desconcerten, encara hores d’ara, a tots aquells que s’apropen per primera vegada a les obres de Mahler, que alternen moments de sublim espiritualitat amb altres tan propers a la vulgaritat exquisida de les arrels de la música popular.

El tercer moviment és un scherzo que conté material emprat en el lieder “Des Antonius von Padua Fischpredigt”. És un moviment de desolació  marcat per la pèrdua de la fe, que aviat es veurà superat amb el breu i bellíssim quart moviment i que suposa la revelació de la llum, el retorn a la fe perduda, emprant un lied, Urlicht (Llum Prístina) destinat normalment a la veu de contralt, tot i que Mahler sempre parlava de la veu d’un infant celestial.

L’obra és clou de manera sublim amb el cinquè moviment que agafant com a model el quart moviment de la 9ª simfonia de Beethoven, quan rememora a l’inici els moviments anteriors, a manera de recordatori i que es clou amb un coral. Mahler retorna als temes del primer i tercer moviment, per reafirmar-se finalment amb l’esclat de la resurrecció després de la mort.

És en aquest cinquè moviment que Mahler utilitza el text de Klopstock, amb algunes modificacions fetes per ell mateix:

Chor und Sopran:
Aufersteh’n, ja aufersteh’n wirst du,
Mein Staub, nach kurzer Ruh!
Unsterblich Leben
Wird, der dich rief, dir geben.
Wieder aufzublüh’n, wirst du gesät!
Der Herr der Ernte geht
Und sammelt Garben
Uns ein, die starben!

Alt solo:
O glaube, mein Herz, o glaube:
Es geht dir nichts verloren!
Dein ist, ja dein, was du gesehnt,
Dein, was du geliebt, was du gestritten!

Sopran solo:
O glaube: Du wardst nicht umsonst geboren!
Hast nicht umsonst gelebt, gelitten!

Chor und Alt:
Was entstanden ist, das muß vergehen!
Was vergangen, auferstehen!
Hör auf zu beben!
Bereite dich zu leben!

Sopran und Alt solo:
O Schmerz! Du Alldurchdringer!
Dir bin ich entrungen.
O Tod! Du Allbezwinger!
Nun bist du bezwungen!
Mit Flügeln, die ich mir errungen,
In heißem Liebesstreben
Werd ich entschweben
Zum Licht, zu dem kein Aug’ gedrungen!

Chor:
Mit Flügeln, die ich mir errungen,
Werd ich entschweben!
Sterben werd’ ich, um zu leben!
Aufersteh’n, ja aufersteh’n wirst du,
Mein Herz, in einem Nu!
Was du geschlagen,
Zu Gott wird es dich tragen!

Cor i soprano:
Aixecar-se, sí, aixecar-se de nou,
La meva pols ho farà, després d’un breu repòs!
La vida eterna
Et donarà Aquell que t’ha cridat.
Tu has estat sembrat per florir de nou!
El Senyor de la Collita tot caminant,
Ens recull, com garbes,
els que morirem!

Contralt solo:
Tingues fe, oh cor meu, tingues fe:
Res de tu mai es perd!
Teu és, sí, ben teu el què desitjares,
Teu el que estimares, per al que lluitares!

Soprano solo:
Oh tingues fe: tu no vares néixer en va!
No has pas viscut, sofert inútilment!

Cor i contralt:
Tot allò que ha nascut, ha de morir!
I el que morí, tornar a la vida!
No tremolis més!
Prepara’t a viure!

Soprano i contralt solo:
Oh dolor! Tu que tot ho penetres!
De tu m’he alliberat.
Oh mort! Tu que tot ho abassegues!
Ara has estat vençuda!
Amb ales, que m’he guanyat,
En ardent lluita per l’amor
M’enlairaré
Vers la llum que cap ull jamai ha vist!

Cor:
Amb ales, que m’he guanyat,
M’enlairaré!
Jo moriré per tornar a viure!
Aixecar-se, sí, aixecar-se,
El meu cor ho farà en un instant!
Tot el que has combatut,
A Déu et conduirà!

Traducció al català de Salvador Pila

La versió que us proposo escoltar, prové d’un concert celebrat a la Alten Oper Frankfurt el dia 8 de maig de 2009 amb els següents protagonistes:

Simfonia núm. 2 en do menor (Resurrecció) de Gustav Mahler

hr-Sinfonieorchester
Orfeón Donostiarra
Natalie Dessay, Sopran
Alice Coote, Mezzosopran
Director: Paavo Järvi

1. Totenfeier.Ritus Fúnebres
2. Andante moderato
3. In ruhig fliessender Bewegung (Amb un moviment tranquil·lament fluent)
4. Urlicht (Llum Prístina)
5. In Tempo des Scherzos (En temps de scherzo)

Us deixaré la simfonia sencera, és clar, però no em puc resistir a deixar-vos els darrers 15 minuts amb l’esborronador pianíssim de l’Orfeón Donostiarra iniciant el “Auferstehn, ja auferstehn wirst du” (Aixecar-se, sí, aixecar-se de nou,) que jo crec humilment que no hi ha cap cor sota la capa del sol, que ho faci com ells. No oblidaré mai una versió gloriosa de l’OBC (encara OCB) sota la direcció de Franz-Paul Decker en les seves primeres temporades de titularitat (al Palau) amb Edith Mathis i Bernadette Greevy. Aquest mateix acord inicial a capella i el sorprenent i esfereïdor pianíssim, m’ha acompanyat tota la vida com un dels moments més intensos de la meva vida musical.

Aquí teniu el tast:

i aquí teniu l’enllaç de la simfonia sencera.

• Simfonia núm. 2 en do menor de Gustav Mahler – Paavo Järvi

Aquest post, amb aquesta música que trasbalsa el dedico al gat Misha i a la seva mestressa.

El proper mes de maig retornarem a la simfonia, quan el mestre Eiji Oue s’acomiadi com a Director titular de l’OBC, en uns concerts que prometen ser inoblidables.