Anna Netrebko (29 de març de 2010 a Berlín)

Avui amics, l’exuberant Anna Netrebko, immillorablement ben acompanyada per Daniel Barenboim en el recital del 29 de març de 2010 a la seu de la Filharmònica de Berlín, oferint un recital dedicat al lied rus, un recital d’aquells que els artistes que hi participen demostren el perquè del seu prestigi.

A l’Anna Netrebko normalment l’adoro, però crec, com vaig dir en el post d’abans d’ahir quan parlàvem de la Traviata, que a vegades sembla que s’hagi aposentat en la còmoda poltrona de l’autocomplaença enduta per la seva prodigiosa veu i el seu abassegador carisma. Però és en actuacions com la d’aquest liederaben dedicat a la música russa, que aquesta soprano em guanya.

Deixaré estar la seva presència física, sempre tan explosiva, i ara que la maternitat l’ha dotat d’unes corbes que l’apropen a les “maggioratas” mítiques dels anys 50 de Cinecittà, encara més. Però és que el que em meravella i sorprèn, és que no hi ha ningú en el panorama actual, sense caure en una espontaneïtat estudiada, per tant falsa, que pugui cantar un recital de lied amb aquesta expressivitat i voluptuositat física, aquesta gestualitat quasi vulgar que la fa adorable, fresca i explosiva. Veient-la amb aquest vestuari cenyit, marcant tot el que té per marcar, no he pogut evitar recordar a Marilyn a The Prince and the Showgirl de Laurence Olivier, amb la dolça ingenuïtat de la sensualitat a flor de pell i això, digueu-me el que vulgueu, s’agraeix molt en un recital de lied, on acostumats com estem a les elegàncies hieràtiques no deixa de ser fins i tot, una provocació, una bomba a la línia de flotació de l’estètica més  adotzenada de la rància tradició. Ja ho sé que precisament això que m’atrau de la Netrebko és motiu de repulsa per alguns/es, però no gi puc fer més, aquesta Netrebko em fascina.

Tan sols cal veure com entra al hemicicle a la primera part, amb aquells tirants distretament caiguts i aquella mirada entre dolça i maliciosa, per adonar-se’n que ja està trenant la teranyina abans d’obrir la boca i quan comença a cantar, aleshores ja t’ha guanyat per tota la nit o tota la vida, si el teu grau de fidelitat t’ho permet.

Discuteixo a la Netrebko belcantista, però davant de la Netrebko eslava, em sento transportat al paradís. En ocasió del disc que va gravar amb la DG i Gergiev, amb repertori rus, ja em vaig pronunciar i ara hi torno. Què no perdi el temps amb Puritani, Capuletti o Lucia, que aprofiti la seva estela mediàtica i el seu art, per exigir o millor suggerir als teatres que la vulguin contractar, el repertori eslau, on ella, a part de fer-nos, el que pressuposo serà, una Tatiana històrica, pot donar-nos a conèixer les meravelles que atresora aquest repertori i que romanen en l’oblit més absurd i així d’aquesta manera també sacseja el repertori més comú, repetit fins l’extenuació.

He trossejat el recital en quatre YouTubes, els dos primers conformen la primera part, és a dir Rimski i  el tercer i el quart al blog Txaikovski. Malauradament la televisió alemanya ens va deixar sense les dues propines, que segurament s’inclouran en el DVD que s’editarà.

1ª PART

• Nicolai Rimsky-Korsakov:
  

O chem v tishi nochey op. 40 Nr. 3
Prosti! Ne pomni dney naden’ya op. 27 Nr. 4
Ne veter, veya s vïsotï op. 43 Nr. 2
Zvonche zhavoronka pen’ye op. 43 Nr. 1
Na kholmakh Gruzii op. 3 Nr. 4
V tsarstvo rozï i vina op. 8 Nr. 5
Pesnya Zyuleyki op. 26 Nr. 4
Plenivshis’ rozoy, solovey (Vostochnïy romans) op. 2 Nr. 2
Redeyet oblakov letuchaya gryada op. 42 Nr. 3
Nimfa op. 56 Nr. 1
Son v letnyuyu noch’ op. 56 Nr. 2

2ª PART

• Piotr Ílitx Txaikovski:

Skazhi, o chom v teni vetvey op. 57 Nr. 1
Zabït tak skoro (1870)
Nochy bezumnïye op. 60 Nr. 6
Otchevo? op. 6 Nr. 5
Serenada op. 63 Nr. 6
Kolïbel’naya pesnya op. 16 Nr. 1
Ya li v pole da ne travushka bïla op. 47 Nr. 7
Sred mrachnïkh dnei op. 73 Nr. 5
Den li tsarit? op. 47 Nr. 6

BISOS
Antonín Dvořák :Ciganske melodie op. 55 Nr. 4 (Kdyz mne stará matka zpívat, zpívat ucívala)

Richard Strauss : Cäcilie op. 27 Nr. 2sti

Daniel Barenboim i Anna Netrebko, Berlín 29 de març de 2010

Estic convençut que us agradarà