IN FERNEM LAND

LES CONTES D’HOFFMANN A PARIS, algun voluntari?


Qui omplirà la butaca 7 de la fila 7 de l'amfiteatre?

Seré breu.

Si hi ha algun infernemlandaire que el proper 12 de maig (dimecres) no tingui res a fer o si té alguna cosa, pugui posposar-ho i li vingui de gust anar a Paris a veure la funció de Les Contes d’Hoffmann, en la meravellosa producció de Robert Carsen i amb el següent repartiment:

Jesus Lopez-Cobos Conductor
Robert Carsen Stage Director
Michael Levine Sets and Costumes
Jean Kalman
Lighting
Philippe Giraudeau Choreography ans movement
Patrick Marie Aubert Chorus Master

Laura Aikin Olympia
Inva Mula Antonia
Béatrice Uria-Monzon Giulietta
Ekaterina Gubanova
La Muse / Nicklausse
Giuseppe Filianoti Hoffmann
Cornelia Oncioiu Une Voix
Rodolphe Briand Spalanzani
Jason Bridges
Nathanaël
Alain Vernhes
Luther, Crespel
Léonard Pezzino Andres, Cochenille, Frantz, Pitichinaccio
Franck Ferrari Lindorf, Coppélius, Dr Miracle, Dapertutto
Vladimir Kapshuk Hermann
Yuri Kissin
Schlemil

Paris Opera Orchestra and Chorus

tan sols m’ho ha de fer saber. Tinc una localitat disponible a la fila 7, seient 7 de l’amfiteatre.

Us haig de dir que aquest oferiment és de l’amic Benigno, que escriu al blog, molt menys del que jo voldria, però que sempre em visita. A ell li serà impossible poder-hi anar per problemes diversos que ara no venen al cas, però no vol que es perdi la entrada. Molt gentilment se’m va adreçar per oferir-me-la, bé encara és més fort, me la va regalar, amb una argumentació tan contundent i convincent, com absolutament peculiar i sinó llegiu-la vosaltres mateixos (espero que me perdones Benigno, pero le he dado vueltas y más vueltas a la frase y creo que tiene que ser publicada):

Ya te digo que,en el fondo,mi postura más que altruista es un poco egoísta,porque soy de los que están plenamente convencidos de que la propiedad transitiva no es aplicable sólo a las matemáticas,sino también a la vida;así que si hay quien disfruta de aquello que uno ama,uno también lo disfruta en cierto modo,¿no te parece?

El pensament és tan contundent com extraordinària. Afortunadament no és la primera persona que conec així, però no sovintegen gaire i si ni han, malauradament queden amagades en mig de tanta mediocritat i egoisme, i la majoria de vegades no ens adonem que els tenim tan aprop, ja que com us podeu imaginar, són persones extraordinàries, fins i tot, si no regalen res material, ja que acostumen a regalar altres coses de molta més vàlua, com queda demostrat.

Jo ja li vaig dir que no podia de cap de les maneres, impossible!, però vaig proposar-li que podia anunciar-ho a In Fernem land i molt possiblement trobaríem algú interessat.

En el cas que sigui així, si-us-plau, que aquesta persona m’ho digui enviant-me un e-mail a ximowb@gmail.com i jo ja el posaré en contacte amb l’amic Benigno.

A part de les que pugui posar ell, jo poso una condició, si us sembla bé:

Qui se’n aprofiti, haurà d’escriure la crònica de la funció i serà publicada en forma de post a In Fernem Land. D’aquesta manera tots gaudirem d’allò que estima Benigno i que dona la punyetera casualitat que també estimem tots aquells que ens trobem cada dia per aquestes terres tan llunyanament properes.

En un viatge memorable, que ja he comentat més d’una vegada al blog, vaig tenir l’oportunitat de veure aquesta producció de Les Contes d’Hoffmann a la mateixa Bastille.

Aquesta producció s’ha comercialitzat en DVD i per tant és prou coneguda i recomanable. El responsable d’aquest enginy teatral i poètic no és altre que el gran arquitecte de somnis Robert Carsen, que amb aquest treball, signa sota el meu punt de vista, una de les millors produccions operístics dels darrers anys. Juntament amb la Rusalka i el Capriccio (totes elles per a París), formen una trilogia de reclinatori.

Doncs bé, vista al natural, la proposta esdevé màgica. Aviso!

El cast, sobretot el femení em sembla molt més que interessant i infinitament millor que el que vaig veure jo. La part masculina és cert que no és per tirar coets. Filianoti és sempre una incògnita, tot i que el rol sembla ideal per a ell i Frank Ferrari (aquest també ens va tocar), assumint els malignes, és tan solvent com poc inspirat.

Res més amics, us deixo amb dos fragments d’aquesta producció, l’ària de l’Olympia, amb potser una de les millors actuacions de la carrera de la Rancatore, actualment una mica en caiguda lliure i l’espectacular tercet de l’acte d’Antonia, amb Bryn Terfel, Ruth Anne Svenson i Nora Gubisch.

Per centrar-vos una mica en la producció, us diré que tota ella passa a la mateixa òpera de La Bastille. El pròleg al bar dels artistes, l’acte d’Olympia a dalt del escenari on es representa el Don Giovanni, l’acte d’Antonia, en una genial idea teatral, en el fossar de l’orquestra com podreu veure en el vídeo i l’acte de la Giulietta al pati de butaques. Tot espectacularment i fidelment reproduït amb uns decorats, un vestuari i un disseny de llums, magnífics. Creieu-me quan us dic que aquesta producció és una genialitat rere un altre.

Les oiseaux dans la charmille, Desirée Rancatore (Olympia)

i ara l’esgrescador terzet, Ta mère? Oses-tu l’invoquer?

Benigno, muchas gracias, de todo corazón.

5 comments

  1. pfp

    uyy, que recatados estamos todos, que prudentes… yo la verdad, me apuntaba ahora mismo, pero no puede ser, dejo la 7 de la fila 7 para otro más afortunado pero no me olvido de agradecer a Benigno y a tí Joaquim, vuestra generosidad

    besos a los dos

    M'agrada

  2. Joanpau

    Després de rumiar-m’ho durant tot el matí, he decidit desistir l’oferiment.
    Ja tenia excuses més o menys convincents per la feina, la dona i la reunió de l’escola dels meus fills. Havia canviat la cita amb el metge i havia reservat plaça d’anada i tornada amb un Low-Cost baratíssim, m’havia apuntat un hotelet força acollidor i també havia programat una visita, abans d’anar a l’òpera, per l’exposició de la col•lecció de pintura espanyola de Perez Simon al Museu Jacquemart-André.
    Però un Joanpau que fas tard! M’ha despertat dels cinc minuts de migdiada a lo sofà i me’n he adonat que no podia ser. Quina misèria!
    Gràcies Joaquim per permetrem viatjar i somiar i al Benigno per fer-ho quasi possible, a tocar amb la punta dels dits.

    M'agrada

  3. Nur

    M’ha encantat el pensament d’en Benigno transferint la propietat transitiva a la vida, dóna una altra perspectiva a actituds que, si no sovintegen més abundosament potser és per no ser titllats de bledes o de gent inconscientment despresa o altres
    I respecte el comentari de pfp més que recatats, no serà la por de l’encàrreg de fer la crònica d’equiparar-se a la qualitat, claredat i frescor de les que ens fa en Joaquim ?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: