IN FERNEM LAND

ELISABETH SCHWARZKOPF:SELIGKEIT DE FRANZ SCHUBERT


Hola infernemlandaires.

Els més observadors haureu olorat aquests dies, una flaire de roses tan aviat entreu a In Fernem Land i és que per anar fent boca al proper esdeveniment de la temporada operística del Liceu, he anat farcint de referències al Rosenkavalier, la secció dels vídeos, així com el bagul i la recomanació, que aquest cop no és altre que l’excel·lent DVD de la producció que veurem al Liceu, provinent de la companyia de la Semperoper de Dresden, tot i que filmat a una gira que van fer al Japó.

Aquestes referències deixaran de tenir sentit quan l’activitat del blog em faci actualitzar aquests apartats més d’actualitat que envolten els post diaris i que es situen en la marginalitat de les columnes laterals, per tant, tots aquells que llegiu aquest post en un futur, no aneu buscant aquests referents que perdran vigència dintre d’un mes.

Avui us deixaré un Youtube que he pujat al meu Canal, que indirectament també té alguna aproximació a la sofisticada òpera de Richard Strauss, doncs la protagonista del vídeo no és altra que la Mariscala per l’excel·lència, la Mariscala de les Mariscales, és a dir l’insigne soprano alemanya Elisabeth Schwarzkopf, que com podreu veure en aquest vídeo, filmat en un concert a Grote Zaal del Concertgebouw d’Amsterdam l’any 1977, quan la soprano ja tenia 61 anys (va néixer el 9 de desembre de 1915), continuava, al tram final de la seva carrera, emanant “charme”, elegància i sapiència musical a dolls.

El programa que va triar per aquella ocasió estava integrat per dos dels autors fonamentals en el món del lied, Hugo Wolf, que ja sabeu que forma part de les meves limitacions més profundes i Franz Schubert. Alhora dels bisos, la gran soprano per agrair la immensa ovació que el públic holandès li va tributar, va triar un lied de Grieg i per acomiadar-se, aquest alegre vals de Franz Schubert que avui us deixo com a perla perfumada, que s’anomena Seligkeit, que vol dir Felicitat!.

No és la rosa de plata que Octavian dona a Sophie, però si que és un delicat i regal, especialment dedicat a Colbran.

SELIGKEIT D 433 (1816)

text de Ludwig Heinrich Christoph Hölty (1748-1776)
música de Franz Schuber

Freuden sonder Zahl
Blühn im Himmelssaal
Engeln und Verklärten,
Wie die Väter lehrten.
O da möcht ich sein,
Und mich freun, mich freun!

Jedem lächelt traut
Eine Himmelsbraut;
Harf und Psalter klinget,
Und man tanzt und singet.
O da möcht’ ich sein,
Und mich ewig freun!

Lieber bleib’ ich hier,
Lächelt Laura mir
Einen Blick, der saget,
Daß ich angeklaget.
Selig dann mit ihr,
Bleib’ ich ewig hier!


11 comments

  1. colbran

    Felicidad que también te deseo a tí. Son tantos años, tantas vivencias, tantas confidencias, tantos buenos ratos, tantos malos tragos, …toda una vida. Deseo que siga así hasta que Dios quiera.

    Y quién mejor que la “Marschallin” para crear un fondo musical de calidad y de elegancia, con esa preciosidad de canción, llena de ingenuidad, de suaves palabras y dulce melodía.

    Muchas gracias!!!

    M'agrada

  2. assai

    Felicidades Colbran. Uno a la felicitación que te hace Joaquim mi admiración y aprecio hacia ti, por tus excepcionales cualidades humanas y por lo muchísimo que he aprendido de ti.

    El fondo musical es tan de calidad y elegancia como tu persona. Te doy las gracias por todos los ratos buenos que hemos pasado juntos y también leyendo tus extraordinarios comentarios y desde aqui te envío UN PETONET!

    M'agrada

  3. Gracias, Joaquim, por este maravilloso regalo del que nos permites disfrutar a todos.
    Amigo Colbran, con una voz notablemente más grave y cascada que la de la mítica Schwarzkopf, permíteme que yo también te desee toda la felicidad del mundo y que puedas compartirla con aquellos que te quieren (que somos muchos).
    Un abrazo

    M'agrada

  4. Benvolgut Colbran: Ja saps els problemes que tinc darrerament per poder fer el seguiment que m’agrada fer dels blogs que m’agraden, i és per això que me n’acabo d’assabentar: Per molts anys, doncs, encara que sigui amb retard. De tota manera, però, ja saps que no necessito expressar-te per escrit l’estimació que sento envers la teva persona.

    I ara me’n vaig a dormir, tu, que mira quina hora és ja. Demà, si puc, continuaré llegint els posts, amb els corresponents comentaris, que em solen resultar tan interessants com els mateixos posts.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: