Hi ha directors que els associem, tal sols escoltar o llegir el seu cognom, amb la formació que dirigeixen normalment, aquest és el cas del director francès Mark Minkowski i els seus habituals Les Musiciens du Louvre, els prestigiós grup que ell mateix va fundar i que han marcat una fita en la interpretació de la música barroca.
Doncs ha estat precisament Minkowski l’encarregat de dirigir durant aquest cap de setmana, per primera vegada a l’OBC i estic segur que tots els habituals de l’Auditori i els concerts de l’OBC, ho recordarem.
El concert d’ahir dissabte va ser veritablement memorable. A la primera part es va interpretar la populat i bellíssima simfonia número 3 en la menor, opus 56, “Escocesa” de Felix Merndelssohn i a la segona la simfonia en re menor, “Nullte”, és a dir l’anomenda simfonia 0, d’Anton Bruckner, en la versió de 1869. Una simfonia que si no m’erro, és la primera vegada que escolto en directe.
Aviat te’n adones, quan veus dirigir a Minkowski, que a part de del gest més o menys elegant (la seva figura no posseeix el magnetisme de les grans personalitats, ja que més aviat sembla un adroguer) té sota control l’orquestra i fa d’ella el que vol.
L’OBC ahir per la tarda, en un Auditori sorprenentment amb masses butaques buides, tenint en compte la rellevància del director, es va deixar dirigir i això va donar com a resultat, dues interpretacions excelents, de gran nivell de les obres esmentades.
Si m’hagués de decidir per una de les dues versions, escolliria sense dubtar-ho gaire, la simfonia de Bruckner. Vol dir això que no ha estat bé en Mendelssohn?, doncs no, no vol dir això, fins i tot us diria que l’orquestra m’ha semblat més cohesionada i amb el so més perfecte en la primera part que no pas en la segona, però en la segona s’han produït moments irrepetibles, d’aquells d’aturar el temps durant uns instants, sobretot en el bellíssim andante, on Minkowski m’ha fet esborronar amb la calidesa del so que ha tret de l’orquestra i amb l’ample alenada del seu fraseig, tan aprop de les sonoritats wagnerianes, com dels corals luterans de la tradició alemanya.
Aquesta simfonia tan contrastada, que juga amb les dinàmiques i amb l’habitual mestratge harmònic, és una obra de joventut que en el seu moment va ser defenestrada pel propi compositor, sense raó aparent, doncs amaga en els seus 4 sorprenents moviments (allegro, andante, scherzo-presto i finale, moderato) suficients motius d’interès com per trobar fins i tot en el Scherzo, premonicions rítmiques i cromàtiques de Xostakóvitx, a part de la concentració inherent al músic austríac, amb les densitats orquestrals i conceptuals, dels seus allargassats moviments.
Capitanejada per una corda (ahir sobretot els violins) en estat de gràcia, l’OBC ha tornat a demostrar que acaba aquesta temporada en plena forma i que en mans de directors experimentats i prestigiosos, obté uns resultats més que satisfactoris.
Del concert de dissabte queden coses per millorar i segurament amb un parell més d’assajos s’hagués pogut treure dels meus estimats violoncels un so una mica més treballat i compacte en el scherzo, però sembla que el nuvol tòxic del maleït volcà va fer endarrerir l’arribada del mestre. No vull pensar que hagués passat si hagués disposat de tots els assajos previstos inicialment.
Magnífic concert, que espero deixar-vos ben aviat, a l’espera del penúltim concert del mestre Oue, el cap de setmana vinent. Encara me’n faig creus que després de deixar-nos una orquestra en aquest nivell, hi hagi qui continua posant en dubte el treball realitzat.
Estic ben segur que Marc Minkowski deu haver quedat més que satisfet de “les musiciens du Barcelone“.
Actualització: Aquest concert no serà retransmès en directe. Tan aviat disposi de la gravació, la penjaré a In Fernem Land.
IN FERNEM LAND 
Joaquim: Una crónica impecable, o al menos, coincido hasta en las comas. Memorable, una sinfonia que nunca me habia atraido demasiado y ayer me dejó clavado a la butaca. Y la orquesta, si encima fué con pocos ensayos… Dios, que buen vasallo si (siempre) tuviera buen señor!
La verdad es que su nombre está tan asociado al barroco que no me esperaba que no sólo con Mendelssohn, sino también con Bruckner fuera tan bueno. Con Bruckner la orquesta parecía tener el doble de músicos de los que acaban de tocar a Mendelssohn, estupendamente. El año pasado, nada menos que la septima, con una orquesta de la monda (creo que la Sinfónica de Viena) y Fabio Luisi… mucho ruido y pocas nueces.
Y sí, parece exactamente un droguero de los de antes 🙂 , pero su forma de dirigir me encantó. Poco elegante, pero no como para molestar, y a cambio, expresivísima, natural, muy sencilla. Y como ya explicaba el programa (que ayer me gustó también), es de una familia noble por trabajo y cultura, de esas que gustan a los republicanos… Además de científicos, su padre fue un pediatra muy importante, en Paris hay un hospital Minkowski, y también hay una rara anemia que lleva su nombre.
Otro detalle precioso. Hace pocos años que voy con regularidad a conciertos, pero nunca habia visto el gesto que tuvo al acabar, de enviar los aplausos del público a Bruckner mostrándonos la partitura. Elegancia de la buena.
Bastantes aplausos, pero como siempre se aplaude tanto, me parecieron pocos.
M'agradaM'agrada
Y gracias al primer bravo lanzado por un agitador cultural que conozco muy bien, se animó la fiesta, si no hubiera sido él, creo que nadie se hubiera atrevido.
El viernes, si estuvo como ayer, estoy seguro que también tuvo y te podría decir de que palco salieron, pero ya nos lo dirán, si tienen a bien comentarlo en el blog y espero que hoy domingo se repita-
Verdaderamente es un gran director y l’OBC está especialmente en un momento dulce.
A pesar de que la 0 es una sinfonía muy asequible, el público, cuando lee el nombre de Bruckner, empieza a bostezar y cuando ayer terminó la obra, a muchos se les disparó el muelle que tienen en el culo del asiento y se largaron pitando. En la segunda gradería fue patético.
M'agradaM'agrada
La corda del nostre equip mai falla. A la ràdio ens donen un preciós Elies en lloc d’OBC.No podem sentir aquest concert que aplaudiu. Espero amb candaletes el concert d’Oué del dissabte22 amb un súper còctel quadres-Mussorgsky i R Strauss-Don Juan.
Sabeu que tenim “Pagliacci” demà a Arte? amb José Cura, la Cedolins, des de Zürich 2009. Aperitiu pel proper curs!
M'agradaM'agrada
Doncs si d’aquesta llotja van sortir quatre veus bravejant una d’elles no massa habitual a fer-ho, però li va sortir de l’ànima, teniem tots la pell de gallina i els ulls a punt de plorar de l’emoció.
A la meva modesta opiniò, crec que aquest concert va ser rodó i per mi, inmillorable. Amb aquesta orquestra com tú molt bé dius està en un moment esplendorós, no és podia tocar millor. Tots van estar fantàstics sobretot els violins i violoncels, malgrat els hi hagis trobat una pega, jo n’ho vaig percebre.Per mi ha estat un dels millors concerts que he escoltat, hi en són molts no puc dir-te on ha estat més bé, dues peces molt diferents però va treure l’ànima dels dos compositors d’una manera extraòrdinaria MARC MINKOWSKI un gran mestre -director i mai millor dit.
M'agradaM'agrada
Pues yo “dije” bravo nada más empezar a aplaudir, pero todavía no me siento con status como para atreverme a ser el primero en gritarlo…
kalamar: Según el programa, el concierto se puede escuchar este domingo “a partir de las 19 h” (*) en Radio Clásica de RNE. Yo, como muchos, hoy a esa hora tengo otra cosa que hacer…
(*) ¿y porqué no ponen “a las 19 h”? Porque si es “a partir de las 19 h” igual empiezan a las 12 de la noche…
M'agradaM'agrada
De este estupendo concierto, me quedo para el recuerdo con la Sinfonía “nullte” de Bruckner, compositor que no me entusiasma pero respeto, pero es que esta obra me ha sorprendido con esas espléndidas melodías, una de ellas entre unas czardas y un fandango y he quedado encantado. Procuraré localizarla en alguna grabación comercial, si existe.
La orquesta ha sonado brillantísima, la cuerda excepcional y el director es de los que bailan y se remueven y tampoco gusta a según quién.
En la “Sinfonía Escocesa” me ha parecido que se abusaba un poco del forte, mientras que en la de Bruckner Minkowsky ha conseguido un derroche de matices y gradaciones desde el forte al pianissimo que me han entusiasmado.
M'agradaM'agrada
No podia ser d’altre manera Isolda, ho sabia!.
Kalamar, efectivament l’Elies que ha substituït el concert de l’OBC ha sigut magnífic, llàstima que hagi desistit de gravar-lo amb el desencís inicial. Miraré de repescar-lo per Internet.
Doncs els millors bravos, José Luís són els que surten de l’ànima, espontàniament i jo moltes vegades no me’n puc estar, ahir vaig trigar una mica més de l’habitual, ja que un lleuger refredat amb feia ser prudent, però veient que la cosa no sobrepassava els aplaudiments intensos, vaig decidir passar a l’acció, exercint d’agitador un cop més.
A les 19h tindré el corasón partio entre el Rosenkavalier i els Guardiola Boys, però les orelles totes per Strauss.
M'agradaM'agrada
Aquest mati de diumenge estavem, Imma (la meva dona i jo) en el descans del concert de lOBC del que fas referencia en aquest post, com es costum nostre prenent un talladet en espera de la segona part del concert.
Maravelles de l’informática !!!!! he mirat al meu movil si tenia algun email i he vist que habies publicat el post del concert que en aquell moment estavem asistin. Feia un segons que li comentava a la meva dona “la segona part em fa por” perque es la primera audició al Auditori i aixó em fa mala espina. Hem llegit llavors la teva cronica i ens ha fet canviar la predisposició per escoltar amb “orelles noves” el concert de Bruckner.
Al acabar el concert comentavem que es un dels concerts d’aquesta temporada que ens ha agradat mes i que recordarem per molt de temps.
L’OBC ha sonat de maravella en mans de Marc Minkowski i realment estem orgullosos de estar abonats als concerts d’una orquestra que actualment te una qualitat de les millors d’Europa, segons la nostre visió gracies al nostre estimat mestre Oue.
Hem adquirit entrades per l’ultim concert (que no teniem al nostre abonament), per l’ultim dia que será dimarts 8 de juny. M’agradaria que per el mestre Oue, aquest dia fos inolvidable. Podriem fer quelcom al respecte els seus admiradors ?
M'agradaM'agrada
Hola Miquel, estaria bé fer una pancarta gegant que ocupés tota la barana central del segon pis, per exemple i que digués quelcom com:
感謝マエストロ大上は、バルセロナ、マスターを忘れてしまった
Que no sé si està ben escrit, però utilitzant el traductor de Google vol dir
MOLTES GRÀCIES MESTRE OUE, BARCELONA NO OBLIDARÀ EL TEU MESTRATGE
És clar que caldria fer una col·lecta per fer front a la despesa.
S’accepten més propostes.
M'agradaM'agrada
Cap problema, Joaquim: Les orelles al icono i els ulls al monument… dit sense ànim de tornar a començar… es un atac defensiu, ¿oi que ho entens?
Colbran: Editada y disponible aqui con seguridad, hay una versión en Naxos (Tintner) ( 7 € !) que he vuelto a oir está mañana y está muy bien, aunque no tanto como lo de ayer. En el fnac veo tambien la coleccion completa por Chailly, y seguramente habrán bastantes más, pero de la 0 sóla, no creo.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica i gràcies per l’enregistrament del Rinaldo. Ahir era a Berlin escoltant-lo en directe i podré rememorar aquest impressionant concert.
M'agradaM'agrada
Hola Francesc, doncs ara ja tens el concert sencer. Quina sort haver pogut anar a Berlín a veure’l en directe.
M'agradaM'agrada
Estaba seguro que la “nullte” la tendría grabada Naxos. Gracias, José Luis, por confirmármelo.
M'agradaM'agrada
A mi lo de la pancarta em sembla perfecte (encara que jo normalment estic a la fila 1 primer pis lateral) i no la podre aguantar. En el post que has escrit jo no veig les lletres en japones (soposo que has volgut posar-ho pero surten cuadradets). De totes maneres si unicament estan en japones el public asisten no s’entereará del que diu.
Quan vulguis ho podem organitzar.
M'agradaM'agrada
El diumenge, concert excepcional; a mi Bruckner, continua costant-me, però l’orquestra va sonar de meravella, i en Mendelssohn va estar perfecta: les trompes van tenir una actuació esplèndida. Realment, un gran nivell.
Jo veig la grafia japonesa: és maco, això sí, m’haig de creure que diu això. La idea és bona, sí. Què es pot fer per col·laborar-hi?
M'agradaM'agrada
Crec que aquesta setmana obriré un post per tal de que aneu deixant suggeriments de com podríem homenatjar al mestre.
Jo crec que l’homentage s’hauria de fer en els quatre concerts, per tant el millor seria repartir-nos entre el divendres, dissabte, diumenge i dimarts.
Lo de la pancarta és una idea, també podria ser vertical, seguint l’escriptura oriental i sobretot assessorar-nos per un japonès o algú que conegui l’idioma. És clar que també haurem de posar el missatge en català.
Aquesta és una idea, però estaria bé una pluja de idees i decidir.
Demà passat trauré el post, ja que el de demà ja està assignat. Necessitem molta gent i no se pas si….
M'agradaM'agrada
Ves per on! una vegada que tenim sort. No acostumen anar a l’Auditori i el dissabte per un no se que hi varem ser.
De nou torno a tenir la satisfacció de veure escrit amb la elegància i precisió habitual lo que varem sentir i no soc capaç d’expressar ho tan eloqüentment.
Esperaré l’enllaç per baixar me el concert i reviure emocions.
Gracies
M'agradaM'agrada