IN FERNEM LAND

SONDRA RADVANOVSKY, la cantant del mes de juliol


Sondra Radvanovsky

Durant tot el mes de juliol, la cantant que presidirà el blog és la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky, ja que en l’edició més votada fins ara, de l’elecció del cantant del mes, ha obtingut 19 dels 45 vots.

El mes de juny de l’any passat li vaig dedicar un post on cantava el seu repertori més aclamat, el verdià i on us deixava a disposició el concert de Rússia, de on es podia treure el “Vissi d’arte” amb el que ha guanyat aquesta elecció.

El repartiment del vots ha estat:

Vissi d’arte 6
19 40%
Vissi d’arte 7
13  28%
Vissi d’arte 2
6    13%
Vissi d’arte 3
3      6%
Vissi d’arte 5
2       4%
Vissi d’arte 8
2       4%
Vissi d’arte 1
1       2%
Vissi d’arte 4
1       2%


La versió de Sondra Radvanovsky prové d’un concert a Rússia, tal i com intuia Atticus, de l’any 2009.

I les altres?

Doncs a part de Dandini, que dona a entendre que les coneix a totes, segurament us farà gràcia saber que es tracta de:

La 7, la que en els darrers dies ha agafat una interessant embranzida i la que jo he votat, és la soprano hongaresa Eva Marton, en un concert a l’any 1988.

La 2, és la soprano nord-americana Patricia Racette, que és la darrera Tosca del MET, en substituir a Karita Mattila. La versió que heu pogut escoltar és precisament la retransmissió del teatre novaiorquès del passat 24 d’abril de 2010. D’aquesta Tosca, l’Amfortas també ens va deixar una acurada crònica.

La soprano 3 és l’anyorada Ghena Dimitrova en una representació del MET de l’any 1994.

La soprano 5, és en realitat una mezzosoprano que es va passar en un moment determinat de la seva carrera a soprano, Shirley Verrett a l’any 1979, també al MET. A mi és una versió que em commou, potser fa el millor final de totes les versions triades.

La soprano 8 és la canadenca Adrianne Pieczonka en una representació a l’Òpera de Los Angeles de l’any 2008.

La soprano 1 és l’aragonesa, nacionalitzada alemanya, Pilar Lorengar, que en l’etapa final de la seva esplendorosa carrera internacional, va començar a assolir rols que sota el meu punt de vista, la sobrepassaven, però la seva intel·ligència la feia sortir dels reptes de manera més que convincent. La versió és de Berlín (la seva casa operística) a l’any 1984.

La soprano 4, empatada amb un únic vot amb la Lorengar, és l’austríaca Martina Serafin, la darrera mariscala del Liceu i una veu que s’ha d’escoltar en directe. La versió prové del famós concert del Teatro Real on ella i Marcello Giordani van entusiasmar cantant repertori verista, el dia 21 de juliol del 2009.

Bé, espero que el gaudi hagi estat plaent tot escoltant, remenant i finalment triant, la versió que més us hagi agradat. Les xifres del post ho acrediten i consoliden aquesta tria participativa per els propers mesos. També hi haurà cantant durant el mes d’agost, que tot fa pensar que es tractarà de triar un tenor.

Per a tots aquells que encara no us heu decidit i per els habituals, sense els quals aquesta secció no tindria sentit, us espero la darrera setmana del mes de juliol.

Moltes gràcies!

Us deixo altre cop el “Vissi d’arte” guanyador i en la columna de la dreta, tot presidint el blog, podreu escoltar una de les màximes creacions d’aquesta gran cantant, que encara ha de debutar al Liceu.

Per tornar al post d’origen premeu aquí

15 comments

  1. Concep

    M’ho vaig pensar que la 7 era la Marton, però ho dubtava.
    Fantàstica la Verrett i sobretot la que ha guanyat, però per a mi la Marton és la que ho canta de manera més intensa, potser no més perfecte, però més teatral i dramàtica, de manera més autèntica.

    M'agrada

  2. José Luis

    Vengo de visitar el post de la para mí desconocida ganadora, que ahora aún me gusta más (impresionante “Arrigo! ah! parli a un cuore“), especialmente por la naturalidad y aparente facilidad con la que canta como quien no quiere la cosa, mientras está preprándose el desayuno por ejemplo, amén de su preciosa voz.

    Creo que si se pudiese votar a más de una, aunque el orden no hubiera variado, la diferencia con Eva Marton hubiera sido mínima, porque somos muchos los que dudábamos entre las dos.

    No sé si voy a poder resistir tres semanas sin votación.

    M'agrada

  3. Yo sólo identifiqué a la ganadora y a Lorengar, a quien por nombre y cariño hubiera votado, pero la versión que más me gustaba era la de Radvanovsky, seguida de Marton y Verrett.

    El recital de Moscú de Radvanovsky es una joyita que suelo escuchar con bastante frecuencia, de ahí que identificase la versión.

    Me encantaría poder escuchar en directo unas Vísperas con Radvanovsky de Elena. Creo que en Torino en marzo del año próximo está prevista, con Noseda como director. Veremos si se puede hacer una escapada.

    M'agrada

  4. Em sap greu no haver enviat el meu vot, però em va passar el dia mentre estava fet un cagadubtes entre la 5 i la 7, i com que el més probable és que hagués votat la 5, el meu vot no hagués influït en el resultat final. Et demano disculpes per la badada.

    Gràcies a aquest joc, m’he adonat de si n’arriba a ser, de preciosa, aquesta ària de “Tosca” (com tota l’òpera, eh?), ja que després d’haver-la escoltat vegades i vegades no me n’he cansat gens, i també m’ha servit per tornar a escoltar la impressionant ària de “I vespri…”, i recordar com em va emocionar quan la vaig escoltar la primera vegada, cantada per la Caballé. Era com un vici, tu: “Vinga -em deia cada cop que s’acabava-: Una altra vegada i prou.” 🙂

    Ah!: Només vaig reconèixer la Lorengar.

    M'agrada

  5. Joanpau

    Jo també vaig votar a la Marton i que consti que, fins que no la vaig escoltar a ella, la Radvanovsky i la Verrett, que trobo que ha tingut pocs vots, m’havien agradat moltíssim, però tot va ser escoltar el inici de la Marton i automàticament tots els sensors se’m van disparar.
    És la meva Tosca i recordar les primeres funcions del Liceu en la producció de Faggioni i emocionar-me, és tot una.

    M'agrada

  6. dandini

    Joaquim no vaig pas identificar-les totes. Vaig confondre Martina Serafin amb Violeta Urmana.Ambdues tenem un centre generós,ample pero en el registre superior ,com diu un amic meu “gallineijan” una mica.Aquest efecte és magnifica en els audios i és mes tolerable en rols més guerrers com per exemple l’Odabella.M’ha agradat molt que haigis posat Patricia Racette que no posseeix una veu de qüalitat indiscutible pero és una autèntica especialista en Puccini,parla l’italià a la perfecció i sap donar un punt de fragilitat preciós a la página.Pero evidentment he votat a Sondra que malgrat no portar un bagatge històric-cultural massa important canta un Vissi d’arte de referència(que al cap i a la fi és el que importa).BRAAAVA !

    M'agrada

  7. Jo hauria votat la número 3: Ghena Dimitrova. No vaig poder per culpa de Vodafone que m’està donant problemes molt seriosos quant a connexions. Recordo molt bé el post de la guanyadora que té unes condicions extraordinaries però pel que fa al seu “Arrigo…” que tant ha entusiasmat a José Luis, jo mai podré compartir aquest sentiment. Mme. Caballé me n’ha privat per sempre.
    Gràcies per la teva imaginació Joaquim! És impossible entrar al teu blog i no flipar.

    M'agrada

  8. Isolda

    Jo la vaig votar sense saber qui era, em va emocionar, segurament perquè té moments que em recorda au altre Tosca referencial i que jo estimava molt, Renata Tebaldi.
    Gràcies Joaquim i fins la propera votació.

    M'agrada

  9. Ah, pues qué sorpresa!
    Me gustó mucho la Verret, no sabía que era ella, pero al final me decanté por la que finalmente ganó. Todas tienen su encanto, desde luego!
    Cada una aporta algo distinto. Es mi primera votación (ya que soy novata en el blog) y me ha gustado mucho y me ha tenido en vilo.
    Gracias.

    M'agrada

  10. colbran

    Escuché las ocho versiones seguidas y sólo identifiqué a la llorada Pilar Lorengar, en mi opinión inadecuada para este rol.

    Al llegar a la 6 me quedé de piedra, Sondra Radvanovsky posee la voz adecuada para Tosca, en los tres registros, y además es de un color bellísimo, con una linea de canto magnífica y una dicción italiana envidiable. Para colmo, una vez cerrada la votación, Joaquim me pasó su “Arrigo…!” y otra vez quedé sobrecogido. Es de las pocas sopranos que cantan la escala cromática descendente completa (Callas, Caballé,…) llegando hasta la nota de contralto, si bien nadie ha superado aún a Montserrat Caballé (a quien se la escuché en vivo) en la calidad interpretativa de esta pieza.

    Aún habiendo sido Eva Marton una estupenda “Tosca”
    yo prefiero, al menos en esta plegaria, a Sondra Rodvanovsky. Su voz me recuerda pretéritas Toscas aún muy vivas en el recuerdo.

    Qué suerte tuvieron los amigos levantiscos de poderla disfrutar en “Cyrano…”, junto a Plácido Domingo, en persona! Yo tengo la grabación en DVD, así como la versión del Met, con ambos intérpretes, pero aún no las he visionado. Me voy a apresurar a hacerlo.

    A qué espera el Liceu para contratarla? Esta sí que es una auténtica soprano verdiana, aunque tampoco me disgustaría verla en “Tosca”, o en cualquier título en que se requiera una soprano lírico-dramática o dramática, del repertorio italiano primordialmente.

    M'agrada

  11. A mi em va costar Deu i ajut votar. Vaig acabar fent-ho a la 7 (quin desastre no vaig reconèixer l’Eva Marton).
    De totes meneres la versió de la Sondra Radvanovsky m’encanta (com tot el que fa de Verdi).
    Una abraçada

    M'agrada

  12. Miquelputxet

    Acabo d’escoltar el concert que vas publicar ara fa un any “SONDRA RADVANOVSKY CANTA VERDI” i encara tinc la pell de gallina. Extraordinaria !!!!
    Un altre regal que ens has fet i que jo encara no habia descobert.
    Vaig tenir la “sort” de votarla, encara que vaig dubtar moltisim avans de fer-ho.

    M'agrada

  13. Maribel y Victor

    Ah!!! Cuanto más entro en este blog más cuenta me doy de todo lo que nos queda por aprender. Hice con Víctor una porra ¿ se dice así ? y no acertamos ni una. En fin, quizás algún día lo logremos, pero no importa porque hemos disfrutado increíblemente, escuchando muchas veces todas las versiones y eso es lo que importa. Es una aria maravillosa, que logra emocionarnos aún habiéndola escuchado tantas veces. Gracias Joaquim por enseñarnos y al mismo tiempo conseguir que disfrutemos.

    M'agrada

  14. KÀTIA

    Després de llegir els vostres comentaris he demanat hora al Otorrino perqué m’afini l’oïda.M’agradat molt la que ha guanyat i amés no la conec “quina pifia”.Buscaré a l’ordinador del meu fill i em baixaré el que pugui.
    De tota manera serà sentimentalisme pero m’agrada moltissim Lorengar.
    Altre cop,gràcies per tot

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: