IN FERNEM LAND

AVUI L’ESBOJARRADA EILEEN FARRELL


Doncs si amics i farrellians incondicionals, avui dissabte, dia tradicionalment dedicat als musicals, tot i que fa molt temps que els tinc oblidats, escoltarem a la camaleònica Eileen Farrell cantant temes de Broadway, ja sigui en solitari o acompanyada per altres estels.

Prepareu-vos i com deia la Margo Chaning a la millor pel·lícula de la meva particular història del cinema (All About Eve, Joseph L. Mankiewicz 1950), cordeu-vos els cinturons ja que aquesta nit hi haurà tempesta i és que la grandiosa Farrell fa saltar les guspires i si no ja m’ho sabreu dir, en aquesta variada sel·lecció de perles que he trobat.

El que més sorprèn d’aquesta gran senyora, és aquesta capacitat de transformar-se, sense deixar mai de ser extraordinàriament musical, tot oblidant que és una soprano, qual li toca fer coses tan curioses com cantar el  Hey Big Spender de Sweet Charity (Cy Coleman) al costat d’una de les més grans, la Carol Burnett i de Marilyn Horne, la grandiosa mezzosoprano, sense que sàpigues qui és una, i qui és l’altre. Sensacional!

Si us ha semblat senzillament genial, espereu-vos a escoltar-les altre cop, cantant la magistral “You Could Drive a Person Crazy!” de Company de Stephen Sondheim. No és pot fer millor.

El vídeo és gentilesa de Kado Guy, una veritable mina per a tots aquells que tingueu a la Farrell com a cantant de capçalera.

Ara després d’aquesta majúscula esbojarrada, ens posarem una mica més seriosos per escoltar a la Farrell en tres moments Richard Rodgers, és a dir quan aquest gran entre els grans, es decidia a emprar la veu lírica per donar més rellevància a la partitura amb personatges i situacions transcendents, a saber: La mare abadessa de Sound of Music i l’emblemàtic”Climb Every Mountain“, el “If I Loved You” de Carousel i de la mateixa obra, l’emocionant “You’ll Never Walk Alone” molt abans de ser l’himne del Manchester United. Aquí la Farrell “sopraneja”, però està més que justificat, ha de ser així.

I ara us deixaré la faceta més cool, amb un “Somebody loves me” de George Gershwin gravat l’any 1961 amb l’Orquestra de Luther Henderson i on la Farrell es marca una jam session, tot emprant la luxuriosa capacitat vocal al servei del jazz.

i per acabar no em puc deixar de fer-vos escoltar la deliciosa “Fly me to the moon” de Bart Howard, on la Farrell i jo mateix us desitgem que passeu un gran dia.

Com deia Colbran, abans de saber que tornaria a insistir amb aquesta gran cantant, aquest segurament no serà el darrer post que li dedicaré.

7 comments

  1. José Luis

    Que sopranee todo lo que quiera, porque es brutal. Supongo que Rodgers estaría encantado con la intérprete. “If i loved you” con la categoria y emoción de las mejores arias, vaya lujo. Luego jazz de barra copa y humo, impecable, y después “Llévame a la luna” en plan niña buena, que a muchos nos gustará con más marcha (Sinatra…), pero también estupenda. Recuerdas luego su Träume, y… de verdad es la misma persona? Increible.

    Por cierto: No sería Cyd Charisse, pero tampoco entiendo muy bien que no quisiera representar Wagner por su tipo, y menos en su época.

    Descubrimiento del año (o mejor descubrimientos, porque son cuatro distintas, a mí no me engañan), muchas gracias Joaquim.

    M'agrada

  2. Qué refrescant! Com m’agradaria que el proper post de la Farrell fóra cantant amb La Veu..no trobo Trilogy a les botigues. Canten moltes cançons junts al disc?
    Bon cap de setmana calurós! 🙄

    M'agrada

  3. Concep

    Kalamar potser estic confosa, però a Trilogy em sembla recordar que no canta la Eileen Farrell.
    Molt interessant aquests post i la recuperació dels anteriors. En totes les múltiples facetes guanya, certament és una artista sorprenent.
    Moltes gràcies Joaquim i bon cap de setmana.

    M'agrada

  4. Concep, la Kalamar té raó, canten un únic tema de Kris Kristofferson anomenat The Good Times, que un dia d’aquests (m’heu esclafat la guitarra) ens visitarà.
    Gràcies a tots tres i bo cap de setmana a tothom!

    M'agrada

  5. nati

    Quina alternativa més bona a un dia de futbol . Ets únic Joaquim , després ens deixes els enllacos perquè poguem continuar tafanejant…
    Moltes gràcies: “eres una fuente de saber …musical”
    Bon cap de setmana també per tú . Te lo mereces

    M'agrada

  6. He arribat a casa a quarts de 10 del vespre “procedent” d’un casament a les 12 del migdia…

    Sí, sí: Avui, millor dit: ahir, dia 3 de juliol, a les 12 del migdia, a la plaça de Sant Jaume, envejant tots els guiris que anaven amb samarreta i calça curta, i jo, en canvi… amb corbata i americana!!!

    Suposo, doncs, que no t’estranyarà gens que et digui que necessitava, com els cucs les fulles de morera, ni que fos una mica, de Bach…, però com que m’havia guardat el teus dos darrers “posts” perquè no disposava del temps que preveia per llegir-los (dimarts passat, per acabar-ho d’adobar, vaig acabar les vacances!), un cop a casa, alliberat de la vestimenta-cuirassa-cotilla, m’he assegut davant l’ordinador, m’he tret les sabates (les he estrenat avui!) i he entrat a casa teva…

    Òndia, nen!: Oli en un llum!!! No sé si la Farrell (no riguis per sota el nas, perquè si la pronuncio a la catalana és per recordar-me del nom) m’ha agradat més esbojarrada o bé exquisida. M’ha entusiasmat tant en un estat com en l’altre.

    No sóc gaire aficionat al “lied”, i pel que fa als musicals i al jazz en sóc un analfabet, però ni he necessitat escoltar Bach, ni m’ha calgut, com aconsella Kalamar (gràcies, Kalamar, de debò et prometo que ho tindré en compte) abraçar suaument el dit mitjà d’una mà amb l’altra, perquè he quedat com nou!, i la prova és que t’estic escrivint com m’agrada fer-ho: amb toquets “assurians”, i creu-me que quan he arribat a casa, d’Assur, no en tenia ni tan sols l’ungla petita del peu!

    Una abraçada!

    P.S. Abans d’anar a dormir tornaré a escoltar la cançó de bressol del Castelnuovo-Tedesco, que m’ha agradat moltíssim, i crec que és la idònea, oi?…

    Una altra abraçada, va!: Avui te la mereixes!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: