IN FERNEM LAND

WILFRED OWEN i BENJAMIN BRITTEN: Strange Meeting


Wilfred Owen (18 de març de 1893 - 4 de novembre de 1918)

Encara sota els efectes del War Requiem de dissabte i commocionat per aquest fragment final, que molts dels que heu comentat a In Fernem Land heu citat, el colpidor poema de Wilfred Owen Strange Meeting“, m’he decidit a buscar a can YouTube que trobava i m’he trobat aquesta perla inesperada.

Es tracta d’una animació, sobre una foto de Owen, manipulada de tal manera, que sembla que sigui ell mateix qui reciti el seu poema, amb una animació que voreja lo sobrenatural.

La veu que sentireu recitant és de Morgan Theodore

It seemed that out of battle I escaped
Down some profound dull tunnel, long since scooped
Through granites which titanic wars had groined.
Yet also there encumbered sleepers groaned,
Too fast in thought or death to be bestirred.
Then, as I probed them, one sprang up, and stared
With piteous recognition in fixed eyes,
Lifting distressful hands as if to bless.
And by his smile, I knew that sullen hall
By his dead smile I knew we stood in Hell.
With a thousand pains that vision’s face was grained;
Yet no blood reached there from the upper ground,
And no guns thumped, or down the flues made moan.
“Strange friend,” I said, “here is no cause to mourn.”
“None,” said that other, “save the undone years,
The hopelessness. Whatever hope is yours,
Was my life also; I went hunting wild
After the wildest beauty in the world,
Which lies not calm in eyes, or braided hair,
But mocks the steady running of the hour,
And if it grieves, grieves richlier than here.
For of my glee might many men have laughed
And of my weeping something had been left,
Which must die now. I mean the truth untold,
The pity of war, the pity war distilled.
Now men will go content with what we have spoiled,
Or, discontent, boil bloody, and be spilled.
They will be swift with the swiftness of the tigress.
None will break ranks, though nations trek from progress.
Courage was mine, and I had mystery,
Wisdom was mine, and I had mastery:
To miss the march of this retreating world
Into vain citadels that are not walled.
Then, when much blood had clogged their chariot-wheels,
I would go up and wash them from sweet wells,
Even with truths that lie too deep for taint.
I would have poured my spirit without stint
But not through wounds; not on the cess of war.
Foreheads of men have bled where no wounds were.
I am the enemy you killed, my friend.
I knew you in this dark: for so you frowned
Yesterday through me as you jabbed and killed.
I parried; but my hands were loath and cold.
Let us sleep now . . . .”

Aquí teniu la traducció (si algú disposa o troba la catalana, li agrairia molt) tal i com es distribueix en el Rèquiem de Britten.

Actualització. (Gràcies Assur):

Tenor Solo

Em va semblar que m’escapava de la batalla,
per un tunel fosc i profund, que per causa de les guerres terribles havia estat excavat foradant el granit, ja feia molt temps.
No obstant, allà també hi havia dorments aclaparats que gemegaven, massa absorts en els seus pensaments o en la mort perquè es moguéssin.
Aleshores, quan m’hi vaig acostar, se’n va aixecar un, i em mirà amb tendre agraïment des d’uns ulls fixos, aixecant les dissortades mans com per beneïr.
I cap canó tronava, o es lamentava per dintre.
“Estrany amic”, li vaig dir,
“no hi ha cap raó per a afligir-se”.

Baríton Solo

Cap ni una, va dir l’altre, si no fos pels anys no viscuts, per la desesperança. Qualsevulla que sigui la teva esperança, així va ser també la meva vida:
Vaig anar corrent bojament al darrera de la més salvatge bellesa del món, i per la meva alegria molts homes deuen haver rigut, i pels meus plors alguna cosa vaig deixar, que haurà de morir ara.

Vull dir la veritat no explicada, la compassió de la guerra, la pietat que la guerra destil·la.
Ara els homes quedaran contents amb això que hem fet malbé, o descontents, i els hi bullirà la sang, i serà vessada. Estaran amatents, amb la promptitud de la tigressa, ningú trencarà files, encara que les nacions abandonen el progrés.
Ens perdem la marxa d’aquest món en retirada cap a vanes ciutadelles que no estan fortificades.
Aleshores, quan molta sang haurà travat els seus carros de rodes, aniré cap dalt i els hi rentaré amb aigua de pou ben dolça. Fins i tot de pous massa profunds perquè hi hagi arribat la guerra, fins i tot els pous amb l’aigua més dolça que hagi existit mai.
Jo soc l’enemic que vas matar, amic meu.
T’he reconegut en aquesta foscor, car amb aquesta ganyota em vas mirar ahir mentre furgaves i mataves.
Jo et vaig rebutjar, però les meves mans estaven poc apunt i eren fredes

Tenor i Bariton Solos

Anem-nos-en a dormir, ara.

En castellà:

TENOR
Me pareció escapar de la batalla
por un profundo y oscuro túnel
antaño esculpido de granito,
modelado por titánicas guerras.
Allí gemían los durmientes,
estorbándose unos a otros,
demasiado inmersos
en sus pensamientos de muerte
como para ser despertados.
Entonces, al remecerlos,
uno se incorporó y me clavó su mirada.
Reconocí el dolor en sus ojos.
Alzó sus angustiadas manos
como para bendecirme.
Y los cañones enmudecieron
y las bengalas silenciaron sus quejidos.
“Extraño amigo”, le dije,
“aquí no hay motivos para sollozos”

BARÍTONO
“Ninguno”, dijo el otro, “salvo
los años perdidos, la desesperación.
Tus ilusiones fueron también
parte de mi vida.
Yo abracé libremente
las salvajes bellezas de este mundo.
Por mi dicha muchos han reído
y de mi aflicción algo ha perdurado,
algo que debe ahora morir.
Me refiero a la verdad no dicha.
El sufrimiento de la guerra.
El sufrimiento refinado de la guerra.
Ahora los hombres irán satisfechos
con nuestros despojos o, descontentos,
con sangre hirviente a ser derramada.
Serán ágiles con la agilidad de un tigre.
Ninguno de ellos romperá filas, aunque
las naciones los aparten del progreso.
Se aislarán en vano
de este mundo en decadencia
perdiéndose en desprotegidas ciudades.
Entonces, cuando torrentes de sangre
empantanen las ruedas de sus carruajes,
iré hacia ellos y los lavaré
con agua de pozos cristalinos.
Buscaré para ellos una verdad
que nadie pueda hundir en el fango.
Yo soy el enemigo que tu mataste,
mi amigo.
Te reconocí en la oscuridad.
Tu mirada es igual a la de ayer, cuando
tus ojos me atravesaron con su estocada
y yo quise defenderme…
pero mis manos
estaban renuentes y frías”.
Durmamos juntos ahora…

I ara l’actor i director Kenneth Branagh recitant el “Strange Meeting

Amics, ara us deixo el Libera me del War Requiem de Benjamin Britten, que inclou el Libera me, Strange Meeting, In paradisum i el requiem aeternam et requiescant in pace final, segons la versió dirigida per Britten, amb Galina Vishnevskaya, Peter Pears, Dietrich Fischer Dieskau, el Melos Ensemble i la London Symphony Orchestra and Chorus.

Libera me

Strange Meeting

In paradisum i Requiem aeternam et requiescant in pace

Reconec que no és la millor manera de començar un dilluns, però tampoc us demano que us ho empasseu tot de cop, és pot anar digerint de mica en mica i estic segur que ho acabareu per degustar i fruir.

15 comments

  1. colbran

    Terrible poema, lleno de tristeza y extraordinariamente rico de vocabulario.

    Siguiendo el texto he comprobado que en la parte del tenor, en su traducción castellana, falta la traducción/adaptación de cuatro líneas de texto que van desde “And by his smile…hasta …from the upper ground”.

    Más o menos, traducido dice así:

    “A través de su mirada me percaté de esa sala sombría.
    A través de su mirada muerta supe que estábamos en el Infierno.
    El rostro de esa visión se había vuelto áspero a causa de un millar de dolores.
    Con todo allí donde estábamos no llegaba la sangre procedente del terreno que nos cubría”.

    Me ha gustado mucho el recitado de Kenneth Branagh, con esa suavidad e incisión en ciertos adjetivos.

    El texto es demoledor.

    M'agrada

  2. colbran

    Por lo visto esa parte del texto del poema de Owen no fue utilizada al componer Britten su “War Requiem”.
    Sin embargo está en los dos recitados, tanto en el de la foto trucada (estupendo montaje) como en el recitado de Branagh, por lo que me he permitido añadir esta traducción.

    M'agrada

  3. Jose Luis

    Mucho mejor la traduccion catalana: “Anem-nos-en a dormir, ara” (frase que cierra maravillosamente la obra repitiéndose hasta el infinito), es lo correcto y no es lo mismo que “Durmamos juntos ahora” . ¿De donde sacan el “juntos”? ¿Y porque se cargan el “let us”, literalmente “vayamos”. De verdad, esto de las traducciones es una cruz.

    Tambien me parece brutal el sarcasmo del poema de Abraham, y de éste si que me enteré durante la función:

    “De manera que, Abraham s’aixecà, va fer llenya i va marxar emportant-se’n el foc amb ell, i un ganivet.
    I mentre estava junt amb el seu fill primogènit,
    aquest li va dir, Pare meu,
    veig que ho prepares tot, el foc i el ferro,
    però on és l’anyell per a aquest holocaust?
    Aleshores Abraham va lligar el jove amb cinturons i corretges, i allà mateix va cavar una rasa i va aixecar una barricada, i va allargar el ganivet per a matar el seu fill quan, mira! un àngel va cridar-lo des del cel
    dient-li, no aixequis la mà sobre el noi
    ni li facis res. Mira, allà hi ha un moltó que té les banyes enredades en unes mates;
    fes l’ofrena del moltó en comptes del noi.
    Però el vell no ho va fer així, i va matar el seu fill, –
    I la meitat de la llavor d’Europa, un per un,…”

    One by one, one by one…. encara tremolo.

    M'agrada

  4. colbran

    “Let us” no tiene traducción, forma el imperativo, pero indica que, como mínimo, son dos personas. Por consiguiente la traducción correcta de “Let us sleep now” es “Durmamos ahora”, o “Durmamos nosotros ahora”, sin más.

    Que me corrija Titus que es profesor de inglés si estoy equivocado.

    M'agrada

  5. raimon

    Cada dia em sorprèn més aquest blog … és impressionant la quantitat i qualitat de la informació que vas llegint dia rere dia. Us he de felicitar a tots plegats per compartir amb d’altres tota aquesta esplèndida informació.
    Aquests poemes d’Owen són impactants. I tot el Rèquiem és d’una força extraordinària. Després de sentir-lo molts cops en gravació, quan el vaig poder escoltar dirigit per Rostropovitch i ara en la versió del Liceu, és quan t’agafa totalment. No es sorprenent que Xostakovitch digués, en escoltar-lo , que era la obra més important del segle XX.

    M'agrada

    • Aquest blog, amic raimon, és la suma de moltes coses, però no en tinguis cap dubte, que és una part important del que voleu que sigui, tots els que m’honoreu amb les visites i sobretot amb els vostres comentaris, que és la única manera de copsar si existeixen sinergies, entre el que em motiva a mi i a vosaltres.
      És obvi que jo parlo d’allò que m’interessa, però vosaltres em doneu peu, molts dies que la meva capacitat està al límit, per orientar-me d’allò que us agrada o us ha cridat més l’atenció, dels posts que vaig fent.
      El War Requiem és normal que ens deixi tocats a tots. És una obra tan intensa, bella i colpidora, que després de presenciar-la en directa, és pràcticament impossible romandre impassible.
      El que a tots ens va sorprendre i molt, va ser el resultats obtinguts en una obra de tan arriscada i difícil interpretació.
      Aquest rèquiem és d’aquelles obres que fins que no és gaudeix en directa no acabes d’acceptar-la del tot.
      Jo estic pensant si tornar-hi demà.

      M'agrada

  6. Ja que ens posem tiquismiquis amb la traducció, la frase “Then, when much blood had clogged their chariot-wheels” apareix en la versió catalana com “Aleshores, quan molta sang haurà travat els seus carros de rodes”, que sona prou estrany. En canvi la versió castellana opta per “Entonces, cuando torrentes de sangre empantanen las ruedas de sus carruajes”, molt més encertat, ja que en l’original la paraula “chariot” fa la funció d’adjectiu que complementa el substantiu “wheels”, o siga, ens indica de quin tipus de rodes estem parlant: rodes de carro. “Carros de rodes” és massa obvi com per tindre sentit.

    M'agrada

  7. José Luis

    Titus, jo no em posava tiquismiquis, però el “juntos” del “Let us sleep now” em fa mal, perquè no es que sigui mes o menys encertat sinó que sobra i dona un matís particular a la exhortació. Altre cosa es que el meu angles sigui paupèrrim, que ho es, però va començar amb els Beatles i Handel (es veritat) i aviat vaig entendre que volia dir aproximadament “Let it be” i “Let Us Break Their Bonds Asunder” 🙂

    Joaquim: 100% d’acord. Aquesta, com mòltes obres “difícils”, requereixen un directe per començar a anar be. Ahir vaig repetir amb una versió de Hickox i la LSO que havia escoltat un cop quedant-me nomes amb el Dies irae (més fácil, una mica Orff) i va ser brutal. Les llaunes, també tenen avantatges (si saps el que busques i no tens naturals igual de bons, clar)

    M'agrada

  8. Joanpau

    Avui m’impressionen coses diverses.
    Aquest poema d’Owen que m’he llegit vàries vegades i m’esborrona a cada lectura, la música tan trista i adient en que Britten el transforma i el nivell dels comentaris lingüístics, que de manera sobtada han donat un gir inesperat al post.
    Cada vegada es requereix més nivell per estar a l’alçada de In Fernem Land.
    S’aprèn molt
    Jo no podré baixar, com ja és habitual, però penso que el retransmet Catalunya Música, estaré reconcentrat i encara que no és lo mateix, me’n faré càrrec després d’haver passat per casa teva.

    M'agrada

  9. Joanpau

    Ui! m’ho deixava.
    El vídeo ficció d’Owen és molt impactant, però a vegades resulta quasi còmic de tanta expressivitat facial.
    Em quedo com Colbran, amb la melosa veu de Kenneth Branagh que sense tanta teatralitat, confereix més desolació.

    M'agrada

  10. Elvira

    Gràcies per l’entrada i els comentaris; totes dues coses em van anar molt bé per preparar-me una mica (el poc temps que vaig tenir) el War Requiem abans d’anar a escoltar-lo ahir.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: