Ludmilla Tchérina - Luis Mariano (Fandango 1949)
Sense il·lusió aquest post no es pot entendre.
Il·lusió, la que li devia fer a Luis Mariano actua amb Ludmilla Tchérina, la famosa ballarina, coreògrafa, directora dels Ballets de Montecarlo i filla d’un príncep rus exiliat.
Il·lusió, la que li devia fer a la Tchérina ballar al costat de Mariano, en aquells anys un veritable fenomen a França, en una pel·lícula anomenada Fandango (Emil E.Reinert 1949) i en la que els dos artistes, fan un número musical, que sense il·lusió i/o quelcom més, es fàcil que no arribeu a acabar-lo.
La cosa, com podreu comprovar, comença kitsch, amb una suposada actuació de Mariano en un cabaret (Le Splendid), una escena força habitual en el cinema de gènere, ja sigui musical o de cinema negre, on el cos de ball femení ja és tota una declaració d’intencions del que ens espera.
Mentre el tenor espanyol va cantant la inspirada Ilusion de A.Tabet, G.Carlier i Francis Lopez de manera bastant mesurada tot i que no pot amagar la seva expressiva i vistosa gestualitat, entra en escena la Tchérina, acompanyada d’un senyor i els acomoden a una taula a prop de la pista, com és preceptiu, tot i que el local és ple a vessar. És en aquest moment que ambdues mirades es creuen i comença el deliri, doncs el tenor la treu a ballar.
Veure a Mariano acompanyant a la famosa ballarina, mentre ella sembla que estigui a un altre món, és pur esoterisme, però quan cadascun d’ells decideixen evolucionar per separat, l’esoterisme esdevé un festival de dimensions oníriques. Els meus ulls no poden evitar fixar-se en les evolucions del tenor, sense patir un atac de vergonya aliena.
És clar, un cop visionat aquest clip, jo també he tingut un atac de il·lusió i per això us he distret sota l’ombra.
Ja em perdonareu, però aquests posts estiuencs necessitaven una sacsejada i això m’ha semblat definitiu.
Ja us vaig advertir de l’entremaliadura.
Demà a hores d’ara, encara no sé qui ens podrà treure del estat de xoc d’avui, però per si de cas, apropeu-se a sota l’ombra de…
IN FERNEM LAND 
Bravo! Jo no he patit un atac de vergonya aliena, només perquè l’estava patint de riure. La peli era la versió en francès de Casablanca, oi…
Sort que estàvem advertits, però me’n vaig al sol, a recuperar-me…
M'agradaM'agrada
Genial Joaquim, de debó. He “gigut” molt.
Ara bé, el que queda clar és que al Lluís Mariano li encantava ballar -ho dic per la gestualitat que emprea- ( no como a otros que yo me sé) i que no tenia sentit del ridicul i aixó jo també ho valoro positivamente, ens impideix fer coses, de vegades.
Us trobaré molt a faltar a las tardes d’Agost que queden. De tota manera penso que miraré d’acostar-me a la bibloteca del Vendrell per seguir-te. Encara no he marxat i ja tinc “mono”.
Petons i gràcies per aquestes estones tan boniques a l’ombra del teu cedre.
José Luis no te achicharres. Besos.
M'agradaM'agrada
Delirant
M'agradaM'agrada
Creo que no hay versión francesa de “Casablanca”, pero sí segunda versión de la misma norteamericana. Su título “Tangier” (George Waggner-1946) y la protagonizaba la española de pasaporte, aunque nacida en la República Dominicana, María Montez. Era el film más busacadom por Ramo (Terenci) Moix y murió sin haberlo conseguido. Yo he tenido más suerte. Es una película que se ve con agrado.
No, “Fandango” trata del propietario de un taller de reparación de coches que llega a artista, gracias a su espléndida voz, todo ello amenizado con las melodías del descubridor de Luis Mariano: Francis López, vasco también éste, pero del lado francés
Cuando Luis Mariano protagonizó este film ya había triunfado en los escenarios de ópera con “Don Pasquale” y “Il barbiere di Siviglia” y en los de opereta con “Ls belle de Cadix” y “Andalousie”. Ludmilla Tcherina acabaría este film y seenrolaba en el equipo inglés de “The red shoes”, al lado de Moira Shearer y Leonide Massine. Después intervendría omo Giulietta en la versión filmada de “The tales of Hofmann” (en inglés) y más tarde, dirigida también por Michael Powell, en “Luna de miel”, junto a Antonio y con música de Theodorakis. La famosa canción que estrenara Gloria Lasso y luego fuera un éxito de Paloma San Basilio, procede de aquí.
Este número es divertidísimo y la de carcajadas que nos hemos “echado” Joaquim y yo cuando Luis Mariano ataca las evoluciones de samba…Otra cosa es su voz, extraordinaria en todos los conceptos: claridad, limpieza, musicalidad y facilidad de emisión. En un reportaje que tengo (“Le roi de coeur”) Francis López dice que cuando el tenor vasco estrenó “La belle de Cadix” su voz inundó de sol todo París.
M'agradaM'agrada
Reconozco que su voz es extraordinaria y que sabe cantar, pero nunca lo he soportado si no era, como ahora, para reirme. Y no creo que esa fuera su objetivo.
Nati: Gracias por tus buenos deseos. Buenas vacaciones, y pórtate todo lo mal que puedas.
M'agradaM'agrada
Teniu un punt de perversitat eh??Pobre Mariano! Era la època i s’estilava aquestes gesticulacions a banda de que Mariano tenia uns moviments molt especials.En a mí m’agradava molt de joveneta,després ja vaig passar d’escoltar-lo,m’interessaven altres cantants.
Ara l’he tornat a veure i realment els pasos de samba son patètics,aniré una estona a la UCI per recuperar-me
M'agradaM'agrada
Bé no es tracta de ser pervers, al menys no era ma meva intenció, ja que sempre es poden tancar els ulls i escoltar-lo cantar. La cançó és kitsch, però la trobo deliciosa i ell cantava molt i molt bé.
Ben mirat, poder si que he estat una mica pervers, ja que la visió del ball és patètica, com més la miro, més m’ho sembla.
Gràcies fidels amics de cada ombra, per fer-me companyia i comentar.
M'agradaM'agrada
¡Han sido las risas que me han salido más naturalmente de todo este verano! ¡Esto es bailar!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: SOTA L’OMBRA DE…LA IL·LUSIÓ (via IN FERNEM LAND) « Parròquia de Sant Gay Cat