IN FERNEM LAND

SOTA L’OMBRA DE…LA GRANDE


No diria que l’ombra d’avui ens reservi quelcom banal, com després de la bellesa exuberant d’ahir em feia preveure, però és veritat que avui toquem de peus a terra, però amb la diferència que hi toquem amb Grande, grande, grande per la GRANDE.

Sense deixar els aires italianitzants que tant estimo, avui us porto la cançó escrita a l’any 1972 per Alberto Testa i Tony Renis, que Mina (aquesta jo crec que és la GRANDE) va catapultar a la immortalitat de les cançons que ja tenen un lloc destinat a la història i per això l’ha versionat tothom, ja sigui un altre gran, com és Shirley Bassey en el món anglosaxó, o parelles tan inversemblants com Celine Dion amb Pavarotti o Julio Iglesias amb la Mouskouri.

GRANDE, GRANDE, GRANDE

Con te dovrò combattere
non ti si può pigliare
come sei
i tuoi difetti son
talmente tanti
che nemmeno tu li sai
sei peggio di un
bambino capriccioso
la vuoi sempre vinta tu
sei l’uomo più egoista
e prepotente
che abbia conosciuto mai
ma c’é di buono che
al momento giusto
tu sai diventare un’altro
in un attimo tu
sei grande grande
grande come te
sei grande solamente tu.
Io vedo tutte quante
le mie amiche
son tranquille più di me,
non devono discutere
ogni cosa
come tu fai fare a me;
ricevono regali
e rose rosse
per il loro compleanno
dicon sempre di sì
non hanno mai problemi
e son convinte
che la vita é tutta lì.
Invece no, invece no
la vita é quella
che tu dai a me,
in guerra tutti i
giorni sono viva
sono come piace a te;
ti odio e poi
ti amo poi ti amo
poi ti odio e poi ti amo,
non lasciarmi mai più
sei grande grande
grande come te
sei grande solamente tu.
Ti odio e poi
ti amo poi ti amo
poi ti odio e poi ti amo,
non lasciarmi mai più
sei grande grande
grande come te
sei grande solamente tu;
non lasciarmi mai più
sei grande grande
grande come te

Evidentment aquí teniu la genuina

Però abans de deixar-vos tranquils i relaxats assaborint aquesta melodia i aquesta lletra, també us deixaré l’enllaç per escoltar el Never, never, never de la Bassey, tan sols teniu que prémer AQUI, és una gran versió!.

Demà, sota l’ombra de…serà dominical i equilibrada, us hi espero il·lusionat, com cada tarda.

12 comments

  1. Josefina

    Gràcies Joaquim, per l´ombra de cada tarda d´aquest estiu amb dies tant calorosos. Es una meravella escoltar les veus que ens han acompanyat sempre i que podem reviure en el record de la nostra pròpia història…

    M'agrada

  2. Si hagués de triar una, una sóla, de totes les cantants…triaria ben segur la Mina. I no pas la de la primera época, on encara cantaba cançonetes pop segons la moda, sino quan va poder començar a ser ella mateixa, a triar el seu repertori, a cantarles a la seva manera. Ningú té la fondaria de la seva veu, el vellut, la contundencia, la passió fosca, el dolç verí, “l’ebrezza”, “il brivido” . Li diuen la Tigresa de Cremona, no canta com una doneta desamparada, canta como una tigressa a punt de saltar sobre la presa…o d’enfrontar-se a ella. Potser també com algú a qui han ferit, però no vençut.

    Vaja, em sembla que es nota que m’agrada moltissim, oi?

    M'agrada

  3. José Luis

    Llevat del “ ti odio e poi ti amo”, que ja ho diu quasi tot, mai m’havia fixat en la lletra i en com la Mina posa a caldo al “prepotente” i el compara amb els nois de les seves amigues. Genial. La Bassey molt bé, però on hi hagi un “Grande Grande Grande”, que es tregui un “never never never”, ¿no?

    Dema ombra dominical i equilibrada… potser un duet Kaufmann-Alagna cantant “Sonsrisas y Lágrimas”? 😀

    M'agrada

  4. Roberto

    Totalmente de acuerdo con Teresa, a la hora de elegir (y sería difícil) me quedaría con Mina, la de antes, y la de ahora. Para los estrictamente fans, acaba de sacar otro disco “Caramella” y para todos, un enlace con il sitio uficialli di Mina, http://minamazzini.it/news

    M'agrada

  5. KÀTIA

    A la seva època aquesta senyora ja era supermoderna.Jo la recordo amb les celles depilades i em semblava d’un atreviment brutal.Fixeu-vos quina tonteria!!M’encantava escoltarla tan segura i amb aquesta veu profunda que esglata per tot arreu.
    Com sempre,Joaquim ho has brodat.
    Fins demà sota l’Ombra… del que vulguis

    M'agrada

  6. Esdtic especialment content que us hagi agradat la visita d’ahir a sota l’ombra.
    Bé sabia que a la Teresa i al Roberto els agradaria, això és jugar a camp propi, però que també hagi satisfet a Josefina, José Luis, a Kàtia i a Kalamar, no ho tenia tan clar.
    És cert que on hi hagi un Grande, grande, grande, els never, never, never de la descomunal Bassey no tenen res a fer, però la versió anglesa que fa l’excel·lent cantant galessa em semblava digna de ser mencionada.
    Teresa, la Mina sempre guanya, potser ferida, però guanya sempre.
    Espero que l’equilibri de demà us agradi i sento decebre’t José Luis, però aquest duel mai és equilibrat, per tant no anirà de veus la cosa.

    M'agrada

  7. I jo, com sempre, tard, però vull deixar constància de l’admiració que, ja des de ben jovenet, he sentit sempre envers aquesta dona… Uauuu!!!

    I no us en recordeu d’aquella cançó que anava dient “Parole, parole, parole…”?

    I és que m’agrada com canta, m’agrada com mira, m’agrada com camina, m’agrada com fa anar les mans… Que m’agrada, vet-ho aquí!, i MOLT!!!

    Mira, mira… T’hi has fixat que fins i tot, a sota, en Mutti somriu?… Vaja, vaja, quin pillastre!

    Ricardo, bambino!: Per chè ridi tu, eh, pillino?… Venga, presto, presto: tu a dirigire orchestris con la face di pomeri agri, che és lo tuo!

    Mecàsum l’olla, nen… Aquesta Mina… fa miracles!

    M'agrada

  8. colbran

    Soy un fan absoluto de Mina y, como Roberto, de la Mina de todos los tiempos. Siempre me ha gustado y me gusta y creo que me seguirá gustando.

    Pero para mí la más grande cantante de todos los tiempos es el binomio Judy Garland/Edith Piaf y creo que a ninguna de las dos número 1 mías se les puede negar: entrega, volumen, dicción, profundidad, tesitura, dramatismo, desgarro, dulzura y musicalidad.

    Pero estamos con Mina y es una grande, grande, grande.

    M'agrada

  9. Bé, ja saps Colbran que com en el cas de les dives operístiques, és difícil adjectivar-les a totes, per això és van inventar, després de la Divina, la Assoluta, la Superba i el que faci falta.
    La Mina és la Grande, al menys en aquest post, perquè justament canta Grande, grande, grande, però per evitar subjectivitats que fereixin les meves pròpies susceptibilitats, he evitat dir la més Grande, ja que seria dificil dir-ho havent esmentat tu a les altes dues santes.
    Assur,. tens una gràcia especial i trobo que encertadíssima de unir el post amb les circumstàncies que l’envolten, l’únic problema és que quan tregui a Muti, ningú entendrà res, ja que aquest personatges col·laterals, mai millor dit , canvien de tant en tant, com molt bé saps. En qualsevol cas m’has fer riure, a part de fer-ho al mestre Muti, quelcom quasi impossible.
    I ja que has anomenat parole, parole, parole, que s’ha de cantar, aquesta si, a duo, us deixo el YouTube amb la mítica versió de Mina amb A.Lupo

    I la conya de Mina amb Celentano

    M'agrada

  10. miquelputxet

    GRANDE….. GRANDE….. GRANDE…..
    sense paraules !!!! MINA per mi sempre ha sigut unes de les millors …. he intentat seguir la seva trajectoria durant tota la seva carrera. Gracies Joaquim

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: