Avui, quan sembla que ha tornat definitivament l’estiu calorós i assolellat, necessito l’equilibri.
Avui doncs, després de l’exultant exuberància de la bellesa viscontiana i la força de la tigressa de Cremona, tot torna a ser al seu lloc, tot és harmònic, seré i en l’equilibri, intentant apropar-nos a la perfecció.
Avui, és clar, ens acompanya la música de Mozart.
Us proposo escoltar el segon moviment del concert per a piano i orquestra número 20 de W.A.Mozart en la versió del pianista Ivan Klánský, acompanyat pels Virtuosos de Praga sota la direcció de Jiri Belohlavek, en una gravació de fa més de 20 anys, però que estic segur que us agradarà molt.
Demà no sé que ens esperarà sota l’ombra de…, bé jo alguna cosa si que sé, sé que us espero a vosaltres.
Molt, moltíssim m’ha agradat la sorpresa d’avui: La peça, la interpretació, i la cara de nen entremaliat feliç que posa el pianista, que s’ho passa pipa entregat a la música pura, sense (o això sembla) masses dificultats tècniques que el distreguin… que fàcil i senzill sembla…
M'agradaM'agrada
Doncs jo estic en un equilibri inestable després de tanta bellesa.
(nota: cap al min 5 Klansky posa l’esquerra en ganxo, posició perjudicial de la mà, no?)
M'agradaM'agrada
Senzillament: Meravellós !!
Quina pau proporciona aquesta música.
Evidentment, per a mi i espero que per a molts,
Mozart estava “tocat” per els deus.
Sort d’aquests moments, que tenen la virtut
d’emocionar-nos.
M'agradaM'agrada
Criatura¡¡¡
pues a mí mira por donde, San Mozart me desequilibra, (y más el Nº20), me desequilibra por la parte de la belleza, de la paz, de la alegría, de la amistad, del amor a la humanidad, de la ilusión, de el cariño, el encanto…
pero bueno, que te cuento, si tú ya lo sabes
besos desequilibrados
M'agradaM'agrada
Quina meravella! De fet, aquest dies de “recolliment” (je,je) m’estic dedicant a repassar, entre d’altres coses, alguns concerts per a piano i orquestra de Mozart (quin geni!) ja porto el 20,21,22,24 i 25, i espero seguir.
Totalment d’acord, cada vegada que escolto WAM, m’emociono.
M'agradaM'agrada
Des que vaig sentir aquest adagio al final d’Amadeus, el tinc al capdamunt de la producció mozartiana. Sense ofendre ningú, poc s’ha escrit de millor.
M'agradaM'agrada
Us imagineu qué hauria passat si Mozart no hagués mort tan jove??? No hi hauria lloc a les prestatgeries,si amb 33 anys va ser capaç d’escriure tantíssima música no em puc fer la idea.Realment era un geni,un fora del món,estava fins i tot surtint del mapa.Una verdadera meravella aquest passatge que ens has posat avui,Joaquim,relaxant,dolcissim,m’encanta…
Bona nit
M'agradaM'agrada
Vigila, Josep noctàmbul, que l’autor d’aquest blog és, com deia una cosina de la meva sogra, “de miedu” ja que, sense que te n’adonis, ja ho veuràs,ja, t’anirà portant cap al seu recer!…
Sí, Josep; és un una mena de cau per on hi pul·lulen walkíries de daurades trenes… Isoldes dinyant-la de mal d’amor… Ànecs… Ui, perdó!!!: Volia dir cignes (són una mena de taxis aquàtics) encarregats de dur nobles herois on hi ha merder…
De moment, Josep, ja has dit que t’emociones sempre que escoltes WAM, i d’aquí a dir que t’emociones quan escoltes “WAMGNER” 🙂 només hi van quatre lletres.
Vigila!… Creu-me, bon amic!
M'agradaM'agrada
Assur, potser sense saber-ho, o no, qui sap, estàs fent de Brangäne, una senyora que també alerta a dos incauts dels perills de testar allò més perillós.
Amics infernemlandaires, amb l’equilibri mozartià heu aparegut quasi tots els incondicionals del geni i no sabeu pas com m’agrada.
A veure si aquesta propera migdiada puc sortir-me’n amb la meva i fer un altre gir inesperat.
M'agradaM'agrada
Encara que sigui l´endemà dels comentaris habituals, vull deixar constància del agraïment per aquest moviment del concert nº 20 del diví Mozart que m´ha regalat l´equilibri que tant desitjo.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Una de les coses que més m’agrada de la música “reproduïble”- és a dir, que algú la composa i altri l’interpreta- és com sonen de diferents les distintes versions. Per exemple, no és el mateix en aquesta peça com ho faria un Claudio Arrau, acaronant les tecles, que els cops de puny d’una Marta Argerich, per exemple. Aquest senyor frega (pel meu gust va massa ràpid) una correcta interpretació, ja que en WAM és molt difícil de tocar, no per la tècnica ja que no és Rachmaninoff si no pel motiu que tots estem reflectint en aquests posts; arriba a l’ànima d’una manera molt fàcil. No cal saber música per què t’agradi. I això, al món de l’art, pocs ho tenen. Per això són genis.
Aquest concert, particularment, és molt bonic. I té una anècdota: és en mode menor, cosa rara en el seu compositor, home optimista on els havia.
Kalamar: això de les postures és una mica com el tennis; si no tens vicis, millor, però si en tens i, sobre tot, et dius Glenn Gould, ni ho notes, ni et sap greu i, fins i tot, t’entusiasmes.
M'agradaM'agrada
Aquesta és la música d’un geni, per això és tan universal i sembla tan fàcil i senzilla.
Quants, amb una artificiositat de grandiloquència sonora i emotiva, es queden a les portes, d’on Mozart és l’amo i senyor
M'agradaM'agrada
I jo sense escoltar res !
Per pegar-se un tiro ! quina enveja !!!!!!!
José Luis : acabo de llegir “Saber perder” del Dávid Trueba, es deixa llegir …
Kàtia m’he recordat de tú : tinc per aqui un llibre de lliteratura negra , ara no m’en recordo , el títol .
Començo ara un de l’Evelyn Waugh “Un grapat de pols”, ja us comentaré .
Abraçades.
M'agradaM'agrada
Nati, a vegades als ordenadors publics es pot sentir l’audio amb auriculars… 🙂
Prenc nota del llibre. Jo estic amb el Pamano d’en Cabre i em reservo la opinió per quan l’acabi (em temo que em ma-tarán) 8)
M'agradaM'agrada
José Luis, ja vaig llegir “El Pamano” .M’espero a que acabis .
Jo ahir vaig acabar el “Grapat del pols” de Waugh, Avui a la nit començaré “Suave es la noche” de l’Scott Fitzgerald.
Tunante! ja ho sé el que són uns auriculars. Avui estic en un locutori i m’en deixen posar-me’ls.
M'agradaM'agrada
Joaquim
Ara acabo de sentir el concert amb calma.
Moltes gràcies per escollir-lo i presentar-lo.
Crec que Mozart devia creure en la bondat de la naturalesa humana: jo em sento millor persona després de sentir la seva música .
Gràcies de nou per aquest regal.
M'agradaM'agrada