Santa Maria de Vilabertran (s.XI)

A la divuitena edició de la Schubertíada que es celebra cada any a Vilabertran, aquest cap de setmana passat coincidien tres concerts, un el divendres 27 i dos el dissabte 28 i dels quals en vaig assistir a 2, sent aquests, els únics esdeveniments musicals als que he assistit en aquest mes d’agost.

El divendres 27 el Quartet Casals i el violoncel·lista Eckart Runge com a invitat, ens oferien un preciós programa integrat en la primera part per obres de Luigi Bocherini, el Quintet en mi major, op.11/5, G275 i el Quintet en do amjor op.30/6, G324 més conegut com “La musica Notturna delle strade di Madrid” i a la segona el meravellós quintet de cordes en do major, op.163 D 956 de Franz Schubert, una de les catedrals de la música cambrística.

L’acústica de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, al menys des de la fila 16 on estava assegut, afavoreix i potencia molt els sons més greus, cosa que crec que no beneficia gaire a les filigranes sonores que les obres de Bocherini ens ofereixen, si bé tant en el Quintet en Mi major, amb el seu famós menuetto, veritable super vendes de la música de cambra, com en la musica nocturna del Quartet en do major, la formació va mostrar varietat, imaginació i contrastos dinàmics i sonors molt originals.

No cal dir, que tota la inventiva sonora que Bocherini utilitza en els diferents moviments que conformen aquesta passejada nocturna pels carrers de la Villa y Corte, va ser magníficament recreats per aquests excel·lents musics, si bé, en la “maestosa ritirata” final, crec que no van rematar-la de manera prou comprensible, ja que el públic no va respondre amb la unanimitat que la vigorosa interpretació inicial, feia preveure.

On veritablement em van agradar va ser en l’obra de Schubert, molt més intensa d’intencions i emocions.

Cadascun dels magnífic components del Quartet Casals (Vera Martínez-Mehner, violí; Abel Tomàs, violí; Jonathan Brown, viola i Arnau Tomàs, violoncel), així com el reconegut Eckard Runge, com a violoncel·lista invitat, es van implicar en una interpretació diria que fins i tot dramàtica, contrastant de manera molt notòria, les diferents atmosferes dels quatre moviments, en especial estat de gràcia en el climàtic Adagio.

Per sobre d’algun lleuger desequilibri, no sé si degut a les particularitats acústiques esmentades, o a la forta calor que va castigar-nos el divendres i que va obligar a afinar instruments a cada pausa, jo destacaria la intensitat emotiva de la interpretació d’aquest quintet schubertià, que per raons molt particulars, em porten records molt plaents de la meva joventut.

En la primera part va fer les funcions de primer violí Abel Tomàs, mentre que en l’obra de Schubert va ser l’energètica Vera Martínez-Mehner, qui liderà aquesta imponent obra, que va saber connectar amb el públic que quasi abarrotava, la impressionant nau romànica, que tant i tan bé predisposa a recollir-te en un món de veritable comunió entre compositors, artistes i públic.

Una experiència altament gratificant que es va veure recompensada amb la repetició del deliciós minuet de Bocherini, penso que encara més perfilat que en la interpretació de la primera part, després dels sincers i intensos aplaudiments d’un públic molt respectuós (deixaré de banda uns estossecs reiteratius d’algú que encara no sap que amb un mocador, la intensitat del atemptat acústic, es dilueix ostensiblement.

Lluny de la celebritat mundana, que el molt proper Festival de Peralada ofereix durant la segona quinzena de juliol i la primera d’agost, la Schubertíada de Vilabertran ens proposa unes delicatessen d’extraordinari nivell, per a tots els bons amants de la música en majúscula i cursiva, més que del lluïment dels privilegiats bronzejats de la colònia d’estiuejants endiumenjats que acostumen a assistir als jardins del castell de la localitat veïna.

Catalunya Música va gravar el concert. Estaré atent a la programació dels propers mesos, per deixar-vos-en constància sonora.

Us recordo que avui a és l’últim dia per votar el cantant del mes de setembre. Per facilitar l’accés al post, podeu prémer aquí per accedir-hi.