El dissabte 28, la Schubertíada de Vilabertran ens reservava una perla cultivada a l’entorn del propi festival, ja que Juliane Banse, com l’eminent Mathias Goerne, que aquest any va haver de suspendre el concert inaugural per malaltia, son fidelíssims assidus al certamen empordanès, des de que ells i la mateixa schubertíada, iniciaven els respectius historials artístics.

No havia tingut la fortuna d’escoltar a Juliane Banse en directa i us haig de dir que la satisfacció ha estat enorme. Si en gravació és una cantant excel·lent, que s’entén que estigui fent una carrera internacional molt important al costat dels grans noms de la música, ja siguin directors, teatres o sales de concert, escoltant-la en directa, no entenc com no està més present en el difícil rànquing dels cantants més destacats de l’actualitat, ja que en directe és molt millor.

Potser ella, intel·ligent i seriosa, s’estima més fugir de la notorietat mediàtica, tan propensa a cremar artistes de gran vàlua, sobretot si no vol menjar-se tot el que és gras, tot d’un cop. Potser també per això, és dedica tant al lied, senyal inequívoc d’una carrera molt ben mesurada.

L’extens programa estava format en la primera part, per onze Lieder de Johannes Brahms i pels sis Lieder alemanys  per a veu, clarinet i piano, op 103, de Louis Spohr. En la segona el preciós Liederkreis op.39 de Robert Schumann i tres, de les sis cançons sobre texts de Garcilaso, Jérica, Lope de Vega i Quevedo d’Eduard Toldrà.

Juliane Banse

La veu de la Banse, és pura, homogènia, sense cap tibantor en el seu ample registre de soprano lírica, amb un considerable volum, que no la condiciona alhora de cantar a cau d’orella, si convé, per expressar de manera justa el sentiment de cada vers i cada nota.

Amb aquesta evolució vocal que ha experimentat la veu de l’eminent soprano, no és d’estranyar que en els darrers anys, hagi incorporat rols com Eva de Meistersinger, Comtessa de Le Nozze di Figaro, Fiordiligi o Donna Elvira, Arabella, Tatiana o Grete de Der Ferne Klang de Franz Schreker, en el seu repertori operístic.

Em va agradar molt que la Banse no amagués mai la seva expansió lírica, mostrant totes les possibilitats de la veu, ja que quan convé, sap recollir-la, mostrant-se molt versàtil i expressiva en cadascun dels petits mons que cada lieder amaga. No li cal fer teatre gestual, ni ser molt vehement en el fraseig, ja que com tothom sap, això és considerat un pecat mortal en aquest sel·lecte i exclusiu món del lied,  on s’han d’estalviar al màxim els recursos, per expressar tan sols amb la veu i el fraseig, tot l’ampli ventall de sentiments. parlem de poesia musical, no cal oblidar-ho.

La Banse, tot i fent gal·la del domini absolut dels registres que conformen aquest depurat món, no estalvia lluir el poderós instrument, que amb els anys s’ha eixamplat sense perdre però, la puresa d’emissió, la homogeneïtat sonora i de timbre, quan ella creu convenient, tot lluint de manera molt sàvia, una varietat expressiva, que malgrat l’extens programa, mai es va fer monòton i per tant, mai va avorrir.

Per a mi el moment més dolç i captivador es va produir en el blog dedicat a Schumann i el seu Liederkreis, on va desgranar les 12 cançons amb text de Joseph von Eichendorff, de manera magnífica, captivadora, poètica, extremadament sensible i per a mi, inoblidable.

Ben acompanyada per Aleksandar Madzar al piano, en el blog dedicat al poc escoltat (a casa nostra) Louis Spohr, vam tenir el goig de gaudir de l’art d’Ona Cardona, en el preciós duo que el clarinet manté amb la veu.

En les tres cançons, per a mi inèdites de Toldrà, va demostrar una bona dicció castellana, que de ben segur, en un altre auditori de sonoritats menys reverberants, hagués sigut de comprensió absoluta.

L’èxit assolit va ser gran i merescut i la soprano ens va regalar encara, dues propines, Widmung de Schumann i la repetició de Wach auf (Desperta!) de Louis Spohr, acompanyada altre cop per Ona Cardona i Aleksandar Madzar, és clar.

Una pura delícia de recital que ha servit per cloure de manera perfecte unes vacances atípiques, però plaents, alhora que donava per ben finalitzada la temporada musical 2009/2010.

Aquest proper diumenge estrenem el cicle 2010/2011, amb Iphigenie auf Tauris al Liceu, que promet emocions, veurem de quin calibre.

ACTUALITZACIÓ:

Us deixo l’enllaç de la gravació que va fer Catalunya Música.

http://rapidshare.com/files/430814227/Schubert__ada_Vilabertran_10.rar