IN FERNEM LAND

JESSYE NORMANN CANTA SETEMBRE DE STRAUSS


Retrat de Richard Strauss (Max Liebermann 1918 Alte Nationalgalerie Berlin)

Avui tenia previst que sortís un post que finalment vaig desestimar i ara seria llarg i sobretot improductiu explicar els motius.

Vaig decidir utilitzar el vídeo del PROMS número 66, que va reunir el passat 4 de setembre, a la soprano Karita Mattila amb la Berliner Philharmoniker, sota la direcció del seu titular, Sir Simon Rattle. Interès en tenia, oi?

Després d’anar-me’n a dormir amb el YouTube pujant al meu Canal, aquest matí m’he trobat amb la sorpresa que la Berliner Philharmoniker ha vetat la utilització de les imatges d’aquest concert. Els musics berlinesos són molt murris i no deixen escapar-ne ni una.

Corre-cuita i per no deixar-vos sense post, he triat el mateix lied, per utilitzar part del text i he triat, de les versions disponibles a YouTube, la de la soprano Jessye Norman a l’any 1991, aprofitant que acabaem d’estrenar aquest mes al calendari.

SETEMBRE

Richard Strauss (1864-1949), Hermann Hesse (1877-1962)

Der Garten trauert,
kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schauert
still seinem Ende entgegen. 

Golden tropft Blatt um Blatt
nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
in den sterbenden Gartentraum. 

Lange noch bei den Rosen
bleibt er stehen, sehnt sich nach Ruh.
Langsam tut er die großen
müdgewordnen Augen zu.
El jardí està de dol
La freda pluja penetra dins les flors.
L'estiu s'estremeix
calladament cap a la seva fi.

Es diria que or fos degota de fulla en fulla
cap avall des de l'alta acàcia.
L'estiu somriu esbalaït i somort
en el somni morent que fou aquest jardí.

Roman encara llarga estona entre les roses
anhelant el repòs i,
poc a poc va tancant els seus
fatigats ulls.

La traducció al català es de Salvador Pila.

Us desitjo un bon dia.

14 comments

  1. Hola bon dia ,jo ja he triat per quan hem facin una cerimonia molt particular que espero que trigui molt encara ,que hem posin de música Septembre i En s’endormant cantats per la Renéee Fleming quan ho dic a la meva familia m’engegant però jo hem vull morir de gust . Dirás quina bestiesa .Però com que en aquets moments tots van atabalats dons jo ja els deixo les instruccions.!Ah i no estic malalta! .Una abraçada.

    M'agrada

  2. Que bo, Àngels! Jo sempre he dit a la meva dona que si em moro abans que no pas ella (sóc molt egoista en aquest sentit perquè així ho espero), que em cremin, fiquin les cendres dins una bossa d’escombraries, i cap al contenidor! (hauríeu de veure la cara que em fa quan li dic!), però com que sé que no ho farà, se m’acaba d’ocórrer pensar amb quina música m’agradaria que m’acomiadessin, i el primer que m’ha passat pel cap ha sigut que si al meu enterrament vinguessin en Colbran i en Joaquim, sense cap mena de dubte triaria la barcarola de “L’elissir d’amore” seguida de “La furtiva làccrima”. De debò dic que m’agradaria ressuscitar un moment per veure’ls la cara que hi farien.

    Ah!!! I si vingués en Titus, voldria aquell fragment de la sarsuela “La rosa del azafrán” que diu: “Dos por dos son cuatro / cuatro y dos son seis, / seis y dos son ocho / y ocho dieciséis”.

    Disculpeu la “boutade”, i sobretot tu, Àngels, ja que en cap moment ha estat la meva intenció la de riure’m dels teus sentiments, i em sabria molt, però molt de greu donar-te aquesta sensació.

    M'agrada

  3. Hola Assur m’agradat molt el teu comentari i no m’has molestat en absolut però com ja tinc una edat i he assistit a bastantes .cerimonies d’aquestes i bé i arrivat a la conclusió que si el mort es pogués aixecar faria un crit per al rotllo que li están col.locant.Semblant al que estic fen jo !!deu ser la melangia del Setembre disculpeu!! Una abraçada

    M'agrada

  4. Isolda

    Hola Angels, per mi no és cap bestiesa, jo fa anys que tinc escollits els fragmets, que vull “escoltar” als meus funerals. Ho saben els familiars i amics entre ells, naturalment, el Joaquim i el Federic a qui hi responsabilitzat de posar-hi fil a l’agulla inmediatament… em coneixen bé i sabem com ho voldria.
    Angels hem d’estar preparats!!!.

    M'agrada

  5. Jose Luis

    Em penso que som tants els melòmans previsors que podem fer un club. Jo fa anys que vaig pensant-me el programa: El Sé Pieta del Giulio Cesare, el segon moviment de la setena, In lacrimae strempate (o aixi) de la Maddalena d’en Caldara, i similars. Però l’Assur m’acaba de obrir els ulls a un altre camp menys sàdic per els que es queden, pobres, i potser canviaré a la cançó del Cola-Cao, la gallina turuleta, la chica ye-ye, i segur que a partir d’ara aniré trovant temes adients en aquesta nova vessant. De fet, crec que als Estats Units ja es habitual que la gent prepari els fastos del seu propi “transit”.

    Assur, ets un crac i potser ens estás prenent el cabell a tots i ja ho saps, però la lletra del azafrán es “Una y una dos, dos y una tres, no sale la cuenta porque falta un churumbel”, i la taula de multiplicar teva, jo la recordo com cançó infantil. Pero bé, ambdues valen per la festa…

    Per cert, el Setembre de Strauss i la grandíssima Norman, molt be, encara que també serem uns quants els que ens hem quedat tocats per la versió Schwarkz,,.. escarxofa, ¿no, Assur?

    M'agrada

  6. colbran

    Pues estás equivocado, José Luis, la letra que ha citado Assur corresponde LITERALMENTE al pasacalle de las escaleras de “La rosa del azafrán”, de Jacinto Guerrero, y la canta el tenor cómico con coro, casi al final del primer acto.

    Y la letra que tu citas corresponde a “Ay, Tani” que cantaba Pepe Blanco.

    Yo creo que actualmente todos pensamos en nuestra canción de despedida. Me gustaría que fuese “Bel raggio lusinghier” porque es de Rossini, pero decididamente será “Evr’ y time we say good-bye”, para mí la mejor canción de Cole Porter, e interpretada por Ella Fitzgerald. Además la letra no podrá ser más apropiada porque será la última “time”.

    Esléndida canción “September” y espléndida Jessye Norman.

    M'agrada

  7. nati

    No sé quina mania us ha agafat
    avui per començar a pensar en les vostres festes de comiat. De debó qué us passa ?? No crec que a la pobre Norman li agradés aquesta relació: ella canta Setembre i la colla comença a preparar la música del seus funerals .
    Hombre!!!!

    M’ha encantat la canço i m’ha chiflat la interpretació, per un moment he pensat que estava en una mena de paradís plé de delicadessa.

    Gràcies Joaquim, ara ja saps com entrar en les meves emociones i passar directament al cor .

    M'agrada

  8. Gràcies a Déu, o millor a la Nati.
    Estava traumatitzat amb tant funeral, comiats amb bandes sonores i tota aquesta derivació col·lateral del post d’avui.
    D’acord que era improvisat, que els dos inicialment previstos m’han fallat, però pobre Jessye, ella tan monumental i pètria, cantant al setembre straussià i vosaltres “dale que dale”.
    Fins i tot la genial “assurada” ha incidit amb els seus funerals amb la immonbrable de Donizetti.
    Després de quasi quatre anys de blog, ja hauria d’estar acostumat a aquests girs incontrolables, però el d’avui amb el “Dos por dos son cuatro / cuatro y dos son seis, / seis y dos son ocho / y ocho dieciséis”, que des de que ho he llegit no m’ho trec del cap, amb aquella melodia que compateix amb l’exquisidesa del setembre straussià i una lletra tan profunda digne de Màrius Serra.
    De totes maneres, un dia qui sap si obriré un post per tal de que aneu posant les músiques del funeral. Potser per Tots Sants, ja que el Tenorio està molt suat.

    M'agrada

  9. HAHAHAHAHAHA!!!… MOLT BO!!!…, però pensa que és molt possible que si fas un post perquè anem posant les músiques que voldríem als nostres funerals, és molt possible que et surti qualsevol Assur d’aquests i et digui: “Què t’ha agafat ara amb els funerals?… Saps que fa temps que no ens poses res de la Jessy Norman?”

    De debò que m’ho he passat bomba imaginant la cara que faries cada vegada que llegiries un nou comentari, sobretot el d’en Colbran, i és que et veig com si et tingués al davant:: “Tu quoque, Colbranus?” 🙂 🙂 🙂

    Ai, disculpa que rigui tant!, però mentre t’estic escrivint estic escoltant el “Setembre” cantat per la Jessy, i em sembla que ho deixaré córrer, perquè entre el “yutub” que s’atura cada dos segons i imaginar-te ahir llegint els comentaris i tornant cap a casa dins el cotxe cantat “dos por dos son quatrooooo”, no puc acabar de concentrar-me… És demasié! HAHAHAHAHA!!!

    Una abraçada a tots!

    M'agrada

  10. Estic escoltant la grandiosa (com molt bé dius tu, grandiosa en tots els aspectes) Jessy Norman, i quedo prostrat als seus peus.

    A vegades penso com els agradaria a molts autors ja desapareguts poder escoltar les seves composicions interpretades per cantants que ni tan sols s’imaginaven que un dia podrien existir.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: