IN FERNEM LAND

BRYN TERFEL EL CANTANT D’OCTUBRE


Ha guanyat, per un estret marge, el fantàstic baríton gales, Bryn Terfel, el que arrossegava durant aquesta setmana el número 7.

Aquesta elecció del mes d’octubre, la podríem qualificar d’una tria dièsel.

Heu participat 50 infernemlandaires, és a dir, després del concurs del mes d’agost amb la seva afluència “peculiar”, ha estat la tria més participada, i en contra del que ha succeït els altres mesos, en aquesta edició hi ha hagut un degoteig diari i poc a poc, cantants que semblaven adormits al fons de la taula, han anat posicionat-se fins arribar a tenir clares opcions de ser l’escollit, em refereixo al baríton situat en darrer lloc.

Ha estat una tria disputada i sense gaire soroll, però molt emocionant.

Això em fa feliç per dos motius:

El primer perquè aquesta tria participativa, sembla que interessa i  per tant, la seguiré mantenint, mentre vosaltres vulgueu.

En segon lloc, perquè tot i ser una tria amb un lied, gènere minoritari malgrat tot, ha estat molt seguida i votada.

Tan sols hi ha una cosa que m’ha sabut greu, i és que el cantant número 4, no hagi merescut cap vot, sent com és, bé, era, un baríton i liederista molt notable.

Així doncs, el resultat de la vostra tria ha estat:

Serenata 7
11 22%
Serenata 1
10  20%
Serenata 9
10   20%
Serenata 3
8     16%
Serenata 6
4      8%
Serenata 8
3       6%
Serenata 2
2       4%
Serenata 5
2       4%
Serenata 4
0       0%

I els cantants que s’amaguen al darrera són:

1 Dietrich Fischer-Dieskau, acompanyat per Gerald Moore

2 Hans Hotter, acompanyat per Gerald Moore

3 Thomas Quasthoff, acompanyat per Justus Zeyen

4 Herman Prey, acompanyat per Gerald Moore

5 Olaf Bar, acompanyat per Geoffrey Parsons

6 Christian Gerhaher, acompanyat per Gerold Huber

7 Bryn Terfel, acompanyat per Martin Martineau

8 Andreas Schmidt, acompanyat per Rudolf Jansen

9 Matthias Goerne, acompanyat per Alfred Brendel

Fan goig, oi?

Doncs bé us deixo amb Bryn Terfel, el guanyador, cantant Schubert al Gran Teatre del Liceu, el 14 de maig del 2001, acompanyat per Malcom Martineau.

Terfel va fer un magnífic i recordat liederaben, que va començar amb aquesta selecció de 6 lied del Schwanengesang de Franz Schubert.

Aquí us deixaré el darrer dels interpretats, “Die Taubenpost” (La coloma missatgera), lied que s’acostuma a afegir al cicle del cant del cigne, sense ser-ho.

A la columna de la dreta, durant tot el més d’octubre podreu baixar-vos tot el bloc schubertià d’aquest concert liceista.

Die Taubenpost
música: Franz Peter Schubert (1797-1828)
poema: Johann Gabriel Seidl (1804-1875)

Ich hab' eine Brieftaub' in meinem Sold,
Die ist gar ergeben und treu,
Sie nimmt mir nie das Ziel zu kurz
Und fliegt auch nie vorbei.

Ich sende sie viel tausendmal
Auf Kundschaft täglich hinaus,
Vorbei an manchem lieben Ort,
Bis zu der Liebsten Haus.

Dort schaut sie zum Fenster heimlich hinein,
Belauscht ihren Blick und Schritt,
Gibt meine Grüße scherzend ab
Und nimmt die ihren mit.

Kein Briefchen brauch ich zu schreiben mehr,
Die Träne selbst geb ich ihr,
Oh, sie verträgt sie sicher nicht,
Gar eifrig dient sie mir.

Bei Tag, bei Nacht, im Wachen, im Traum,
Ihr gilt das alles gleich,
Wenn sie nur wandern, wandern kann,
Dann ist sie überreich!

Sie wird nicht müd, sie wird nicht matt,
Der Weg ist stets ihr neu;
Sie braucht nicht Lockung, braucht nicht Lohn,
Die Taub' ist so mir treu!

Drum heg ich sie auch so treu an der Brust,
Versichert des schönsten Gewinns;
Sie heißt - die Sehnsucht! Kennt ihr sie? -
Die Botin treuen Sinns.

Al novembre tindrem el goig de triar una soprano.

POST RELACIONAT

Un comentari

  1. Concep

    Vaig votar el 9, a Goerne, sense saber qui era i pensant que no guanyaria, però ahir a prop de mitja nit, no ho tenia clar. El 7 també em va agradar molt i el 8, vaig decidir entre aquests tres.
    Ja espero a la soprano del mes vinent

    M'agrada

  2. colbran

    Ahora viene el momento de decir todo aquello que durante los dìas de votación no hemos podido comentar.

    En primer lugar felicito a Bryn Terfel, un cantante que admiro extraordinariamente y que tuve el gusto de saludar cuando le entregué el trofeo como mejor cantante, hace bastantes temporadas. Estuvo muy cariñoso conmigo y me dijo que no le gustaba ausentarse de su país porque quería ver crecer a sus hijos (estaba preocupado porque uno de ellos estaba enfermo y quería volver pronto a casa) y que agradecía mucho la distinción. Pero yo no le he votado. Era mi tercera opción, con una puntuación de 8, 5.

    Mi voto fue para Dietrich Fischer-Dieskau que me dejó petrificado al escucharle, por la delicadeza de su emisión de la voz y la profunda compenetración con el texto. Sólo Andreas Schmidt se aproxima, en este Lied y en mi opinión, a este nivel y por ello lo califiqué con la misma puntuación que Fischer-Dieskau: un 9, pero sólo se puede votar a uno…Schmidt es uno de los liederistas mejores que yo haya escuchado al natural, junto a Thomas Hampson y Brigitte Fassbänder. Por descontado que Bryn Terfel es un cantante todo terreno que siempre aostumbra a estar bien.

    Mis tres elegidos han quedado los primeros, pero mi favorito no. Enhorabuena al ganador.

    M'agrada

  3. Carlos R.

    Voté por el 3 y mis otros favoritos era el 1 y 6.
    Estoy convencido que de haber sabido los nombres de antemano, hubiera sido diferente mi elección.
    Me han gustado todas las versiones, en todas habian cosas importantes, lo cual indica el nivel de los barítonos escogidos.
    Al leer la lista se entiende y si que ha sido una lástima lo de Prey.
    Gracias Joaquim.

    M'agrada

  4. Jo el vaig possar ·3º , el 2º Tomas Quasdoff i el 1º al Dieter Fischer Dieskau. Bé me n’alegro per ell perque me agrada moltisim com canta, en tots els estils ,peró no m’el imaginaba cantant Schubert i s’ha demostrat que n’es ben capaç.
    Repeteixo !!Moltes Felicitats!!!

    M'agrada

  5. Jose Luis

    Voté a Quasthoff, que reconocí, convencido de que iba a ganar de calle, pero con la precipitación que me adorna, lo hice antes de escuchar a los restantes. No lo lamento, porque me evité un trilema muy problemático, con el 9 y sobre todo con Terfel, que ha ganado y me parece perfecto.

    Fischer-Dieskau, nunca me ha gustado, aunque no voy a ser yo quien descubra que es buenísimo, un número uno absoluto, y aquí canta magníficamente. Pero me sucede como con Krauss, que en la forma de cantar tienen algo de… untosidad, no sé como llamarlo porque no tengo ni idea, que me resulta tan reconocible como desagradable.

    M'agrada

  6. Jo no he escoltat massa lied per formar-me una opinió de qui és millor en aquest gènere. Per tant, en general em van semblar molt bones les 9 versions i vaig decidir votar sense saber com anàven les votacions. Després de dubtar molt entre el 3, el 7, el 8 i el 9 em vaig decidir pel 7, i m’alegra molt que sigui el meu admirat Bryn Terfel el guanyador i pel que vaig votar sense saber-ho. Endavant Joaquim amb aquestes tries de final de mes, i ja saps que agraïm molt l’esforç que representa per molt que t’agradi fer-ho. Una abraçada

    M'agrada

  7. Colbran, coincideixo molt amb tú, el meu ordre va ser 1.Schmidt, 2.F-D i 3.Terfel, tot i que F-D va ser el 1r durant força estona en el meu ranking de llibreta. Ha estat una votació difícil.
    Enhorabona pel senyor Terfel i esperem que es cuïdi molt dels fills i de l’esquena.

    M'agrada

  8. Isolda

    Jo vaig votar el 3 sense haver escoltar la resta, dons com sempre vaig tocar el “botó” equivocat. Una vegada escoltats tots, hauria votat l’1. Fischer-Dieskau és un baríton que ha cantat el lied com pocs cantants.Recordo l’única vegada que va venir a Barcelona en plenes facultats,-ho dic perquè quan va fer el recital al Liceu el 91 no va ser el mateix- el va portar l’entitat Cultura Musical. L’èxit fou tan espatarrant, que el Palau sols en mitja entrada, donava la sensació de romandre ple de gom a gom. Al finalitzar, amablement i molt simpatic ens delectà en 10 propines, les dues últimes dedicades a les 9 o 10 persones que no deixavem d’aplaudir. Fou una nit inoblidable.
    Felicito a Bryn Terfel que és un cantant que m’encanta. A tu Joaquim moltes gràcies per aquests moments els quals espero en candeletes.

    M'agrada

  9. Kenderina

    Pues yo la primera vez no reconocí a ninguno….pero el orden fue 7, 6, 3…y así se quedó aunque posteriormente reconoci a Bryn Terfel 🙂
    Hermann Prey es uno de mis cantantes de lieder favoritos pero en este que teniamos aqui el hombre tenía un dia mas bien malo , jejeje. Cosas que pasan.

    Por cierto, lo de baritonos es una definición en sentido muy amplio…no ?

    M'agrada

    • Kende, bajo, lo que se dice bajo, no hay ninguno, eso no quiere decir que Quasthoff, el que posee de todos ellos un registro grave más notorio, pueda hacerse cargo de algunos roles de bajo, sobretodo ahora que está perdiendo los agudos que lo situaban cómodamente en la cuerda de barítono, si lo hubiera deseado.
      En cuanto a todos los demás, incluido el gran Terfel, no tengo ninguna duda de su “baritonidad”

      M'agrada

  10. colbran

    Kenderina, eso es ahora, que puntualizamos tanto y así tenemos barítenor, barítono lírico, barítono dramatico, barítono-bajo o bajo barítono…En tiempos de Rossini, en que la cuerda de barítono aún no estaba calificada como tal, todos estos barítonos y barítonos bajos hubieran sidos bajos, ya que no hay ningún baritenor entre los nueve.

    M'agrada

  11. Kenderina

    Lo sé, Colbran 🙂 Precisamente por eso lo decía, porque para mí muchos de ellos siguen siendo bajos ! Igual es mi error, pero yo los bajos baritonos los asimilo con bajos, no son bajos profundos pero la mayoria de ellos tienen mucho mas de bajos, excepto quizá cuando aún son jovenes. Me cuesta pensar, por ejemplo, que Quasthoff que canta il commendatore sea baritono 🙂

    M'agrada

  12. Mercedes Parera Arnó

    Yo no puedo opinar porque no pude oir nada.De todas maneras quiero participar,porque me pareció que era muy interesante y a la vez didactico.Joaquim, ya te dije una vez que eras un crack, me encanta leer tus crónicas y tus programas además como he podido ver tienes tantos seguidores que te adoran, no hay para menos, me uno a todos ellos y te felicito de todo corazón.

    M'agrada

    • Sra. Mercedes això no pot ser.
      M’agradaria saber si aquest trasto d’ordinador que fa servir, té targeta de so i si tan sols és qüestió de connectar uns auriculars o altaveus, si és així, si us plau, enviï’m per e-mail l’adreça de la residència i li enviem. D’acord?
      Un petó de tots els infernemlandaires

      M'agrada

  13. José Luis

    Joaquim, me sumo a todos los efectos a tu “aixó no pot ser”.

    On-topic 🙂 : De los 4 primeros, tres estan vivitos, coleando y dando guerra. Lo cual me lleva a repetir una pregunta nada retórica que quedó sin respuesta: ¿De verdad os parece que vamos a peor?

    M'agrada

    • José Luis:
      El primer està viu i retirat
      El segon, malauradament ja va traspassar però està on va estar sempre, al Walhalla, casa seva.
      El tercer, ACTIVÍSSIM
      El quart, fent companyia al 2
      El cinquè, en actiu, però ja fa anys que canta.
      El sisè, ACTIVISSIM, tan sols has de prémer AQUÍ
      El setè, no cal dir res
      El vuitè, en actiu malgrat que la seva carrera ja està en una fase declinant.
      El novè, activíssim ocupant el lloc del primer i amb això tanquem el cercle.

      I ara:
      No, no estem tan malament per segons què, però ens manquen veus heroiques que siguin com a mínim solvents per fer els rols més dramàtics, ja sigui en el repertori alemany, com en l’italià.

      M'agrada

  14. Kenderina

    Ah, no, me niego….Mathias Goerne no puede estar ocupando el sitio del primero…primero , porque no creo que los sitios que se quedan vacios se ocupen en esto del arte y segundo, porque Mathias Goerne , al menos en el lieder, a mi me gusta mucho mas :)))))))

    M'agrada

  15. Qué si Kende, que ocupar el sitio no quiere decir que se parezcan, ni que sea mejor o peor, si no que Goerne es hoy el liderista de referencia, al menos en la cuerda de barítonos, con permiso de todos los demás, el rey, como sin duda y durante muchos y muchos años lo fué DFD, independientemente que gustara a muchísimos de la misma manera que exasperaba a otros.

    M'agrada

  16. Joaquim,

    Goerne és el teu liderista favorit? Pensava que era Quasthoff. Aquesta és la impressió que em va quedar després de llegir la teva crònica del seu últim recital al Liceu. Un recital memorable, per cert. Recordo que en vas fer una crònica excel·lent. Com sempre.

    M'agrada

    • Josep, no sé que dir-te, saps aquella cançó de l’Alejandro Sanz, Corason partío, doncs això.
      En aquest precís moment, t’ho creguis o no, estic escoltant a Quasthoff cantant Soul de manera sorprenent, però és que Goerne…
      M’agraden tots dos, em deixes?

      M'agrada

  17. Quasthoff cantant soul?????? Mare meva!!!!
    Aquesta tarda he revisitat el seu Winterreise amb Barenboim. No sé si és possible expressar d’una manera més profunda el sofriment que conté aquesta música meravellosa.

    M'agrada

  18. El pitjor pianista del món

    1. Bravo per Terfel!
    2. Bravo per Quasthoff!
    3. @Joaquim:
    Una pregunta, si et plau respondre’m; fa uns mesos et vaig preguntar si preferies els lieder (i vaig posar-t’hi l’exemple de la nostre molinera preferida) cantats en registre de baríton o de tenor, i molt amablement em vas contestar que, respectant els gustos de tot hom, preferies la primera opció. Doncs bé, m’acabo d’assebentar gràcies al mail del Liceu que el diumenge entrant vé un senyor que, pel que albiro, agrada força per aquí. El tema és, com aquest bon home és tenor… val la pena anar a escoltar-lo?
    Encara queden entrades.
    4. @Colbran:
    Amb tot el “carinyo” i respecte per vostè i els seus comentaris, m’agradaria “intentar” (darrerament no estic gens afortunat amb el tó) defendre els profesionals de Catalunya Música. L’he llegit vàries vegades referint-se als errors que cometen a l’hora de narrar i/o jutjar les actuacions que transmeten. Vagi per endabant que té vosté tot el dret i deure de fer-ho, és clar que sí. Tant sols, des de l’humil punt de vista de un oidor d’aquesta emissora gens inniciat, m’agradaria que, inclús fallant en noms i conceptes, aquesta ràdio ha fet un grandíssim bé a l’hora de donar cultura. Les entrevistes quel diumenge fa el senyor Joan Vives no me les perdo si no és per a força major (Can Barça); no sap vostè el gustós que és sentir de propia veu l’altre dia el Marriner, per exemple. M’encanta sentir el que diuen, com ho diuen, les filies, les fòbies, els encerts i les errades.
    Som un país petit i mal avingut, però que una ràdio pública faci aquesta tasca a totes hores amb programes, amb entrevistes, amb concerts (ara des de allà on manen ens han “deixat” pertànyer a la UER) de primera fila, crec de debò que, si un comentarista faci una, dues, tres o quatre pífies, li perdonem. Com a ciutadà em sento molt orgullós de tenir aquesta emissora. És molt probable que a RNE siguin els locutors uns figures, no ho dubto. Però escoltar des de les set del matí una senyora o senyoreta que et vagi servint uns tastets variats a l’hora de l’esmorzar, sense colors polítics, i que la ràdio en qüestió no nomès duri i no se la carrèguin com sí van fer amb Catalunya Cultura, si no que a més a més la potencïin, m’omple de goig.
    Espero, senyor Colbran, que hagi entés el meu enfoc. No el critico a vostè, cregui’m; el que faig aquí és defendre els petits errors hipertècnics que només un entès pot detectar, per contra de l’encert global d’aquesta emissora.
    Disculpi’m tots dos pel “rollo” i que passin un bon cap de setmana.

    M'agrada

    • Pianista, no ho dubtis, treu una entrada pel 10/10/10, què no veus que la data pronostica l’excel·lència? 😀
      Jo m’estimo més un baríton que un tenor cantant Schubert i el lied en general, de la mateixa manera que prefereixo una mezzo a una soprano, però això no vol dir que deixem passar l’oportunitat d’escoltar en directa a Kaufmann i l’excel·lent pianista que l’acompanya, Helmut Deutsch. Paga la pena segur.
      Deixa’m intervenir en la qüestió que planteges a Colbran tot dient que jo mateix sóc un fidel i entusiasta seguidor i oïdor de Catalunya Música, però això no vol dir que malgrat comptar amb uns excel·lents professionals, no els hi haguem d’estirar les orelles quan els seus comentaris no s’ajusten al que ha de ser. Pensa que molta gent pensa que el que escolta per radio o llegeix, provinent de reconeguts professionals, va a missa, i no sempre és així, cal llegir i contrastar i si te’n adones que a França opéra comique vol dir opera amb diàlegs i no pas de gènere còmic, ja que aquesta és la opéra-bouffe que tracta de temes o arguments còmics, res a veure amb Carmen o Faust, aleshores és normal que et posis una mica nerviós.
      Jo crec que aquest enllaç de la Viquipèdia pot ajudar.
      En qualsevol cas, això no treu cap mèrit a una emissora com Catalunya Música, ja que això malauradament passa a totes les ràdios, televisions, premsa, revistes especialitzades o blogs com aquest, el que cal és que hi hagi algú que se’n faci ressò i ho digui per tal de que la resta aprenguem. Aquí tenim la sort de comptar amb Colbran, que no se li escapa (quasi) una.

      M'agrada

  19. Kenderina

    A los actores de teatro se les llamaba comicos…vale que aquí se hacía de un modo quiza despecitvo, pero el origen es el mismo de la “opera comique”. “Comico” es todo el teatro con dialogos hablados, que no es en verso. Al menos así es como lo entendí yo siempre.

    M'agrada

  20. colbran

    Gracias Joaquim por el “capote” que me has echado, tratándose de “Carmen” nunca mejor dicho.

    Me remito a cuanto dices, Catalunya Musica es una emisora excelente con una programación fantástica y unos buenísimos profesionales, pero no obsta para que algunos de ellos cometa fallos, por falta de información y esto no es admisible, pues tienen a su alcance más medios de los que yo dispongo para evitar errores. El público que escucha se cree todo lo que le dicen, sea en esta o en cualquier emisora y medio de comunicación en general. Si no se les corrige, este error puede pasar a libros y los libros ir pasándose errores de unos a otros, a no ser que alguien hinque los codos y al cabo de numerosos años rectifique lo erróneo, como los casos detectados en la primera Historia del Real, por ejemplo, o en el caso de las partituras las ediciones críticas de tantos títulos, llevadas a cabo para devolver los roles a las cuerdas originales y reincorporar pasajes suprimidos o eliminar los añadidos con el paso del tiempo, aunque siempre hay algún/a divo/a (e incluso directores de orquesta o de escena) que se lo salta a la torera, por muchos esfuerzos que hayan llevado a cabo Philip Gosset, Alberto Zedda y tantos otros ilustres musicólogos.

    Siento el mayor respeto por todos los profesionales de todos los campos, pero no soporto que al escucharles me hagan pensar que puedo tener más conocimientos que ellos, ya que yo escucho para disfrutar y aprender. Afortunadamente los casos erróneos son un tanto por ciento muy pequeño, pero no puede dejarse pasar que alguien diga, por ejemplo, que el rol protagonista de “Semiramide” fue compuesto por Rossini para una soprano lírica coloratura (comentario dicho en Catalunya Musica), cuando lo fue para su esposa, Isabel Colbran, que poseía una voz situada entre los registros de soprano dramática de agilidad y mezzo soprano aguda de la misma característica.

    A mí me encanta que me rectifiquen cuando estoy equivocado y me lo demuestran porque es una forma de aprender y yo siempre estoy deseando conocer más de cuanto me agrada e interesa; es mi única ambición.

    M'agrada

  21. montserrat tur rosello

    Quina alegria he tingut al descobrir que el meu vot havia estat per Terfel , tots m’agradaven però el nº 7 tenia alguna cosa que m’arribà al cor , i el millor de tot es que vaig votar sense la pressió de saber quina veu pertanyia cada versió, encara que no sigui tant emocionant crec que aquest sistema de votació és millor. Salutacions

    M'agrada

  22. KÀTIA

    Com sempre ja no recordo a qui vaig votar.Quin desastre,senyor!!.Ahir 1 d’Octubre va ser el meu “cumple” i n’estic contenta,m’encanta fer anys i aplaudir-me jo soleta del estupenda que estic,No diré quants peró sí que només em falten 3 pels 7O.Apa!! queda dit.
    Joaquim m’agradaria col.laborar en els altaveus o el que sigui de Mercedes i si em dieu ón es m’agradaria anar a veurel’a.
    Per fí he aconsegguit localitat per Kaufman,no ha estat gens difícil,es questió de buscar,escollir i “pagar”.
    Us deixo,encara tinc la mà bòrnia i em costa escriure

    M'agrada

    • Hola Kàtia, m’alegra molt rebre un comentari, tot i que encara la mà no estigui curada del tot.
      Felicitats endarrerides i pel que fa a la senyora Mercedes, dir-te que viu més aprop de França que de Barcelona.
      Avui m’ha escrit un e-mail i jo l’he contestat, a veure si en trèiem l’entrellat del tema auriculars o altaveus, però no tinc gaire clar que sigui tan senzill i potser li manca una targeta de so al ordinador.
      Us mantindré informats

      M'agrada

  23. Fue uno de los concursos que mas disfrute. Proque lo mio en general no es escuchar la misma cancion o aria o lied tantas veces en diferentes interpretaciones. Todas acaban cansandome. Pues esta vez no paso y de hecho me pase casi un dia entero escuchandolas 🙂 Con lo cual tienen que ser muy buenas todas!!! Los dos que reconoci a las primeras notas fueron los unicos dos que habia escuchado en vivo, Bryn y Matthias. Pero es que tambien es imposible que alguien se olvide cuando los haya vivido. Los dos tan particulares en sus estilos, de personalidad pero que ambos tienen esa especial calidad de transmision. A mi por lo menos nunca dejan de emocionarme. Despues de mucho va y viene me habia quedado con 1,3,7,9. Y ahi empeze a rayarlos hasta rayarme yo! En vez de seprarse mas despues de cada vez de escuchar habia mas detalles en cada version que me gustaban! Al final q estaba ya por rifar o algo me dije, venga un\ vez mas y no fijarte en lo bonito que cantan o cuanto te gusta esa virgeria o ese tono de voz o ese crescendo o, etc sino quien te emociona mas, quien te hace sentir hasta la n-esima vez q esto pasa ahora mismo por primera vez? Y ahi quedo uno solo, Bryn 🙂 Es que es fantastico oir lieder bien cantados, o cantantes q dominan tanto la technica o cuya voz suena a angeles (por mas baritonales q sean 😉 ) pero no hay nada mejor que sentir como cosquillas en la piel y q se te sale el alma por la boca, emocionarse 🙂 Y a este hombre/voz/persona/artista no hay corazon que se le resista 😉

    Tambien me alegro muchisimo de que me gustaron tanto DFD y Quasthoff. Primero, porque a DFD lo tenia en memoria como mucho mas aburrido y resulta que ahora si me gusta jejeje y al segundo no le he oido aun en vivo y nunca mejor q hacerse opiniones asi sin esperar nada 🙂

    Me dio muchisima tristeza lo de Prey, con lo que me gusta a mi este hombre cantando Lieder! Pero quiza Wolf era mas su cosa q Schubert 😉 O es mas mia con el interpretando, pero bueno con esto no es con nada menos grande!

    Asi q dos cositas, mas concursos de Lieder Joaquim please!
    Y para Bryn, oiga hombree q ya vale con Wotan y Sachs y Scarpia y esa cosas, pero los Lieder que??? Es hora de cantar de nuevo algo de ello me parece 🙂

    M'agrada

  24. colbran

    Pianista, para que veas que en todas partes cuecen habas, el Sr. Banús, en la retransmision que aún no ha terminado de “Lucrezia Borgia” desde la Staatsoper de Viena, ha dicho que con esta ópera Edita Gruberova incorpora un nuevo rol a su carrera, cuando hace unos tres años la cantó en el Liceu junto a Ewa Podlès y Bros, y además existe en el mercado una versión de hace un par de años con la misma Gruberova y dirigida por Bertrand de Billy, procedente de la Opera de Munich. Otra falta de información o un olvido, ya que el Liceu y Munich deben contar poco.

    M'agrada

  25. Josep Grau

    Hariclea,

    Completamente de acuerdo en dos cosas:

    1) A mí también me dio mucha pena lo de Prey. Muchísima. Es un cantante maravilloso.

    2) Yo también deseo que Joaquim nos ponga más concursos de lieder. Éste me ha encantado.

    M'agrada

  26. Leonora

    ¡Buenas a tod@s! Dos temas: lástima que me lo perdiera, me encantan las votaciones y si son lieder ya ni os cuento…Estaré más atenta.
    La segunda, estoy con lo que dice Colbran; ayer, huyendo del”Rigoletto”londinense escuché la “Lucrezia Borgia”con Gruberova y Bros, entre otros; me quedé asombrada cuando dijo que la debutaba, no en Viena, sino el personaje. Me quedé algo asombrada pues recordaba vagamente a Doña Edita como Lucrezia. Menos mal (y gracias a Colbran)veo que no me imagino personajes en voces de cantantes.
    ¡Saludos a tod@s y buen provecho!

    M'agrada

Deixa un comentari