Thomas Quasthoff el baix baríton alemany, és el cantant líric més versàtil i a cada proposta discogràfica que fa, ens sorprèn.
Aquests nou disc que ahir va entrar a casa, fruit d’un regal inesperat, d’aquells que arreglen una mica el desgavell anímic que darrerament m’agita, demostren que amb Quasthoff, estem davant d’un fenomen vocal sense precedents.
Ja havia parlat de la faceta jazzística del cantant alemany en altres posts (McFerrin & Quasthoff, el deliri o JAZZ A SALZBURG AMB THOMAS QUASTHOFF) i avui ho farem en la variant del Soul, que és la darrera sorpresa “quasthoffniana”.
Quan l’altre dia parlàvem de la difícil adequació de les veus líriques als repertoris més aliens a la seva natural condició, ja posava l’excepció del baix-baríton alemany, que tot i no renunciar a les prodigioses facultats vocals, de registre i flexibilitat, les utilitza amb magisteri per interpretar, perfectament integrat en el territori jazzístic, tan sovint endolcit per versions allunyades dels orígens.
El disc està integrat per aquest 14 temes:
Ann Peebles, Bernard Miller, Don Bryant
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner, Christian Grabandt, Walter Gauchel
Percy Mayfield (1920 – 1984)
3.Have A Little Faith In Me
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner
Stevie Wonder (1950 – ), Calvin Hardaway
Thomas Quasthoff, Martina Frank, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner, Christian Grabandt, Walter Gauchel, Martina Frank
Percy Mayfield (1920 – 1984)
7.Please Send Me Someone To Love
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner, Martina Frank
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Martina Frank, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner, Christian Grabandt, Walter Gauchel
10.Rainy Night In Georgia
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner
Thomas Quasthoff, Martina Frank, Bruno Müller, Michael Quasthoff, Wieland Reissmann, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner, Martina Frank, Jay Newland
George Davis, Lee Diamond
Thomas Quasthoff, Bruno Müller, Frank Chastenier, Martina Frank, Dieter Ilg, Wolfgang Haffner, Christian Grabandt, Walter Gauchel
Hoagy Carmichael (1899 – 1981)
Thomas Quasthoff, Frank Chastenier
És un disc per degustar, però això si, és molt possible que els habituals infernemlandaires no combreguin amb el Soul i el Jazz, i aleshores no hi haurà res a fer. El tema núemro 11 és del seu germà gran, Michael a qui li dedica el treball i en part “culpable” dels gustos musicals “crossoverians” de Quasthoff. haurem d’agrair als dos germans el llegat.
Acompanyen al cantant, Bruno Müller (guitars), Frank Chastenier (keyboards), Dieter Ilg (bass) i Wolfgang Haffner (drums), tots ells amics del cantant i excel·lents musics i l’equip que el va acompanyar en aquella jam session berlinesa que he anomenat més amunt i que us podeu descarregar en el post pertinent.
Deixeu-vos seduir per les sedoses i profundes sonoritats vocals de Quasthoff, tot escoltant el tema que dona títol al disc i que em sembla una perla de fàcil audició i millor digestió.
Us desitjo un bon dissabte.
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
IN FERNEM LAND 
Realmente este hombre es sorprendente. ¡Otro disco en la lista de las futuras compras!
M'agradaM'agrada
Pues en esta canción, no está mal…..
M'agradaM'agrada
Jo trobo que está molt bé.
Gràcies per la suggerència .
M'agradaM'agrada
Donç que hi farem, pero no em fa el pes, i no per els problemes habituals del “crossover”, que no cau en ells, sinó perquè, sembla mentida amb el que m’arriba a agradar, però això no ho fa bé i no li va, ni per la forma de cantar, ni per la veu. El primer que em ve al cap es Johnny Hartman, i no hi ha color. Potser a altres temes, i a la lliste n’hi ha de maquíssimis, però a aquest, per mi, no.
Joaquim: Vaig descobrir a Quasthoff, molt tard probablement, a uns youtubes on canta Copland, inclosa una sensacional interpretació de “I Bought Me a Cat” on demostra una capacitat per el teatre immensa (quina llàstima) ¿Es possible que l’enllaç a aquest vídeo fos teu?
M'agradaM'agrada
Joaquim: Els enllaços als altres posts condueixen… a una frustració 🙂
M'agradaM'agrada
José Luis, prova-ho ara, em penso que ja ho he resolt i em sap greu que no t’agradi aquest Tell It Like It Is, jo el trobo magnífic i sobretot en estil.
M'agradaM'agrada
Aunque me ha costado un horror escuchar la pieza entera, pues se para segundo a segundo en mi PC, me ha gustado muchísimo. No sé si en todas las piezas estará a este nivel, pero como es un cantante integral apuesto a que sí
Vuelvo a repetir que me recuerda una barbaridad al fabuloso Billy Eckstine, incluso en el color de la voz.. Yo creo que Quasthoff ha escuchado mucho los discos del fabuloso cantante norteamericano.
M'agradaM'agrada
M’agrada molt ,canti el que volgui. Le vaig sentir cantar “Old my River” i estaba de fábula (crec que es diu aixi) i tothom el va aplaudir de alló més.Es un home extraordinari.Adéu fins demá.
M'agradaM'agrada
Com que em sap molt greu que et sàpiga greu 😆 que no m’agradi, ho he tornat a escoltar. I he de dir que m’ha semblat una mica millor. A favor, una cançó genial, la seva meravellosa veu, i alguns fragments brodats. Però, per el meu gust, massa exhibició de recursos (com la Vaughan quan es passava), especialment al començament. I en alguns passatges un color de veu estrany. I una certa falta d’autenticitat, e inclús una certa fredor entre els malabarismes. (Ho estic acabant d’arreglar, oi?)
També es veritat que aquest migdia (mentre preparava una paella que m’ha sortit mig-mig) he sentit senceret un dels discos que el Hartman té amb Coltrane, i ja saps que passa, que si tens una referència bona molt recent (i aquesta em sembla mes clara que la de Eckstine, que també) es més fàcil ser negatiu. Com si escolto la seva Georgia desprès de la del Ray Charles, per be que la faci… Segurament es que soc molt conservador… 😉
Pero no et sàpiga greu, que m’ho estic passant pipa fent de crític… 8) 🙂
M'agradaM'agrada
Perd, Joaquim´, m’oblidava: ¿Que em dius de alló de Copland?
Angels: El “Old Man River” la canta per morirse. De bé, es clar.
M'agradaM'agrada
José Luis, el vídeo de Copland és magnífic, però no el vaig penjar jo a YouTube, lo qual no vol dir que no sigui la repera
😉
M'agradaM'agrada
Doncs aquesta peça m’ha agradat molt, i sincerament, m’esperava tot el contrari. Si tot el disc està al mateix nivell, potser el “compre”.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
A mi m’ha agradat molt. Potser exhibeix una mica massa els bells registres de la seva veu però ja li perdono. Em sembla un interpret excel·lement dotat.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Una meravella, Joaquim. També a mi aquest home em té el cor robat.
M'agradaM'agrada
A mi m’ha agradat moltisim Joaquim….. tan m’ha agradat que no em faria res en absolut escoltar tot el CD…… es posible ??? Grecies per aquest nou decobriment.
M'agradaM'agrada