A L’Opéra National de Paris, tenen lloc, des del 17 de setembre a l’11 d’octubre, les representacions de Ievgueni Onieguin de P.I.Txaikovski, amb el principal atractiu de Ludovic Tézier, el baríton francès protagonitzant el rol titular, per primera vegada a aquest teatre.
La resta del solid repartiment, ens presenta alguna novetat, com el dubtós Gremin de Gleb Nikolski (molt aplaudit), la incisiva Tatina de la Guryakova i l’elegant Lensky de Kaiser.
Però anem al motiu que m’ha fet fer el post i escoltem a Tézier, en el quartet del primer acte, al costat de Guryakova, Kolosova i Kaiser. Les parelles es coneixen, flirtegen i neix l’amor, malauradament les coses no acaben d’encaixar. “Skazhi, kotoraya, Tatyana” (digue’m, aquella és Tatiana?)
Ara ens traslladarem al jardí de Filipievna, al tercer quadre del primer acte, quan Onieguin, menysprea a l’enamorada Tatiana. Escoltem l’inspirat i cruel “Kogda bi zhizn domashnim krugom” (Si jo hagués volgut restringir la meva vida), mai una carabassa sentimental ha anat acompanyada d’una música més bella.
Finalment ens traslladem en el temps i un cop consumada la tragèdia de la mort de Lenski, els anys han deixat pas a un Onieguin madur, infeliç i nostàlgic, que retroba a Tatiana còmodament casada amb el Príncep Gremin. El retrobament ens durà a un soliloqui desesperat d’Onieguin per recuperar a la dona que s’adona que sempre ha estimat, i en el posterior intens i dramàtic duo conclusiu, la patètica venjança de Tatiana rebutjant a l’home de la seva vida.
EIVGENI ONIEGUIN
música de P.I.Txaikovski
llibret de P.I.Txaikovski i Konstantin Shilovski
Director musical: Vasily Petrenko
Director d’escena Willy Decker
Escenografia i vestuari: Wolfgang Gussmann
Disseny de llums: Hans Toelstede
Coreografia: Athol Farmer
Director del cor Patrick Marie Aubert
Nadine Denize Madame Larina
Olga Guryakova Tatiana
Alisa Kolosova Olga
Nona Javakhidze Filipievna
Ludovic Tézier Ievgueni Onieguin
Joseph Kaiser Lenski
Gleb Nikolski El Príncep Gremin
Jean-Paul Fouchécourt Monsieur Triquet
Ugo Rabec Zaretski
Cor i Orquestra de l’Opéra National de Paris
La veu bellament noble de Tézier és ideal per interpretar aquest personatge, amb un timbre robust alhora que líric, amb un bon fraseig que adequa perfectament a l’evolució del cinisme inicial, fins a la solitud desesperada del gran duo conclusiu. Sense cap mena de dubte, ens trobem davant d’un gran Onieguin, ja que estem parlant també, d’un gran i noble cantant.
Si voleu baixar-vos tota l’òpera, us deixo els enllaços, per heu de tenir en compte que justament en l’ària del Princep Gremín, hi ha un lapsus de so.
Espero que us agradi

Gracias Joaquim.
Efectivamente y en roles nobles y cantábiles, Ludovic Tézier es uno de los barítonos más interesantes de la actualidad.
Estoy con gran interés esperando su incorporación próxima del role de Athanael (THAIS) que por tesitura, lo podría bordar
M'agradaM'agrada
¡Quina òpera mes maca, i que bé que està tothom!. Llàstima que no puguem dir allò de la zarzuela: “A París me vooooy…”
M'agradaM'agrada
Este año en el Real también hemos tenido nuestro Oneguin, pero mejor correr un tupido velo, nada que ver con este, bueno mejor dicho, nada que escuchar con este, ya que Decker empieza a repetirse con tanto minimalismo y paredes desnudas, pero vocalmente este de Paris, me parece estupendo.
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt i molt.
Mentre escoltava pensava que ha d’ésser molt dificil cantar i interpretar una ópera en llengua russa ….
Joaquim, gràcies sempre.
M'agradaM'agrada
Refresh links please you
M'agradaM'agrada
Welcome Svetlana,
Soon you’ll have available. I do not think you need more than two hours
M'agradaM'agrada
Svetlana, available again
M'agradaM'agrada
Thank you very much!
M'agradaM'agrada