IN FERNEM LAND

25 ANYS DE LES MISÉRABLES: CRÒNICA D’EN XAVIER


 

Escenari del concert del 25è aniversari. Foto Sílvia Sanfeliu

 

Hi ha vegades que el proselitisme i la propaganda insidiosa, la llavor llençada o l’ham, com us estimeu més, donen els seus fruits en anar a parar al lloc i a les persones idònies.

Seria pels voltants de 1993, que vaig començar a massacrar i donar la tabarra a en Xavier, company de feina i després gran amic, amb el teatre musical i la música en general. Jo ja li veia una certa predisposició, peró mai m’hagués imaginat que fos tan receptiu, obria uns ulls com taronges i la curiositat va donar pas a l’entusiasme. Amb el musical no en va tenir prou i unes entrades per l’assaig general de la Turandot de la reinauguració del Liceu, van fer la resta per tal de que l’òpera els acabés atrapant.

Em sento orgullós de tenir al Xavier i a la Carme com amics, i em sento molt satisfet d’haver contribuït a obrir-los portes que els han fet sentir més feliços.

Quan vaig saber que anaven al concert del 25è aniversari de l’estrena de Les Miserables a Londres, vaig demanar-li que em fes una crònica per In Fernem land, i aquí la teniu.

Gràcies Xavier, ja ho saps que són sinceres i surten del cor.

Les Miserables In Concert – the 25th Anniversary

The O2 Arena – London

Diumenge 3 octubre 2010 19:00

Petita crònica d’un concert històric

Ahir va fer una setmana d’aquest concert a London.

Hem tingut la sort i el privilegi de ser-hi i, fins avui, no he trobat  les paraules justes per tal de compartir-les amb vosaltres…

Començo donant les gràcies a qui ens va fer conèixer aquest musical, tot regalant-nos un CD del repartiment original a Londres, i ens va obrir la porta a conèixer aquest i altres musicals després. També a la gent d’El Musical Més Petit que, amb la seva primera obra al Versus Teatre “TU, JO, ELL, ELLA… I WEBBER… I SCHÖNBERG…” ens va fer apassionar-nos ja definitivament del tot.

A casa hem vist moltes vegades el concert de celebració dels 10 anys d’Els Misérables, que es va fer al Royal Albert Hall i al nostre fill l’hem bressolat amb la cançó del “Come to me”. Així que, quan es van posar a la venda les entrades d’aquest concert dels 25 anys, no en vàrem dubtar gens: s’havia d’anar!

32.000 persones reunides a l’O2 Arena per tal de viure una experiència privilegiada, única i històrica: 500 persones a l’escenari entre artistes, músics i els cors!!!

Primer es va projectar un vídeo recordatori dels 25 anys d’aquest musical i després va començar el concert, amb una posada en escena feta a diversos nivells. A la part baixa i en una passarel·la superior, anaven entrant i sortint els cantants segons l’escena que els tocava interpretar. En un nivell superior hi havia disposada l’orquestra de més de 50 músics, dirigida per  David Charles Abell. En un altre nivell superior hi havia el cor dividit en tres seccions i cadascun d’ells vestits amb un dels colors de la bandera francesa. Per damunt de tot això, tres enormes pantalles que ens apropaven les cares dels protagonistes o ens ajudaven a baixar a les clavegueres i carrers de Paris per tal d’ acompanyar les cançons d’en Valjean o Eponine.

El referent i el nivell del concert dels 10 anys va estar ben present tota la nit.

Era tot un repte i un llistó difícil de superar….

En aquest cas dels 25 el nivell s’ha mantingut.

Genial l’Alfi Boe fent de Valjean amb una veu clara, neta, potent acompanyada d’una molt bona interpretació. Sensacional la històrica Lea Salonga fent de Fantine i primers llargs aplaudiments de la nit amb la magistral interpretació del “I Dreamed a Dream”. Colpidores les escenes de conjunt amb les barricades o amb “One Day More”. Simpatiquíssims els Thénardier’s, amb tot el públic a la butxaca.

En els casos particulars de Norm Lewis fent de Javert i Nick Jonas fent de Màrius, no sabem si a causa dels rearranjaments musicals que s’han fet per al primer o per la timidesa i  joventut del segon, no ens va acabar de fer el pes. Enyoràvem molt la presència contundent d’en Philip Quast i Michael Ball al concert dels 10 anys. Aquest jove Màrius es va veure superat en veu i en interpretació per un fantàstic Ramin Karimloo fent d’Enjolras.

Ja a la segona part, una molt bona descoberta de Samantha Barks fent d’Eponine amb una magistral interpretació d’ “On my Own”. De nou, un contundent Valjean amb una interpretació del “Bring Him Home” d’emoció total i noves escenes de conjunt sensacionals.

Un dels millors moments de la nit, al final.

Es va afegir la companyia original que va estrenar Les Misérables a London el 1985,  la companyia que s’ha fet amb la nova producció del 25è aniversari i la companyia que els representa actualment al Queen’s Theatre.

Escenari ple de noms històrics. Entre ells Colm Wilkinson (de genolls que em poso!), Rebecca Caine, Michael Ball (contunden Màrius per fi!), Frances Ruffelle, Roger Allam

Liderats per Colm Wilkinson primer van cantar un magnífic-històric-sensacional “Bring Him Home” a quatre veus, amb els respectius Valjean’s presents a l’escenari. Per damunt de tots, la veu de la nit: Alfie Boe.  Després un nou contundent-històric-emotiu “One Day More”.

Després vàrem tenir els parlaments del productor Sir Cameron Mackintosh, i els autors Claude Michel Schönberg, Alain Boubill i Herbert Kretzmer.

Per acabar, tot baixant entre el públic, 200 nens i joves que han participat a les versions escolar d’Els Miserables i representants de les diferents edicions mundials d’aquest musical, cantant el “Do You Hear the People Sing”.  Amb la frase final que tot el públic vàrem poder cantar “when tomorrow comes” (“quan arribi un nou demà”).

Un final rodó!

Esperarem el DVD que sortirà d’aquest concert a finals de novembre i ho recordem amb els diversos vídeos penjats al You Tube.

Acabo fent servir les mateixes paraules d’en Schönberg:

“una vetllada increïble” i “un privilegi haver estat en un concert com aquest”.

Xavier_LH


CAST (Principals)

Jean Valjean: ALFIE BOE
Javert: NORM LEWIS
M. Thénardier: MATT LUCAS
Mme. Thénardier: JENNY GALLOWAY
Fantine: LEA SALONGA
Eponine: SAMANTHA BARKS
Marius: NICK JONAS
Cosette: KATIE HALL
Enjolras: RAMIN KARIMLOO

CAST Ensemble (entre molts, en destaco aquest)

The Bishop of Digne: EARL CARPENTER
CHILDREN (de tots,  remarcar aquest)
Gavroche: ROBERT MADGE

ORCHESTRA
Conductor: DAVID CHARLES ABELL

 

One Day More! foto Carme

 

Deixeu-me fer una coda final.

Sé que alguns dels que visiteu In Fernem Land no compartiu, ni potser enteneu l’emoció i l’entusiasme que Les Misérables provoca en milers i milers de persones, jo també un d’ells. Serà potser, fins i tot difícil que arribeu a llegir aquesta magnífica i sentida crònica d’en Xavier i ja no dic res de visionar aquests vídeos fets amb tota l’emoció del públic present en aquesta data històrica i de dubtosa qualitat tècnica, no pas emotiva.

Tant se val, també ser que alguns acabaran el post amb els ulls humitejats i qui sap si en el millor dels casos, en Xavier haurà passat el testimoni que li vaig deixar, a algú altre que picarà l’ham i potser ens ferà la crònica de la celebració dels 50 anys de Les Mis.

Què així sigui

23 comments

  1. colbran

    Xavier, enhorabuena por este emocionante post. Me hubiera gustado estar allí, de verdad.

    A mí me parece increíble que el musical no pueda agradar a alguien porque es un género que va directo al corazón, sobetodo si se consigue la calidad de música, letra e interpretación que se ha conseguido con “Les miserables”, especialmente en Londres y Nueva York.

    Es curioso que los franceses que son tan chauvinistas, recibieran “su” musical autóctono con tanta indiferencia y fueran los londinenses los que lo lanzaran al mundo. Deben sentirse algo encogidos de vergüenza porque la calidad ya estaba en el origen.

    Felicidades, pues, y gracias Joaquim por habernos permitido compartir la emoción que esta entrañable pareja de amigos que son Carme y Xavier gozaron en Londres.

    M'agrada

  2. La novel·la d’Hugo em sembla un nyap considerable, però la seva versió musicada té molt d’encant i continua funcionant perfectament, com vaig comprovar a Quebecq l’any passat. I que els francessos diguin missa!

    M'agrada

  3. raimon

    No podeu imaginar la sana enveja que he sentit en llegir aquesta emotiva crònica del concert aniversari d’Els Miserables. L’he vist a Londres tres cops, el vaig veure a Madrid fa molts anys i espero tornar-hi d’aqui a poc. És un musical extraordinari, amb fragments molt emotius. També soc dels que va gaudir d’alguns fragments,amb el musical més petit al Versus .. quins temps! I sempre que n’escolto algun fragment o hi penso una mica, em ve al cap la pena per no haver-se representat quasi mai un musical dels mateixos Shönberg i Bourvil: Martin Guerre, preciós.

    M'agrada

  4. alex

    Emotiva crónica.
    Tengo el placer de haber presenciado este extraordinario musical en Londres en un par de ocasiones ( en una de las ocasiones, creo que con Michael Crawford como Valjean) .

    M'agrada

  5. miquelputxet

    Emotiva cronica, si senyor !!! Felicitats Xavier i Carme. Escoltant un altre cop les musiques tan meravelloses d’aquest musical (que encara no he vist en directe) ….m’han vingut ganes de treure ja les entrades per Londres, on seré a finals de Novembre uns dies.

    Gracies de debó.

    M'agrada

  6. Concep

    Vaig veure aquest musical per primer cop a Madrid, crec recordar que Plácido Domingo estava ficat en la producció. No em va agradar gens.
    Posteriorment, en un viatge a Londres i contra la meva voluntat, em van fer anar a veure altre cop Les Misérables, vaig sortir encantada. Allò no tenia res a veure amb el que vaig veure al Teatro de La Latina.
    Em va agradar tant que vaig comprar-me aquest DVD que parla en Xavier del concert del Royal Albert Hall, que al final vaig deixar al meu fill i no me l’ha tornat.
    He vist altres musicals, no gaires, però en cap m’he emocionat tant com en aquest.
    Vaig llegir no fa gaire que el tornaran a fer a Esapnya i que vindrà a Barcelona. Ja tremolo, les coses que he vist darrerament a Barcelona, m’han semblat de molt baix nivell.
    Vaig llegir no fa gaire que el tornaran a fer a Espanya i que vindrà a Barcelona. Ja tremolo, les coses que he vist darrerament a Barcelona, m’han semblat de nivell molt baix.
    Joaquim, tu no parles mai dels musicals que es fan a Barcelona. No t’agraden o no vas a veure’ls?

    Quan surti aquest del 25 aniversari el compraré.

    Gràcies Xavier i Joaquim

    M'agrada

  7. Isolda

    Xavier i Carme, felicitats i enhorabona per aquesta sortida a Londres tan aprofitada, per la teva crónica, i per haver-nos fet gaudir del teu entusiasme.
    Gràcies Joaquim per haver-ho penjat al teu blog.

    M'agrada

  8. ¡Quin entusiasme! ¡I quanta melodia al eix de abscisses! Potser els que no som aficionats es perquè ens falta una mica d’eix d’ordenades, però cada cop estic més convençut de que s’hi anés, acabaria per engrescar-me. No em sembla música per sentir només, has de estar mol possat, em sembla, i potser es això el que fa que alguns no hi entrem… encara.

    Gràcies al trio.

    M'agrada

  9. Un musical excel·lent que he tingut el plaer de veure tres cops, sempre a Londres. Amb aquest musical vaig tenir una d’aquelles febrades que te’l fan escoltar sempre que pots i que, sense voler, et trobes entonant les seves inspirades melodies.
    Una crònica molt emotica que me l’ha fet recordar altra vegada.

    M'agrada

  10. Enhorabuena Xavier por haber podido asistir a este espectáculo y por la estupenda crónica que has realizado, que nos ha llevado un poco de consuelo a quienes nos morimos de envidia.
    Yo tuve la suerte de ver Les Misérables este mismo año en París, en el mítico Théâtre du Châtelet, donde celebraban los 25 años de la obra, curiosamente, con su versión y reparto londinense.
    Gracias Xavier y Joaquim

    M'agrada

  11. Leonora

    Hoy estaba maravillada por este post y encantada…Hasta hace unos minutos en que he sabido la noticia de la muerte de la Estupenda Joan Sutherland. Me he quedado sin la alegría que quería escribir en el post.
    Mil gracias por la crónica.
    Un saludo afectuoso.

    M'agrada

  12. Retroenllaç: El concert del 25º aniversari dels MISÉRABLES arriba als cinemes d’Espanya. | Voltar i Voltar

  13. Xavier, ahir vaig tindre el plaer de saludar-te personalment a la sortida del cinema on verem veure plegats la retransmissió d’aquesta gala. Ara amb mes calma, et vull agrair el retransmetre’ns per avançat, amb aquesta crònica, tan ben elaborada, el clímax que es va respirar aquell 3 d’Octubre a Londres.

    Si, efectivament….”una vetllada increïble” i “un privilegi haver estat en un concert com aquest”.

    No em puc ni arribar a imaginar el que vareu sentir aquell dia la Carme i tu, a Londres. El que si se es el que jo ahir vaig gaudir en una petita sala de cinema de Barcelona, veient en diferit l’espectacle….. EUFÒRIA i FELICITAT plenes.

    Gracies de nou, Carme i Xavier

    M'agrada

  14. Xavier_LH

    Avui m’ha telefonat un molt bona amic per tal de felicitar-me el sant. Dies enrera li vaig compartir l’enllaç aquesta petita crònica a In Fermem Land i , molt emocionat per la descoberta de les cançons de Les Miserables, m’ha dedicat telefònicament la cançó del “Come to me” com a regal del sant.
    Senzillament: no tinc paraules!

    Gràcies per tanta sensibilitat i per tanta emoció….

    Espero amb delit la crònica londinenca d’en Miquel (Voltar i Voltar).

    Gràcies a tothom!

    M'agrada

  15. Torno a visitar aquest post.
    Sigui per l’enyorança o pel desig que la primavera ens arribi ben aviat i ens faci explotar de nou l’entusiasme interior, el mateix que ens permet créixer tot deixant-nos estimar per la Cultura… tant sovint maltractada.
    Joaquim: gràcies de tot cor,One day more !

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: