Què el Facebook és un fenomen ho sap tothom i que d’aquest fenomen quasi tothom hi participa, és una evidència.
Les possibilitats que ofereix l’eina són enormes i malgrat l’espectacular èxit d’avui, el que pot passar demà, en el món de les noves tecnologies, on allò que es va inventar ahir ja és vell, és imprevisible.
Aprofitant el moment gloriós, s’han decidit a portar la gestació del prodigi al cinema, titulant-la The Social Network (La xarxa social).
El public potencialment interessat en veure-la, pot arribar a ser tan enorme com els associats a aquesta xarxa social i els productors deuen haver pensat que el negoci serà tan rodó com el propi invent.
Durant els primers cinc minuts, he pensat que no ho resistiria. Si durant tota la pel·lícula s’hagués mantingut el ritme de la conversa entre els personatges de Mark Zukerberg i la seva xicota, on s’originen els fets que desencadenaran la creació de la xarxa, hagués marxat.
Per sort el director David Fincher, malgrat que la pel·lícula se li escapa de les mans més d’una vegada, sap controlar el ritme vertiginós dels diàlegs entre els protagonistes, amb illes més o menys pausades de diàlegs amb tendència a la normalitat, si més no de ritme i això succeeix quan intervenen personatges d’edat madura, però quan les situacions són protagonitzades pels joves, aleshores, entre l’argot, la velocitat dels diàlegs, la dificultat de llegir els subtítols (impossible intentar entendre alguna cosa amb el meu més que precari anglès) i l’interès limitat del fets que s’expliquen, al menys per a mi, la pel·lícula esdevé bastant llauna, decau massa sovint i és fa llarga.
No negaré que en principi, la trama de la creació d’aquest fenomen gegantí, pogués tenir interès, però quan ja saps la seqüència dels fets, en acabar la pel·lícula, m’han agafat ganes de cridar I A MI QUÈ!
M’ha interessat a estones, però massa sovint he perdut les ganes de saber com acabaria, ja que encara que hagués donat un gir inesperat, no m’interessaven, ni la història, més enllà de l’anècdota fundacional, ni els personatges, ni les situacions, ni res de res.
Qualitats?, segurament en té. Unes interpretacions que sense ser de traca i mocador, resulten prou convincents, però hi torno, i a mi què coi m’importa el que els passa als noiets de Harvard, als cervellets més eminents del planeta, als trapelles, als aprofitats, als gelosos, als envejosos, als penques, als llestos, als oportunistes!, si la història no té suficients atractius dramàtics?. El que s’explica no és de nou, res que no s’hagi explicat molt millor al teatre i al cinema des de fa molts i molts anys, això si, ara en un entorn modern, però sense cap punt on et puguis agafar o implicar-te. Tot em sembla efímer i buit, en res em puc acabar identificant, tot i que a la vida, personatges amb reaccions com els que surten a la pel·lícula en trobes molts. L’únic fet diferencial el trobem amb la ment privilegiada i en l’eina, però això és poca cosa per dues hores de pel·lícula i la història, francament, no dona per a més.
Una decepció, o millor, una pèrdua de temps. Malaguanyat el temps invertit, que hagués pogut anar destinat a un altre film, avui que s’estrenaven altres propostes i malaguanyats 7,5€.
Perdone’m Agustí Villaronga, la propera, la teva.
IN FERNEM LAND 
Ja no em feia gaire bona pinta i m’has acabat de decidir: passo.
M'agradaM'agrada
El tema no m’interessa gaire, però la crítica nordamericana s’ha rendit unànimement a la pel·lícula i David Fincher acostuma a ser un bon narrador d’històries. Suposo que l’aniré a veure de totes maneres, encara que és molt possible que acabi coincidint amb tu.
M'agradaM'agrada
Me he aburrido soberanamente. No he entendido nada de nada, excepto el arranque y el desenlace. Ningún personaje me ha producido simpatía sino todo lo contrario. Los caracteres descritos parecen robots y las situaciones “dramáticas” me han resbalado todo el tiempo. Sólo he visto pequeños atisbos de buena interpretación en los personajes super secundarios, asignados a los artistas de más edad.
Lo que me ha quedado bien claro es que no entraré nunca en el juego del “facebook”, por más que pueda tener encomiables logros, pues no quiero incrementar en un céntimo la fortuna de tanto sinvergüenza, sin un solo sentimiento de amistad y humanidad, como son los creadores de este fenómeno social que es el dichoso artefacto virtual
Una película absolutamente prescindible y aburrida, a mayor gloria de un multimillonario que para llegar a serlo ha pisoteado a todo lo que se le ha puesto por delante, gracias a sus autistas conocimientos informáticos y a la necesidad de comunicación virtual de mucha gente que no la consigue en la vida tangible.
M'agradaM'agrada
hola, Colbran,
entiendo que no quieras participar en el facebook, pero en el fondo se parece mucho a un blog. Sólo hay que aplicar qué grado de privacidad te interesa.
Eso sí, entre blogs, mails, facebook y otros cacharritos se te pueden ir muchas horas…ahí está el problema.
Espero una buena Carmen, hasta mañana!
M'agradaM'agrada
M’heu convençut, no hi aniré. Si ja soc reticent a la majoria de les propostes cinematogràfiques actuals, encara ho soc més amb les oportunistes.
M'agradaM'agrada
Aunque Fincher narra muy bien (El club de la lucha), sus propuestas generalmente no me interesan. Prefiero las pequeñas historias del cine francés o inglés, ya puestos. En cuanto al facebk, me ha permitido entrar en contacto con mis familiares (algunos de ellos desconocidos o “perdidos” hace mucho tiempo), pero no lo sé usar. Quiero decir que no me paso la vida ahí ni lo manejo con soltura. De todos modos, la vida virtual es otra forma de vida real y da muy gratas vivencias (no dudo que ingratas, también).
Saludos.
M'agradaM'agrada
Me adhiero a tus prefrencias. Me parece que con los años se hablará de este “pequeño” cine frances de hoy, que también a mí me parece muy interesante, y toda una lección para nuestros guionistas: Para todos los gustos (Le gout des autres, pero bueno) , Hace mucho que te quiero, Hablame de la lluvia, Las horas del verano, y las que ya no recuerdo.
M'agradaM'agrada
Després de veure el tràiler, la vam descartar. Com les crítiques la deixaven com un “nou citizen Kane”, m’ho vaig replantejar. Joaquim, gràcies per l’avís, em confirmes que s’ha de fer cas a l’intuició. Ara a veure “pa negre”, que segur que està bé (encara que em cansa tantes pelis i llbresde la guerra civil), o la claustrofòbica “buried”…bon cap de setmana!
M'agradaM'agrada
vull dir, fins demà!
M'agradaM'agrada
De todas las películas de la cartelera la que seguramente no tendrías que haber elegido era ésta. Yo en un principio había decidido no ir a verla. Después han llegado las críticas, en las que, cosa rara, todos coinciden en darle 4 ó 5 estrellas, y me he enterado que el guionista es Aaron Sorkin, creador de la extraordinaria serie “Studio 60” que pasó hace un par de años Canal Plus, y me he replanteado ir a verla. Lo haré entre semana, pero primero iré a ver “pa negre” que era mi primera opción. De todas maneras esta tarde me voy a la Filmoteca a ver “El cónsul de Sodoma”, a ver qué tal.
M'agradaM'agrada
Ja,
M'agradaM'agrada
Perdón. Sigo: Ja, ja, propongo abrir una sección ¿y tú que vas a ver o a no ver ni loco este fin de semana?. Nos evitaríamos más de un bodrio, sobre todo si lo que te dicen confirma tus peores sospechas…
M'agradaM'agrada
No acabo de estar de acuerdo José Luis, ya que si es “avant match”, difícil es opinar. Yo casi nunca te diré que evites ir, a no ser que sea clamoroso, lo único que yo digo es lo que me ha parecido a mi, y creo que no hay ningún infernemlandaira que coincida al 100% conmigo, con lo cual, me’n guardaré prou com d’escaldar-me, de decir que no se vaya a ver una cosa y más si la crítica americana ha dicho que esta película es el nuevo Citizen Kane, Ai Senyor! com està la crítica americana.
Ahora bien, si ancha es tu casa….quien sabe si tiene cabida. ¿no? 😈
M'agradaM'agrada
Sabía que me arriesgaba a una respuesta así pero…
… la experiencia me enseña de quien puedo fiarme y de quien no, es decir, que no hago caso de cualquier crítica. A veces, me las tomo al revés 🙂
… si una crítica dice que algo falla por donde yo ya me temo que va a fallar, 2-0 (El Barça, hace un momento 2-1, con un Iniesta mayestático)
…me fio de mi intuición-experiencia, pero siempre me quedo más tranquilo si otras opiniones van en mi linea.
…en esto, cosa-rara, pocas veces me equivoco. He salido más escaldado por hacer caso de una opinión a favor y tener que tragarme cosas que ya me temía que iban a ser impresentables, que por dejar de ver algo que, en todo caso, casi siempre puedo recuperar. Y si no, tampoco pasa nada, que arte hay por todos lados y…
…”Ancha es mi casa” es mi blog, que con toda desfachatez aprovecho para recomendar aquí a cualquiera que haya llegado hasta aquí, porque anda que hay que tener buena voluntad y paciencia para lograrlo. Pero como tu ya la recomiendas, aqui arriba, un poco a la izquierda, me tomo la libertad de dar otro toque, que estoy muy solito. Y no te digo yo que si la tecnología lo permite, abra la sección “Ni se te ocurra ir a…” Además, es probable que se monten buenos saraos. La dirección es http://www.anchaesmicasa.wordpress.com y a fin de cuentas, yo he venido aquí a hablar de mi libro.
…supongo que se nota que el Barça dela segunda parte me ha dejado en fase maníaca.
…con todo, tiene Vd toda la razón: No hay que hacer caso de los críticos. Pero quizás mejor: No hay que hacer caso de cualquier crítico y totalemente de ninguno. Y cada cual sabrá a que arbol se arrima. 8) (Creo que me ha quedado muy bien) Visca el Barça, i Visca el Xavi, i Visca Fuentealbilla. (esto es lo más auténtico de todo)
M'agradaM'agrada
Vaig a anar a veure la “bicicleta poma i cullera “,i francament hem va agradar.Es evident que no es una peli al ús però té una cosa que la fa molt humana ,i com que ja tinc uns anys et fa rumiar.
Bé potser es massa seriosa però el tema també ho es. Si hem recomaneu una de divertida i aniré perque també fa falta. Adéu i gairabé bona nit.
M'agradaM'agrada
Jo vaig anar dissabte i em va agradar moltisim, BICICLETA, CULLERA i POMA. Molt humana….. s’em van humetejixar els ulls…. poder perque per mi Maragall ha sigut un dels pocs politics que m’ha semblat coherent desde el inici fins al final. Estic d’acord amb tu, Angels, … pel.licula totalment recomanable
M'agradaM'agrada
Doncs jo em permeto discrepar, amics. M’ha semblat una pel·lícula notable, dirigida amb molt de talent. M’interessa alguna cosa de David Fincher, especialment “Zodiac” , però no havia pensat anar a veure aquesta, perquè el meu interès per facebook i els seus creadors és inexistent. Em va fer canviar d’opinió (les crítiques també van ajudar, és cert) una frase del director en què deia que era una pel·li sobre facebook de la mateixa manera que “Toro salvaje” ho era sobre la boxa. A més han tingut la gentilesa portar una còpia en v.o. a la meva ciutat, i em vaig decidir. M’alegro d’haver-ho fet (tot i que l’escena prèvia als crèdits em va provocar les mateixes sensacions que a tu, Joaquim).
M’imagino que les comparacions amb Kane no són per la transcendència que pugui tenir el film (més enllà de si agrada o no), sinò per allò del magnat que té l’èxit i el poder però és absolutament incapaç de tenir lligams afectius sincers amb ningú i que, a més, traeix l’única persona que se l’ha estimat. Desoladora escena final, per cert.
M'agradaM'agrada
Me’n alegro Tristany que hi hagi una veu discordant.
És important que algú doni un altre visió. Jo insisteixo, no em vaig poder identificar, ni tan sols interessar per a res del que veia, i potser per això, em va deixar de interessar a la meitat.
Comprenc el que em dius i de fet, l’escena final és molt més brillant que tota la resta, però massa tard per mostrar que al darrera d’aquestes dues hores hi ha persones, ni que siguin tan desgraciades o filles de sa mare.
Gràcies per discrepar, s’inaugura el debat!
M'agradaM'agrada
Encara que segurament en Joaquim, tindrà tota la raó i a mi també em decebrà, aniré a veure-la. Es un fenomen (el Facebook) que m’apassiona …no se si es bo o dolent, però a mi ara per ara sempre m’ha aportat coneixement cultural i personal…. a vegades similar a In Fermen Land (que per cert també es publica a Facebook). ANIREM a veure la pel.licula, sens dubta i desprès opinarem.
M'agradaM'agrada
No, no Miquel, cal anar i després parlem. Aquesta pel·lícula té crítiques molt bones. Jo ja he dit la meva, però caldria que no us deixéssiu endur per la meva visió. Ja ens diràs el què.
M'agradaM'agrada
Finalment l’he vista avui i m’ha semblat molt interessant i també molt depriment pel reflex que fa de la nostra societat. El guió m’ha semblat modèlic i l’única queixa que tinc és l’atabalamenta d’haver de llegir tants subtítols. Xerren pels descosits!
M'agradaM'agrada
Ahir per fi, varem anar a veure la pel·lícula. No em va desagradar perquè ja m’esperava poder que no fos gaire mes del que es. De totes maneres sort que la varem veure doblada al castellà, perquè la velocitat del diàleg sobretot al principi es al·lucinant… fins i tot en castellà a vegades ens perdiem.
No crec que sigui una pel·lícula per el gran public, perquè a la meva manera de veure, es important que prèviament estiguis una mica familiaritzat amb el que es el mon de Facebook. Poder es mes una pel·lícula per gent “jove” en edat i sobretot “jove” en estar obert a aquest nou mon que es Internet.
De totes maneres reflecteix molt be el mon dels negocis, les traïcions, les enveges, la dependència absoluta del ordinador. En aquest aspecte m’ha agradat i força.
L’inventor de la xarxa social mes gran del mon, en Mark Zukerberg surt molt mal parat en la ficció de la pel·lícula i també casi tots els seus “amics”. En això crec que el director vulguen o no, fa un mal favor al mon de les noves tecnologies i tot el que representa….. el nou dimoni de la societat ????. Per mi aquest aspecte es el pitjor de la pel·lícula, ja que es posa al mateix nivell que els que criticaven per “malignes” en altres èpoques el CINEMA e inclús els LLIBRES.
La construcció de la pel·lícula m’ha agradat força i te escenes antològiques com la de la regata…. per mi sensacional.
Els 5,9 Euros crec que estan forca ben invertits.
M'agradaM'agrada
Yo personalmente ví la película en cuestión el pasado domingo y, francamente, me aburrí como una ostra. A los 20 minutos ya estaba yo pensando en otras cosas y si no fuera porque estaba acompañado hubiese salido de la sala. Y es que lo peor que le puede pasar a una película es que sea aburrida. Bien es cierto que el tema ya no me interesaba nada pero es que creo que el retrato que hace de los cerebritos informáticos es tan superficial que no me despertaba tampoco ninguna inquietud. A mitad de proyección pensé: Pero Señor Fincher ¿Qué me está contando? Creo que este señor es un vendedor de humo. En fin, a ver si mañana estrenan algo más interesante.
Saludos
M'agradaM'agrada
Película brillante donde las haya y con un ritmo endiablado, con unas interpretaciones ajustadísimas que no chirrían en ningún momento, con secuencias memorables y diálogos espléndidos….pero…. de ahí a considerarla una obra maestra, un nuevo “Citizen Kane”, me parece que hay un largo trecho. Supongo que lo de las 4 ó 5 estrellas que le han concedido casi todas las críticas que he leído se deben a la sequía general que existe en estos momentos en los paupérrimos estrenos cinematográficos que se suceden semana tras semana. David Fincher es un autor inteligente (hace apenas un mes revisité “Seven” y a pesar de conocer de antemano el desarrollo y la solución final, mantiene en todo momento la atención y la tensión) y ha hecho una película serie y reflexiva sobre un tema que podría haber caído, en otras manos, en una más de estudiantes universitarios descerebrados. No he entrado jamás (y espero no hacerlo nunca) en el juego que propone Facebook, pero no cabe duda de que está ahí y está en nuestras manos el solicitar ser amigo de otra persona con un simple clic. Espléndido final para una película que en última instancia no es más que el reflejo de la soledad en que se vive hoy día en este mundo donde se ha sobrevalorado todo lo relacionado con internet y las nuevas tecnologías de comunicación.
M'agradaM'agrada
Arribo tard però és que fins avui no l’he pogut veure. Vaig evitar llegir la teva crònica Joaquim i també els comentaris. Haig de dir que m’ha agradat. El guió era magnífic, el treball dels actors excel·lent i, és clar, la direcció impecable. M’ha deixat desolada: Inventar una forma insòlita de comunicació traïnt si això fa falta. Un noi brillant però sense sentiments, el més jove magnat del món i encara no deu estar prou content.
M'agradaM'agrada
Explicat així, ras i curt, també m’hagués agradat, però el problema, benvolguda Olympia, és que s’inverteixin dues hores per explicar quelcom que potser amb tres quarts, ni havia suficient.
Per altre part, mai em va fer llàstima ningú, ni odi, ni compassió. Vaig ser incapaç de prendre partit per algú, i això també em va acabar de deixar gelat, de tanta distància entre la pantalla i la butaca.
Visca Berlanga!
M'agradaM'agrada
“… Per altre part, mai em va fer llàstima ningú, ni odi, ni compassió. Vaig ser incapaç de prendre partit per algú, i això també em va acabar de deixar gelat, de tanta distància entre la pantalla i la butaca.”
Finscher és el que pretenia: remarcar la FREDOR de les xarxes socials en front de les (encara) relacions físiques.
El millor de la peli, l’explicació final de l’advocadessa al protagonista.
M'agradaM'agrada