Ariadne in Naxos, d'Evelyn De Morgan (1877)
Avui, després de contestar tots els comentaris del post d’ahir, pràctica esgotadora que mai m’havia pres amb aquesta diligència, us deixaré un llarg duo. Un fragment realment compromès, sobretot pel tenor.
Es tracta del duo final de l’òpera de Richard Strauss, Ariadne auf Naxos, la tercera col·laboració del músic amb el genial llibretista Hugo von Hofmannsthal. La unió d’ambdues personalitats ens ha deixat moments d’una bellesa esfereïdora i aquesta òpera amaga entre l’enrevessada estructura del pròleg i l’òpera, moments de màgia musical i vocal, com tan sols Strauss en els moments de màxima inspiració, és capaç de reflectir.
El duo precisament per l’extraordinària dificultat que la part del tenor exigeix, és difícil escoltar-lo amb la mínima dignitat i moltes vegades hem desitjat que s’acabés, per tal de no escoltar els esgarips del pobre Bacchus. Un tenor heroic, però alhora líric, que els autors volien que tingués la vocalitat del Walther von Stolzing wagnerià i que ha de ser capaç d’apianar tot mostrant la dolçor que la imatge d’Ariadne li transmet i alhora s’ha de mostrar heroic i decidit per fer front a les exigències extremes que el situen en la compromesa zona de pas amb perilloses, constants i exigents pujades als aguts més descarats. Quan diuen que Strauss odiava als tenors i els sotmetia a les tortures vocals més extremes, s’entén al escoltar aquest fragment, sobretot si el tenor s’en surt airós.
George R. Marek en la biografia del músic Vida d’un antiheroi (Javier Vergara Editor 1985), no es mostra gens benevolent amb aquest fragment i diu:
Lamentablement l’òpera comença a defallir amb l’arribada de Bacchus. A partir d’aquest moment ens trobem amb l’Olimp germànic, summament sorollós. Strauss es torna wagnerià i apareix el toc fatal de Tristany, el jove déu resulta ser un tenor dramàtic. L’apoteosi final d’Ariadne i Bacchus intenta ser una exaltació mística, però tan sols assoleix ser altisonant i ampul·losa. Hofmannsthal tampoc va saber trobar el punt just al passatge i la seva poesia és dolenta , si la comparem amb la resta de l’obra, talment haguérs pogut ser escrita per un altre.
Aquest decaïment que té lloc en el darrer quart d’hora de l’òpera, condiciona la reacció final del públic i qui sap si aquesta és la raó no sigui tan popular como hauria de ser.
No acabo d’estar d’acord amb aquest anàl·lisi, i més aviat penso que la insatisfacció del públic es deu sovint, al resultat artístic, degut a les dificultats esmentades.
Potser és cert que altres moments de la partitura tenen un encant especial, sobretot amb els personatges de Zerbinetta i el compositor, però no hi ha cap dubte que aquest duo amaga també, música del millor Strauss.
Theater An Der Wien
Avui em plau portar-vos una versió del passat 16 d’octubre, que ens permet per altra part tornar a admirar l’encisadora Anne Schwanewilms, la soprano que darrerament m’havia preocupat, i que sembla definitivament recuperada, si hem d’atenir-nos al que escoltem en aquesta gravació. Me’n alegro molt.
El seu Bacchus és el tenor sud-africà Johan Botha, que salva amb escreix les dificultats i es permet fer-ho amb insolència i recursos poc habituals en aquesta part i menys en directa, l’estudi de gravació ja sabem que és un laboratori. Llàstima que la seva figura el privi d’esdevenir el heldentenor capaç de fer creïbles els grans herois. La seva veu sens dubte és molt important
La representació és del passat 16 d’octubre de 2010 al Theater an der Wien, amb l’ORF Radio-Symphonieorchester Wien i les tres nimfes són, Hendrickje van Kerckhoven (Najade), Maria Radner (Dyrade) i Violet Noorduyn (Echo) i la intervenció final de Zerbinetta (Mari Eriksmoen), tots sota la direcció de Bertrand de Billy.
“Circe, kannst du mich hören?…Theseus! nein, nei!
I posats a escoltar Strauss, que quasi sempre és un plaer, us deixo una propina, la Schwanewilms cantant la gran ària “Es gibt ein Reich”
Espero que us agradi.
IN FERNEM LAND 
Cantat així i sentit sense tota la opera al darrera, em sembla tan bo com el millor Strauss. I suposo que els sentiment envers els tenors devia ser recíproc.
M'agradaM'agrada
La primera audició m’ha encantat, i sí, realment li posa ben difícil al tenor. Per què Strauss els hi té tírria?
L’ària m’ha recordat tant a la presentació de la rosa del kavalier, que semblen bessonetes. Em van deixar el disc de Ariadne a N, però com estava deteriorat m’he de comprar l’òpera de nou, alguna recomanació no molt careta?
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Supongo que Brilliant u otra de estas marcas que reeditan grabaciones de los 50′ s/60′ s/70′ s del siglo pasado, a precios supereconómicos, tiene reeditada alguna con reparto de lujo. Házte una escapada al Portal de l´Angel y seguro que te pueden aconsejar.
M'agradaM'agrada
Colbran, como siempre… Brilliant, 7,90 € !!!, reedicion de DG, Sinópoli. Reparto de campanillas y muy buena crítica.
M'agradaM'agrada
Kalamar, jo t’aconsello la versió antiga de la EMI, hores d’ara ja deu ser o de la Brilliant o de la Naxos, dirigida per Karajan, amb la Schwarzkopf, Rita Streich, Igmar Seefried, Rudolf Schock i Herman Prey (1954, so monoaural i categoria estratosfèrica i preu molt assequible).
Un altre versió excel·lent és la de Sinopoli que anomena José Luis, amb la Voigt, von Otter, Dessay, Hepner i Dohmen, però malgrat l’excel·lència del so i la genialitat del desaparegut director italià, la Voigt mai serà la Schwarzkopf, la von Otter la Seefried i l’encisadora Dessay no serà la Streich.
La versió de Solti amb la L.Price, Gruberova (jove i fascinant), Troyanos i Kollo, m’agrada però és una tercera opció.
M'agradaM'agrada
gràcies pels consells, amics. No tinc gaire espai per discos, però l’Ariadne l’he de tenir. He mirat al Tall Anglès i la de Karajan 1954 surt a 13,90, però quan hi vagi segur que no hi és..m’he d’atrevir a comprar on line.
merci i Bona nit straussianos!
M'agradaM'agrada
Jo compro on line. I cap problema. Al banc em van fer veure que el risc no es per el client, perquè (entrades apart) no et poden carregar a la targeta de crèdit res del que no tinguin rebut signat. El problema i la raó per la que posen tantes claus i tal es perquè no es piquin els dits els comerciants i els banc..
M'agradaM'agrada
La Caixa , si la pides, te puede abrir una cuenta con una tarjeta virtual, en la que puedes ingresar cantidades procedentes de cualquier otra cuenta de la misma Caixa para comprar “on line”. Carga 1 euro por operación hasta 100 euros. A partir de esa cantidad se incrementa en céntimos de acuerdo con el importe. Es decir si ingresas 125 euros te cargan en la cuenta de la que proceden 1, 25 euros, pero no te cargan nada más hasta que no efectúas otra transferencia, independientemente de las veces que compres con ese dinero. Esto desde el pasado mes de junio ya que antes de esa fecha no cargaban nada, era absolutamente gratuito.
Este procedimiento hay mucha gente que lo desconoce y es muy seguro. A mí me lo explicó Ramón (Terenci) Moix, pues compraba fotos en subastas y se gastaba cantidades.
M'agradaM'agrada
Un paper impossible, com l’Apollo de Daphne, sempre cantant a la zona de pas o més amunt. Sort que en els anys d’or dels enregistraments clàssics hi havia James King…
M'agradaM'agrada
A mi m’han agradat força totes dues audicions, encara que a la primera m’ha costat concentrar-me .
Com ho feu per mantenir la concentració tot el temps quan sentiu reproduïda una ópera??
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada