Angela Gheorghiu i Jonas Kaufmann (Adriana Lecouvreur ROH) foto: Catherine Ashmore
L’angelet ha tornat a fer de les seves i fent voleiar les ales amb destresa inusitada ens fa arribar la funció del dia 18 de novembre de l’Adriana Lecouvreur, l’òpera de Francesco Cilea que va estrenar nova producció (McVicar) a la ROH Covent Garden de Londres, amb Angela Gheorghiu i Jonas Kaufmann com a principal reclam, en un cast una mica estrany.
Aquesta mateixa producció, amb cantants diferents es podrà veure al aviat al Liceu.
Us deixaré escoltar alguns fragments i també podreu disposar de l’òpera sencera.
Sense cap mena de dubte la parella protagonista està a l’alçada, tot i que pel meu gust no em fan oblidar altres parelles que he tingut la sort de veure en directa, ja fos el cas de Caballé amb Carreras o Mirella Freni amb Plácido Domingo.
Els temps passen i no podem viure dels records sense caure en un estat malaltís, per tant, anem a assaborir el que aquesta nova parella ens poden oferir i si de cas al final opinem, us sembla bé?
Començarem per l’entrada de la protagonista amb l’emblemàtica Io son l’umile ancella
Seguirem amb l’entrada de Maurizio, amb la bellíssima “La dolcissima effigie” i el posterior duo. Kaufmann com sempre, captivarà a aquells/es que veiem en el cant del tenor alemany quelcom més que un nas i una gola que emeten sons. No estic gaire segur que la Gheorghiu hagi acabat d’agafar la mesura justa al personatge, no són retrets vocals, més aviat interpretatius, ja que vocalment em penso que no li reporta especials dificultats.
Al segon acte tenim la segona ària de Maurizio “L’anima ho stanca”. Seduïts?
i tot seguit l’altre duet entre els dos protagonistes “Adriana ascoltate”. Exaltació vocal
No escoltarem res del tercer acte, però si el patètic “Poveri fiore” d’Adriana en la veu de Gheorghiu. A la interpretació sembla que li manqui quelcom de sentiment, de creueres veritablement el que li està passant, que no dubto que sigui complicat en un argument com aquest, però no en tinc prou amb un bon fiato, no sé si m’explico, em penso que si. Pel que fa al Maurizio de Kaufmann, tot ell passional i amb l’elegant fraseig que el caracteritza i essencial en aquest rol de verisme de saló, tot fa creure que portarà aquest rol per molts teatres. Llàstima que entre ells no estigui previst al Liceu en les properes representacions d’aquest òpera i això que ens en deu una,que no li perdonarem així com així.
Les crítiques i cròniques que he pogut llegir, han parlat molt bé d’aquesta nova producció, més aviat clàssica, però amb tocs d’humor, segurament per fer més digerible una obra que dramàticament ofereix molts dubtes i que té un embolcall musical d’excel·lents i elegants melodies.
L’Adriana és una òpera interessant, tot i que si li l’estisoressin una mica, no passaria gaire cosa, penso jo. Cosa que ni m’imagino en una òpera pucciniana.
I ara el llarg, potser massa, final.
Tot esperant que els fragments que us he deixat us animin a tastar tot el pastis, us deixo el repartiment sencer i l’esperat (suposo) enllaç, que haureu d’agrair a l’angelet per sobre de tot.
ADRIANA LECOUVREUR
música de Francesco Cilea llibret d’ A. Colautti
Adriana Lecouvreur: Angela Gheorghiu
Maurizio: Jonas Kaufmann
Il Principe di Bouillon: Maurizio Muraro
La Principessa di Bouillon: Michaela Schuster
Michonnet: Alessandro Corbelli
L’Abbate di Chazeuil: Bonaventura Bottone
Poisson: Iain Paton
Quinault: David Soar
Madame Jouvenot: Janis Kelly
Madame Dangeville: Sarah Castle
Cor i Orquestra de la ROH Covent Garden
Director musical: Mark Elder
Londres 18 de novembre de 2010
Bon dissabte amics!
IN FERNEM LAND 
Por dios, Joaquim, el dia que una grabación (por buena que sea, que las del angelet lo son) te haga olvidar una función en directo voy a pensar que estas muy malito !!!
¿Y además…porque tienes que olvidarte de nadie ? 🙂
La Gheorghiu es que , para no perder la costumbre, hace de Gheorghiu…escasamente de Adriana. Claro que canta bien ( aunque parece un tanto desganada en esta función) pero a mi eso de dar las notas bonito tampoco me basta…y menos en verismo.
De Jonas Kaufmann no puedo decir nada…directamente saco el reclinatorio y en paz.
No me gusta esta opera,me resulta aburrida, a pesar de ser algo masoca y haber escuchado varias versiones.
Espero que en el teatro se me arregle un poco, las funciones en directo tienen esa magia 🙂
M'agradaM'agrada
Gracias al angelet y a Joaquim.
Angelita no me acaba de convencer, lo siento. Mi vecino jubilado del 5º cantando en la ducha no le echa menos pasión. Pero como dice Kende eso tampoco es nuevo. Una bella voz, con buenos recursos, pero que me deja frío casi siempre.
Kaufmann, muy Kaufmann. Así que sus detractores pueden empezar a sacar el tubo, la gola y las babas. Y a los que sí nos llega pues sólo nos queda volver a dar las gracias al angelet y al jefe del blog y seguir escuchando, mientras pensamos, ojalá hubiera estado yo allí.
M'agradaM'agrada
El enlace de descarga me da error, Joaquim
M'agradaM'agrada
Gracies Joaquim per aquesta serie de fracments.!Ah i el angelet també.La meva opinió L’Angela vocalment está molt bé però ,no viu el paper (fa el seu paper i d’aqui no en surt).
El Kaufmann, ¿qué dir del Kaufmann?. Que ens duri molts anys,encara que no el sentim en directe.BRAVO.
Una abraçada iuna altre vegada Gracies.
M'agradaM'agrada
Jo tampoc puc descarregar-ho: dona error!
Ho intentaré en un altre moment a veure si hi ha més sort en aquest misteriòs món virtual.
Qui sap?
Però moltes gràcies!
I feliç cap de setmana a tots
M'agradaM'agrada
Perdoneu, és el problema d’acabar de postejar a la matinada.
Ara ja podeu baixar-lo.
Kende, no estic del tot d’acord, tot i entenent el teu argument i compartint-lo quasi al 100%, però jo no he escoltat mai una Norma al teatre i n’he vist unes quantes, millor que la Norma (amb un so força deficient) de la Scala de l’any 1955, Callas, Simionato, Del Monaco, Zaccaria, Votto.
M'agradaM'agrada
Y que sería de las “normas” sin las excepciones ? 🙂
M'agradaM'agrada
Tengo unas cuantas excepciones de esas Kenderina y se me meto en berenjenales wagnerianos…. 😥 😥 😥
M'agradaM'agrada
Estic disfrutant a tope malgrat que aixó no doni un status massa elevat al tractar-se d`una Ópera com l`Adriana Lecouvreur que certs sectors califiquen d`hortera,mal gust o simplement poc inspirada .Crec sincerament que aquestes opinions son errades.La interpretació és magnífica amb un Jonas Kaufmann insuperable.Les seves frases iniciades en pianíssim són una de les coses més boniques que es poden sentir avui en dia(que per cert els Srs Corelli,Domingo,Giacomini o Carreras no sabien fer)Les seves noves incorporacions segons unes declaracions seran Cav-Pag, Chenier,Forza,Trovatore,Manon Lescaut,Fanciulla i Les Troyens.Despres del Siegmund del Met cap Wagner a la vista.Al seu costa Angela Gheorghiu llueix un color vocal preciós ,unes vocals de fonètica ben mediterranea i canta de fábula.Pero malgrat aquestes virtuts li manca aquella especial facilitat per “la parola scenica” i aquell punt de descontrol (frases parlades i declamades,sanglots, plors etc )que donen a aquest repertori alló que realment busca:la realitat.( el millor exemple seria sens dubte la centenària Magda Olivero).La direcció de Mark Elder em sembla especialment cuidadosa pero els seus temps en ralentí acaben convertint el drama colpidor en una sessió de evasió melodiosa.Si escoltem l`enrgistrament dirigit per James Levine ens farem una idea del que aquesta partitura pot realment aportar.
M'agradaM'agrada
L’Adriana, amic Dandini, té molts alts y baixos. Quan ells dos estan en escena puja molt, però tret del personatge tot cartró pedra de la Pricessa, malgrat que molt efectiu, la resta és bastant plasta. Ara bé, quan Adriana i maurizio canten, la música que Cilea els regala, és bellíssima, tot i que recurrent.
De Kaufmann no diré res, m’agrada moltíssim, malgrat que insisteixo que amb pianos i tot, no acabi d’arrodonir el Maurizio de Carreras.
Ella està molt distant, molt lluny del personatge. No m’ha agradat, al menys escoltada en aquestes condicions, qui sap si al teatre ho viuria d’un altre manera. Tant de bó ella sigui una de les Adrianes del Liceu.
La Schuster, de qui no he posat res, i ara em sap greu, està millor del que originalment creia en veure-la anunciada, però la resta del repartiment…Tampoc Mark Elder acaba d’encertar el punt just de teatralitat necessària per tirrar endevant aquesta obra. De ben segur, com dius, Levine ho fa molt millor.
M'agradaM'agrada
Despues del Siegmund, cantará Parsifal en el MET inagurando la temporada 2013-2014, si no cambian la fecha. Pero eso ya estaba firmado hace mucho, por eso no lo incluyó cuando le preguntaron, lo que contesta es las ultimas cosas que firmó.
M'agradaM'agrada
Joaquim és una sort tenir un angelet que t’estimi tant. Gràies a tots dos.
Tot i els seus peros, crec que és una esplèndida Adriana. La Gheorghiu és una cantant fantàstca, amb una veu preciosa de color,i una tècnica admirable, però – ja han arribat el però- sempre és ella, la diva, pendent de la seva persona en tot moment, maquillatge, vestuari, moviments estudiats al mínim detall etc, sense cap ganyota ni per plorar o riure, tot això li resta naturalitat, i en aluguns moments resulta freda. Aquesta és l’impresió que he detctat quan l’he vist, i també en les gravacions. Possiblement la veu no sigui l’adient pel personatge, cosa que per mi no té tanta importància quan es canta bé, i aquesta senyora ha demostrat per mérits propis que és una gran cantant. Al Liceu hem escoltat veus diverses cantant l’Adriana des de sopranos dramàtiques a líriques, com Maria Caniglia, Renata Tebaldi, Mirella Freni o Montserrat Caballé, totes elles referencials, però diferents al moment de cantar l’òpera.
Jonas Kaufmann, per mi és el Maurizio. M’encanta com canta, la seva veu, la tècnica, el fiato es sorprenent, i el cant a mitja veu com pocs, és un tenor amb unes grans qualitats, tot i així darrerament
li trobo la veu més enfosquida. Si no té cura d’aquest instrument tan maravellós de la veu, cantant-ho tot, acabarà- com dic sempre- amb la veu al “clatell” n’ha donat simptomes quan va cansat . Naturalment aquesta és la meva opiniò.
Per acabar aquest rollo us explicaré una anecdota de la meva primera Adriana, cantada al Liceu l’any 1953,per
Maria Caniglia i Giuseppe Campora. Fou la primera vegada que veia un petó de veritat donat a la boca en un escenari, em vaig quedar de pasta de moniato jo i els que estaven al meu costat. En aquells temps això escandlitzava, era com veure actualment els nus del Calixto Bieto, o pitjor…!!!
M'agradaM'agrada
Un privilegi, més que una sort, Isolda.
A mi la Gheorghiu, un cop escoltada l’òpera a consciència, tot i el so de la gravació que no ajuda gaire, m’ha decebut.
Amb una veu preciosa i res més, no es va enlloc. Molt poc implicada.
M'agradaM'agrada
Moltes gracies Joaquim per aquets regals que ens déixes en els teus blocs , sobre tot els tres últims que son una maravella tan el adagio de Barber, com el concert de la mezzo Lemieux´ !!!!!!quina veu!!!!!!!! sobre tot amb Samson i Dalila, crec que no es pot cantar millor, i ja no parlem d’el d’avui, directament ja he tret el reclinatori tot i no haber escoltat encara els enllaços que ens has deixat, hara ho faré, si que he descarregat l’opera sense cap problema, Bon cap de setmana per tots el infernemlaires
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim i “angelet” per aquesta gravació. Jo no conec massa aquesta òpera, per tant no opinaré sobre ella. El que si vull dir es que al Kaufmann el trobo sensacional (com quasi sempre) i la Gheorghiu (no en aquesta Adriana en concret) m’ha agradat molt sempre, tant la seva veu com la seva tècnica, des de que la vaig escoltar a La Traviata del 1994 amb el Solti. Li falta ànima? no ho discutiré, però qui no té una mancança o una altra?, poquíssims.
M'agradaM'agrada
Para mi gusto, no es ninguna lástima que Kauffman no cante en el Liceu el Maurizio di Sassonia; por brillantez vocal y sin problemas de engolamiento, prefiero al previsto que será Roberto Alagna en uno de los casts
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: November 20, 2010 « johnrpierce.com Blog
Em recordo d’una funció cantada per Caballé-Carreras-Cossotto que em va entusiasmar encara que Donya Montserrat cantava baixet baixet. En Kaufmann ho fa impecablement com és costum en ell però a Carreras l’acompanyava una de les veus més belles que hem sentit als teatres. Quant a Gheorghiou canta de forma perfecta però sense fons, vàcua.
De totes maneres, Joaquim, gràcies i gràcies per tenir-nos tan à la page.
M'agradaM'agrada
potser de la mà de Pappano, tornen a gravar junts i la Gheorgiu s’implica més.. estaria bé una nova versió de AL.
M'agradaM'agrada
KENDERINA : Me referia a roles que debutará en los próximos años y el Parsifal ya lo habia cantado en Zurich hace unos años.Ah! se me olvidó comentar otro nuevo rol que si es debut y esta vez repertorio germánico:Bacchus de Ariadne auf Naxos.En conjunto me parece que está llevando su carrera de una forma inteligente.Tiene ganas de preservar la voz ,cantar roles de repertorio bien variado y no reiterarse excesivamente en ninguno de ellos.Mi opinión es que teniendo ya ensayada desde el punto vista escénico esta Adriana, que es la que vendrá al Liceu ,caramba inténtenlo contratar al menos para 2 funciones y nos quedamos todos contentos.
M'agradaM'agrada
Estoy segura que lo han intentado, y en Viena donde tambien coproducen incluso mas que en Barcelona(ahí creo que canta la Gheorghiu)…y no consiguieron, pero es que no hay mas que ver su calendario….este año solo tuvo 10 dias de vacaciones…..el decía recientemente que espera que eso no se repita..pero yo no lo tengo tan claro sabiendo lo que ya se sabe de la temporada próxima.
M'agradaM'agrada
Encara no he pogut escoltar tot el que l’angelet t’ha regalat però ho faré al més aviat possible.
He sentit a dir que el Roberto Alagna serà un dels tenors que la cantarà al Liceu. Saps de quina temporada estem parlant?.
Trobo molt simpàtica la Kenderina quan diu que no pot dir res del Jonas Kaufamann. Que simplement treu el reclinatori…….
M'agradaM'agrada
hi I was fortunate to find your website in yahoo
your post is wonderful
I get much in your blog really thank your very much
btw the theme of you blog is really impressive
where can find it
M'agradaM'agrada