Era conscient del repte i de la dificultat, però també sabeu la il·lusió que em feia aquest concert, per les obres escollides, pel director i per la contralt i el desencís final ha estat notable.
La categoria i el prestigi de Fabio Luisi està fora de discussió, però humilment i sense tenir cap autoritat per posar en dubte el plantejament del concert d’aquesta tarda al Liceu, penso que s’ha equivocat, si és que creia que podia dirigir aquest monogràfic Brahms com si estigués al davant de la Staatskapelle de Dresden.
L’Orquestra del Liceu necessita una mica d’aire i que de tant en tant pugi a dalt del escenari per oferir-nos concerts simfònics corals, és una mesura molt convenient i si aquests concerts els ofereixen a directors de primer nivell, millor que millor, però aquests directors, conscients del estat actual de l’orquestra, haurien de saber que no es poden fer front a segons quines obres, amb una precarietat com la que té aquesta orquestra en l’actualitat, com si fos una de les prestigioses formacions que habitualment dirigeixen.
Recordo un concert amb l’orquestra del Liceu sota la direcció de Muti, amb uns músics molt motivats, donant tot el que podien donar i segurament una mica més, amb uns resultats entusiastes. Avui esperava el mateix miracle, però amb el mestre Luisi no ha estat possible.
Ja en l’esperat Schicksalslied, ni la sonoritat de l’orquestra, ni l’equilibri de les diferents seccions, m’ha semblat l’apropiat. El so era pobre i no tenia la qualitat que la mateixa orquestra ha mostrat aquesta mateixa temporada i amb el mateix director, en les funcions que encara estan en cartell, del Falstaff. però tampoc el cor ha estat a l’alçada, amb un preocupant desequilibri i manca d’homogeneïtat sonora, entre les seccions masculins, sempre més compactes i les femenines, on avui he tornat a escoltar un sons d’aviram que aquesta temporada creia ja oblidats.
A aquest Cant del Destí li ha mancat serenitat i tan sols en els moments de més intensitat sonora, ha mostrat un cert cos de sonoritat brahmsiana, però massa lluny del desitjable i sempre amb la impressió d’un assaig pregeneral.
Tot esperant que a la Rapsòdia per a contralt brollés la guspira que fes sorgir l’anhelada inspiració, ens hem trobat amb una Ewa Podles vocalment poc entonada, en la intensió i fins i tot en l’afinació, amb l’ara massa habitual canvi de colors en els diferents registres i amb una tendència a udolar en els atacs al registyre agut. Tot força allunyat de l’esperit d’aquesta rapsòdia, on no cal fer tanta ostentació de mitjans i si molta intensitat expressiva, i si els mitjans no es troben en el millor moment, pitjor.
Per si la cosa no fos prou preocupant, el cor d’homes semblava que cantava en un altre tonalitat, amb una corda de tenors no gaire conjuntada i sons poc treballats. M’ha semblat que el mestre Luisi ha tingut més d’un problema per intentar quadrar, orquestra, cor i solista. Altre cop la sensació era d’assaig pre general. Desconec la quantitat d’assajos que s’han fet d’aquestes dues obres de la primera part, però que en faltaven molts més, era evident.
Tristíssima primera part. No és que aquestes dues obres siguin d’ambient pre nadalenc precisament, però la tristor no era pas pel contingut i si pel resultat.
Amb aquests precedents, fer front a la intensa Simfonia número 4 en Mi menor, semblava un suïcidi, però s’ha notat al menys, que aquesta era l’obra més treballada, amb un inici de la corda força prometedor, però amb un plantejament erroni per part del mestre, que ho ha pogut o no ha sabut, extraure de la mediocre formació, el so càlid necessari per endinsar-nos en aquesta magna obra de reminiscències bachianas (genial darrer moviment), que tot mirant al passat ens aboca al imminent postromanticisme.
La formació del Liceu no pot aguantar la tensió sonora d’amples dinàmiques i malgrat els intents de la secció de corda, la millor de llarg, per mantenir el tremp de l’obra, en molt moments hi han hagut notables defallences i errades, que m’han privat d’escoltar com cal, un dels cims simfònics, portant-me a un soporífer avorriment, quasi fins la placidesa d’una tardana migdiada. És cert que el solo de flauta del darrer moviment ha estat honestament interpretat, però evidentment no ni ha prou, ja que aquesta és una obra intensa, virtuosística, ideal per a formacions experimentades que puguin lluir el bo i millor de les diferents seccions i solistes i que siguin capaces de seguir les indicacions d’un mestre que es nota que té molt a dir, però avui per avui, no amb aquesta formació o al menys amb aquest programa.
Desitjo que el proper dimecres tot surti molt millor.
Es preocupant, ja que el futur no sembla propens a inversions i l’Orquestra del Liceu, més que retallades, necessita una inversió urgent i notòria, si el que es vol és que mestres importants dirigeixen obres importants, ja siguin operístiques o simfòniques o si el que es vol, és que el prestigi del Teatre no decaigui.
El mestre Pons té una feinada de por. Li desitjo encert en les decisions i tot el suport que de ben segur demanarà i necessitarà, per fer-ho possible. No li desitjo sort, ja que penso que no és sort el que necessita.
IN FERNEM LAND 
Vaya… una pena que no hayas podido disfrutar de semejante programazo de mi barbitas.
Ya verás que con Pons la cosa mejora 🙂
Petonets!
M'agradaM'agrada
Em sap greu.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el que dius, Joaquim, però crec que ets fins i tot massa benèvol pel que fa a la simfonia de Brahms: so pobre, descoordinacions i uns metalls de pura pena. És impossible aixecar un bon edifici si els fonaments són precaris. He patit i m’he avorrit i això en un concert Brahms és imperdonable. I a sobre haver d’aguantar els bravi d’aquell ínclit personatge del cinquè pis que no hi ha déu que l’aguanti.
He aprofitat el viatge a Barcelona per passar-hi el dia i l’he començat amb el concert a l’auditori. Pot haver agradat més o menys, però allò era una senyora orquestra. La del Liceu, per desgràcia, avui no anava ni amb rodes. Millor dit, amb rodes, però costa avall.
M'agradaM'agrada
Va ser una pena no poder aprofitar la veu profunda i diferent de la Podles. Penso que si van fallar era per falta d’assaig i potser cansament, aquesta orquestra deu fer més hores que un rellotge. La corda tampoc va estar gaire fina.
Sobre el senyor que crida al 5è pis, jo l’he vist a diferents auditoris i sempre fa igual, deu estar una mica fotut, pobre.
M'agradaM'agrada
Jo coincideixo en la valoració general, i sap greu, però si alguna cosa vaig trobar malament, va ser justament la corda i el començament de la simfonia. El temps lent que li va voler donar Luisi es va traduir en uns violins que no anaven coordinats i molt poc subtils, que quan intentaven apianar es perdien. Pot ser que, en ser la peça que més conec, me n’hagi adonat més, però vaig trobar que la primera part va sortir millor (potser el fet que no fos l’orquestra sola va influir). Com pot canviar tant una orquestra d’un dia per un altre? La manca d’assaigs? I, com diu Tristany… la comparació amb l’OBC, que ahir va fer un Manfred sensacional, no té sentit, ara mateix.
M'agradaM'agrada
no es procupeu que amb el pons, en un any semblarà la filarmonica de viena! Es un gran “constructor” d’orquestres com deien quan el van presentar. nomes cal escoltar la ONE per veure lo bo que es l’amic pons…
M'agradaM'agrada
No encontré entradas adecuadas y ya veo que no he de lamentarlo, aunque sí que lo siento por los defraudados. Creo que Brahms es la prueba del algodón para una orquesta, pero también para un director.
M'agradaM'agrada
Pues estaba pensando si ir el miércoles o no, pero visto lo visto, me ahorro el dinero para repetirme algún Falstaff.
Gracias por la información!!!
M'agradaM'agrada
No me gusta que mi primer comentario en esta página, que sigo desde hace algún tiempo, sea negativo, pero el concierto de ayer por la tarde en el Liceu me pareció vergonzoso.
No creo que se preparara muy a fondo y eso no beneficia en nada al prestigio del teatro, ni del propio director.
Puede que un solista no tenga el día, pero que la tónica general sea de desidia, no.
En otro orden de cosas, lo del individuo que bravea en solitario es de juzgado de guardia y el personal del teatro debería tomar alguna medida, ya que corre el riesgo de precipitarse al vacío en esos ataques de solitario entusiasmo.
M'agradaM'agrada
Hola Fran, perdona que no t’hagi contesta abans, però he anat una mica de bòlid. Benvingut al blog i espero que al propera vegada que deixis un comentari, no sigui per una actuació totalment oblidable i sigui en canvi per lloar-ne els resultats.
Estaré molt content de tornar a llegir-te.
M'agradaM'agrada
No hi vaig anar,perque tenía una celebració familiar i ves per ón hem vaig estalviar un disgust perque es un programa que me entusiasma;però si no ho fan bé encara te enfades més.
Bé fins aviat i a veure si tenim més sort.Bon vespre i adéu
M'agradaM'agrada
Aburrimiento total con una Ewa Podlès desganada, poco implicada y muy por debajo de sus inmensas posibilidades. Una orquesta y un coro de tercera y un Fabio Luisi irreconocible. Un desastre total.
Quizás el mièrcoles se obre el milagro, hayan ensayado más, y el resultado sea por lo menos aceptable. Así lo espero por el bien de todos los que asistáis a esa segunda interpretación del programa Brahms.
Sería interesante saber la opinión de los que vayáis el miércoles al Liceu.
M'agradaM'agrada
He llegit totes les vostres respostes i comentaris a la crítica del concert de Bramhs d´en Joaquim. En algunes puc estar d´acord i d´altres no tant. M´agradaria fer una pregunta, què creieu que necesita l´Orquestra del Liceu per a ser una bona orquestra de la que tots gaudirem?
M'agradaM'agrada
Hola Bern, benvingut. Una cosa només?, Doncs si tan sols és una cosa, més diners i ja està.
L’orquestra del Liceu, a part de tenir un conveni “particular”, que s’hauria de revisar, va sobrecarregada, és cert i tots els musics ho han de fer tot. Segurament amb més recursos es podrien doblar algunes famílies i podrien preparar-se millor les òperes, però també caldria buscar els millors professionals possibles i sobretot un director titular que treballi a fons amb els musics i no sigui un principal director invitat, que fa més o menys funcions, sinó que faci un equip estimulat i amb il·lusió, rigor i professionalitat. Si cal netejar que es pugui netejar i si cal dotar-la amb més recursos, s’haurà de fer. Ara, un concert com el de diumenge, si-us-plau, mai més.
M'agradaM'agrada
Bon any, Joaquim.Perdó per tardar en respondre,moltes coses en poc de temps.
Tinc que agraïr-te la diversitat d´opinions que hi han al teu blog, ja m´he aficionat molt a llegir les vostres crítiques i als teus reportatges.En alguns estic d´acord i en altres no però, d´això es tracta.
Podriem estar molt de temps parlant del que necessita el Liceu i la seua Orquestra i, estic segur que arribariem a un acord. També estic segur que lo erroni no està en la Orquestra sino en altres llocs mes a dalt. Adaptar un correcta i extensa programació al Teatre que done mes varietat d´Opera,ballet, simfónic i cambra, en poc de temps donaria molts bons resultats. Trobe que la temporada del Liceu,comparada amb la resta de Teatres del mon, es molt curta. El music deu de saber per a que treballa, com el treballador d´altres oficis. Ha estudiat per a d´això i gaudir del seu treball es fonamental. Una “conveni particular”, TOTALMENT D´ACORD!. Una programació del treball pensant en la calitat,també( no es pot programar assajos a principis de Decembre per a un concert a finals).Directors de calitat amb ganes de treballar( no es el cas del Mestre Luisi) i moltes mes coses,clar que si.
Espere que Anna Bolena es presente al mateix nivell que Falstaff, encara que no serà així, tot i que l´Opera no és del mateix estil. Que fallarà doncs si son els mateixos músics?. Parsifal es presenta millor,esperem. Estar tres mesos amb dues Óperes……desanima a tothom.
M'agradaM'agrada
Bern, em sembla que coneixes bé la casa.
Estem d’acord, dos mesos amb dues òperes deu ser molt descoratjador i sense més recursos, difícilment podrem doblar (com a mínim) l’oferta.
Les coses no pinten gens bé.
Creuarem els dits i si cal fer quelcom, ho farem, ja hi pots ben comptar.
M'agradaM'agrada
Bona nit!
Sóc estudiant de 1r d’Història de l’Art i una de les assignatures d’aquest semestre ha estat Història de la Música.
Vaig assistir al Concert de Brahms al Liceu i fent una recerca d’informació per a realitzar el comentari que he de lliurar aviat, he trobat el blog. M’ha soptat moltíssim l’opinió general que va crear l’actuació de l’Orquestra i de tots els elements participatius en general. Era el primer cop que vivia en directe un concert com el del cas i el primer cop que contemplava el Liceu des del seu interior. Imagino que l’emoció que sentía en aquell moment acompanyada per la meva inexperiència en aquest sector va fer que em fos agradable el transcurs del concert. Em preguntava si seria possible que algú em facilités eines per a arribar jo mateix a percebre els errors dels que parleu en les entrades anteriors i per a reconèixe’ls en futures audicions. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Bona nit Xavi i benvingut.
Desconec si tu vas anar el mateix dia que jo comento (diumenge tarda), si així va ser i a tu et va semblar diferent del que jo i altres comentaristes, hem opinat, a tu el que et val és la teva opinió, la teva experiència viscuda i les emocions que tu vas sentir aquell dia.
Desconec si vas habitualment als concerts que es fan a Barcelona, o a altres ciutats i també si normalment escoltes música simfònica, ja sigui en directa o mitjançant suports audiovisuals.
Et dic tot això, ja que aquestes són les claus per esbrinar la diferència que hi pot haver entre algunes de les opinions sobre aquest concert i la teva.
Repeteixo, el més important és el que vas rebre i sentir tu. Potser amb els anys, malauradament o no, exigiràs més, tant com nosaltres, cosa que et farà de ben segur, quasi permanentment insatisfet.
Una abraçada i torna quan vulguis, estas a casa teva.
M'agradaM'agrada
No hauria de dir jo res desprès de la resposta d’en Joaquim, però em vull afegir recordant la intensa emoció que vaig sentir davant del so d’una orquestra simfònica en directe, farà 45 anys, i que es va repetir fa 8 0 10, quan vaig retornar als concerts després d’un llarg parèntesi. Segur que ara no em farien gaudir tant, i es una pena, però es així. Si tens molta gana, tot et va be; quan ja vas ben servit, et tornes mes exigent, com t’ha dit Joaquim. El paladar s’educa menjant coses bones, i amb la musica es el mateix. Ara, aprofita la gana, que es la millor salsa.
M'agradaM'agrada
Bona nit!
Moltes gràcies per respondre amb tanta rapidesa. El cas és aquest, que jo no he escoltat mai música simfónica de forma voluntària fins ara i per a mi va ser molt emocionant estar allí, però una cosa no treu l’altre i ha estat un goig saber el que realment estava passant en aquella sala sense que jo ho sapiguès veure. Diria que si que vam anar el mateix dia, era diumenge i hi havia un insurrecte (com he llegit a les línies anteriors) al cinqué pis, que no em quedava massa lluny…
Moltíssimes gràcies, això m’ajudarà a omplir el meu comentari.
Continuaré visitant el blog, gràcies una altra vegada!
Xavi
M'agradaM'agrada