Nicholas Angelich
La primera obra que omplia íntegrament la primera part del concert de l’OBC d’aquest cap de setmana passat, amb l’afegitó del concert de dimarts nit, que és l’apunt d’ahir, era el magnífic concert per a piano i orquestra núm. 1 de Frédéric Chopin.
En realitat el concert número 1 va ser el segon concert per a piano que va escriure, però degut a un embolic en l’edició, els concerts porten la numeració canviada.
El concert número 1 es va escriure immediatament després del que porta el número 2, a l’any 1830.
Es divideix en els tres moviments preceptius de la majoria de les obres concertants, seguint la següent estructura:
- Allegro maestoso
- Romanze: Larghetto
- Rondo:Vivace
L’extraordinària sensibilitat i elegància musical de music polonès esclata en aquesta obra de joventut, on el solista pot desenvolupar tota la seva tècnica virtuosística, alhora que l’extrema sensibilitat musical s’embolcalla de l’atmosfera romàntica que aquesta partitura desprèn en cadascun dels seus compassos.
Certament s’ha criticat que Chopin no sabés dotar a l’orquestra d’una personalitat més destacada, establint un diàleg amb el solista, com si succeeix en les obres mestres concertants. En aquest magnífic concert, l’orquestra esdevé un discret acompanyant, com també succeeix la majoria de vegades en les grans àries d’opera de l’epoca belcantista, sobretot les de Bellini, on sovint es parla de l’orquestra com d’una gran guitarra.
Jo diria que en aquest cas no és ben bé així, però estem lluny dels concerts per a pian o i orquestra de Beethoven, Rakhmàninov o Txaikovski, per posar tres exemples força clarificadors.
D’aquest concert s’acostuma a dir que el millor moviment és el segon, el Romanze:Larghetto, doncs per tal de no portar la contraria us el deixaré escoltar, i d’aquesta manera també intentaré que amb aquesta música serena, amb aquest quasi nocturn, prengueu una mica d’alè, abans de fer front als propers dies, tan carregats d’esdeveniments, xivarri, rialles i també nostàlgies.
En el cas que us agradés la versió podreu acabar baixant tot el concert sencer.
Aprofito per agrair a la Silvia, que m’ha facilitat les dues excel·lents gravacions, la d’ahir (la Manfred) i aquesta d’avui.
Us recordo que es tracta de la versió de Nicholas Angelich i l’OBC sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, del passat diumenge 19 de desembre de 2010, de la retransmissió de Catalunya Música.
Què passeu un bon dia, jo he intentat amb aquesta banda sonora, que sigui plàcid, la resta si m’ho permeteu, depèn de vosaltres.
IN FERNEM LAND 
Jo ho vaig gaudir al Auditori en directe i va ser un concert per recordar. En contra del que s’ha comentat en els comentaris d’un anterior post teu, a mi Nicholas Angelich, no em va semblar gens fred, ans el contrari. El vaig trobar esplèndid.
Moltes gracies per aquest REGAL que ens has fet Joaquim.
M'agradaM'agrada
Me gustan mucho los tres tiempos, pero si tengo que escoger uno escojo el tercero, a pesar de que “hay” que destacar éste que nos has facilitado porque así nos lo dictan.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Parles de Bellini i l’orquestra com una gran guitarra i jo vaig llegir, fa temps, que Chopin havia estudiat molt profundament les partitures de Bellini.
Gràcies per posar-nos aquest fragment tocat per Angelich que trobo -fragment i intèrpret- magnífics.
M'agradaM'agrada
Efectivament, Chopin admirava molt l’obra de Bellini, a qui va conèixer personalment a París, on van tenir ocasió de mostrar-se mútuament les seves composicions.
Un amic de Chopin, Ferdinand Hiller, explica que van assistir junts a una representació de Norma i en acabar el segon acte el compositor polonès tenia els ulls plens de llàgrimes.
M'agradaM'agrada
Moltes Gràcies Joaquim.
Acabo de llegir el post amb calma i de sentir el fragment. És ben cert que proporciona serenor.
M’ha agradat molt.
Gràcies de nou.
M'agradaM'agrada
jo també vaig disfrutar del concert…però tinc un problema, vaig perdre el programa de l’actuació i el necesito per fer un treball de la universitat…em preguntaba si tindries el programa i podries adjuntar-ho en un mail.
Moltes gràcies!!!
M'agradaM'agrada
Hola Nagore, benvinguda a in Fernem Land.
Miraré d’escanejar el programa i te’l envio per e-mail.
M'agradaM'agrada
moltes gràcies…em fas un gran favor, felicitar-te per la pàgina…m’ha agradat molt.
Gràcies un altre cop
M'agradaM'agrada
per cert…. no sé si veus el mail, es aquest:
Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Nagore, per garantir la seguretat, he esborrat el e-mail, que ja tenia controlat al ser un requisit indispensable per comentar a In Fernem Land. No t’amoïnis que t’arriba segur. Espero fer-ho aquesta nit.
M'agradaM'agrada