EL CONCERT PER A VIOLÍ DE GIAN CARLO MENOTTI AMB HILARY HAHN


Gian Carlo Menotti (Cadegliano 1911 - Montecarlo 2007)

El cap de setmana passat us vaig parlar del concert que la celebre, eminent i enlluernadora violinista nord-americana Hilary Hahn va fer amb l’OBC, on va tocar el concert per a violi i orquestra de Gian Carlo Menotti.

El concert va ser enregistrat per Catalunya Música, però per ordre expressa de la violinista, fins que ella no supervisi la gravació i li doni el vist i plau, no serà emès.

Jo avui ja us porto el mateix concert de Menotti, també per Hylary Hahn i sota la direcció del inicialment previst per dirigir l’OBC, Pietari Inkinen, però que finalment va ser substituït pel compatriota Ari Rasilainen, en caure sobtadament malalt.

Aquest concert que us proposo va tenir lloc dues setmanes abans a la famosa Sala Pleyel de Paris, amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France.

El concert de Menotti va ser composat l’any 1952. Està escrit en la tonalitat de la menor i en tota la partitura es pot copsar l’eclecticisme de la música del compositor italo-americà, que va anar contracorrent i mai va renunciar al melodisme, tot arreplegant el melodisme post puccinià, adobat amb essències dodecafòniques, ritmes provinents del jazz i elaborades harmonies i orquestracions hereves del post romanticisme centroeuropeu. Massa amanida per a molts, però sense cap mena de dubte, un compositor que hauria de ser molt més sovintejat, tant en les sales de concert com en els escenaris operístics.

Tot el concert, com podreu comprovar, està emmarcat en una atmosfera lírica que esclata a l’ombrívol adagi. En cadascun dels tres moviments, Menotti exigeix al solista, un desplegament tècnic i virtuosístic notori, però serà en l’allegro vivace final, on acompanyant una melodia molt rítmica, engrescadora i d’evidents efectes optimistes, que recorden una mica la música que Nino Rota va escriure per l’òpera Il capello di paglia di Firenze, set anys abans, el violí semblarà embogí, en un esclat d’impacte assegurat per l’auditori.

Aquí us el deixo i quan disposi de la versió amb l’OBC podrem comparar orquestres i direccions.

Hilary Hahn (AP Photo/Brad C. Bower)

Gian Carlo Menotti (1911-2007)
Concert per a violí i orquestra en la menor

Allegro moderato

Adagio

Allegro vivace

Hilary Hahn, Violí
Orchestre Philharmonique de Radio France
Director Pietari Inkinen

Paris, Salle Pleyel, 14.01.2011
Radio FranceMusique broadcast

Si voleu baixar-vos el concert sencer, preu AQUÍ

Com a Barcelona, Hilary Hahn va oferir J.S.Bach, com a propina, però a Paris dues i no una, i com a Barcelona, uns Bach per sucar-hi pa. El divendres i ara ja ho puc confirmar, ens va tocar la Sarabande de la Partita núm 1

Johann-Sebastian Bach
Partita núm 1 en Si bemoll major Bwv.825, Sarabande

Partita núm 3 en La menor Bwv.827, Gigue

Qui va enregistrar el concert va obviar els aplaudiments, però si va fer dues propines és, de ben segur, que els parisencs van aplaudir molt.

Espero que us agradi tant com en a mi.

Apunt relacionat:

Un comentari

  1. Respecto a la Sarabande, aunque aquí si que la distancia con el directo es abismal, creo que se puede apreciar la delicadeza y el sentimiento con que la toca. En mi casa puse la de James Ehnes, muy buena pero mucho más… luterana.

    Respecto a Menotti, bien, pero no le cojo el paso. Y yo diría que con Rasilainen (y la OBC) salimos ganando, pero la comparación por la que tengo más curiosidad es por la Sarabande de Paris y la de Barcelona, que seguro que también nos regalarás, de modo que… seguiremos abusando.

    M'agrada

  2. colbran's avatar colbran

    Menotti es un compostor subvalorado y muy injustamente, creo que el tiempo le dará la razón. Sus óperas tienen un dramatismo absolutamente teatral, pero a la vez cinematográfico, y son extraordinariamente melódicas, pero difícilmente melódicas a veces.

    De sus casi 30 óperas me son familiares: “Amelia al ballo” (deliciosa farsa), “Amahl and the night visitors”, “The old maid and the thief”, “The medium” (extraordinaria”), “The consul” (tremedamente dramática”), “The telephone” (muy irónica y con un solo brillantísimo para soprano), The Saint of Bleecker Street” (una de las mejores”), “Goya” (que estrenó Plácido Domingo) y “La loca” (una importantísima ópera sobre Juana La Loca” que estrenó Beverly Sills). A propósito de esta última ópera, la que fuera su protagonista -La Sills- dijo que sería un título de repertorio dentro de pocos años; a ver si este vaticinio se confirma.

    Desconozco su obra sinfónica y este precioso concierto ha sido todo un descubrimiento. De todo lo interpretado en el Auditorio hace 12 días fue lo que más me gustó y Hilary Hahn estuvo magistral, Tan pronto tenga ocasión pienso localizar este hermoso concierto de violín de Menotti en CD.

    M'agrada

  3. Estic escoltant l’Adagio que em sembla ple d’interessants enigmes. No he escoltat Menotti que només conec de nom però m’està agradant. Afegeixo que a partir de no sé quin moment, la música sinfònica del segle XX, entre la melodia i l’atonalitat, és el que jo en diria música de pel·lícula. M’adono del virtuosisme que exigeix aquesta peça que Hahn broda.
    Gràcies Joaquim!

    M'agrada

  4. Irene's avatar Irene

    Molt agraïda. És la primera vegada que entro al teu blog. Dissabte vaig anar a l’Auditori i vaig quedar-me extasiada amb el concert i Hahn. Buscant informació, doncs no el van donar per cap de les emissores habituals, m’he ensopegat amb aquesta web i la sorpresa ha estat molt bona. Com puc obtenir el concert? T’estaria sempre agraïda, doncs Hahn m’agrada molt. A reveure

    M'agrada

  5. nati's avatar nati

    El concert de Menotti em provoca desconcert (ja en sabeu de la meva ignorància musical).
    He gaudit molt de les dues peces d’en Bach, especialmente de la Sarabande .
    Gràcies Joaquim i Colbran.

    M'agrada

  6. Leonora's avatar Leonora

    Uf,por fortuna se me ocurrió ir el domingo; H.H.,impresionante,virtuosista,con dominio absoluto del violín,estupenda toda ella(menos en la elección del traje).Y la pieza de Bach…Maravillosa…

    M'agrada

    • Traje aparte, en eso también coincidimos, el concierto fue precioso. Fue una verdadera lástima que no aprovecháramos el domingo por la tarde para conocernos in person, a mi se me pasó totalmente, y eso que ya lo habías dicho que vendrías para la Bolena, pero la verdad es que no me moví mucho, por temor a ser lapidado en cualquier rincón, JA, JA, JA.
      Espero tener una próxima ocasión.

      M'agrada

      • Leonora's avatar Leonora

        ¡Qué me dices! Cielos, vas a ser más exagerado que yo (topicazo de la andaluza, jejeje) Eso sí, sé que había muchos fans de Edita ese día.Y yo salí volando al aeropuerto, al final de la ópera…
        Ya volveré en febrero y marzo, si no me lo fastidian trenes o aviones…Y en el concierto, la verdad es que no lo sabía. Estuve con una amiga que me compró la entrada y me maravilló. Suelo ir al Auditori cuando voy a Barcelona, me encanta y además una joya la OBC…¡Felicidades!
        PD: por cierto, aunque no viene al caso, me han dicho que será ya presentado el libro sobre Hipólito Lázaro…Nos dirás, ¿a que sí?¡ Un beso a todo el blog!(walaaaa).

        M'agrada

        • Lo del libro ya lo he puesto en las recomendaciones de la izquierda, es el próximo sábado y como es obvio, iré y os contaré.
          Besazo de vuelta y recuerda que el 50% de mi sangre es andaluza, o sea que ya puedes imaginar de donde me vienen las exageraciones vertidas en In Fernem Land

          M'agrada

Deixa una resposta a Joaquim Cancel·la la resposta