IN FERNEM LAND

BÁNK BÁN UNA ÒPERA D’ERKEL QUE CAL CONÈIXER


Avui us proposo escoltar una òpera que pocs coneixen i que amaga veritables tresors, ja siguin melòdics, com vocals o dramàtics i que tan sols la dificultat de l’hongarès es pot entendre com el principal motiu perquè no hagi traspassat les fronteres i s’hagi imposat en el repertori dels principals teatres operístics.

Bánk Bán és una òpera del compositor hongarès Ferenc Erkel (1810-1893), el màxim exponent de l’òpera hongaresa al segle XIX i considerat el para de l’òpera nacional, també autor del himne nacional d’Hongria, estrenada a l’any 1861 després d’haver hagut de superar totes les traves que l’Imperi austríac va imposar, per tal d’evitar que un argument d’alt contingut nacionalista es pogués estrenar.

De les 10 òperes conegudes d’Erkel, Bánk bán (la quarta en ordre d’estrena) és la més representativa i està considerada com el màxim exponent de l’òpera hongaresa.

L’òpera es basa en l’obra teatral del mateix nom de József Katona que ens narra els fets històrics ocorreguts a la cort hongaresa del Rei Andreu II i l’assassinat de la seva esposa la Reina Gertrudis (austríaca) al 1213, comés per part del noble Bánk, fidel al Rei, però que en la seva absència es veu immers en una obscura conspiració tramada per la despòtica Reina que insta al seu germà, el Prícep Otto que pretén a Melinda, que l’assetgi fins arribar a la violació que portarà al dissortat Bánk a cometre el crim, en una desesperada venjança.

No cal dir que la trama és ideal per desfermar totes les passions tan característiques dels arguments operístics habituals.

L’òpera compta amb un llibret de caire molt nacionalista amb la participació de Béni Egressey, que va ser el poeta encarregat de traduir les òperes verdianes al hongarès i de les que ben segur va agafar l’esperit per aquest drama intens, que ens tant ens pot recordar al melodisme belcantista, com la volada patriòtica i romàtica del jove Verdi, amb un tractament del Leimotiv, propi del Wagner primarenc.

Erkel utilitza una subtil estructura musical per identificar als personatges. Els personatges patriòtics (el bons) aniran acompanyats dels ritmes melòdics del folklore hongarès, el verbunko (segles XVIII-XIX), que més tard donaria peu a les mes conegudes czardes, mentre que aquells clarament malignes, es veuran envoltats d’estructures rítmiques i melòdiques més genèriques.

L’òpera és un bagul atapeït d’inspirades melodies i grans escenes que també l’apropen a la Grand Opera, amb espectaculars concertants i moments de lluïment per a tots els protagonistes, fins i tot una escena de la bogeria per a la desgraciada Melinda, que ens situa fàcilment en les heroïnes més identificables del belcanto (Lucia o Elvira, per exemple). Però el gran moment de l’òpera i de més significació patriòtica és la gran ària de Bánk que inicia el segon acte “Hazan, hazan”.

Bánk és un tenor heroic, que ben bé podria ser un Manrico.

Podem veure en aquest YouTube tal com la va cantar Plácido Domingo en hongarès (què és el que no ha fet Domingo?) en un concert a Budapest que provoca el deliri del públic.

I ara la versió més autòctona del tenor József Simándy a l’any 1974

Melinda, una soprano líric lleugera, canta una ària en el intens segon acte, on Erkel utilitza un original, arcaic i bellíssim acompanyament musical, format per una viola d’amore, arpa i cembalo. Ho escoltem? Canta la soprano Klára Kolonits en una representació a l’òpera de Budapest el 6 de novembre de 2010, sota la direcció de c

Si voleu una versió videogràfica amb una soprano estupenda anomenada Csavlek Etelka, prémeu aquí

Pel pèrfid rol de reina Gertrudis Erkel utilitza una vocalitat molt dramàtica, assignada a una soprano dramàtica o a una mezzosoprano, mentre que pel no menys odiós príncep Otto, la vocalitat és la d’un tenor líric o líric lleuger.

Els rols del Rei,  com succeeix habitualment, s’assigna a un baix, mentre que el del antic company d’armes de Bánk, Tibor, és assignat a la veu noble d’un baríton.

Com veieu tot ben convencional, però absolutament eficaç i de gran impacte, ja sigui dramàtic, com melòdic i vocal.

Us deixo ara a la gran Eva Marton interpretant a la Reina Gertrudis , en un fragment del duo amb Bánk (el tenor Andras Molnar), en una representació a l’Òpera Estatal Hongaresa.

D’aquesta òpera se’n va fer una versió cinematogràfica a l’any 2002, amb Attila B-Kiss, Andrea Rost i Eva Marton en un clar declivi vocal però d’intens dramatisme, que és pot trobar trossejada a Youtube si premeu aquí

Finalment, en el cas de que aquest apunt us hagi despertat la curiositat de conèixer l’òpera sencera, us deixo una versió de l’any passat a l’òpera Estatal de Budapest, procedent de la ràdio hongaresa, altament recomanable.

Ferenc Erkel
BÁNK BÁN (edició original)
Òpera en tres actes, llibret de József Katona i Béni Egressy

Endre II.: Lajos Geiger
Gertrudis: Gyöngyi Lukács
Otto: Attila Fekete
Bánk bán: Atilla B. Kiss
Melinda: Klára Kolonits
Tiborc: Béla Perencz
Petur bán: Mihály Kálmándi
Biberach: Csaba Szegedi
Sólom: Kázmér Sárkány

Cor i orquestra de l’Òpera Estatal de Budapest
director del cor: Máté Szabó Sipos
Director musical: Domonkos Héja

Budapest 6 de novembre de 2010

Jo tan sols coneixia aquesta òpera en una antiga versió de la casa discogràfica Hungaroton i ja en aquell moment vaig quedar corprès. La versió que us he proposat avui, malgrat que Attila B. Kiss ja comença a denotar el desgast dels anys, em sembla molt interessant.

Ens queda molta música per descobrir i la majoria de vegades ens entossudim en escoltar sempre el mateix, us proposo un canvi que de ben segur us agradarà. Ja m’ho sabreu dir.

17 comments

  1. Fuentes

    De verdad ¡cuanta música y cuanta ópera hay por ahí sin descubrir! Maravillosa música.
    Solo un problema: el libreto. ¿Tú conservas, de aquel disco Hungaroton u otra fuente, algún bilingüe, aunque sea en húngaro-inglés?
    Gracias

    M'agrada

    • Santi

      Ya lo creo¡¡¡ Hace años dí con Hunyadi László de Hugaroton en una tienda de Barcelona, que ya no existe, me la compré por curiosidad y porque el dependiente me dijo que me gustaría,recuerdo que me dijo: te dará la sensación de escuchar un Verdi pero en hungaro¡¡¡ 🙂 y la verdad es que acertó, me gustó mucho , es de las óperas que más he escuchado en casa, una maravilla¡¡¡
      La obertura,sin ir más lejos, es fantástica.
      Además la soprano de esa grabación es la genial Sylvia Sass.
      Hace dos años, en un viaje a Melbourne conocí a una chica de Budapest aficionada a la ópera y hablamos,lógicamente de ópera y de Erkel; me dijo que para los húngaros es como Verdi para los Italianos,todo un heroe nacional.
      Lo que desafortunadamente sus óperas casi nunca se representan fuera de Hungría.
      Ojalá algún año el Liceu invite a la compañía de de la ópera de Budapest y ofrezca Hunyadi Laszlo o Bánk Bán.
      Gracias Joaquim por recordarnos a este gran compositor¡¡ 🙂

      M'agrada

      • colbran

        Los dos títulos que citas son los más importantes de la ópera húngara del siglo XIX, luego vendría Bartók y su “Castillo de Barba Azul” y posteriormente Ligetti y su “Gran Macabro” que veremos en el Liceu..

        Sylvia Sass, soprano que adoro, es el típico caso de cantante que consiguió estrellarse en su terrible afán de emular a María Callas. Muchos buenos directores confiaron ella, especialmente su compatriota Georg Solti y el italiano Lamberto Gardelli que la escogieron para múltiples grabaciones, a las cuales podemos tener acceso y donde nos encontramos una voz de lírico spinto/dramática de gran calidad y muy valiente, pero esa valentía y el reflejo de Callas acabaron con ella prematuramente. Hoy con 60 años (cumplirá 61 en julio) está retirada, al menos para el gran público, y hace más de 25 que su voz ya no era la que encandiló a todos los amantes de la ópera entre 1971 (su debut) y 1986, año de la publicación de su registro de “Macbeth”, en un estado vocal ya alarmante. Quiso cantar lo más difícil y de la forma más extrovertida (como Callas) y eso le pasó factura. Una verdadera pena. No obstante tiene grabaciones muy buenas que afortunadamente conseguí en su momento, la mayoría con el entrañable sello Hungaroton, pero también con Decca.

        M'agrada

  2. Carlos R

    Yo también compré todos aquellos viejos vinilos de Hungaraton.
    Aquellas versiones de las operas italianas eran más discutibles, pero las de su repertorio eran fantásticas.
    Regalé los vinilos y luego quise comprar los CD y están descatalogados o eso me dijeron en FNAC.
    ¿Alguien sabe si se pueden encontrar?
    Gracias por regalarnos esta versión que ya he bajado.
    ¿La película del 2002 se llegó a pasar por los cines, o se encuentra en DVD?

    M'agrada

  3. Aquesta va ser una de les primeres òperes que vaig escoltar (la primera va ser Hary Janos, també hongaresa) i per això li tinc un afecte especial. La versió del 2002, amb la Marton, és molt aconsellable.

    M'agrada

    • colbran

      “Hary Janos”, en realidad no es una ópera habitual, tiene más texto hablado que cantado. Más bien parece una obra escénica con partes musicadas y cantadas, algo así como el “Peer Gynt” de Grieg (cuya partitura musical completa se aproxima a las dos horas, aún no siendo una ópera).

      Yo la tengo en DVD, narrada por Gèrad Depardieu e interpretada por actores, actrices y bailarines y cantada por solistas líricos que no efectúan ni la parte hablada ni la danzada.

      M'agrada

  4. Josep Olivé

    Buf…Hungaroton…no m’ha donat alegries a bon preu i amb gran qualitat la Hungaroton!
    Interesentissim aquest post. Desconec Erkel totalment, i m’agradaria aconseguir en format DVD les òperes Bank Ban i Hunyadi Laszlo. He entrat a Amazon i crec veure que nomes estan en CD. Algu em pot dir si estan editades en DVD i on les puc aconseguir? Moltes gràcies.
    Agrait d’altre banda de permetre’ns descobrir noves joies.

    M'agrada

  5. Ja em perdoneu que us hagi respòs tan tard, però he anat una mica de bòlid.
    Sense proposar-m’ho m’ha sortit un merescut homenatge a l’Hungaroton, que ben mirat é molt merescut.
    Gràcies a tots per comentar i facilitar enllaços i informació de com adquirir algunes de les gravacions que ara es troben a faltar a les cada cop més difícils de trobar botigues de disc.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: