IN FERNEM LAND

TRANSCRIPCIONS: L’ADAGIETTO DE MAHLER CANTAT


Silvana Mangano (la mare de Tadzio) a Morte a Venezia 1971 L.Visconti

Seguint amb aquesta sèrie iniciada al novembre de l’any passat i canviant allò anunciat en el darrer apunt, avui us presento una transcripció per a cor mixt del famós adagietto de la cinquena simfonia de Gustav Mahler.

Havia anunciat que seria una obra orquestral transcrita a piano, però serà que el meu estat d’ànim em demana quelcom més sofisticat, serà que quan hi ha un cor pel mig perdo una mica el món de vista o serà per ambdues coses, però el cas és que en l’últim moment m’he decidit per aquesta transcripció fidelíssima del tercer moviment de la simfonia mahleriana per a veus, escrita entre els anys  1996 i 1997 pel compositor i pedagog francés Gérard Pesson.

Gérard Pesson és professor de composició del Conservatori de Paris i entre les nombroses obres que ha escrit, va fer aquesta adaptació que avui us presento.

Les veus del cor imiten perfectament l’atmosfera orquestral de Mahler, si bé Pesson s’ajuda amb texts d’August von Platen (1796-1835). La transcripció obté uns resultats espectaculars pel que fa a les possibilitats vocals en els atacs a les zones més extremes de la tessitura i es val de les veus solistes per crear l’amplíssima paleta cromàtica. Certament és un experiment ben curiós i jo diria que reeixit, sobretot en l’intent de recrear fil per randa, els efectes de la delicada i suggeridora orquestració mahleriana.

Aquí ho teniu, la versió és del magnífic cor de cambra francès Accentus dirigit per Laurence Equilbey, que ja ens va acompanyar en la primera transcripció, aquella del adagi de Samuel Barber.

i ara teniu la versió original de Mahler, en la versió de James Levine dirigint la Boston Symphony Orchestra el 16 de novembre del 2010.

i si voleu una versió magnífica del director de la setmana, Daniele Gatti amb la Wiener Phliharmoniker, premeu AQUÍ

Si voleu baixar-vos les versions emprades a l’apunt, aquí les teniu:

D’acord, el fragment té un punt malaltís, sobretot per culpa de Morte a Venezia de Luchino Visconti (us he dit alguna vegada que no m’agrada gens la pel·lícula?), però per sort estem a punt de desar l’hivern a l’armari i tot està a punt d’esclatar.

Desitjo un dia ben feliç a tots els Josep, Pep, Pepitu, José (tots ells amb totes les seves variacions i composicions possibles) i òbviament a les Josefina, Fina, Pepa i Pepita.

Un comentari

  1. Josefina

    Magnífica i meravellosa comunió de veus, instruments musicals per donar llum a la Música, perfecta vibració harmònica amb l´energía de la Natura i del Cosmos.

    Gràcies Joaquim, per tot…

    M'agrada

  2. Jordi C.

    Joaquim, aquest regal no té preu. I a mi m’ha vingut com una carícia en un moment difícil.
    El teu Blog deuria ser considerat per la Conselleria d’en Mascarell, d’Interés Nacional, i perdona per l’extravagància.
    Gràcies un cop més. Sincerament

    M'agrada

  3. El fragment té un meravellós punt malaltís, i per aixó m’agrada tant, i també la peli i el llibre. Accentus ho fa molt be, pero no m’agrada tant, potser perque el seu es menys malaltis 😉

    Moltes gracies per el post i per la felicitació.

    M'agrada

  4. Glòria A.

    Meravellós, màgic ,diví….no tinc paraules Joaquim, mira que escolto aquest adagietto milers de vegades però mai l’havia escoltat per cor,i quin cor ! la soprano solista es un auténtic i afinadissim primer violí, i amb quina subtilesa empasten totes les cordes, un preciós treball d’artesans.
    Gràcies Joaquim, fa uns dies que no estic massa bé d’ànims i el bombonet d’avui m’ha tocat de plé el cor, aquest cor que em sorprén amb algún ensurt de tant en tant, avui espero es porti bé , de bon matí i gràcies a tu ha prés la millor medecina……

    M'agrada

  5. joaquim

    Quina meravella! Remou sentiments i sensibilitats
    de tot tipus i ens fa sentir diferents i commoguts.
    Aquesta versió per cor la desconeixia i m’ha deixat
    anorreat.
    Visca Mahler !
    Gràcies, Joaquim, per aquest regal sublim.

    M'agrada

  6. montserrat tur rosello

    Fá uns dies que els meus anims están també sota minims (de ser cosa de l’inminent primavera), així que avui si que amb aquesta música m’has arribat al més fons de l’anima, només et diré Joaquim que aquest adagieto es él que vull que soni en el meu comiat, el que ja no tinc tant clar si la versió orquestral o la coral doncs m’agradat molt, moltissim. Feliç dia de Sant Josep per tothom

    M'agrada

  7. Me , agrada molt ,i el punt malaltis ja me está bé,potser perque hem va agradar molt la pelicula,
    es que tinc un punt romántic,tot i que hem va deixar un regust agredolç.! Visca Mahler tot i que era un home una mica recargolat ! Moltes gracies es un magnific obsequi !Bon cap de setmana! i una abraçada

    M'agrada

  8. Moltes gràcies per la felicitació. La transcripció coral de l’adagieto de la 5ª de Mahler em sembla extraordinari. Es la primera vegada que escolto la transcripció per a veus i la veritat es que l’ atmosfera creada et transporta a un estadi de relaxació total.

    M'agrada

  9. Aquest adagieto és trist i sublim. Pocs fragments musicals em colpeixen tant. La versió de cor que poses és tota una troballa i sona fidelíssima a la partitura de Mahler, un dels meus músics cabdals.
    A mi tampoc em va agradar la pel·lícula. I no he llegit el llibre.
    Gràcies com sempre, Joaquim.

    M'agrada

  10. Quasi per unanimitat, però entenc que hi pugui haver persones a les que no els hi agradi la versió coral, de la mateixa manera que a mi no m’agrada una pel·lícula de culte com és la Morte a Venezia de Visconti.
    El llibre si que em va agradar molt i que dir de la simfonia!.
    A tots els que us ha agradat molt, me’n alegro i a la Kalamar i a tots aquells que no us heu pronunciat públicament, però no us ha semblat una bona transcripció, espero en la propera edició, encertar-la.

    M'agrada

Deixa un comentari