IN FERNEM LAND

PALAU 100: EUROPA GALANTE I BIONDI MERAVELLEN AMB BACH


Ahir dilluns, el cicle Palau 100 va fer un concert extraordinari dedicat als mecenes de la Fundació, fora d’abonament i amb un conjunt i director referencials i un programa definitiu.

En realitat haguessin pogut posar a la venda les localitats que no es van omplir (segon pis), de ben segur molts ho haguessin agraït. És clar que no se si van ser invitacions no aprofitades i aleshores estem parlant directament d’un delicte.

Europa Galante, el grup italià fundat a l’any 1990 per Fabio Biondi ens ha visitat en aquest concert especial (no a la venda) per interpretar les suites per orquestra BWV 1066 – 1069 de Johann Sebastian Bach.

En el programa de ma Fabio Biondi intenta argumentar el perquè de la seva versió “cambrística” amb una orquestra reduïda, amb la intenció de no per apropar-se als orígens com molts podrien pensar, sinó per  “cercar una major claredat de les formes contrapuntístiques de la partitura”.

El resultat deixeu-me dir que ha estat bellíssim, una nit d’intensitat musical puríssima i amb uns resultats de la canònica i inqüestionable creació bachiana, del més alt nivell.

Certament la interpretació d’aquests musics essencials és despullada d’ornaments i de sons de gratuïta ampul·lositat, segurament prescindibles, ja que amb els mínims elements són capaços de fer-ho tot i fer-ho tan bé, amb tanta precisió  i sense les errades habituals d’afinació i emissió en molts dels grups historicistes, com vàrem comprovar i patir la setmana passada amb el New London Consort, que acabes no trobant a faltar més gruix.

Han començat amb la Ouverture en Do Major BWN 1066, però han saltat a la 1068, per iniciar la segona part amb la 1067 de prodigiosa bellesa interpretativa i acabar amb tot el conjunt complert per la 1069.

Si a la primera m’ha semblat que els costava una mica unificar l’equilibri, amb una presència “excessiva”de les fustes per sobre de la resta, tot i que és la seva obertura, a partir de la segona, que ha estat la tercera, tot fluïa amb naturalitat i facilitat, equilibrat i precís, amb la famosa Air, potser més lleugera del que acostumem a escoltar en versions més “romàntiques”, però definitiva precisament per la seva senzilla bellesa expositiva , sense caure en efectes i defectes, l’essència.

Per a mi, el millor de la nit ha arribat amb l’inici de la segona part i la interpretació de 1067, per a flauta, cordes i baix continu, és a dir per 7 virtuosos que han omplert la sala de música amb majúscules, amb precisió i preciosisme, fent evident un cop més la grandesa de Bach amb els mínims elements possibles i això si, amb un rigor encomiable.

Per acabar ens quedava la 1069 amb els 16 musics que semblaven una gran orquestra simfònica, després de la reducció a l’essència de la segona obertura esmentada. Quan la música es fa d’aquesta manera no hi ha discussió possible, penso que la unanimitat dels privilegiats assistents hem estat d’acord, sense dir-ho, que aquest concert és situa al capdamunt dels viscuts aquesta temporada.

Tot el conjunt ha tornat a interpretat l’Ouverture inicial de la BWV 1069 per agrair la intensitat de la gratitud del públic, és clar que sempre hi ha aquells que corre-cuita surten volant, no sé si per anar a agafar el cotxe i estalviar-se les cues del pàrquing o per no perdre el darrer transport públic (a quarts d’onze, no ho crec, però sempre podia ser un ferrocarril i aleshores callo)

Tota una cura musical a la catarsi liceista del dia abans.

Gràcies Jaume i Teresa per pensar-hi.

EUROPA GALANTE
FABIO BIONDI, violí i direcció

Andrea Rognoni, violí
Stefano Marccchi, viola
Maurizio Naddeo, violoncel
Patxi Montero, violone
Giangiacomo Pinardi, tiorba
Paola Poncet, clavicèmbal
Maurizio Barigione, fagot
Frank Theuns, flauta travessera
Luca Marzana, trompetes
Jonathan Pia, trompetes
Manolo Nardi, trompetes
Josep Domènech, obòes
Emiliano Rodolfi, obòes
Aviad Gerskoni, obòes
Charlie Fischer, timbals


6 comments

  1. Això no s’enfonsarà per molt que sempre hi hagin delinqüents que desaprofiten aquests regals. Me’n alegro per tú, mort d’enveja com es natural, i totalment d’acord: No es historicisme, es maquisme, de maco, i per això s’imposarà. Suzuki també fa la 1067 exactament amb 7 musics i amb el teu permís, deixo aquesta desconeguda també amb 7. On no cal més, sobra.

    M'agrada

  2. Ahir vaig estar llegint, sense gaires ganes, la veritat, posts, comentaris i re-comentaris sobre el concert de Villazón… Quina pau, la d’avui, amb aquesta crònica, Joaquim, i amb aquest detall, José Luis: Gràcies a tots dos!!!

    M'agrada

  3. No hi ha de què Assur, a disposar, però faries bé d’agrair-ho sobretot a Bach i després a Biondi i a l’Europa Galante, que són els que em van fer possible que girés el mitjó.
    José Luis el pitjor és que aquest matí m’han confirmat que feia una setmana que la premsa va portar uns anuncis dient que es posaven entrades a la venda per aquest concert i sembla ser que a bon preu.
    Una llàstima.
    El YouTube quasi (perdona, eh?) tan bonic com el concert del Palau.
    Molt agraït

    M'agrada

  4. colbran

    Magnífico concierto el de ayer noche, lleno de rigor y de Música. Ojalá todos tuvieran este nivel. Y lo curioso es que hubo menos bravos que en el de la semana pasada con la New London Consort, muy por debajo del nivel conseguido con Fabio Biondi y su Europa Galante.

    M'agrada

  5. isabel

    Joaquim, quina enveja¡¡¡
    No vaig poder assistir però si que em sembla haver vist els anuncis . Lo dels bravos en aquest país és curiós. Mai acabes de saber exactament qui o què els provoquen..
    Només voldria afegir un comentari i és que quan els concerts són entre setmana per força el públic serà més reduït. Jo personalment tinc molts problemes per arribar a temps, de manera que al final només vaig a concerts els caps de setmana. Per tant em perdo molts concerts de cambra o de petit format i em sap greu. Certament ho trobo a faltar.

    M'agrada

    • Isabel, no me’n parlis de lo d’arribar a temps, es pateix molt. Jo treballo al Maresme i a vegades l’entrada a Barcelona em fa patir moltíssim, a part que haig de sortir uns cinc minuts abans de l’hora per poder arribar a l’horari del Palau, al del liceu ja és com a mínim, mitja hora abans, cosa que certament coacciona.
      Dels bravos un dia n’hauré de fer un apunt.
      Jo sóc especialista en iniciar-los i a vegades tens resposta immediata. Al Liceu no costa gens que t’acompanyin, al Palau és més complicat i si el públic és “bachià”, encara més, ja que quan acaba la interpretació estic segur que desitjarien el silenci total, però després del concert de l’Europa Galante era impossible romandre en la més estricte beatitud, ni que fos per expressar les gràcies més enllà del intens aplaudiment, calia treure un Bravo en forte, tot i que ben impostat, harmonitzat i amb el corresponent contrapunt exacta, si hagués estat fugat, haguéssim vorejat la perfecció.
      Gràcies per deixar la teva opinió

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: