Tot esperant completar els apunts dedicats a les simfonies en versions actuals, avui us porto quelcom senzillament sublim del music bohemi.
Del cicle dels Rückert-Lieder el número 4, “Ich bin der Welt abhanden gekommen“, que podríem traduir-ho com M’he extraviat del món.
El lied és d’una bellesa i senzillesa escruixidora i poca cosa es pot dir més després de deixar-se portar per la melangia d’aquest text i aquesta música serena i sincera.
La versió em sembla quasi immillorable, i això és molt fort, havent com hi han versions incommensurables, però la de Janet Baker amb Sir John Barbirolli, gravada amb la New Philharmonia Orchestra al juliol de 1969, em sembla tan ·”reclinatoriable” que avui la porto al blog i l’utilitzo com un preciós pretext per dedicar l’apunt a l’Elvira, que si sempre s’ho mereix, avui una mica més.
Ich bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben,
Sie hat so lange nichts von mir vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!
Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält,
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.
Ich bin gestorben dem Weltgetümmel,
Und ruh’ in einem stillen Gebiet!
Ich leb’ allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied!
M’he extraviat del món
amb el qual abans havia malmenat tant de temps;
tant de temps no ha volgut saber res de mi,
pot ben bé creure que m’he mort!
Tampoc no m’importa gens
si em té per mort.
Tampoc no puc dir res contra això,
perquè, per al món, realment he mort.
He mort per al tumult mundanal
i descanso en terreny serè.
Visc solitari en el meu cel,
en el meu amor, en el meu cant.
De Janet Baker no sé si admirar més l’emoció del seu cant o la senzillesa de la seva exposició, allunyada de qualsevol recurs melodramàtic i emfatització gratuita. La música i el cant en estat pur.
Felicitats Elvira!
IN FERNEM LAND 
Diana! El meu Lied preferit del tambe cicle preferit per mi de Mahler. Versio excelsa que m’emociona profundament i sempiternament. Moltissimes gracies de tot cor!
M'agradaM'agrada
Una joia . Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Tocar suament el cel, acariciar l´amor, deixar-se sublimar per el cant !!
Altissima bellesa!
Es preciosa, no trobo paraules, m´arribat al cor.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Buf…la Baker, i amb un dels Rückert-Lieder…amb això arraso avui a la feina! Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Preciós. No hi ha paraules. Em quedo amb el teu comentari final:
La música i el cant en estat pur.
Gràcies per aquesta joia.
M'agradaM'agrada
verdaderamente emocionte,la BAKER maravillosa . Gracias. saludos a todos. Mercedes.
M'agradaM'agrada
Cuánto bueno por aqui Sra. Mercedes ! La hemos encontrado a faltar.
No nos prive de sus comentarios , por favor: nos enriquecen .
Saludos .
M'agradaM'agrada
És un regal per a tots. Jane Baker en un dels Rückert-Lieder. Una veu extarordinària per a la música de Malher. Gràcies Joaquim
Rosa
M'agradaM'agrada
Gràcies.
És un dels meus lieders preferits, que m’emociona sempre que l’escolto i que el dia que el sento em queda al cap hores i hores. Així que ja sé quina música m’acompanyarà avui! Jo el reclinatori el tenia posat per la Kathleen Ferrier i el Bruno Walter, però en podem posar un altre per a la dame Baker.
Adjunto la versió catalana del poema del Miquel Desclot . Tú diràs …
DEL MÓN NO EN SÉ JA NI EL CAMÍ
Del món no en sé ja ni el camí,
jo que llarg temps m’hi feia fort.
Fa tant que no sap res de mi,
que em pot tenir ben bé per mort!
I, tammateix, ja tant me fa
si em té per mort en clot pregon;
car no ho podria pas negar:
sóc mort de veres per al món.
Sóc mort al mundanal bruel,
i ara reposo en lloc sedant!
Jo visc tot sol en el meu cel,
en l’amor meu, en el meu cant!
Bon dia!
M'agradaM'agrada
Preciós,no es pot dir res més Gracies Joaquim i bona tarda,una abraçada.
M'agradaM'agrada
Per desgràcia la meva memòria musical no pot retenir aquest lied bellíssim, altrament tota la tarda, el meu pensament l’aniria cantant. L’única avetatge de no poder memoritzar aquesta cançó és que cada cop que l’escolto puc dir: Ah…si!!!
La sobrietat de la senyora Baker tan lluny de qualsevol manierisme o exhibició s’agraeix per la seva profunda espiritualitat.
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Quins regals que ens fas, Joaquim!
Janet Baker és estupendíssima, també cantant Mahler. No havia escoltat mai la seva versió d’aquest lied excels (com tot el cicle, de fet). Un dels meus preuats tresors discogràfics és una versió de la Cançó de la Terra amb ella i James King dirigits per Haitink. Quins “ewig”, Déu meu!
Moltíssimes gràcies. Me’n vaig a plorar una estona, que jo també sóc una mica bleda, no et pensis.
p.s. la foto de capçalera preciosa i molt adient, per cert
M'agradaM'agrada
Res, que ja saps que aquesta cançó en particular i Janet Baker en general son també al meu altar privat pero molt compartit. Mai em cansa.
M'agradaM'agrada
Caldrà felicitar a l’Elvira primer i després dir que és una preciositat de dalt a baix i d’esquerra a dreta.
No tinc paraules.
M'agradaM'agrada
El lied preferit d’una persona que estima la vida i l’amor que s’hi troba en ella, de vegades, dissimuladament.
El lied que emociona a aquesta dona de tan hermòs i gran cor, com una senzilla, bella i neta gota de pluja acabada de caure que tremola a la fulla verda.
La bellesa de la música, d’aquesta música que inunda el meu cor i sobretot, el seu. Amb una gran porositat que absorbeix allò que cal per després fer més gran encara, el seu esperit ……… Elvira.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Elvira, és fa difícil no preferir aquest lied, un veritable cim de la sensibilitat, en el seu just punt de cocció gràcies a una cantant dotada amb el més pur sentit de la musicalitat.
Ha sigut un plaer regalar-te’l.
Josefina objectiu assolit, arribar al cor!.
Joseptrobo que tens una manera molt particular d’estimular-te per arrasar-
Benaurats Mahler i Baker que heu fet comentar altre cop a la Mercedes. He estat a punt de trucar-la un munt de vegades. Ens ha fet patir. Demà la trucaré.
timamót agraidíssim per la versió magnífica de Miquel Desclot.
Olympia, tampoc és una necessitat imperiosa memoritzar-la, ni ha prou en gaudir-la cada cop que l’escoltis i saps que sempre la pots trobar a infernem.
Ai Tristany les bledes….a veure si tinc una estoneta per fer-te arribar tot el cicle. M’agrada que mencionis la fotografia, la trobo sensacional,
Un altar a la catedral José Luis per que tothom hi tingui cabuda. Som molts, impossible pensar que no hi hagi algú que no s’esborroni escoltant-la.
Si Concep cal felicitar a Elvira, tots tenim un dia dedicat.
Oh Gabriel! a l’alçada de les circumstàncies. Magnífic-
I a tots els que tan sols heu pugut agrair-me l’apunt, nati, joaquim, Rosa i Àngels, de res a vosaltres i sobretot gràcies a Mahler, Baker i Barbirtolli
M'agradaM'agrada