IN FERNEM LAND

LA PRIMERA SALOME DE JUNE ANDERSON


June Anderson és Salome a l'Opéra Royal de Wallonie - Liège

Si, si, ho heu llegit bé, June Anderson la soprano nord-americana que va fer notables èxits en el repertori belcantista acaba de fer la seva primera Salome a l’òpera de Liege.

Els que hem vist a Anderson a dalt d’un escenari sabem que el seu notable volum vocal l’afavoreix alhora de traspassar la densa orquestració straussiana, però el cant una mica despenjat que tanta fama li va reportar en els personatges lànguids i bucòlics de les òperes de Rossini, Bellini i Donizetti, no sé si és el més adient per interpretar a la lasciva princesa.

Vosaltres m’heu d’ajudar a valorar o no la idoneïtat d’aquesta veu eminentment lírica, que ja fa uns anys va obtenir un notable èxit a La Fenice de Venècia interpretant un altre rol straussià com és Daphne i que ara s’atreveix amb un dels personatges més emblemàtics i agraïts de tot el repertori operístic.

No sé si un cop acabada la carrera en el seu repertori aquesta pot ser una oportunitat d’allargar-la uns quants anyets, però dubto molt que pugui tornar als grans teatres amb aquest rol. La veu molt més incisiva i metàl·lica que en els anys daurats, denota les temudes oscil·lacions i per altre part, l’estil continua sent fidel a les caigudes del so, potser molt adients per cantar la Sonnanbula, Lucia o Elvira, però poc convincents per Salome, o així ho veig jo.

La versió en francès, respectant l’original de Wilde sota l’aprovació del mateix compositor és tot un atractiu, però ja us aviso que no és referencial sota cap punt de vista i a part d’escoltar a la sempre discutídissima i també idolatrada Mara Zampieri cantant el rol d’Herodias, que té el seu morbo, per a mi no presenta gaires atractius més.

June Anderson és una cantant que amb molta valentia ha fet front a rols veritablement temibles, com la mateixa Norma, però en aquesta nova incorporació al seu repertori i malgrat que a mi m’agraden molt les Salome més líriques i que ella fa notables intents d’esdevenir punyent i incisiva, l’aura de fleuma perpetua que la seva particular emissió atorga a tots els personatges, acaba per exasperar-me, tot i reconeixent el notable esforç que fa per esser del tot convincent.

En qualsevol cas us deixo l’òpera en dos enllaços preparats per la gravació en dos CD i per fer-vos una idea de com sona la Salome en francès i per June Anderson, aquí teniu l’escena final

SALOME (Richard Strauss)
– versió francesa –
Salomé: June Anderson
Jochanaan: Vincent Le Texier
Hérode: Donald Kaasch
Hérodiade: Mara Zampieri
Narraboth: Jean-Noël Briend
Le page d’Hérodiade i L’Esclave: Julie Bailly
1er Juif: Juri Gorodezki
2ème Juif: Xavier Petithan
3ème Juif: Patrick Mignon
4ème Juif: Giovanni Iovino
5ème Juif: Pierre Gathier
1er Nazaréen: Gabriele Nani
2ème Nazaréen: Stefano De Rosa
1er Soldat: Marc Tissonns
2ème Soldat: Alexei Gorbatchev
Un Cappadocien: Pierre Nypels

Orchestre de l’Opéra Royal de Wallonie
Direction musicale: Paolo Arrivabeni
Liège, 9 de juny de 2011

Si més no, espero que us interessi i sobretot us desitjo que passeu un bon dissabte.

 

 

38 comments

  1. Mercedes Parera Arnó

    Me hubiera gustado mucho poder hacer un comentario, peró lamentablemente no puedo hacerlo, como casi siempre me falla el cacharro del ordenador, esta vez ha sido el volumen, apenas se podia oir con claridad además, en francés me sonaba raro, estoy acostumbrada a escucharlo en alemán y para mi era fundamental. Me gustan oir las óperas en el idioma natural que fueron compuestas.En fin, otro día sera.

    M'agrada

  2. Carlos R.

    ¡Caramba!, no tenia ni idea de este atrevimiento y por lo que he escuchado, me gusta bastante más de lo que dices.
    Solamente se aprecia un deterioro en el color y algunos ataques oscilantes a la busca de la afinación correcta, pero es muy interesante.
    Ya me estoy bajando la versión entera.
    Una sorpresa realmente inesperada.

    M'agrada

      • Sí, como dice Joaquim, sin ánimo de polemizar. Ha de ser una adolescente y las voces maduras, de cantantes en declive, no le pegan al personaje. Ojo, que no digo que no pueda cantarlo una cantante de cierta edad, sino las voces cascadas. La voz ha de sonar juvenil.

        M'agrada

    • ya, ya….
      Aunque la versió francesa tiene la bendición urbe et orbe del mismísimo Strauss.
      Diríamos que es como el Don carlo o I Vespri en la versión italiana de las geniales operas Giuseppe Verdi.

      M'agrada

      • Sí, pero cuesta que te cambien el idioma con una ópera que siempre la has escuchado en alemán. Yo me inicié con el Don Carlos y, a día de hoy, sigo prefiriéndolo al Don Carlo… Manías que cogemos…

        M'agrada

        • colbran

          Me gustan las dos versiones -es una de mis óperas preferidas de Verdi-, pero a mí también me satisface más la versión original en francés de “Don Carlos” que “Don Carlo”.

          M'agrada

  3. Home, llevant de la pega de que la veu sona molt cascada i amb un vibrato gens juvenil, està millor del que esperava, però no deixa de ser una raresa.

    Mara Zampieri és idolatrada per algú? Mai ho havia sentit!

    M'agrada

  4. colbran

    La ópera “Salome” es una de las mimadas por las firmas discográficas y últimamente videográficas, en todos sus soportes: Cinta de vídeo, Dvd, BluRay y ,seguro, de cuanto venga (Ultraviolet?)…O sea que tenemos tantos referentes y tan buenos, incluídas las representaciones en vivo en el Liceu (en mi caso la primera Salome fue la fabulosa Margaret Tynes en 1963, con baile sumamente erótico -y a su cargo- incluído), etc… que es inevitable recordar y comparar.

    June Anderson me causó un verdadero impacto en su “Lucia” del debut europeo en Ginebra, pero luego la he ido aceptando y cuestionando “in the Guadiana’s way”. Hacía tiempo que no la escuchaba. Tengo la “Daphne” que cita Joaquim pero aún no la he visto. Aquí en “Salome” no me acaba de “hacer el peso”. Su centro y grave son muy convincentes y expresivos, pero su ascensión a la zona aguda es una calamidad, con fijaciones, oscilaciones (carro), caladas y portamentos insufribles; me ha aburrido soberanamene. Quizás si la hubiera visto no sería tan crítico.

    Que cante en francés, alemán o inglés es lo de menos porque nunca se le ha entendido nada, en eso se asemeja a Dame Joan Sutherland, a quien pretendió arrebatar el cetro belcantista en su momento o, al menos, intentó ser su sucesora.

    No, no me ha gustado, me quedo con las precedentes, en especial Tynes, Caballé, Nilsson, Roberta Knie y Nylund.

    M'agrada

      • colbran

        Cuando tenga más madurado el papel será referencial. En el Liceu me gustó en la segunda parte, en la primera no me acabó de convencer y desde mi localidad no la oía como debiera haberla oído, dado que dispone de un buen volumen, al margen de una hermosa voz..

        M'agrada

        • tristany

          100% d’acord (d’aquí l’interrogant). Fins a l’escena final anava pensant ‘vaja, doncs no n’hi ha per tant’. Però amb el “ich habe deinen Mund geküsst” em va deixar clavat a la butaca fins al final i, com diria en Joaquim, hi va haver calfred a l’espinada.

          M'agrada

      • colbran

        Ya me he referido a los portamentos y en cuanto a los graves, en las dos ocasiones que los emite no está mal, al menos en la grabación son audibles, quizás al natural no tanto, pero June Anderson siempre tuvo registro grave, el propio de una lírica, yo diría que “ancha”.

        M'agrada

  5. Em 1996 (?) ouvi June Anderson como Giovanna d’Arco em Covent Garden e não fiquei convencido. Nos papéis belcantistas também nunca me entusiasmou. É uma surpresa ouvi-la agora como Salomé, mas também não posso dizer que me agrada muito. Nem ela nem a versão francesa.

    M'agrada

  6. Pues exactamente eso:gran esfuerzo, que imagino que en directo tiene que impresionar. Agudos angustiosos. Y opino lo que Colbran, que no se le entiende un pimiento, con lo cual el que cante en francés no es ningún handicap.
    Me alegro porque siga incorporando primeros papeles a su repertorio, aunque ya no los pueda cantar en grandes teatros.

    M'agrada

  7. A l’Anderson li he escoltat una Semiramide que estava bé però no era inoblidable. La versió que has posat em fa pensar en una Salome cansada que va cantant sense massa seguida ara un tros, ara una altra de manera que el monòleg -tan sublim- no acaba de cohesionar.
    Normalment m’agraden les òperes en la llengua en què han estat escrites però, justament, Salome trobo que admet molt bé el francés potser perquè és un idioma sensual i tallant. Jo n’he escoltat una altra de versió francesa, molt reeixida, cantada per Karen Huffstodt sota la direcció de Ken Nagano i no hi ha color amb aquesta.
    De totes maneres, Joaquim, gràcies per tornar a parlar d’aquesta òpera imprescindible amb la que jo, ja ho sabeu tu i en Colbran, hi vaig tenir problemes fins que, empesa per vosaltres, vaig quedar-ne presa.

    M'agrada

    • Si l’escoltes tota seguida, a part de quedar tip de portamentos i les seves caigudes de la veu tan típiques, veus l’intent de progressió dramàtica i això és digne de menció, però el rol és aliè al seu món musical i es nota molt.

      M'agrada

  8. dandini

    M`ha semblat una sorpresa agradable.Crec que en l`actualitat June Anderson té 59 anys.La veu és manté en molt bones condicions en el greu i centre on no ha perdut gens de lluminositat.El registre agut ja no és de bon tros el que era.Sempre va ser una mica oscil·lant pero ara ho és més hi ha un curt periode de latència per assolir la nota desitjada.La dicció no es gaire inteligible i potser el punt més interessant és l`adaptació de la seva vocalitat belcantista a la partitura de Strauss el que dona la sensació d`una versió diferent pero molt ben preparada i meditada.

    M'agrada

    • Estarem d’acord que altres amb les mateixes intencions belcantistes ho han fet molt millor, oi?
      Evidentment hi arriba tard, ja que si tan sols té al seu favor la projecció i no les veritables condicions vocals, incorporar nous rols quan la veu no està a l’alçada del seu propi prestigi, és més aviat un exercici inútil.
      Deu ser molt difícil retirar-se a temps.

      M'agrada

      • No pretenia comparar. Es parla de Salomés i al costat de la opinió sobre aquesta poso la de la única que he vist. En tot cas, si ets considerat, potser (potser) compliré la penitencia que em pertoqui per el meu pecat. 😉

        M'agrada

  9. Leonora

    Mil gracias por compartirlo;desde el desconocimiento(he de escucharla),a priori no me parece un papel para la Anderson,su vocalidad la asocio al belcantismo.Aparte,es algo distante,fría…Veremos.¡Un saludo!

    M'agrada

  10. No me acaba de agradar , com a cantant crec que la que ho feia més perfecte era la Caballé.En deuen haber d’altres però no las he sentit mai en canvi a la
    Caballé l’hauré vist 3 o 4 vegades i repeteixo cantant hem va semblar la millor.
    Bona nit i una abraçada

    M'agrada

  11. Ja saps com m’admiren les descripcions del que sigui (des de les d’un paisatge fins a les d’un gra al nas) fetes de forma tan concisa com encertada, i en aquest post, bon amic, n’has fet una amb la que estic completament d’acord i crec que t’hi has lluït, i de tal manera!, que m’has fet pensar en mestre Pla, ja que, aplicat a June Andreson, dir, com fas tu, que “… l’aura de fleuma perpètua que la seva particular emissió atorga a tots els personatges, acaba per exasperar-me, tot i reconeixent el notable esforç que fa per ésser del tot convincent” la defineix millor -ep!, segons el meu gust, eh?- que no pas la més detallada de les exposicions tècniques que en podria fer el més rigorós dels especialistes en cant.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: