Stanislaw Maslowski.Sonata para piano n.º 14 (1884)
Avui tenia previst una presumpte perla de l’angelet, que ha resultat negra i m’he estimat més no portar-la al blog.
Aprofitant que el tema de la nit no és pas la lluna, malgrat l’eclipsi que ens amaga als ulls del món, potser millor així durant unes hores, avui m’estimo més “improvisar” un apunt amb la llum de la lluna que ens han robat i portar-vos al mític Wilhelm Kempff tocant La Sonata per a piano n.º 14 en do sostingut menor “Quasi una fantasia“, Op.27, n.º 2, popularment coneguda com El clar de lluna, de Ludwig van Beethoven.
La versió, malgrat les “imperfeccions” evidents de Kempff, és sensacional i el seu enigmàtic i plàcid primer moviment desitjo que us proporcioni la serenitat que tots necessitem.
El YouTube que us proposo veure és una gentilesa de popololopopolo i porta la bonica xifra de més de 4.345.000 visites.
La sonata està formada per tres moviments.
El que acabeu d’escoltar és el més famós, l’Adagio sostenuto, però si voleu escoltar la versió dels altres dos, heu de prémer el Allegretto, per escoltar el segon i Presto agitato per fer-ho amb el conclusiu tercer moviment.
El gaudi està assegurat i avui no tinc més ganes d’escriure i tampoc cal, us deixo amb molt bona companyia.
Això si, l’apunt el dedico a la nostra amiga Mercedes. Ahir vaig estar una estoneta magnífica parlant amb ella per telèfon i em va donar molts records per a tots vosaltres. Està en una forma excel·lent i jo de més gran, vull ser com ella.
IN FERNEM LAND 
De la lluna no ho sé, però crec que hi ha hagut un eclipse de Mas.
M'agradaM'agrada
Una versión muy bella , pero yo prefiero a Vladimir Horowitz
Saludos desde Madrid, Mercedes.
M'agradaM'agrada
Anoche no caí, y eso que tenía presente la coincidencia del eclipse, pero para otra vez que quiera algo para hacer menos triste la tristeza, me acordaré de esta sonata.
M'agradaM'agrada
Buenos dias Joaquim y a todos los im fernemlandistes. Tus atenciones y tu completa dedicación al bloc y hacia nosotros que te seguimos con verdadera ilusión y entrega,són inconmensurables,no es de extrañar que te sientas tan idolatrado por todos,y yo en particular,para mi en especial,…….ELCLARO LUNA me trae recuerdos románticos de mi juventud,mi marido le había puesto letra en verso y me la cantaba con su buena voz de tenor tirando a barítono,una delicia………Que tiempos aquellos||||,Punto y aparte,puestos a escoger me quedo con Wilhem Kempf. Gracias por tu dedicación, me emocionó muchísimo y también a Carlos B.su saludo desde Madrid. Que tengais un buen día.Mercedes Parera
M'agradaM'agrada
Desconeixia totalment aquesta història particular del Clar de Lluna, però era impossible que una persona com vostè no li agradés aquesta meravellosa sonata. La casualitat ha fet la resta i me’n alegro d’haver-me aliat amb ella.
M'agradaM'agrada
Tuve la suerte de ver hace… mil años a Wilhelm Kempf en vivo en el Palau y también hizo alguna “pifia”, pero a pesar de todo su compenetración con el piano y con los autores de las piezas interpretadas fue tal que me conmovió extraordinariamente. Desde entonces tengo un “reclinatorio” especial para él. Los habrá, los ha habido y los hay más perfectos, pero tan expresivos como él muy pocos.
M'agradaM'agrada
Lo que és sensacional és la sonata, i les moltes versions que té en Kempff d’aquesta i de la resta de sonates. Però aquesta versió no. Sóc un apassionat del Beethoven de Kempff però aquest, el que acabo d’escoltar, està mica lluny del millor Kempff.
M'agradaM'agrada
És una sonata preciosa i molt idònia per una nit d’eclipsi. A la pel·lícula “Ray” mostren a l’actor que fa de Ray Charles -és un calc d’ell- tocant, tot sol, aquest fragment tan emotiu. Sempre m’he preguntat si era una fantasia del guionista o podia ser veritat que el gran intèrpret s’encantés amb Beethoven.
Molt bé, Joaquim. Com sempre, la teva dosi diària és un tast de joia, amic.
M'agradaM'agrada
gràcies Joaquim! Bon divendres!!
M'agradaM'agrada
Seguro que Kempff tiene mejores versiones, por eso prefiero la de Horowitz.
Señora Mercedes, no hay de qué.
M'agradaM'agrada