IN FERNEM LAND

TERÀPIA MOZART AMB MARIA JOAO PIRES I BERNARD HAITINK


foto web Maria Joao Pires. Credit @ Felix Broede

Us enganyaria si us digués que les coses em van molt bé. Fa dies que tot em costa una mica més, també aquest encontre diari que tant m’ajuda a alleugerir els dies feixucs i la insatisfacció diària d’estar fent una feina que no m’agrada gens, en un ambient difícil i en un entorn ple de incerteses.

Se m’amunteguen temes i feines pendents. Les visites al blog han caigut espectacularment en les darreres setmanes, sense un motiu aparent i qui sap si aquesta manca d’entusiasme que m’envaeix també es manifesta en els apunts que de mica en mica han deixat de interessar com fa uns mesos.

L’apunt d’avui tenia que ser un altre que em fa mandra, molta mandra i per això avui us he deixat sense un àudio d’òpera que no he tingut esma d’escoltar, ni paciència d’editar i penjar per tal de que si voleu, després pugueu baixar-los.

Ja em perdonareu, però avui em faig un apunt per a mi i si algú es vol apuntar a la teràpia Mozart,  amb les meravelloses píndoles servides per la gran i immensa Maria Joao Pires acompanyada per la London Symphony Orchestra, sota la direcció de Bernard Haitink, aquí ho teniu. Preneu-les tantes vegades les necessiteu i els efectes secundaris sembla que son extraordinariament beneficiosos.

Us deixo el concert per a piano i orquestra número 27 en Si bemoll major de Wolfgang Amadeus Mozart, amb els seus tres moviments

  1. Alegro
  2. Larghetto en Mi bemol major
  3. Alegro

El concert es va celebrar el passat 16 de juny de 2011 al Barbican Center de Londres.

Us deixo l’Alegro final, és realment terapèutic.

I ara l’enllaç al concert, això mai fa mandra.

Demà serà un altre dia.

45 comments

  1. E que terapia! Obrigado. Não sabia deste concerto de Maria João Pires em Londres e descobri que foi uma substituição de última hora por motivo de indisposição de Murray Perahia.

    Ânimo, Joaquim 🙂

    M'agrada

  2. Ànims Joaquim, que la tensió exterior sigui el camí per canviar les prioritats.
    A voltes, quan no trobem les respostes addients sol ser que errem en les preguntes. Acosta’t a la natura, aquesta mai falla i et marca el compàs idoni de la vida. Nosce te ipsum.
    I gràcies per la feina de cada dia…

    Domènec

    M'agrada

  3. Jo vaig posar ahir el larghetto d’aquest concert que està previst interpreti Pires a L’Auditori el proper Novembre al costat dels preus de l’abonament a Ibercamara. Avui m’he llevat sentint que Càritas està desbordada per gent que mai s’havia pensat que hauria d’anar a demanar-los ajuda i m’ha fet vergonya. I Grècia que ens marca el pas. I ara em trobo amb això. Doncs Hessel, que, si mes no, proposa bons eslògans ara demana compromís. 😉

    Força

    M'agrada

  4. isabel

    Joaquim no et conec personalment però, com tu, tots notem el moment difícil que estem passant. Admiro extraordinariament les entrades que fas, no només com les fas sino la teva generositat al compartir-les amb tots. Admiro el gran coneixement que mostres de les obres, de la tècnica i també la de tothom que comenta les teves entrades. Ja m’agradaria opinar al nivell de molts de vosaltres!!! però no en sé tant, no puc i per això m’encanta la manera que tens d’opinar sobre els concerts, les gravacions i, en fi, tot allò que consideres que val la pena explicar. De veritat que n’aprenc molt de tots vosaltres.
    Tinc alguna gravació de la Pires a casa. Uns amics portuguesos me la van fer descobrir. Un goig escoltar les seves interpretacions.
    Moltes gràcies no només pels continguts de les entrades sino pels debats que generen.
    No ho deixis mai…

    M'agrada

    • eVa

      A mi em passa igual que a l’Isabel, admiro extraordinàriament aquest blog, fins i tot podria dir que l'”estimo” si es pogués estimar un blog. I encara que les poquetes opinions que comparteixo amb vosaltres sempre fan referència a la meva experiència personal amb la música, en tot aquest temps que llegeixo els artícles i comentaris i escolto els fragments proposats he après un munt. Altres vegades ja he agraït la immensa generositat que destilen les teves paraules, Joaquim, i avui ho torno a repetir: GRÀCIES DE TOT COR!!!
      …i per si serveix d’alguna cosa, fins i tot els dies dolents passen i ho fan al mateix tempo que els bons encara que els percebem com a més lents… jo també penso que la música és una de les millor teràpies per interioritzar-ho. Tu ens ajudes a fer teràpia a tots, què menys que agraïr-t’ho i donar-te suport!!!!

      M'agrada

  5. timamót

    Bon dia!
    Gràcies per la música que avui ofereixes i per la sinceritat del teu apunt.
    Crec que val molt la pena que continuïs proposant-nos cada dia diferents temes entorn de la música i no cal sentir-se “culpable” si l’apunt és més “senzill”. El nivell del blog és tan alt (els teus apunts i molts dels comentaris que hi apareixen) que pots donar-te respirs… D’altra banda sempre ens queda escoltar algun fragment de música, d’aquests que subministres, perquè és balsàmica per als nostres neguits.
    Ànims!

    M'agrada

  6. Ànims Joaquim !!!! ja vindran temps millors. El mes important es que estas VIU en tots els sentits, que tens molt amics… i que carayl…. que avui fa un dia preciós, que comença l’estiu i el bon temps… que s’apropa un cap de setmana llarg.

    A mi almenys m’has alegrat el mati amb la musica de Mozart interpretada per Maria Joao Pires… una meravella. El mon esta ple de meravelles Joaquim, únicament tens que saber trobar-les i valorar-les com es mereixen… i amb això estic segur que ets un expert.

    Una forta abraçada

    M'agrada

  7. Ànims, Joaquim ! Estem vivin moments dificils i trascendentals que marcarán
    un futur diferent i al que ens costará molt d’adaptarnos.
    Gràcies per el teu blog, una vegada més i per el nivell al que ens tens acos-tumats, que és un privilegi.
    El d’avui, és de “reclinatori”, Pires, Haitink i MOZART.
    Una abraçada

    M'agrada

  8. Molts ànims Joaquim!! els mals moments, encara que costi més, també passen, i tots tenim alguna baixada de tant en tant, sinó no seríem humans. La píndola que deixes avui, es de traca i mocador. La Pires està en un dels meus altars musicals i espero amb candeletes el 3 de novembre per veure-la novament en directe. Ara mateix em baixo el concert i a gaudir-lo!!
    Una forta abraçada

    M'agrada

  9. colbran

    Estoy seguro que pronto tendrás una solución a tus problemas, pues te lo mereces ya que tanto en el trabajo como en todo pones tu máximo empeño, más allá de la obligación, debido a tu carácter lleno de interés de superación y altruismo.

    María Joao Pires es una de mis predilecciones, por su extraordinaria sensibilidad y expresión. Siempre me ha gustado, pero cuando la ví en directo quedé fascinado, acaricia el piano y sabe extraer de las partituras todo lo que entrañan y más. Aquí con Mozart siempre espléndida y tocando Chopin insuperable.

    Que tengas un buen día. Ya falta menos para estas jornadas seguidas de descanso y reuniones.

    M'agrada

  10. Lluis Emili Bou

    Mira Joaquim, en els moments més negres una cosa que em va bé és mirar de fer una llista de coses “lluminoses”: gent que m’estima, records de moments feliços, coses que “encara” van bé i que animen a continuar… A la meva llista actualment, al marge de molta música i de la parella, hi ha fixos: el Barça, l’orquídea que m’ha florit al balcó després d’un any sense flors i … “In fernem Land”.
    Ja ho veus, pot ser una ironia però és ben cert que és un motiu per encarar el dia amb més alegria (els continguts i el fet que hi segueixi sent tal com és, com el Barça d’en Guardiola…)
    I com deia el meu pare, amic dels acudits blancs de la seva generació “Als desanimats, anima’ls sempre”
    Moltes gràcies i molts ànims

    M'agrada

  11. Montserrat tur

    Joaquim , no sè quines paraules escriure per animarte ,doncs jo fà uns mesos que tambè estic sota minims, pero vull ser optimiste i pensar que sempre ens queda la música per treurens les cabòries del cap, i tením un Joaquim que cada dia amb els seus blocs ens fà gaudir de bona música i tambè cuant s’hi escau comentar quelcom de l’actualitat, diuen que ningú es imprescindible peró tú per molta gent diria que gaire bè. Una abraçada si m’ho permets

    M'agrada

  12. tristany

    Com de tonto no en tens ni un pèl, no et diré pas allò de “mal de muchos”, per bé que dissortadament som “muchos” amb el “mal”. Sempre he dit que casa teva és un magnífic refugi per arrecerar-se d’una realitat tenaçment desoladora. Veig que no sóc l’únic que ho pensa. Espero que el fet de ser conscient del bé que ens fas diàriament t’ajudi a alleujar mínimament els moments feixucs que estàs passant. Moltes gràcies, doncs, i una abraçada plena de força i energia!

    M'agrada

  13. Joaquim, es dificil dir res que pugui compensar el teu estat d’ànim, però pensa
    en la gent que estem (i em permeto incloure’m) al teu voltant, mes lluny, mes a
    prop però amb las que pots comptar. Ànims que segur que darrera una època
    dolenta ben segur que hi haurà un altre de millor. I no defalleixis amb el teu bloc
    tot i que las visites baixin, ja sabem que el començament del estiu provoca una
    somnolència generalitzada….. Una abraçada i ànims.

    M'agrada

  14. nati

    La música, la poesia…., les arts… són sempre un refugi pel dies tristos :

    ” ODA A LA TRANQUILIDAD “, de Pablo Neruda .
    Ancho
    reposo,
    agua
    quieta,
    clara, serena sombra,
    saliendo
    de la acción como salen
    lagos de las cascadas,
    merecida merced,
    pétalo justo,
    ahora
    boca arriba
    miro
    correr el cielo
    se desliza
    su cuerpo azul profundo,
    adónde
    se dirige
    con sus peces, sus islas,
    sus estuarios?
    El cielo
    arriba,
    abajo
    un rumor
    de rosa seca,
    crujen
    pequeñas cosas, pasan
    insectos como números:
    es la tierra,
    debajo
    trabajan
    raíces,
    metales,
    aguas,
    penetran
    nuestro cuerpo,
    germinan en nosotros.

    Inmóvil un día,
    bajo un árbol,
    no lo sabíamos:
    todas las hojas hablan,
    se cuentan
    noticias de otros árboles,
    historias de la patria,
    de los árboles,
    algunos aún recuerdan
    la forma sigilosa
    del leopardo
    cruzando entre sus ramas,
    como dura
    neblina,
    otros
    la nieve huracanada,
    el cetro
    del tiempo tempestuoso.
    Debemos
    dejar que hablen
    no sólo
    la boca de los árboles,
    sino todas las bocas,
    callar, callar en medio
    del canto innumerable.
    Nada es mudo en la tierra:
    cerramos
    los ojos
    y oímos
    cosas que se deslizan,
    criaturas que crecen,
    crujidos
    de madera invisible,
    y luego
    el mundo,
    tierra, celestes aguas,
    aire
    todo
    suena
    a veces como un trueno,
    otras veces
    como un río remoto.
    Tranquilidad, reposo
    de un minuto, de un día,
    de tu profundidad recogeremos
    metales,
    de tu apariencia muda
    saldrá la luz sonora.
    Así será la acción purificada.
    Así dirán los hombres, sin saberlo,
    la opinión de la tierra.

    Ànim company!

    M'agrada

  15. branca

    Joaquim, quan tenim moments així, el fet de verbalitzar-los ens alleugereix d’alguna manera. Només et puc dir que tot passa i el dia a dia ve ple de moments de tots colors. La feina té un apartat, però també, i en primer lloc tenim, la salut, la família i els amics. Quan un apartat ens falla cal mirar els altres i així equilibrar el nostre desencís.
    Em sento culpable per no haver participat més sovint però et llegeixo cada dia i m’admira tot el que comparteixes amb nosaltres. Joaquim penso que avui tot ho veus d’un mateix color i NO, de cap manera tens raó, a veure si et recomanaré que tornis a veure Midnight in Paris, si més no la música que sempre ens regala Woody Allen va bé per guarir indisposicions de l’ànima.
    A mi em costa poc de ser feliç: Òpera del Barroc, Philippe Jaroussky, Woody Allen, Eric Rhomer –ara ja tornar a veure les seves pel.lícules- , la música de Cole Porter, els Nocturns de Chopin interpretats per Maria Joao Pires , i un llarg etc… Realment la teràpia Mozart amb la Maria Joao Pires és tot un regal. Després n’hi ha d’altres que en una càlida tarda d’estiu també fan bona companyia per deixar-nos anar sense pensar en res més que escoltar música acompanyada d’una gran veu:

    Joaquim torno a repetir-me, encara que moltes vegades resto muda –pura ignorancia- et llegeixo, pren nota de tot el que ens fas saber i acabo dient que ja ets és una finestra que tinc incorporada en els costums de cada dia.
    Una abraçada

    M'agrada

  16. elisenda

    El meu granet de sorra…
    Tots hem passat alguna vegada moments dolents,però si tenim on recolzar-nos tot és més fàcil.
    Joaquim, encara que les visites hagin disminuït, crec que tens una bona colla d’incondicionals que esperem llegir-te cada dia per apendre alguna cosa nova encara que moltes vegades no ens manifestem.
    Molt i molt d’ànim

    M'agrada

  17. Josefina

    Estic escoltant l’Allegro mentre escric, també com a teràpia, perquè entenc el teu malestar.
    Un malestar com el que el tu refereixes, és producte de fets externs que desencadenen una reacció en la ment, que s’afanya a crear un escenari de sofriment, de decepció, de frustració, de por fins i tot …
    Però, estimat Joaquim, “ningú pot fer-te mal llevat tu mateix”. Ves més enllà de la teva ment i, com molt bé fas, deixa’t inundar per la música i tingues la certesa que molts, moltíssims et volem i et necessitem.
    No sé què dir més. El silenci és un bon amic també.
    Petons.

    M'agrada

  18. Trepit

    Joaquim, som molts, moltíssims, els que “ens aprofitem” del teu blog, que et llegim, que ens baixem les obres musicals, que ens hi informem, que ens enriquim musicalment, …
    En molt poques vegades he escrit, ja que no en sé tant com vosaltres i per no aportar rés interessant no cal escriure.
    Però te estem molt agraïts i admirem la capacitat de treball i el teu entusiasme!.
    Cuida’t i molt ànims!!. Si cal agafar-te unes vacances del teu blog ho fas, no tenim cap dret a demanar-te el contrari.
    Una abraçada, anònima, però sincera.

    M'agrada

  19. Xavier

    As far as I´m concerned, mea culpa (et culpa rubet vultus meus) . No t´ho agraïm prou. Així doncs, i com diria la Cospedal, només tres coses: gràcies, gràcies i gràcies.

    M'agrada

  20. El compte

    Deuen ser els últims “coletazos” de la primavera…….. per entrar a l’estiu?
    Anims que tots estem aqui pendents de les maravelles que ens sorprenen cada dia.
    El meu agraïment a qui fa possible un blog que anima els dies foscos
    Una abraçada!

    M'agrada

  21. maribel i victor

    Joaquim, fa dies que no escrivim, però el teu blog el seguim cada dia i et sentim molt a prop nostre. Espero que tu també sentis tot el nostre carinyo, admiració i gratitud.
    Et considerem ja un amic molt estimat i ens agradaria que ens consideressis el mateix. Estem a prop teu pel que puguis necessitar. Fins i tot aconsegueixes que escrivim en català ( espero que sense moltes faltes ).
    A finals de maig jo també vaig passar uns dies difícils a la feina, però com diu la Josefina “ningú pot fer-te mal llevat tu mateix” a menys que tu li adonguis el poder.
    I tenim moltes eines per passar aquests moments… la musica, els amics, el teu blog. Pensa que som afortunats !

    M'agrada

  22. Marta B

    Després de llegir els comentaris anteriors al meu, poca cosa em queda per dir-te, només: ÀNIMS! Ara passes per moments díficils, però de ben segur que després en vindran de millors. La música és una teràpia que no falla, especialment la de Mozart que te unes propietats curatives extraordinàries. Moltes gràcies, sempre moltes gràcies, encara que no deixo comentaris massa sovint, de les primeres coses que faig al principi del dia es mirar de què ens parles.

    Una abraçada!

    M'agrada

  23. Josep Olivé

    Conecto l’ordinador a la feina de bon mati i sento la necessitat de saber de que anirà el post del dia. Si puc contestar contesto i si no espero a la nit. Fins i tot en els viatges procuro estar al dia del blog. M’enriqueix, em fa aprofondir en detalls, m’amplia coneixements, em dona una visió més plural del fet musical. Els cap de setmana, desprès d’un ceremonial cafè amb llet, croisenet i diari a una bona cafeteria sempre hi ha, a continuació, la visita a In Fernem Land. I m’agrada participar, i apendre i a aportar tambè el meu gra de sorra.

    In Fernem land és tambè per a mi, des de fa temops, un perfecte fil conductor del meu interès musical. Vull dir que em deixo portar pel blog, que el seu interès passa a ser tambè el meu i m’encanta pensar per quin autor, per quin artista o per quin tema musical estarè interesant jo tambè demà.

    Per a mostra, un botó. Em pregunto quantes vegades hauré sentit els concerts de Mozart. L’ultima vegada que vaig sentir el 27 va ser precisament a l’auditori amb la Pires, i abans amb la nostra Alicia. Doncs bé, el post d’avui em fa tornar a sentir una música absolutament meravellosa del més meravellós dels músics, i em fa recordar el concert de la Pires del 1 de Juny del 2008. I em venen ganes de sentir-lo altre vegada, cosa que ben probablement no haguès fet fins el Febrer del 2012, que l’interpreterà el sempre pulcre i nítid, clàssic per excelència Zacharias.

    Lo que fas Joaquim no és fácil. Per molts coneixements que es poguin tenir, no és fácil possar-los en paper i transmetre’ls, i comunicar-los correctement. Coneixements, dedicació, altruisme, generositat i bon gust possats cada dia, tots els dies, al servei d’uns quant amants de la música. Això és In Fernem Land. Et sembla poc?

    M'agrada

  24. bocachete

    Ànims, home. Suposo que el juny deu passar-li el mateix a tothom: acaben cursos, acaben etapes als treballs i les tasques s’acumulen i acabes tenint menys temps. Ara, el bloc continua essent interessant: les causes deuen ser externes. Endavant, doncs.

    M'agrada

  25. El que passa és que des de fa un temps tots et seguim a través de Google Reader i per això ja no hem d’entrar al blog. Per això la davallada de visites. 😉
    Conyes a part, és el meu cas!

    M'agrada

  26. Joaquim,
    Quan un no està bé poc si valen les paraules però te’n diré unes que deia la meva mare. “Al cap de vall d’una pujada hi ha una baixada”. Esperem que la pujada no sigui llarga i ja saps on em tens pel que jo pugui fer per tu.
    Una abraçada!
    p.s. : El concert és preciós i sona brodat.

    M'agrada

  27. Creure amb el que un fa és el principal. Estic segur que el teu treball desinteressat i amb tanta dedicatòria per el art, en especial la música, acaba siguent molt interessant per tots nosaltres. Això és suficient per omplir una miqueta eixe buit. Pensa el que sempre diuen, que si caiem al terra hi ha que aixecarse. sempre ho fent de petits i així aprenem a caminar. Quan som adults i caiem, ens aixequem i amb més força. Això estic segur que et passarà. Endavant.

    M'agrada

  28. Si ho arribo a intuir, us prometo que l’apunt d’ahir no hagués mostrat el meu estat d’ànim.
    Us ho agraeixo moltíssim, però no es gaire convenient que deixi anar de manera tan evident el meu desanim. No us vull preocupar i crear un neguit afegit, precisament a tots vosaltres, el més fidels i incondicionals infernems, no és just.
    Ha donat la sensació que us retreia precisament a vosaltres, els que deixeu comentaris diaris i els que ho feu de tant en tant, que no participéssiu més i això no m’ho perdonaré, no us ho mereixeu.
    Si les visites han baixat (ahir va retornar als nivells habituals) deu ser per molts motius, no tots atribuïbles a mi, és clar, però potser caldrà buscar algun que altre nou al·licient blocaire.
    Allau, potser no cal que torni res i allò que va ser, sigui el fonament del demà.
    Paulo moltes gràcies, d’aquest apunt i després de Mozart i la Pires, la teràpia sou vosaltres.
    Eduardomuchas mercès i duerme una mica més.:lol:
    Anita això és el que pretenc tots els dies i és per això que no em sembla gaire bo que hi hgai dies que les meves cabòries us entristeixin. No pot ser.
    Doménec el teu consell serà atès. L’estiu és un moment propici per acostar-me a la natura i deixar per unes hores l’ordinador.
    José Luis les coincidències no existeixen, però ves a saber per quin motiu ahir em va semblar molt més adient Mozart que Massenet, i és que no hi ha color.
    isabel mai és molt, però comentaris com el teu i els que tens per sobre i per sota, fan allunyar aquest mai. Gràcies.
    eVa les opinions personals són aquelles que enriqueixen el blog i el fan diferent. Aquests comentaris fets des de l’experiència personal són molt autèntics i plens de sentida veritat- Gràcies per ser-hi i estimar.
    timamótper la música sobretot. La meva sinceritat és una constant al blog, però no estic molt segur que les qüestions personals hagin de ser el motiu i la música la banda sonora. No sé si m’explico prou bé. En qualsevol cas, agraeixo molt les teves visites i comentaris.
    Miquel, és cert, ahir feia un dia preciós i no hi ha dret que jo hi poses uns quants fenòmens estranys. Amb Mozart i la Pires potser ni havia prou.
    Joaquim sempre tan amable. La música ens ajuda, és clar que si, però les persones sou imprescindibles i si sou de reclinatori, ni t’ho explico.
    Josep sabia que en aquesta teràpia, tu n’ets un addicte. Una forta abraçada.
    Colbran, tu més que ningú coneixes i pateixes el meu desanim i a tu més que a ningú li agraeixo.
    Lluis Emilio a la meva llista us hi haig de posar a tots, sóc veritablement afortunat i per això intentaré no tornar a neguitejar-vos. Moltes gràcies.
    Montserrat Teràpia, teràpia i teràpia. Quan acabis l’última nota del alegro, santornem-hi. Tot s’arreglarà, nosaltres som els que podem fer més per nosaltres mateixos.
    Tristany per això m’empipa que us trobeu una cabòria quan veniu a buscar quelcom que us tregui de les vostres- M’ecatxis! quines patinades a aquestes alçades. Una abraçada de retorn, tan forta com la rebuda.
    immaputxet ben inclosa, no en tinguis mai cap dubte, Un petó
    natisensacional i preciós. Molte sgràcies pel regal.
    brancahahahahahaha, tan sols per tornar a passejar pels cinc minuts inicials, hi tornaria i Porter i tantes i tantes coses que compartim i sobretot aquest regal de RECLINATORI absolut. Una perla immillorable que t’agreixo amb un petó.
    <elisendatens tota la raó, pocs blogs poden lluir aquesta llista tan impressionant de infernemlandaires, de fet és l’únic i sou veritablement imprescindibles per seguir sent. Demanar-vos explicacions a vosaltres em sembla una de les relliscades més importants que he fet en aquests més de quatre anys d’experiència blocaire. Em queda bastant per aprendre.
    Josefina saps allò de “touché” doncs això mateix tocat del tot. Gràcies per recordar-m’ho.
    Trepit qui diu el que és o deixa de ser interessant?sou vosaltres els interessants i de tots aprenem. No tot poden ser tecnicismes.
    Xavier 2 coses, a tu, atu, atu i de res, de res i de res. ves que és senzill.
    kalamar els tentacles tenen el seu punt, o més ben dit MOLTS PUNTS.
    Compteper el dies clars també, oi?, gràcies per tot.
    maribel i victor sabeu perfectament que amb català, castellà o amb el que calgui us aprecio moltíssim. Beneit sigui aquell diumenge que ens vam trobar a la sortida del parking de l’Auditori amb una flor que ens identificava i unia per sempre més, una estima compartida, ja ho pots ben creure.
    marta Bmolts matins mirant les banderoles que identifiquen als visitants, bé les banderoles unifiquen massa i no sempre de manera encertada, però si els llocs, ja penso, mira la Marta B, en Tristany o la Kenderina, ja han entrat i em sento especialment bé, gràcies per fer-ho possible.
    Josep ets tan punyetero, que de la mateixa manera que molts espereu l’apunt diari, jo penso, que ens dirà avui en Josep?. Els teus comentaris quasi diaris s’han convertit també, en quelcom imprescindible per fer d’In Fernem land” el que molts tant valoreu.
    bocachete tot fa preveure que el tema no és pas d’un mes o d’un altre, però el més important és saber que tot té una data de caducitat.
    Home David, no fotem!, no pot ser aquest el motiu, o potser si?, en qualsevol cas per deixar els comentaris s’han d’entrar a casa, menys mal!.
    Benvolguda Olympia al blog li haurem d’agrair moltes coses i saber on trobar-te és una de les més preuades.
    Bernardo millor pensar que vosaltres m’ajudeu a no caure. Una abraçada.
    Insisteixo amics, vosaltres i només vosaltres aconseguiu l’apunt diari.

    M'agrada

  29. Carlos R.

    Apreciado Joaquim.
    Pasarán, estos momentos dificiles que ahora te tienen en un pozo, pasarán.
    No hay que buscar refugios, hay que afrontar con decisión los problemas y gozar plenamenmte de aquello que nos ayuda a ser felices.
    Tienes una clientela fija, entre la que me cuento y muchisimos más que me consta que lo hacen y no comentan por razones varias, pero has hecho de esta web un lugar de visita obligada y eso no es precisamente habitual en un medio que con un click lo envías todo a la papelera de reciclaje.
    Méritos tienes de sobra para superar las adversidades, poténcialos al máximo y obtendrás frutos.

    M'agrada

  30. Leonora

    Y por mi parte, breve, me lo leo siempre pero llevo unos días de papeleos inmensos (instituto, esas cosas) sin tiempo para escribir…¡Ánimo y a seguir al mismo nivel que da gusto leerte! ¡Un saludo desde el infierno atmosférico(40 grados)!¡Besos, infernems!

    M'agrada

  31. anna

    Joaquim sento molt que estiguis passant uns moments difícils. Actualment la majoria de persones tenen dificultats. Les laborals són preocupants però si es té bona salut (aquest no és el meu cas) es poden intentar resoldre. L’altre dia vaig saber que cada quatre segons es mor una persona al món degut a la fam. Davant d’això tan cruel, injust i incomprensible penso que molts dels nostres problemes són només un granet de sorra.

    Et desitjo que milloris ben aviat. Pensa que som molts els que cada dia llegim els que tu ens ofereixes.

    Bona revetlla a tothom!!!!

    M'agrada

  32. Carlos en eso estamos, buscando soluciones. Gracias
    Leonor, agradecido por permitir exultándome jubilosamente con la Popp y más Mozart.
    Tosqueta quina barra! amb les excuses que et deixo per fer-ho!, però els teus nasos transpuntat per can Infernem, sempre són molt benvinguts, ja ho saps.
    Pianistaper sort Mozart té molts recursos per fer teràpia, La Flauta potser no és el que sovintejo més, però és una opció boníssima.
    Anna desitjo que milloris la salut, això si que és prioritari i si des de can Infernem puc ajudar-te em fas molt feliç. Un petó

    M'agrada

  33. I qui és el qui gairebé sempre arriba l’últim?… Efectivament, i no cal, no, que digui el nom i no es pensi algun malpensat que és per fer-me propaganda.

    Sé de sobres que de res val que, per intentar animar-te, algú et digui que no només tu estàs passant per una pèssima temporada de la teva vida laboral: desganat i sense gens ni mica d’il·lusió quan era precisament de la il·lusió d’on treies tantes vegades aquella empenta que et feia tirar endavant sense tenir en compte les més d’una llufes que t’havien enganxat a l’americana aquells qui, quan els interesses, et troben totes les virtuts.

    Suposo que ja has copsat que aquest suposat “algú” amb ínfules de consolador (i no riguis per sota el nas perquè no em refereixo a l’estri) és el mateix que sempre va tard i que de fa temps surt de casa per anar a treballar amb el consol que quan sigui l’hora plegarà per tornar a casa.

    Sí, nen; allà on treballo, cada dia i com diria la meva sogra per referir-se a tot allò que va a tres quarts de quinze, “s’assembla més a Can Pataquilla i a can Trencalòs”, una expressió que, per cert, se m’ha ocorregut ara mirar al Google si era casolana o estava recollida en algun compendi d’aquests on vénen anotades aquestes locucions, i em trobo amb la sorpresa que la primera proposta que em dóna aquest buscador és una entrada a la Wikipèdia del mot “karankawa”, que resulta ser el nom d’una tribu d’indis americans el nom de la qual vol dir “els que estimen els gossos”, tribu formada, segons he continuat llegint, per vàries “sub-tribus” (no sé si serà massa correcte dir-les així), una de les quals s’anomenava “pataquilla”, o sigui que els indis d’aquesta “sub-tribu” eren els “indis pataquilles”.

    Al moment, com segurament ja deus suposar, pel cap d’aquest badaloní que tens per amic li han passat “ple de” bestieses, com ara imaginar-se està mirant una pel·lícula d’indis i de “comboys”, en una escena de la qual apareix, corrents, un dels “comboys” per avisar “al noi” de la pel·lícula que vénen els indis, i quan aquest li pregunta si sap de quina tribu són, el “comboy”, després de beure aigua d’una cantimplora perquè el pobre venia assedegat, li contesta: “Sí, John; són… ¡els pataquilla!”…

    Aquí, nen, per molta música d’aquella de fer pujar la tensió que el director hi vulgués posar, no apaivagaria l’atac de riure de tota la sala del cinema, almenys el meu segur que no…

    … I ara!… Els indis pataquilla!… T’imagines que el “jefe” d’ells es presentés al capità del Setè de Cavalleria i li digués: “Jo ser Ós Guerrer, gran cap dels pataquilles”… No, oi?… No em sé imaginar en Robert Xau aquell fent de general Custer i quedar-se impàvid davant d’algú que, per molt ben caracteritzat que estigués com a indi, que amb això a Hòlivud hi tenen la mà trencada, li deixés anar que era el gran cap dels pataquilles…

    I a què venia tot això, si es pot saber?…

    Ai!, no ho sé tu… Però tant és, oi?, perquè segur que et volia dir alguna poca-soltada de les meves, i em sembla que no estàs gaire per bestieses, oi, Quim?…

    Vinga, doncs: Una abraçada de part de l’Anna Maria i meva!

    M'agrada

    • A mig comentari, amic Assur t’he de confessar que efectivament, ja m’havia perdut, de fet ja ni s’havia ni a l’apunt que feia referència això dels indis pacotilles, ja que ben mirat, ni les meves angoixes laborals, les depres associades i les teràpies blocaires, no acaben de lligar ni amb en Custer, ni amb les pipes, ni res de res, i si a més a més, penses que tot plegat estava amanit amb l’obra del genial Mozart i la delicadesa mestrívola de la maria Joao Pires acompanyada per LSO i dirigida per Haitink, doncs si noi, no entenc res de res, ara bé, si el que es tractava era de fer-me riure, ho has aconseguit amb escreix. Com en saps de fer enlairar les faccions de la cara, paio. Ets un mestre en moltes coses, ja ho he dit i ho sento si t’emprenya, però com que et prodigues en comptades ocasions, ho haig de dir, saps com fer-me somriure i també rebolcar-me de riure, però alguns dels motius com aquells de laca i la fleuming no els explicarem en públic, oi que m’entens?
      Rep una abraçada sincera de gratitud i li dónes de part meva a l’Anna Maria, un petó, tot deitjant que per molts anys us pugui tenir tan aprop.

      M'agrada

  34. Olga

    Joaquim, la veritat és que jo personalment si que he estat absent en visites…falta de temps i final brutal de curs… ara aviat vacances i finalment poder seguir-te amb entusiasme dia a dia…!
    Mira, dir-te que la Pires i encara més si és amb Mozart és absolutament terapèutica, jo en moments baixos que he passat, la seva música m’ha estat com un bàlsam revitalitzant i sanador! També les seves audicions en molts moments m’han servit de guia espiritual, el seu so, la llum que despren la seva música… per a mi no hi ha un altre pianista igual…Adoro la Pires i la seva música!
    Ànims!!

    M'agrada

Respon a Leonora Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: