Avui em permetreu que us deixi a Barenboim el pianista, sota la direcció de Pierre Boulez, interpretant el concerts número 1 i 2 de Franz Liszt.
El concert va tenir lloc el passat 5 de juny de 2011 a la Großen Musikvereinssaal de Viena i l’orquestra va ser la magnífica Staatskapelle Berlín
Liszt va trigar 19 anys a enllestir la versió definitiva del concert per a piano i orquestra número 1 en Mi bemoll major. Finalment va quedar com un concert de gran virtuosisme d’una durada al voltant dels 20 minuts (la versió que us proposo 18:33) en quatre moviments que s’interpreten sense pauses i que es distribueixen de la següent manera:
- Alegro maestoso
- Quasi adagio
- Allegretto vivace – Allegro animato
- Allegro animato Marziale
El concert té una orquestració molt brillant i el piano interactua de forma concertant amb solistes de l’orquestra, oferint una original i virtuosística concepció del concert, no tan sols per l’espectacular intervenció del piano solista i en la versió que us proposo, explosiva, sinó del solistes que intervenen:
En el primer moviment el clarinet, en el segon el violoncel i el contrabaix iniciaran el tema que serà seguit per tota la secció de corda. En el tercer moviment és el triangle amb un quartet de corda qui l’inicia.
Tot el concert està determinat per la intensitat virtuosística, la força i l’impuls que caracteritzen l’obra del compositor hongarès i no cal dir que Barenboim, tot ell passió, fa esclatar el teclat amb energia desbordada.
Us deixo escoltar el concert integre, ja que tallar-lo, quan es va concebre com un poema simfònic, no em sembla adient.
Tant el primer com el segon concert, varen ser motiu de constants revisions per part del mateix compositor.
El concert número 1 es va estrenar el 17 de febrer de 1855 al castell de Weimar i el mateix Liszt va interpretar la part pinística, mentre que la direcció de l’orquestra va anar a càrrec d’Hector Berlioz.
Pel que fa al segon concert, es va estrenar el 7 de gener de 1857 al Hoftheater de Weimar. Liszt va dirigir l’orquestra i el solista va ser el deixeble del compositor Hans von Bronsart.
El segon concert està dividit en seccions més que no pas en moviments i s’interpreta de manera continua, talment com si fos un poema simfònic i les seccions són les següents:
- Adagio sostenuto assai
- Allegro agitato assai
- Allegro moderato
- Allegro deciso
- Marziale un poco meno allegro
- Allegro animato
Si bé no és tan enèrgic i vital com el primer, en el segon concert Liszt no dota al solista del mateix protagonisme que en el primer concert, quedant la part del piano solista molt més integrada en un gran poema simfònic on la constant transformació temàtica va fluint emprant una certa estructura clàssica.
Com el primer concert, la durada del segon no sobrepassa els 20 minuts.
Us deixaré l’enllaç per baixar-vos els dos concerts, que com ja us he dit a l’inici, van ser interpretats el dia 5 de juny de 2011 a Viena, tot esperant que ambdós siguin del vostre grat.
Concert per a piano i orquestra núm 1 en Si bemoll major de Franz Liszt
Concert per a piano i orquestra núm 2 en La major de Franz Liszt
Staatskapelle Berlin
Director: Pierre Boulez
Piano: Daniel Barenboim
Großen Musikvereinssaal de Viena
5 de juny de 2011
Concerts núm 1 i 2 de Franz Liszt Barenboim – Boulez 05/06/2011 Viena mp3
Avui dia 28 i encara no ha sortit el cantant del mes, què ens està passant?
Bon dimarts!
IN FERNEM LAND 
Siempre me ha gustado este concierto. Es probable que sea una de las composiciones más frecuentadas de Liszt junto con “Los preludios”, la “Rapsodia Húngara nº 2” y el “Sueño de amor” y debido a su popularidad se ha interpretado en todos los films que parcial o completamente han biografiado al extraordinario compositor, pianista y director de orquesta, un auténtico ídolo de masas en su tiempo.
Algunas de estas biografías fílmicas han sido respetuosas (“Song without end”-1960) y otras (“Lisztomania”-1975) no, pero todas han enfatizado la enorme popularidad del personaje en su época y su importancia como compositor. En la primera película citada Dirk Bogarde interpretaba a Liszt y el pianista cubano Jorge Bolet le doblaba en las ejecuciones en el teclado. Uno de los fragmentos más destacados en la banda sonora es el de “Los preludios”, en una versión absolutamente vibrante. En el film de Ken Russell el cantante de “The Who” Roger Daltrey encarnaba al compositor húngaro y al mismo tiempo se encargaba de interpretar al piano las composiciones seleccionadas, sin doble.
Esta versión me ha parecido absolutamente electrizante, tanto por lo que respecta a Barenboim como a la participación de la Staatskapelle de Berlin bajo la dirección de Pierre Boulez. Los 18 minutos me han pasado volando y la grabación es muy brillante.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies. Jo no coneixia aquest concert , l’he trobat molt bonic. La interpretació és genial, no només la de Barenboim, sinó la de tota l’orquestra amb el director al capdevant.
M'agradaM'agrada
Caram… això és el que es diu una estrena amb tots els ets i uts: piano List i direcció Berlioz… Que n´aprenguin!
Del cantant del mes, estic encuriosit: a veure amb què ens sorprendràs…
M'agradaM'agrada
Me’n recordo molt de “Sueño de amor” on Dirk Bogarde em va quasi fer creure que era en Liszt.
Gràcies, Colbran: No sabia que Jorge Bolet havia doblat a Bogarde i, curiosament, ting un enregistrament d’aquest pianista tocant Liszt meravellosament i no consta la dada que tu, sempre erudit, ens dones.
Una abraçada a tots dos!
M'agradaM'agrada
Querida Olympia, desgraciadamente no tengo nada interpretado por Jorge Bolet. Hace muchos años lo ví en Copenhague en el parque Tivoli.
Tuve, no obstante, la banda sonora completa del film “Sueño de amor” (“Song without end”) en LP con su participación, pero ya no la tengo y no sé si se ha reeditado en CD. Era muy espectacular de sonido, especialmente el fragmento de “Los preludios” y en España lo editó la Columbia. Esta película la ví en su primera exhibición en España, en el Congreso del Cine en Color-Edición de 1960. Y francamente me gustó, pues aparecían estrellas muy apreciadas por mí, como Patricia Morison -la soprano que le estrenó “Kiss me, Kate!” a Cole Porter- en el rol de George Sand; la elegante Genevieve Page en el papel de la Condesa D’Agoult, con quien Liszt tuvo tres hijos en 12 años de relación; la enigmática Capucine como su gran amor Carolyne Wittgenstein con quien convivió desde 1847 hasta su muerte…Y otros intérpretes como Ivan Desny y la célebre Martita Hunt.
La película la comenzó Charles Vidor, pero falleció a los pocos días, haciéndose cargo del rodaje George Cukor, filmando más de las dos terceras partes de este largo film (140 minutos), pero no quiso figurar en los créditos, como homenaje al director fallecido y no consta en su filmografía oficial.
Actualmente la he “conseguido” en versión original, doblada y subtitulada en castellano.
M'agradaM'agrada
Ja porto dues ensopegades. La del diumenge i a ara la d’avui. I a sobre estic llegint que la representació de Glyndebourne està força bé. Resulta que anava cap a casa amb l’esperança de escoltar en directe per Catalunya Música “Ariane et Barbe-bleu” i el que veritablement transmeteixen es el “Lord Byron”. Catxis! Bé, m’ha picat la curiositat i he estat escoltant-la fins ara. Infumable! Vaja “petardo”! Vaja cantants! Dues o tres estrenes com aquesta i el Liceu plega, segur, i al seu solar es monta una perruqueria, però de les bones, clar.
Com no, ens recollirem a In Fernem Land i les seves fórmules molt més sugerents:
Staatskapelle + Baremboin + Boulez + Liszt = Espectacle (del bo).
Interesant lo de la peli de Ken Rusell amb en Roger Daltrey sense ser doblat al piano. Colbran, quin és el seu titol? Deu estar descatalogada ja, no? Toca bé? Gràaaaacies.
M'agradaM'agrada
Lisztomania era bastant pal i una disbauxa visual desbocada, barroca i sobretot, semblava que Ken Russell s’hagués fumat unes herbetes, com a mínim, abans d’agafar la càmara.
M'agradaM'agrada
Josep, el título ya figuraba en mi comentario. Efectivamente Roger Daltrey tocaba las piezas de Liszt pero, ahora no tengo presente con qué calidad porque no me compré la banda sonora y la película no la he vuelto a revisar. El piano lo tocaba bien, pero seguramente de forma algo exagerada, como era todo el film. Es probable que se reedite, pero por el momento no está disponible -que yo sepa- ni en DVD ni en BluRay.
M'agradaM'agrada
Amb tants deures no dono abast i li dec al record i la recomanació d’Àngels el haver sentit aquest esplèndid concert. A Àngels i a tu, no cal dir-ho però es just i convenient dir-ho i per això ho dic. Mil gràcies.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la proposta Joaquim, m’ ha agradat moltissim.
M'agradaM'agrada