Krassimira Stoyanova, Bo Skovhus, Mikhail Petrenko al 3er acte de Ievgeni Onegin producció de Stefan Herheim
Stefan Herheim és un director d’escena noruec nascut al 1970, deixeble de Götz Friedrich a Hamburg, que està revolucionant el món de l’òpera. El seu Parsifal a Bayreuth, la Rusalka de Dresden o la Salome a Salzburg, no ha fet més que deixar bocabadats al públic i a la crítica, sense caure en provocacions estèrils, però sempre buscant altres mirades a allò mil i una vegada vist, sent original, innovador i estar farcit de tantes idees, que els seus espectacles necessitem més d’una visió per captar tot el que ens diu i com ho diu.
Ara acaba de signar un nou i genial treball, que per sort puc compartir amb tots vosaltres en la doble vessant, l’estrictament musical que va venir a In Fernem Land fa quatre dies i ara amb la important aportació de la part escènica, amb la retransmisió que el canal MEZZO va oferir el passat 23 de juny des de el Muziektheater d’Amsterdam de l’òpera de P.I.Txaikovski, Evgeni Onegin.
A l’excel·lència de la part musical signada per un inpiradíssim Mariss Jansons i amb una Royal Concertgebouworchestra estratosfèrica, s’ha de sumar el notable equip de cantants, que amb la part escènica guanyen credibilitat vocal, sobretot aquells que vocalment queden més curts, tot i que Stoyanova se la veu físicament massa gran.
Però és clar, avui hem de parlar del treball de Stefan Herheim i aleshores us haig de dir que aquesta representació m’ha deixat colpit de veritat.
Herheim no reinventa res, fins i tot us diria que la dramatúrgia no varia, quasi una novetat avui en dia, però canvia l’angle de visió de les escenes, personatges i situacions, i el resultat, sense trair en absolut l’original, esdevé creïble i ple de troballes, amb desdoblament de personatges, enormes flahsback que ens permeten veure més enllà del pas del temps de la historia original, per endinsar-nos en tota la simbologia del poble rus, que de manera tangencial va apareixent en les escenes de manera quasi anecdòtica, però que acaba tenint gran protagonisme, com en el gran collage històric de la festa del tercer acte, on Herheim fa sortir tots els tòpics russos de bracet, en una genialitat que dóna molt més sentit que una simple escena de farciment amb una polonesa de fons.
Segurament no és necessari, però sorprèn, interessa, és coherent i no traeix mai l’esdevenir dramàtic original. Veureu militars, Popes, ballarins, acròbates, astronautes del Soyuz, comunistes, camperols, aristòcrates vestit estil Imperi, i l’alta burgesia actual amb tocs mafiosos i fins i tot l’os melancòlic i ferotge que representa l’ànima del poble rus?. Si tot això i més, i no us espanteu, res grinyola, ja ho veureu i tot plegat diverteix, entristeix i exalta.
Això és senzillament teatre del gran, absolutament entenedor i ple en cada racó de l’escena, de petits i transcendentals detalls, jugant sempre amb la sapiència del espectador que veurà aparèixer abans del preludi del primer acte, tots els invitats a la festa del tercer, començant per la pròpia Reina d’Holanda (hem de suposar que això és fàcilment adaptable als països on s’exporti aquesta producció), i on Onegin i Tatiana recordaran tots els esdeveniments sense poder canviar lògicament els fets, però dotant-los de molta més força dramàtica, si els veiem com a propis espectadors dels fets, en un joc de miralls polièdrics que ens ofereixen la genial partitura amb un embolcall fascinant.
Jo de l’òpera demano això, ja ho sé, és molt, però és possible. Jansonss, Herheim i tots els cantants ho han fet possible.
Per cert, està previst que Herheim vingui al Liceu?, demanar el mateix de Jansonss ho veig més complicat.
Us deixo un enllaç de Wagneropera, amb un detall de tots els treballs que Herheim ha fet en el món operístic.
Ara us deixo els vuit enllaços que haureu d’ajuntar amb hjsplit. Un cop ajuntats veureu que teniu un arxiu en format rar que haureu d’extraure amb WinRar. Finalment obtindreu una carpeta amb l’arxiu definitiu que podreu gravar en un disc o veure directament a l’ordinador. El procés és llarg, ja ho sé, però paga la pena, ja m’ho sabreu dir.
Per temptar-vos uns mica més i com que una imatge o un YouTube val molt més que tota la pallissa que us acabo de deixar anar, aquí teniu un documental de la producció
Apunt relacionat:
I ara a poc a poc i bona lletra (ACTUALITZAT EL TERCER ENLLAÇ)
https://rapidshare.com/files/362781834/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.001
https://rapidshare.com/files/113931569/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.002
https://rapidshare.com/files/496729525/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.003
https://rapidshare.com/files/3612778987/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.004
https://rapidshare.com/files/3911232477/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.005
https://rapidshare.com/files/3258828955/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.006
https://rapidshare.com/files/473748628/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.007
https://rapidshare.com/files/504745091/Onegin_AMSTERDAM_2011.rar.008
Si teniu algun problema alhora d’ajuntar, extraure els enllaços i arxius, no ho dubteu, si us puc ajudar a resoldre-ho, ho faré.
Bon dimecres.
IN FERNEM LAND 
Sempre dic lo maiteix”,moltes gracies Joaquim”, es un regal magnific.
M'agradaM'agrada
¡¡¡ FORMIDABLE !!!
Muchísimas gracias, tenía mucha curiosidad por ver esta producción.
M'agradaM'agrada
Gràcies novament, Joaquim. Ara mateix començo el “calvari” rapidsharià (lol). Vaig veure diversos fragments al streaming de la tv holandesa i em va interessar moltíssim. Centrant-nos en el tema Herheim he tingut la sort de veure el seu Parsifal i també el Lohengrin de la Staatsoper Berlín (amb topada violenta amb Barenboim, per cert, a la capacitat intel·lectual del qual va dedicar públicament qualificatius poc elogiosos que es va veure obligat a esmenar). Una seva gran virtut és que els dos muntatges partien de plantejaments radicalment diferents -tots dos brillants, per cert- fins al punt de no semblar signats pel mateix autor. És un home de teatre (crec que va començar de molt jovenet com a titellaire ambulant) amb un talent extraordinari, però jo li retreuria una certa obsessió a superposar tants nivells de lectura que t’arriba a marejar i descentrar-te una mica de l’aspecte musical. Jo almenys no dono per tant i no sempre es pot assistir més d’un cop al mateix espectacle, que seria l’ideal amb aquest home. Els dos primers actes de Parsifal són tan brillants, complexos i aclaparadors que em van deixar mig noquejat (ho dic com un demèrit parcial), però en el tercer, on la brillantor va anar paral·lela a l’essència de l’obra, el noqueig va ser per l’absoluta bellesa i coherència de la proposta. Del millor que hagi vist mai. (No sé si ho deu compartir el director artístic vitalici del Liceu)
Per cert que serà interessant contrastar aquest muntatge amb els meravellosos Meistersinger de Glyndebourne que es pot veure a la xarxa. McVicar fa una proposta aparentment clàssica, però plena de magnífics detalls teatrals de gran bellesa, una direcció d’actors fabulosa i un final absolutament colpidor. En parlarem aviat, oi?
Conclusió: el que és bo és bo, sigui clàssic, modern o alienígena.
M'agradaM'agrada
M’agraria tant veure aquest Parsifal…
Van anunciar la publicació del DVD per aquest juliol, però tot fa intuir que el més calent és a l’aiguera, qui sap si el fracàs comercial de Meistersinger ha aturat aquesta edició.
M'agradaM'agrada
Sí, realment vaig estar de sort perquè no tenia entrada i (fent unes horetes de cua, això sí) vaig aconseguir una devolució d’última hora. Per cert (això era l’any passat) que em van comentar que no acabava de sortir en DVD ni la retransmetien perquè en Herheim no estava satisfet de com quedava el muntatge enregistrat. Sense ser un expert, crec que no li falta raó, perquè passen tantes coses tota l’estona i a diversos llocs de l’escenari, que o bé deixen un pla general fix (com al Liceu en temps de crisi) o amb l’edició es perdran molts detalls. I agradin més o menys, tots són importants i coherents amb el que s’hi explica. I, d’altra banda, els cantants entre discrets i insofribles, tret de l’excepcional Gurnemanz del gran Kwangchul Youn. I Gatti tampoc no és Thielemann, si t’he de ser franc. Estigues tranquil, de tota manera, perquè segur que si saben el que es fan (la Wagner petita no ho tinc tan clar, de fet) aquest Parsifal durarà anys.
M'agradaM'agrada
Disculpeu, Gatti no és Thielemann, és evident. No he pogut veure mai l’alemany en directe, però la impressió que em va deixar Gatti aquesta temporada amb l’Orquestra Nacional de França fou immensa. Espero amb delit la seva 9a de Mahler l’any que ve.
M'agradaM'agrada
Pues a tenor de la grabación de DG “la versión” de Thielemann de Parsifal está por llegar (como ocurre con Tristan), no es precisamente el Wagner que mejor se le ha dado.
M'agradaM'agrada
No sé cómo lo haces pero siempre estás al día, es imposible irte a la zaga, no cabe duda que In Fernem Land es uno de los mejores blog para permanecer pegado a la actualidad operística, pero claro, esto también tiene sus riegos, por ejemplo, estar enganchado todo el día a la pantalla para ver las últimas propuestas que nos recomiendas, ¿y cómo no vamos a picar si haces crónicas tan elogiosas? La semana pasada le tiré al Rienzi, en el que por cierto Torsten Kerl hace una labor global sensacional, esta semana estoy con los Meistersinger de Glynderbourne, que espero comentes pronto, y cuando todavía no los he terminado, a punto estoy, nos sales con este Onegin que ya mismo pongo a descargar. Si a ello sumo las grabaciones por iniciativa propia (por ejemplo, ayer descubrí The Adventures of Pinocchio de Doves) sólo hay un camino: la adicción.
Me apetece mucho descubrir este Onegin por Stefan Herheim, también por Jansons, aunque más me apetece ver el Parsifal de Bayreuth que Tristany sí ha tenido la suerte de disfrutar, estaba previsto para el año pasado y aún lo estamos esperando. Mientras seguimos esperando haremos tiempo con este Onegin que de forma tan entusiasta nos obligas a ver.
¡Muchas gracias por los enlaces!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim:
Abans que res moltes gràcies una altra vegada. Jo ja he baixat tots els arxius, però al moment d’extreure’ls amb el win-rar em diu que possiblement l’arxiu núm 3 està trencat. Et sabria greu comprovar-ho quan tinguis un moment?
Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Hola, Marta
A mi també em diu el mateix, que l´arxiu 3 està trencat. Podries dir-me cóm ho has sol.lucionat?
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Marta i Xavier, no sé quin és el motiu, no sé si els hi passat a més infernems, però si hi han més queixes (hi han hagut moltes baixades i de moment tan sols vosaltres heu dit que heu tingut problemes, el tornaré a pujar.
Ho sento
M'agradaM'agrada
Entesos, Joaquim, però no t´amoïnis gaire. Ja donava per fet que els enllaços són correctes i som nosaltres dos que alguna cosa no hem acabat de fer bé (Marta no ho sé però, pel que fa a mi, jo en faig cada una…)
Marta: si finalment el vas trobar i pots dir-me on era el problema, perfecte. I si no, doncs la propera vegada serà.
M'agradaM'agrada
Caro amigo, nossos comentários se aproximam, principalmente com o entusiasmo no tocante à produção. Discordam quanto à leitura de Jansons. Pode ser que numa nova audição , prestando mais atenção à música do que à cena eu mude de opinião. Gostaria até já que aprecio muito esse regente.
Ab.
José Carlos
Estou baixando o belo Meistensinger de Glyndebourne.
M'agradaM'agrada
a vore que diuen els rusos que tinc per casa….jejeje…clar, elles estan acostumbrades als grans rusos però, m´ha demanat la dona de veure aquesta versió que li ha semblat interessant!
No sols Jansonss, hi han tants que seria genial que vinguessin però, també per a dirigir grans repertoris i no….Donizzetti( per exemple…), no em malinterpreteu. Temps als temps!
Ara que….”vaya cast” el de Tamerlano,eh????
M'agradaM'agrada
No me fui a dormir hasta ver en su integridad esta joya, aunque he encontrado algunos reparos vocales.
Seguramente y como ya apunta Tristan en su valoración del Parsifal, en la retransmisión televisada nos perdemos cosas de la escena, que tendrán su importancia si las vemos, pero no viéndolas tampoco nos quedan incógnitas por resolver.
Me parece fascinante el juego entre los personajes, sus pensamientos y sus recuerdos en un ir y venir de la historia y como Herheim, lo mezcla todo contextualizándolo en diferentes momentos históricos de Rusia.
Hay momentos incluso cómicos que me dejaron un tanto perplejo al no estar acostumbrado a ver esos toques de humor en una ópera siempre lastrada por la frustración y el pesimismo.
La escena del duelo entre Lenski y Oneguin es especialmente dolorosa y me pareció muy adecuada y estimulante la presencia constante de Gremin desde un inicio.
Son infinidad de matices, como bien dices, que dan un sentido muy interesante y renovador, ofreciendo al espectador intereses añadidos, realizados con una brillante presentación.
En cuanto a la parte musical, Jansons firma una versión apabullante, pero en lo vocal yo prefiero en su conjunto la versión del MET dirigida por Carsen, con Fleming, Hvorostovsky y Vargas.
La pareja protagonista está muy bien vocalmente, en especial Stoyanova, pero los medios y primeros planos delatan una madurez excesiva en los personajes que se interpretan, incluso para el tercer acto, que en esta producción y por el juego de pasado y presente, es en los tres actos.
No me extiendo más, muchísimas gracias por este regalo que se suma a la larguísima lista de agradecimientos que te debo.
Ya he visto Los Maestros Cantores de Nurenberg en la producción de Glyndebourne y estoy ansioso por intervenir en el artículo que ya has anunciado.
Me parecen de una belleza e inteligencia teatral sorprendentes.
Estamos de enhorabuena con estas producciones, por suerte no todo son mamarrachadas.
M'agradaM'agrada
Joaquím, a mi també em passa com a Marta i Xavier. Quant s’està acabant l’extracció del VTS_01_03 dona un avis d’error que diu quelcom així com “error de CRC en VID…” He pogut veure tota l’òpera menys el segon acte. La veritat és que ens hem quedat amb la mel a la boca. Si pots fer alguna cosa, perfecte. Si no, no et preocupes. Ja fas prou. Gràcies per tot.
Cristina
M'agradaM'agrada
Doncs això no pot ser, si a tres ho ha passat el mateix és que passa quelcom.
Aquesta tarda intentaré pujar altre cop l’enllaç del tercer fitxer.
Ho sento molt!, si es deixa quelcom ha d’estar en condicions. Gràcies a vosaltres per la vostra companyia.
M'agradaM'agrada
A mi també em va passar el mateix, Joaquim. Però insisteixo en què es pot veure en streaming a http://beta.uitzendinggemist.nl/afleveringen/1105345 i vaig poder veure-hi el que faltava. L’única diferència és en els subtítols i a més va precedit d’un reportatge molt interessant sobre el muntatge de l’obra. Les entrevistes a Herheim, Janssons i Skovhus són en anglès i Stoyanova parla en alemany. Te’l recomano, val la pena.
M'agradaM'agrada
Ets molt amable, Joaquim, però de veritat que no cal que t´escarrassis més. Ja n´has fet prou. Per part meva, em dono per més que satisfet amb tot el que hem pogut baixar. I pel troset que falta tenim l´enllaç que ens ofereix Tristany. Què més volem? Gràcies a tots dos.
M'agradaM'agrada
Ja teniu un nou enllaç per aquest maleit tercer, que ens ha fet anar de corcoll.
Perdoneu les molèsties.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies, Joaquím!!. Ja està baixant de nou. Ja et diré com va.
M'agradaM'agrada
Finalment he aconseguit obrir la 1a. part del vídeo, la 2a part ja el veuré a través de l’enllaç que ha deixat en Tristany. Una altra vegada, moltíssimes gràcies per tot, pel poc que he vist és una producció molt interessant i bonica.
M'agradaM'agrada
Em vaig estar mirant, fent una mena de “zapping”, l’enllaç que va deixar en Trsitany (gràcies, Tristany!) i vaig anar a buscar de seguida el meu fragment predilecte (els “cuplets” de monsieur Trinquet) 🙂 🙂 🙂 🙂
Va, “en seriu”: Moltes gràcies, Joaquim pels enllaços. Per poc que pugui, aquest vespre em miraré aquesta impactant producció.
M'agradaM'agrada
M’he descarregat de nou tots els arxius i segueix donant-me un error a l’hora de descomprimir el .rar, més o menys quan porta un 50% extret. De fet, crec que amb el tercer arxiu antic em descomprimia més tros.
Gràcies de totes maneres!
M'agradaM'agrada
Gracias por la actualización, me acabo de dar cuenta de que había un error al descomprimir y ya he visto que está subsanado.
M'agradaM'agrada
Bon dia Ximo.
Em dic Enric i t’escric des-de Reus. Sóc un seguidor del teu magnífic blog i he aprés molt llegint els teus articles i també llegint els comentaris de tots aquells que et segueixen i t’escriuen. Gràcies pel que fas. He descarregat els links que tens a la teva pàgina per tal de tenir i poder gaudir del video d’Onegin (Stefan Hereim). Un cop els tinc tots descarregats, els agrupo i em dona com a resultat un fitxer únic en format winrar. Fins aqui tot correcte, però quan descomprimeixo l’esmentat winrar, em dona un error dient que un dels fitxers està malament. He descarregat tots els arxius dues vegades i he repetit l’operació abans d’escriure’t doncs no voldria molestar-te innecessàriament. El cas és que em moro de ganes de veure aquest Onegin, per la qual cosa, voldria demanar-te si saps d’alguna altra adreça-web que tingui aquest video i on pugui anar i descarregar-lo. Molt agraït.
M'agradaM'agrada