IN FERNEM LAND

KHATIA BUNIATISHVILI A VERBIER 2011 (vídeo)


Khatia Buniatishvili

Avui us proposo una exquisidesa.

No acostumo a dedicar gaires apunts al piano i m’agrada molt. A vegades penso que l’òpera monopolitza masses apunts i estic segur que apunts com el d’avui, haurien de sovintejar més In Fernem Land.

La jove pianista georgiana Khatia Buniatishvili (Tiflis, Georgia 21 de juny de 1987) és ja un nom ineludible en la panorama pianístic. La podreu trobar en la programació de les grans sales de concert, ja sigui en recitals en solitari o interpretant obres de concert o cambrístiques.

No li agrada que la cataloguin d’haver estat una nena prodigi, malgrat que després de començar els estudis amb la seva mare als 3 anys, va debutar quan en tenia 6, amb l’orquestra de Cambra de Tbilisi, començant a fer gires internacionals als 10 anys. Li agradi o no, és normal que així la considerin, ja que aquestes fites estan a galàxies de distància del que acostumen a fer les criatures a aquella edat tan tendre.

El cas és que amb el suport de noms tan prestigiosos com el de Martha Argerich o Gidon Kremer, Buniatishvili per mèrits propis, és la figura emergent del piano. Va actuar a la darrera edició de la Schubertíada de Vilabertran (19 d’agost) interpretant Schubert, Liszt i Stavinsky i d’un mes abans d’aquesta actuació catalana, és el recital que avui us regalo, en edició vídeo i àudio, provinent del Festival Verbier amb el programa següent (algunes coincidències amb el programa empordanès):

FESTIVAL DE VERBIER 2011

Franz Liszt
Piano Sonata en Si menor
· 1. Lento assai – Allegro energico – Grandioso
· 2. Andante sostenuto
· 3. Allegro energico

Frederic Chopin
Balada Núm. 4 en Fa menor, Op. 52

Sergei Prokofiev
Piano Sonata Núm. 7 en Si bemoll major, Op. 83
· 1. Allegro inquieto
· 2. Andante caloroso
· 3. Precipitato

Igor Stravinsky
Tres moviments de Petruixka
· Dansa Russa
· La cambra de Petruixka
· La fira de Carnestoltes, el dimarts Gras

PROPINES:

Franz Liszt: Mephisto Valtz núm1

Frederic Chopin: 24 Preludis, Op. 28· Núm. 4 en Mi menor

Khatia Buniatishvili, piano
Eglise 26 Juliol 2011

A tall de tast us deixo un youtube amb la darrera propina, el preludi número 4 de Frederic Chopin, on la delicadesa i la sensibilitat s’uneixen en una versió de romanticisme extrem, o així m’ho semble en a mi. Fantàstica en qualsevol cas

ENLLAÇOS VÍDEO

ENLLAÇ D’ÀUDIO

Sony Classical acaba de treure el primer disc que Buniatishvili ha gravat per a ells dedicat exclusivament a Franz Liszt, on interpreta la descomunal sonata que encapçala el concert de Verbier i el Vals Mefisto (primera propina) entre d’altres conegudes obres del genial hongarès.

30 comments

  1. Moltíssimes gràcies pels enllaços! I completament d’acord amb la idea de sovintejar aquest tipus de posts, encara que “lo teu” és l’òpera i està bé que hi hagi un espai de culte a l’òpera com el teu a la xarxa. …Però jo personalment ho agrairia. 😉

    M'agrada

  2. Trepit

    Només per la vostra informació us puc dir que Khatia Buniatishvili va actuar el passat dijous, 20 d’octubre, a la Sala 2 del Auditori dins la Temporada de Cambra i Recitals.
    El programa molt semblant: Piano Sonata de List, Mephisto-Valse de List, 3 scherzos de Chopin i Petrushka de Stravinsky.
    En va semblar un gran domini tècnic però, personalment, no en va fer arribar gaire emoció.
    Per cert, les darreres files de la platea i tot el pis (fons i lateral) pràcticament buit.
    Salutacions, i,com sempre, moltes felicitats per la teva tasca.

    M'agrada

    • Ho vaig oblidar Trepit, però com que no hi podia anar ho vaig esborrar del “disc dur cerebral”.
      Khatia Buniatishvili té “alguns” detractors o més ben dit, opinadors que diuen que no n’hi ha per tant, que és un altre producte del màrqueting.
      També ho diuen del xinés Lang Lang i és possible que tinguin raó, però més aviat crec que és propi d’aquests musics tan joves, amb un domini tècnic espectacular. Els falten anys d’experiència i de ben segur aquests anys que els manquen acabaran donant a les seves interpretacions la calidesa que ara trobem a faltar, això en definitiva s’adquireix amb els anys.
      Pel que fa a la manca de públic a l’Auditori, és una prova més de molts dels problemes que hem parlat al blog en els darrers mesos, tot i que Buniatishvili encara no és prou coneguda a Barcelona i si per una orquestra i un programa “popular” costa omplir, encara més un concert de música de cambra o d’un solista, preu de les localitats a part.

      M'agrada

  3. manu

    Aquesta noia va punxar en el seu recital debut al Palau el passat mes de maig. Crec que domina molt els mecanismes bàsics de la “posada en escena” d’un pianista però musicalment em sembla especuladora i falsa. I tècnicament no és tot lo sòlida que sembla, al meu modets parer.

    M'agrada

    • Implacable manu, però en qualsevol cas, els padrins, premis i contractes passats i futurs, no creus que van una mica en contra de la teva opinió?. Una cosa és que no acabi de connectar, que sigui freda i l’altre que sigui falsa i poc sòlida tècnicament.
      No hi entenc gaire, però després de veure el recital del Festival de Verbier, no m’ho ha semblat pas.
      Ha succeït moltes vegades, joves intèrprets han estat posats en dubte quan han estat llençats per les agències o les discogràfiques,
      el cas de la violinista Anne-Sophie Mutter, ara indiscutible, és el primer que em ve al cap.

      M'agrada

      • manu

        Té moltíssima ambició, un fort temperament, bona presència escènica i prou talent.
        Sens dubte tindrà molt èxit, de fet ja l’està tenint a Europa, però dubto que esdevingui una de les grans a llarg terme.

        M'agrada

      • manu

        Anne-Sophie Mutter és una grandissima profesional i en molts sentits, també comercialment, és, com tu dius, indiscutible.
        Artísticament, ja és un altra cosa. Pregunta a qualsevol violinista si la senyora Mutter és un referent per a ell/ella musical o artisticament…
        No hi trobaras masses, crec.

        M'agrada

      • És una cosa, benvolgut manu, que no em treu la son. Estem parlant d’una violinista excepcional, l’opinió que en tingui un altre o tots el violinistes del món, no em preocupa tant com la que pugui tenir jo quan l’escolto.

        M'agrada

    • Josep Olivé

      Especuladora? Falsa? Tant la coneixes per a dir això? Em sembla un desproposit el que has dit. Es una pianista que he seguit molt i no té rés d’això. Ara bé, probablement tens mes elements que jo per atribuir-li aquestes “virtuts”. Si és aixi i no vols dir-les val. Però si no és aixi em sembla un excès per part teva.

      M'agrada

  4. Glòria A.

    No sabeu lo feliç que sòc al sentir-me tant allunyada dels savis “puristes”doncs tinc la gran sort de gaudir de la Música amb plena llibertat de raó i sentiment, sense influencies tècniques ni perfeccionismes que només serveixen que per crear una certa distancia o bé una paret davant d’alló del que es pot disfrutar però que la saviesa no ho permet … he escoltat el video que avui ens envia en Joaquim ( a mi també m’agrada una mica de variació ) i m’agradat força, encara més quan he llegit que la “noieta” en questió té 24 anys, per concertista una criatura (he pensat…) però vet aquí que després llegeixo d’algú que ens descobreix que aquesta “noieta concertista de 24 anys” rotundament es, especuladora, falsa, i alguna cosa més…. i jo que pensave que amb tota una vida per davant podría arrivar molt més lluny, pobre de mí , que atrevida es la ignorancia ! sort que en algún llòc está escrit : Beneits siguin els ignorants etc, etc….

    Gràcies Joaquim ,a mí m’agradat.

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    M’ha agradat molt aquest apunt. Com no, si sóc un apassionat del piano. L’ultim dedicat al piano crec que va ser amb uns concerts de Pollini, fa bastant de temps…(captes?…hahahha). I tambè el fet de coincidir plenament amb tu envers a aquesta pianista: “Buniatishvili per mèrits propis, és la figura emergent del piano”. I faig èmfasi en la frase que has escrit perque tambè a mi m’arriben dubtes sobre ella, dubtes reafirmats en alguna entrada i que intentaré rebatre.

    Magnífica pianista, de tècnica brillant i futur inmillorable. No vaig poder anar a veure-la la setmana passada però si a d’altres concerts que ha fet a la nostre ciutat i aquest estiu em vaig arribar a Vilabertran per a sentir-la tocar. I sempre m’ha agradat molt. Possats a buscar lo millor per a ella, i des del meu punt de vista, només li trobo que hauria de cuidar més la selecció d’obres, donat que es decanta per una selecció excesivament virtusistica i abassagadora (ja em direu, Listz, Prokofiev, Stravinsky amb Petruixka), que de tant que ho és et deixa pel “estaburnit”, i volguis que no, això justificaria la fredor que se li atribueix, no amb un pel raò (un pel només). Però tret d’aquest comentari, la trobo una artista que no destaca precisament per anar de “diva” sino tot el contrari. De cos petit i mans grans no fa soroll ni quan camina i té un tracte no extrovertit però si de sencill gest i molt agradable mirada.

    Però una cosa em cou. Com es pot dir que es producte del marketing? Perque toca amb una tècnica enlluernadora i es invitada a importants festivals i té prestigiosos avaladors ha de ser un producte de marketing? O potser és a l’inrevés? Vull dir que primer és demostra lo molt que vals i desprès et possen el focus damunt i ja no t’el treus? No serà moltes vegades això últim?

    Cert Joaquim el que dius envers els dubtaven de Mutter. Fa molts anys li vaig sentir el concert de Beethoven al Palau i no sé com es pot dubtar desprès de sentir allò. Potser l’equivocat sóc jo, ja que efectivament, el seu padrí, un perfecte desconegut que a més no tenía ni idea de música (Karajan em sembla que li deien) va arriscar el poc prestigi que tenia amb una violinista discreteta. I en Baremboin, Rattle i tants d’altres mitges tintes no saben a qui invitar per a tocar un concert de piano i com que en Lang Lang passava per alli…

    No podem demanar encara a Katia i a Lang Lang la profonditat d’un Brendel, la saviessa d’un Richter, l’art d’una Argerich. Ja ho veurem. Temps al temps. Però no tirem per terra tant a la brava tantes i tantes hores d’estudi. No s’ho mereixen.

    M'agrada

    • Xavier C.

      Em dono. M´he tornat a llegir l´apunt i els comentaris i no acabo de trobar a quins dos mots et refereixes, SANTI. Podries, si us plau, fer-m´ho una mica més entenedor?. Ara ja estic encuriosit. Moltes gràcies.

      M'agrada

    • Xavier C.

      Entesos, SANTI. Gràcies per l´aclariment. No vull atiar més el foc. De ben segur demà gaudirem d´unés magnífiques Escenes del Faust. Cordials salutacions a tots/es.

      M'agrada

  6. Domènec

    Moltes gràcies per la recomanació i pel bon criteri que sempre demostres. La vaig gaudir a Vilabertran i el meu gaudi, potser fals, potser especulador, va ser molt molt, molt gran.

    M'agrada

  7. A mi, el que més m’ha sorprès ha estat el to d’alguns comentaris. He estat a punt d’anul·lar-ne la subscripció…
    El vídeo m’ha agradat i l’hi agraeixo moltíssim a en Ximo. Hi ha algun moment en què potser també li trobo un excés d’actuació, una interpretació un pèl afectada, però no tant com per no haver apreciat la seva actuació. És jove, tal com diu en Joaquim, i potser li falta madurar una mica com a pianista, però crec que té molts punts per arribar a ser una gran pianista (vaja, si és que no ho és a hores d’ara). Per cert, en un parell d’ocasions falla tecles. Espero que les crítiques no estiguin relacionades amb això ja que aquest tipus d’errades, sobretot considerant la dificultat tècnica en què tenen lloc, són habituals en un concert en directe. Una altra cosa és que fos una gravació…
    Res, que m’ha agradat moltíssim. Gràcies per l’apunt, Joaquim!

    M'agrada

  8. M’ha agradat molt escoltar-li aquest Chopin que en algun punt sembla dubtar.
    Si aquesta forma de tocar es d’una senyoreta especuladora i falsa, que no canvii si us plau.
    Bravo, joaquim!

    M'agrada

  9. Awake

    Yo lo que pienso es cómo narices le habéis visto la falsedad si el vídeo está tan oscuro, en fin… Ahora en serio, sí me gusta, y a veces la artificiosidad es un defecto que se pule con el tiempo, pienso que ciertos (que no tantos) gestos ampulosos son más influencia externa que propia. Todos adoptamos ciertos “trajes” cuando nos exponemos (yo la primera), pero repito, a mí me gusta, y bastante.

    (hola, Joaquim, sí, he vuelto, lo de Dido a mi lado ha sido un paseo, créeme, :- )

    M'agrada

  10. bocachete

    Últimament, potser amb motiu del centenari de Liszt, no ha estat tan rar trobar programada la seva sonata. L’últim que vaig sentir va ser l’Arcadi Volodos, al Palau. Potser ja és “gran”, que deu tenir 38 anys i això en un pianista ja sembla una barbaritat, però mai m’havia arribat tant aquesta obra; l’expressivitat amb que la va tocar, el sentiment, a banda d’una tècnica prodigiosa en els greus resonaven amb una sonoritat que esglaiava, són probablement característiques que dóna l’experiència. Segurament el Volodos de “jove” no ho feia i igual i només enlluernava amb la tècnica. I la K.B. deu estar en aquesta etapa de maduració que pot fer que sigui, segons el dia, freda. I aquesta és la lectura que faig dels termes “especuladora” o “falsa”: que no expressa un sentiment, que és més freda, efectista… No aniria més enllà. Òbviament, és un valor gran, però encara li queda camí per fer.
    Pel que fa a les errades, no sé on vaig llegir o sentir (potser en aquelles memòries de Rubinstein que, fa anys, van fer dramatitzades a RNE, al “segundo programa”) que el mateix Artur Rubinstein deia que estava segur que mai, en cap concert, havia deixat de fallar com a mínim una nota o dues: era impossible no errar en algun moment. Jo assumeixo que pot ser així i, com en els cantants, deu ser normal, però afortunadament hi ha moltes més coses en la interpretació que no pas l’execució pura i dura de les notes.
    En fi, que no és per tant: que els qualificatius potser s’han de triar millor però que tampoc no s’han de llegir literalment.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: