La cosa és senzilla. Abans d’ahir a la Montse li va arribar una ampolla d’aquest vi i de cop i volta li va venir el blog al cap, ella que no el visita, encara que si el coneix per la meva crònica diària, se li va ocórrer entrar-hi i de cop i volta es va trobar amb l’apunt dedicat al “Jo confesso” d’en Cabré. La casualitat va ser doble ja que m’enorgulleix dir que jo l’he tornat cabrerista, i encara que sempre si és a temps, m’hagués encantat fer-la wagneriana, malgrat que això necessita més temps.
Com bé sabeu els que seguiu els apunts diàriament (gràcies!, mil gràcies sempre), em va deixar per primera vegada un comentari al blog on em parlava d’unes ampolles de vi. No ho vaig acabar d’entendre, fins que vaig veure un correu amb unes fotos que són les que il·lustren aquest apunt i que m’han fet molta gràcia.
Si la que encapçala l’apunt m’agrada aquesta amb l’etiqueta explicativa del producte m’ha agradat encara més i sinó, llegiu
Ximo, representante destacado de los nuevos vinos valencianos, combinación entre tradición y nuevas tendencias. Afrutado y moderno, este vino hecho de uvas Tempranillo es idóneo para consumir sólo o en compañía de cualquier buen alimento.
Com que amb unes lleugeres variacions podria quedar, si més no, simpàtic, avui que tornant del segon Le Grand Macabre (al final m’agradarà) sóc incapaç de fer-vos un apunt com us mereixeu i he decidit improvisar aquesta poca-soltada.
Ximo, representant dels nous bloggers dels valencians del nord, combinació entre la tradició i les noves tendències (algú sap que vol dir noves tendències?, ho encabeixen tot amb aquesta etiqueta), està fet de material incombustible i això si , no es consumeix, es recicla, es reinventa i sempre en companyia.
Ja em perdonareu.
I com que no us puc deixar sense música i aquests dies em sento especialment enèrgic (que duri!) què hi pot haver més enèrgic que I’m still here del Follies de Stephen Sondheim cantant i no només cantat per Elaine Strich. Ja la vaig fer venir una vegada a cantar el mateix, però aquesta versió d’avui, mencionada en un comentari de Roberto en aquell apunt, també mereix ser gaudida fins l’última nota. Prové del concert de celebració del 80è aniversari de Stephen Sondheim
Dedicat a totes i tots els incombustibles. La llei de les atermàncies existeix.
I’M STILL HERE lletra i música: Stephen Sondheim
Good times and bum times.
I’ve seen’em all and, my dear,
I’m still here.
Plush velvet sometimes, sometimes
Just pretzels and beer,
but I’m still here.
I’ve stuffed the dailies in my shoes,
strummed ukuleles, sung the blues,
seen all of my dreams disappear,
but I’m here.
I’ve slept in shanties, guest of the W.P.A.
but I’m here.
Danced in my scanties, three bucks a day
was the pay, but I’m here.
I’ve stood on breadlines with the best,
watched while the headlines did the rest.
In the depression was I depressed?
nowhere near.
I met a big financier and I’m here.
I’ve been through Gandhi,
Wally and George’s affair,
and I’m here.
Amos’n Andy, Mahjongg and Platinum Hair,
and I’m here.
I got through “Abie’s Irish Rose”,
five Dionne Babies, Major Bowes,
had the Heebie Jeebies
for Beebe’s Bathysphere.
I lived through Brenda Frazier
and I’m here.
I’ve gotten through Herbert and J. Edagr Hoover,
gee that was fun and a half.
When you’ve been through Herbert and J. Edgar Hoover,
anything else isa a laugh.
I’ve been through Reno,
I’ve been through Beverly Hills,
and I’m here.
Reefers and vino, rest cures,religion and pills, and I’m here.
Been called a Pinko commie tool,
got through it Stink by my pool.
I should have gone to an acting school,
that seems clear.
Still someone said,
“She’s sincere”, so I’m here.
Black sable one day, next day
it goes into hock, but I’m here.
Top billing monday, tuesday,
You’re touring in stock,
but I’m here.
First You’re another sloe-eyed vamp,
then someone’s mother, then you’re camp.
Then You career from career, to career.
I’m almost through my memoirs and I’m here.
I’ve gotten through “Hey, lady,
aren’t You whoozis?
wow! what a looker You wehe”,
or better yet, “sorry, I thought You were whoozis.
What ever happened to her?”
Good times and bum times,
I’ve seen ’em all and, my dear,
I`m still here.
Plush velvet sometimes, sometimes
just pretzels ans beer, but I’m here.
I’ve run the Gamut, from a to z.
Three cheers and dammit,
“c’est la vie”.
I got through all of last year
and I’m here.
Lord knows at least I was there
and I’m here look who’s here!
I’m still here!
Segur que és un vi amb substància, però exquisit i amable al paladar. Bon dissabte a tots/es
M'agradaM'agrada
molt bon post, jejeje! com sempre Joaquim!
bon cap de setmana a totes i tots els incombustibles! 😉
M'agradaM'agrada
I jo afeigiría, amb propietats relaxants i curatives per la ment i el cor……… i d’un preu molt accessible…!
M'agradaM'agrada
Puc donar fe d’això que dius Glòria .
Gràcies Joaquim, sempre .
M'agradaM'agrada
Be, doncs, segon post al teu blog…
Pues si es un bon començament de dia saber que t´ha agradat a tu i a les persones que et segueixen el blog. A veure si puc conseguir una altra ampolla i l´obrim per fer-ne una cata…
Donc si, m´he tornant cabrerista i “jo confesso” que ahir a migdia, ja vaig llegir les primeres pàgines…sempre sera per “culpa teva” aquesta aficio que li he agafat a aquest home… Moltes gracies, per aixo i mes coses.
M´apunto lo de wagneriana com assignatura pendent… mai es sap…
Bon dissabte a tothom!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Montse ! hauré de vigilar per no empiripar-me (acabo d’inventar un nou verb ) fa molts anys vaig tenir una experiencia que em va donar per riure i encara no he parat…….
M'agradaM'agrada
Jo m´empiripo
tu t´empiripes
ell s´empiripa …
M´agrada com sona! ho hem de posar en practica amb una ampolla de ximo!!!!
M'agradaM'agrada
Je,je…doncs hauriem d’estar d’acord per quedar algún dia i conjugar el futur perfecte…? nosaltres ens ” empiriparém ” …..
M'agradaM'agrada
Doncs ahir, a l’entreacte, m’hagués fotut una ampolla sencera i d’un sol glop, tal era la necessitat d’oblidar el que havia escoltat…hahaha…la cosa va millorar desprès però ja cal preparis bé el post, del que m’agradaria fós lo menys “macabre” possible, que ja en vaig tenir prou ahir! 🙂 .-) 🙂
M'agradaM'agrada
Això de València del Nord….m’ha encantat. Ais!,quan de temps sense un bon vi.
Et convertiràs “Ligetista” incondicional!!!!….jajaja.
Bon dissabte ……… per a qui puga gaudir-ho jo tinc un Requiem i un Magnificat a la tarda 😦
M'agradaM'agrada
Què bé! Em fa molta Il•lu aquest concert! 🙂
M'agradaM'agrada
I tu que anit no sabies què publicar. Els recursos no te’ls acabes!
Va ser un plaer conèixer-te en 3D.
M'agradaM'agrada
Benvinguda sigui la infal · lible llei de les alternances, ja et tocava. M’alegra moltíssim, tant que fins i tot em treu la por d’escriure en català.
Un petonàs i bon cap de setmana!
M'agradaM'agrada
Un vi per a brindar com al final del Macabre: llarga vida al Ximo i tothom content!
M'agradaM'agrada
Jo como soy abstemio no me puedo añadir a la melopea, pero sí a destacar lo ingenioso de este post.
Elaine Stritch grande como siempre. Aunque el rol de Carlotta lo estrenara Yvonne de Carlo con su estupenda voz (estudió para contralto) y con connotaciones de letra con lo que le estaba sucediendo y le había sucedido en su vida privada, en el mundo del cine y en el del teatro musical, la Stritch extrae un rendimiento muy jocoso de “I’m still here”, con menos voz que la de Carlo, Dolores Gray, Carol Burnett, Ann Miller…y otras Carlottas, pero con más ironía y mucha mala l…ey!
M'agradaM'agrada
Que noticia ! nunca he sabido que Yvonne de Carlo cantara con la de peliculas que le he visto y no recuerdo haberla escuchado cantar…. hay que ver Fede eres una auténtica enciclopédia … me gustaba Yvonne porque se parecia muchísimo a mi madre, guapísimas las dos…
M'agradaM'agrada
Gloria A, a patir de “Salomé la embrujadora” (1944-donde cantaba el “Ave Maria” de Schubert con voz de contralto) cantó en prácticamnte todas sus películas hasta los años 60s del siglo pasado.Siempre bailaba (también estudió danza) y solía interpretrar dos o tres temas en cada film. Cuando el cine comenzó a olvidarla se dedicó al musical. Protagonizó bastante musicales, pero en Broadway sólo “Follies”, de donde procede “I’m still here”. Yo tengo un CD donde canta unos 16 “standards”.
M'agradaM'agrada
ptir=partir
M'agradaM'agrada
Estrujándome el cerebro, solo he podido recordar algún que otro baile pero de canto no consigo recordar, y teniendo en cuenta que yo iba al cine muy especialmente por las bandas sonoras y los números musicales ,es muy grave en mí por lo que quiero pensar que lo he debido de olvidar en estos ´últimos años que no ando muy fina de la memória…… como te envidio!
M'agradaM'agrada
Ximo, que invita a compartir i facilita las relacions d’amistad. Brindem per un futur ple de musica i ganes d’escoltar-la.
M'agradaM'agrada
Iba a contestar,pero es demasiado irreverente. Así que seguiré la tónica ¡Original! 🙂
M'agradaM'agrada
Jo encara no l’he tastat, l’embotellat, és clar, però aniria bé fer un brindis col·lectiu per intentar esbandir la boira de pessimisme generalitzat que ho envaeix quasi tot. Per tant posarem entre tots plegats els mitjans, per tal de que a In Fernem Land això no passi.
M'agradaM'agrada
No vull parlar de Cabré, no he escoltat en Jonas, no bec vi ni aniré al Macabre…però I’m still here, dear!
M'agradaM'agrada
Ja m’ho explicaràs això de no voler parlar de Cabré.
M’interessa molt la teva opinió del Jo confesso i crec recordar que em vas deixar en un comentari, que quan jo l’hagués llegit em donaries la teva opinió. Intueixo que no t’ha agradat i per això m’interessa conèixer el teu sempre valuós anàlisi.
M'agradaM'agrada
No puc veure vi,en soc alérgica.Si bec em moro
M'agradaM'agrada
Si totes les al·lèrgies són empipadores, aquesta és una pu……………..
M'agradaM'agrada
Y de las gordas, que me lo digan a mí. Menos mal que alguna vez salto la prohibición con mi Málaga,dulce,dulce,dulce…
M'agradaM'agrada