Fa temps algú, no ho recordo ara exactament, m ‘ho va demanar i no el tenia. Avui regirant fitxers del disc dur l’he trobat.
Difícilment tornarem a escoltar a Jonas Kaufmann cantant Il Duca di Mantova, és un rol que malgrat que ell vol sovintejar tots els repertoris, que no crec que s’adapti gaire a les seves característiques vocals i estilístiques, ni al 2005, ni ara.
Kaufmann sempre té coses interessants que oferir, però a mi particularment el seu Duca no m’acaba de satisfer. La veu és molt viril i denota sovint gust i una certa originalitat, però Il Duca és tot un altre cosa i sobretot Verdi és un altre cosa.
Qui sap, potser és que ja no recordem com s’han de cantar els rols verdians i no ho dic tan sols per ell, ja que mentre hi hagi matèria vocal prou ferma i un “pensier” exultant al final de “la donna è mobile” tot sembla que ens vagi bé, però en realitat a part de la veu, el cant verdià necessita d’altres atributs que s’han anat oblidant amb el temps i amb la carència de cantants per a determinats rols i repertoris, encara més.
Tot i així sabent que no disposem de gaires tenors que facin justícia a aquest rol, sense personalitat i carisma, m’ha semblat interessant compartir amb tots vosaltres una representació de Rigoletto que va tenir lloc a l’Òpera de Zuric el 15 de setembre de 2005 amb el següent repartiment:
Giuseppe Verdi
RIGOLETTO
Rigoletto : Leo Nucci
Gilda : Elena Mosuc
Il Duca di Mantova : Jonas Kaufmann
Sparafucile : Laszlo Polgar
Maddalena : Katherina Peetz
Giovanna : Kismara Pessatti
il Conte di Monterone : Rolf Haunstein
Il Cavaliere Marullo : Valeriy Murga
Matteo Borsa : Boguslaw Bidzinski
Il Conte di Ceprano : Peter Kalman
La Contessa di Ceprano : Antonia Radneva
Usciere di Corte : Manuel Betancourt
Paggio della Duchessa : Martina Welschenbach
Cor i Orquestra de la Opernhaus de Zuric
Director musical: Nello Santi
Us deixaré tres fragments per escoltar, potser els més esperats de Il Duca i com és habitual, sent conscient que es tracta un enregistrament gravat en directa dins de la sala del teatre i per tant de no difusió radiofònica (so molt més que correcta), he cregut oportú, sobretot per a tots els fans del tenor alemany, deixar-vos els enllaços.
Comencem escoltant com Kaufmann canta la preciosa i difícil ària que inicia el segon acte”Ella mi fu rapita”
L’esperada cançó “la donna è mobile” no deixa de ser una banalitat en boca d’un ésser miserable, una grolleria “xulesca”, però molts tenors l’han fet aristocràtica, quan en realitat sempre he cregut que havia de ser d’una vulgaritat (també moral) exasperant i per tant no s’esqueia gaire una interpretació de saló. Recordem que “l’osteria” on ens trobem i on Maddalena ven favors, no és precisament Ascot i el tronera del Duca, no per ser noble ha de lluir educades maneres. Tot aquest rotllo per intentar argumentar que aquesta cançó tampoc cal que sigui l’Aura amorosa. Aquí teniu l’estranya versió de Kaufmann
I finalment el famós quartet “bella figlia del amore”, on el tenor té sense cap mena de dubte, la part més complicada del quartet i la de tota l’òpera.
Pel que fa a la resta del repartiment, res de nou. L’etern Rigoletto de Leo Nucci, amb les seves habituals demostracions més veristes que verdianes, alhora que els portamenti que el caracteritzen al costat de les nasalitats i que malgrat tot l’han fet referencial en els darrers anys, denotant sota el meu parer, la crisi de barítons verdians. Al seu costat d’Elena Mosuc una soprano tot terreny, tan segura i precisa, com poc carismàtica.
Nello Santi dirigeix amb el seu gran ofici i per tant la festa està ben servida.
Feia dies que al blog no hi havien regals sonors, ni tan sols polèmica garantida i amb l’apunt d’avui crec cobreixo ambdós aspectes.
Què vagi de gust
IN FERNEM LAND 
¡Mil gracias, Joaquim! No lo he escuchado en este rol,a ver qué tal. ¡Saludos,infernems y gracias por el regalo diario que es tu blog!
M'agradaM'agrada
Lo de “voz muy viril”… me puede …
Lo escucharé detenidamente en la intimidad, y opinaré….. pues si lo hago en la oficina.. los clientes creerán, que han llamado a una Hot Line….. me conozco…..
Besos a todos/as.
M'agradaM'agrada
Mol bona la interpretació de la Dona e Mobile de Jonas Kaufman però malauradament per a m i l’acústica d’aquesta grabació en directe la desmereix una mica pel ressó del teatre que es nota en aquesta audició. ( potser és un efecte meu).
Tot i així a la meva manera d’entendre m’agrada més potser, la interpretació de Luciano Pavarotti al manys en aquesta obra.
Ara la veu de Jona Kaufman m’grada molt a pesar de que algú la considera massa varonil.
M'agradaM'agrada
Yo creo que el personaje del Duque de Mantua (en realidad François I de Francia) puede interpretarse de dos maneras: elegante y seductor (Alfredo Kraus) y canallesco y libertino (Mario del Monaco, grabación Decca). Yo me inclino más por la segunda forma de verlo, pues el rey original era un sujeto muy tirando a canallesco y más libertino que Don Juan. Eso no quiere decir que haya que recurrir al auténtico personaje para interpretar el rol, pero sí que tanto “Questa o quella” como “La donna é mobile” se entienden más cantadas en plan canción de parranda que como lieder de Schubert. No sucede lo mismo ni con “Parmi veder le lacrime”, donde aflora una sensibilidad del personaje del duque que parece sincera, ni en “Bella figlia…” donde la dificultad del canto obliga al tenor a cuidar muy bien el estilo.
Para mi gusto Kaufmann encaja en la línea libertina, añadiendo dulzura con medias voces y pianos. Sin embargo no me acaba de convencer del todo, quizás porque no había madurado bien el rol
M'agradaM'agrada
Y sobre Kraus añado que es un personaje enfocado sobre el libertino que aprovecha y goza, sin escrúpulo alguno y con el desencanto de lo fácil que obtiene su seducción a toda mujer. Lo único que le da cierto cambio es el (supuesto)enamoramiento de Gilda. Un canalla noble.
M'agradaM'agrada
No està prou canalla, em sona molt estrany. Que torni amb la Notung, ja! (Però seductor, a la foto que has posat, Joaquim, un rato largo, uffff, qué dolent que ets!)
M'agradaM'agrada
Absolutamente impossível. Fisicamente pode compor bem um Duque libertino, porém, vocalmente não é um papel para ele. Lírico demais para sua voz.
José Carlos
M'agradaM'agrada
Thank you – this Nucci live Rigoletto is one I have been looking for ages – now if I can only find the Quasthoff Amfortas Parsifal live recording …..
M'agradaM'agrada
Welcome to In Fernem Land, Bill B
I am happy that you have found this recording you wanted.
At the moment the Parsifal is missing
M'agradaM'agrada
Conozco este grabación , hace tiempo que la escuché y lo mejor del cast es sin duda la Gilda de Elena Mosuc, junto con el gran veterano y buen batutero verdiano que es Santi.
Preesencié al cabo de un par o tres de años esta misma producción, con Beczala en lugar de Kauffman y el polaco sí que estuvo realmente bien como Duca.
Estoy de acuerdo con Joaquim en lo de Nucci, con sus con los efectismos habituales y que se acentúan con la edad y más notorio que su nasalidad, es la emisión engolada en graves y en el centro.
M'agradaM'agrada
quería decir en cuanto a Nucci…con sus efectismos habituales…
( sobra después el ..con los..)
M'agradaM'agrada
Ostres, si…Beczala! Com m’agradaria escoltar-lo en aquest paper!
M'agradaM'agrada
De monent ens hem de conformar amb aquest youtube o el DVD sencer que es ven a les botigues
M'agradaM'agrada
Magnífic! Magnífic! Com m’agrada aquest tenor! Moltes gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada
No me gusta la versión de Kaufmann, no creo que sea este su papel y ese final tan forzado no me explico el porqué es tan aplaudido, qué cosas.
A pesar de todo lo que habéis dicho de Nucci, que tenéis razón, a mi me sigue pareciendo increíble que cante así de rebien a la edad que tiene.
M'agradaM'agrada
Jo crec que en aquells anys previs a la seva consagració internacional amb l’ Alfredo Germont (Met 2006) el Jonas Kaufmann tenía alguns problemes tècnics evidents.El pas del forte al pianíssim(i a l’inrevés) es de vegades excessivament precipitat.Alguns aguts sonen forçats i de vegades els finalitza de forma abrupta.Tanmateix en el “Parmi veder le lagrime” fa coses precioses,que ja m’agradría sentir al teatre.La veu no crec que en principi es pugui catalogar d’inadequada per aquest rol.Os envio un enllaç amb l’interpretació d’un tenor de 29 anys que sembla que ha nascut amb l’estil i el legato necessaris per fer un gran Duca(amb algun petit entrebanc i el luxe d’un magnífic trinat).La veu és molt atractiva ,té un registre greu rotund,preciós i arriva sense massa dificultat al Re natural a la caballetta.Esperem que el fet de cantar el temerari i dificilissim Rodrigo di Dhu no malmeti aquest cantant amb tantes possibilitats. http://www.youtube.com/watch?v=K6c-nKrlync
M'agradaM'agrada
Es el mismo baritenor de “La donna del lago” que ya nos facilitaste y que ya dispone de una discografía notable: “Otello” (Rossini), “La gazzetta” (Rossini) y un recital de arias, aparte de colaboraciones en otras obras. A mí me interesa muchísimo este tipo de voz y es la que me agrada para il Duca di Mantova, aunque tenga que depurar algo su estilo, cosa que se consigue con estudio y rodaje.
M'agradaM'agrada
Tot parlant de Rigoletto, us vull comunicar per si a algú li pot interessar que jo tin un vídeo gravat en directe de l’òpera Rigoletto interpretada per:
El Duque de Mantua : Alfredo Kraus
Rigoletto: Jon Rawnsley
Gilda : Patricia Wise
Sparafucile : Miguel A. Zapater
Madalena : Eleonora Gankovic
Giovane : Lola Casaiego
El Conde de Monterone : Ismael Pons
El que no recordo és el teatre on es va representar perquè el dia que la vaig gravar no vaig tenir la precaució d’anotar-ho.
Si algun dels col·leccionistes o assidus participants en aquest blog li pot interessar m’hofereixo a deixarli perquè en faci una còpia amb la condició de retornar-mel quan l’hagi fet.
Ho dic perquè en aquest vídeo es pot comprovar la elegància artistica a la qual es ferereix en Colbran.
A la vostra disposició.
M'agradaM'agrada
Dispenseu les faltes d’ortografia manifestes en el meu comentari anterior.
M'agradaM'agrada
No m’ha agradat gaire, de fet ningú. La millor Mosuc, però m’estimo més la Gilda de Ciofi que ens vas deixar, d’aquest estiu a Orange.
A Kaufmann li va més el repertori verista, l’alemany i curiosament el francès, que el broda. Saps quan cantarà Hoffmann o si ja l’ha cantat?, crec que seria un regal.
M'agradaM'agrada
Mentres llegia el post intentava imaginar Jonas Kaufmann i el seu peculiar timbre de veu en aquest paper, acostomat jo a veus més lleugeres. I s’em feia estrany. Un cop escoltats els talls doncs no m’ha desagradat gens, i precisament crec que la seva veu afavoriria aquest to “canalla” que se li pot demanar al personatge, to que efectivament no explota del tot. Per cert, en el “pensier” noto excesiu portament, que no sé si està indicat (o permés) a la partitura. Jo diria que no. No sóc un gran coneixedor de veus històriques, o sigui que les meves referències han de ser per força recents, i aqui m’agradaria mencionar el “meu” Duca: Luciano Pavarotti. Bon cap de setmana a tothom!
M'agradaM'agrada
Bueeeno, pues … ¡Qué guapo mi Jonas! No es tan Duca ni deja de serlo.
M'agradaM'agrada