IN FERNEM LAND

PALAU 100: LA MISSA EN SI menor BWV 232 de J.S.BACH


Ahir va tenir lloc un dels concerts més esperats de la temporada musical amb la visita de The King’s Consort i el seu prestigiós director Robert King al capdavant, per interpretar la cabdal i monumental Missa en Si menor de Johann Sebastian Bach, que contava amb el protagonisme de l’Orfeó Català un repte al que crec que no haguessin hagut de sotmetre’l, per molt que el concert fos del cicle estrella de la casa (Palau 100), o potser precisament per això.

La Missa en Si menor és la càtedra de tot cor professional, el doctorat i no tinc cap dubte que l’Orfeó Català va preparar l’obra en profunditat, a consciència, però l’Orfeó Català no està prou preparat per estar a l’alçada del repte. Es va notar que Robert King va treballar la Missa tenint en compte les carències del cor i va treure petroli, però a un cicle com al Palau 100 i per una obra com aquesta s’ha de demanar un altre cor, ja sigui el mateix del King Consort, el Monteverdi, l’Arnold Schoenberg o el RIAS Kammerchor, però no el nostre benvolgut Orfeó.

Caldrà que d’una vegada per totes no amaguem més el cap sota l’ala i no ens deixem endur per uns aplaudiments molt generosos (no entusiastes) del públic de la casa, que podien fer-nos creure que la valuosa, esforçada i titànica tasca duta a terme per l’Orfeò en cantar aquesta obra, va estar a l’alçada d’un cicle de primer nivell i d’una obra tan cabdal com aquesta.

El so, en el seu conjunt, no és bonic i massa sovint quan Bach ho posa a prova tot, encara s’evidencien més les defallences i dubtes en cadascuna de les cordes, sent les  sopranos primeres i els tenors els que més pateixen i fan patir. Robert King ho va controlar tot i quasi en cap moment el so dels cinquanta escollits cantaires, va sobrepassar el forte. No sé si de manera volguda, però em penso que si i el preu que es va haver de pagar a tanta contenció va ser que en la primera part va regnar una excessiva monotonia, una interpretació plana, quasi us diria que tediosa, ja que totes les intervencions del cor, i en són moltes i importants, es projectaven discretament, molt sota control, però de manera poruga. A la segona part i després d’un inici perillosament ple de dubtes, el cor ajudat sempre per una direcció pulcre, va prendre una mica més de volada. oferint detalls preciosos, però detalls (sobretot en el crescendo del Dona nobis pacem).

The King’s Consort va lluir una qualitat magnífica, amb uns acompanyaments als solistes delicadíssims (fabulosa Rachel Latham a la flauta) i amb un so molt cuidat, però aquest Bach tan”British” peca en excés de control. Tot és bonic, però de tant en tant li manca aquell cop de geni que tan bé sap donar-li Harnoncurt. King segueix la línia Gardiner, però potser encara és més mili-mètricament calculat, més asèptic, i una mica de varietat dinàmica, una mica més de dramatisme i exaltació, no li hagués anat gens malament. Sent com va ser una versió preciosista, li va mancar l’alè que acabés fent-la preciosa.

El quartet solista va seguir les directrius imposades per King. Cap dels quatre em va semblar especialment notable, si bé el preciós Agnus Dei de la mezzosoprano Diana Moore i el Domine Deus de la soprano Julia Doyle i el tenor James Gilchrist, em van semblar dos dels moments més remarcables. El veterà David Wilson-Johnson crec que no està per gaires misses més i Quoniam tu solus sanctus de la primera part serà malauradament recordat..

Un Palau abarrotat va aplaudir fervorosament en acabar cadascuna de les dues parts, però sent com era un dels concerts més esperats, crec que l’opinió generalitzada era bastant coincident. No és políticament correcta posar pegues a l’Orfeó, però mentrestant no es posa remei al problema i continuem igual.

Futur incert que també inclou al Cor de Cambra i del que Josep Vila també se’n ha fet càrrec després de la marxa de Jordi Casas (ningú n’ha parlat gaire d’això. S’ha mencionat però com si fos la mar de normal). No  m’agradaria pensar que acabaran renunciant per temes pressupostaris al projecte del cor professional i que per altre part no es farà front al preocupant estat de l’Orfeó Català, seguint donant les obres importants del repertori simfònic coral de Palau 100, al cor gran de la casa.

33 comments

  1. Xavier C.

    Només afegiria que David Wilson-Johnson és un baix enciclopèdic. Precisament surt a la Gran enciclopèdia catalana, on diu: ‘Passar.- v 16 pron Perdre la seva frescor, la seva ufana, el seu punt, el peix, la fruita, un aliment, etc. A David Wilson-Johnson se li ha passat l’arròs. ’ 🙂

    M'agrada

    • Xavier C.

      A tot això, d´anit també aporto una nova idea per la nostra línia de productes: després del mocadors tussifluix i els caramels papermut , proposo apostar per les mascaretes d´oxigen respirisuau . Caram amb el senyor de la meva dreta, quin concert de respiracions em va donar!!!

      M'agrada

  2. bocachete

    El mateix: fins al Credo de la segona part, vaig trobar-ho bastant ensopit, amb detalls molt bonics, però sense entrar-hi. Conec un cantaire de l’Orfeó i fa uns dies em comentà que ell no cantava perquè era massa difícil i ell encara no en sabia prou, malgrat que havia participat en la majoria de concerts dels últims tres anys; en són conscients, doncs, i de fet, ahir el cor estava molt reduït.

    Ahir, nova actuació estelar del Bravobravo titular; el tenia a quatre butaques. Realment, va causar sensació entre el públic, que se’l mirava estranyadíssim: potser no és habitual del cicle; l’acomodador era a la vora i no sabia què fer: va haver-hi un moment que semblava que anés a dir-li alguna cosa, però suposo que va pensar que tampoc no s’hi ha de ficar…

    M'agrada

  3. manu

    Robert King i Mikhail Pletnev, dos artistes que recentment han actuat convidats pel Palau, estan condemnats (el senyor King va passar per la pressó) per abús sexual a menors… personalment no vull escoltar una missa de bach dirigida per un criminal com aquest. Oi que d’això no deien res les biografies? En quin món vivim…
    Ningú demana responsabilitats a la direcció al Palau, oi? Bé, allá ellos.

    M'agrada

    • Òndia manu, jo no en sabia res. I Pletnev quina n’ha fet?
      I parles de condemna, és a dir jutjats i condemnats, oi?.
      Ara bé, si ja han patit la condemna imposada què cal fer, no inserir-los?. De fet és un tema prou delicat, però si ja han complert la pena imposada, no sé, m’has deixat de pedra.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Doncs les acussacions a Pletnev són molt greus i el rebombori que es va crear abans de l’estiu va ser notable. Li van rescindir molt contractes. No sé com va acabar ni sé en quin estat procesal está, però era un assumpte molt, però que molt lleig. El que és nou per a mi és el cas d’en Robert King.

        M'agrada

  4. Josep Olivé

    Portava tants anys sense sentir-la en viu i en directe que el sol fet de poder fer-ho ja era per a mi un al.licient. No m’ho vaig passar malament, pessava molt en mi la necessitat esmentada. Però tambè haig de dir que m’agrada una misa molt més “explosiva”, amb més cos i ànima, tant en la part orquestral com coral. I ho vaig trobar a faltar. I molt. Una direcció ben tova i plana. Per cert, direcció gairebé sacerdotal la de Robert King, en la pose, la vestimenta i el gest. Apropiat per a una misa. I tant. Però faltava empenta.

    Pel que fa a l’Orfeo doncs que ja fa anys que dura certa apatia i certa falta d’il.lusió. Hi ha moments que sona un “totum revolutum” en les veus, i d’altres de bona qualitat, sobretot en els pianissims. La primera part molt fluixa, la segona millor, sens dubte.

    M'agrada

  5. Maribel i Victor

    Anoche me aburrí soberanamente, quizás es que estaba muy cansada, pero la verdad es que me costaba mantenerme despierta. Lo de la condena de Robert King no lo sabía. Es cierto que le condenaron a casi 4 años de cárcel y que si ya ha pagado… pero el abuso a menores es uno de los peores delitos y más si se aprovecha de su cargo y autoridad como Director.
    También dirige el Mesias Participativo de los días 12 y 13 de diciembre patrocinado por la Fundación La Caixa.
    Deberían tener más cuidado con estos temas porque pueden herir muchas sensibilidades.

    M'agrada

  6. Josep

    Jo també em vaig aborrir (veig que no vaig ser l’únic) i el baix era penós. La soprano tampoc matava.
    Per cert que Robert King te dret a refer la seva vida i continua sent molt bon músic.

    M'agrada

  7. Em fa una micona de “por” el discrepar en aquest foro. Per el que sembla a tothom li va semblar horrorós… i ves per on, a mi em va encantar. Es cert que era la primera vegada que escoltava aquesta meravella de Bach en directe. Vaig assistir a la conferencia prèvia en el mateix Palau i en Joan Vives (Catalunya Musica) em va predisposar a que entres molt en la musica… i potser vaig prescindir una mica de si la potencia de veu era prou alta o no… de totes maneres estava prou lluny com per escoltar al Orfeó en condicions.

    Vaig gaudir de la meravellosa musica de Bach com poques vegades ho he fet… i allà assegut pensava que tenia molta sort de viure en una ciutat com Barcelona que ens dona l’oportunitat de viure en directe moments com el que estava vivint.

    Evidentment estic segur que si ara escolto a casa una versió per un dels cors millors del mon i al volum que a mi m’agrada, … i sense estossecs… trobaré una diferencia a favor de la musica enllaunada… però per altra banda perdré el moment màgic del directe. No se si l’Orfeó Català esta o no preparat per cantar a aquest nivell… primer de tot perquè no puc comparar …. el que si que se es que vaig gaudir com poques vegades ho he fet.

    I no m’agrada tot com al senyor Bravobravo, …..que consti; segurament no tinc el nivell necessari com per poder jutjar. A vegades quant veig tanta unanimitat en In fernem Land, i quasi sempre al costat del que previament opini el meu amic Joaquim…. penso que no entenc un borrall de musica o simplement es que no soc tant exigent.

    Una abraçada a tots els infermendalistes.

    M'agrada

    • No Miquel, no és qüestió de nivell. la música moltes vegades són sensacions i si tu ahir estaves especialment receptiu, gràcies a Joan Vives i a altres factors, millor per a tu. Jo sóc molt exigent i això em fa gaudir poc, ho reconec, però sembla que donis a entendre que jo aplego al voltant dels meus apunts, incondicionals i res més lluny. Tindré credibilitat, però no incondicionals. Tan sols has d’anar un apunt més endarrere per adonar-te’n que hi ha diversitat de parers al voltant de Le Corsaire i controversies a can infernem, les que vulguis, però si hi ha una majoria que no pensa com jo, tampoc m’amoïna massa, sobretot si jo he gaudit molt i la resta no.

      M'agrada

      • Joaquim, no volia dir res mes del que he escrit, i sempre de bon rotllo. Llegeixo sovint, com tu saps, els teus apunts i se que les discrepàncies existeixen… i es el normal. També tu saps que “incondicionals” els tens i molts, però això no es culpa teva; per tu, te que ser en tot cas motiu d’orgull de la feina ben feta.

        També estic segur que si la teva crònica hagués estat en direcció oposada 180 graus, alguns comentaris no haguessin estat tan negatius, però evidentment puc estar errat.

        La critica que surt avui en el diari ARA i signat per en Javier Pérez Senz, corrobora que l’Orfeó Català aquest cop no va estar a la alçada del que deuria ser…. i en canvi deixa molt be a The King’s Consort.

        Encara no he fet el meu apunt… si tot va be el publicaré dijous. Aquesta setmana hem tingut un cúmul d’activitats i no tinc temps material per escriure. Una abraçada.

        M'agrada

        • El que has escrit Miquel, és ben clar i el bon rotllo es dóna en el teu cas, sempre per suposat.
          Jo m’estimo més que donis la teva opinió sense posar en dubte la llibertat de pensament dels que escriuen al blog. Suposo que és normal que em sovintegin aquells que acostumen a estar d’acord amb la meva manera de pensar i dir, sinó, no ho acabaria d’entendre, ja que jo a un lloc on no estic mai d’acord amb el que és diu (Intereconomia, La Razón i altres) no els sovintejo ni per morbo. Dit això, en la majoria d’apunts, sempre hi ha algú o altre que discrepa i em sembla normal, però el que no pots posar en tela de judici és l’opinió, sigui coincident o no, dels altres. ´Som adults i per tant ens expressem lliurament, aquí, per sort, no hi ha condicionats de cap mena i assegurar coses com “També estic segur que si la teva crònica hagués estat en direcció oposada 180 graus, alguns comentaris no haguessin estat tan negatius, però evidentment puc estar errat vulguis o no, no deixen gaire bé, i sé que no és la teva voluntat, als comentaristes, si hi penses una mica, em donaràs la raó. No puc tenir la teva opinió respectable i entusiasta del concert, senzillament per què com ha quedat exposat, em va semblar molt millorable la part coral i si a la Missa en si Menor, que el cor és protagonista, aquest falla, per a mi és impossible que sigui una bona versió i entenc per que alguns han dit aquí, que és una opinió compartida. Si n lloc de l’Orfeó Català, un altre ho hagués fet igual, estic segur que molts haurieen aixecat encara més alt, el crit al cel, però l’Orfeó Català és una institució tan nostrada que sembla que estigui per sobre del bé i del mal, i no, francament, no.
          Que coincidim amb en Pérez Senz, no vol dir res, són dues opinions. No acostumo a llegir-lo des de fa un cert temps.
          Ja te’n faré cinc cèntims.

          M'agrada

        • Joaquim

          Mes d’un cop m’has dit que els comentaris tipus “tens raó Joaquim”… o “estic d’acord en el que dius” els agraeixes però no saps ben be que contestar… sinó es un Gracies i punt. És per aquesta raó que quasi mai escric comentaris en els teus apunts (perquè acostumo a llegir-los i normalment estic absolutament d’acord en el que dius o be no he assistit a la representació de la que parles ).

          En aquesta ocasió, tal i com ja et vaig comentar de paraula en el mateix Palau, jo particularment vaig gaudir molt amb el concert i l’Orfeò em va agradar (en cap cas entusiasmar)…i per això, com opinava diferent a tu, he vist l’oportunitat de escriure un comentari en aquest apunt. En cap cas vull tenir la raó i mes quant se que no la tinc quant veig tanta unanimitat en que l’Orfeò no va estar a la alçada de les circumstancies. També et vaig dir que no podia comparar amb cap formació mes perquè era la primera vegada que l’escoltava sencer i en directe.

          En cap cas crec jo he posat en tela de judici l’opinió dels comentaristes que escriuen en el teu Bloc, alguns d’ells ja amics meus. Però com tu dius, som adults i per tant ens expressem lliurament sense condicionants, i per tant com es el que penso crec que ho puc dir lliurament; resumin: crec que ALGUNS comentaris fets a posteriori de llegir la teves cròniques, es decanten a opinar el mes semblant al que penses tu. En cap cas, crec jo es desligitimar a ningú, simplement es constatar que la teva opinió te molta força entre la gent que et llegim amb assiduïtat. i a vegades ens fan (a mi el primer), canviar d’opinió un cop llegida la crònica.

          Una abraçada

          M'agrada

        • Xavier C.

          A mi l´opinió de Joaquim em condiciona molt si el llegeixo abans d´anar a veure la funció. Llavors la veig ‘amb el seus ulls’ i em costa molt fer criteri propi. Però si vaig a veure-la sense haver-lo llegit, llegir-lo l´endemà no em fa canviar d´opinió: jo sé molt bé si, quan vaig anar a dormir, tenia la sensació de ‘m-agustao’ o de ‘no m-agustao’; si el tenor ‘m-agustao’ / ‘no m-agustao’; si la soprano ‘m-agustao’ / ‘no m-agustao’; si… I, com la ignorància és tan tossuda com atrevida, això no ho canvia Joaquim per molt que argumenti com els àngels (que ho fa) per què era esplèndida la mezzosoprano o per què la posada en escena era un castanyot.

          De lo altre: des de que em vaig decidir a fer-ho, m´agrada comentar encara que hagi de recórrer (moltes vegades) a un ‘tens raó Joaquim’ o (encara en moltes més ocasions) a alguna gracieta sense gràcia que dissimuli d´aquella manera que –com no tinc ni idea d´òpera- no sé ben bé què dir [no em sap greu reconèixer-ho, i encara menys ara, que sense tenir ni idea de res ni saber mai què dir es por arribar molt-molt amunt 🙂 Ja m´enteneu]. Però encara que sigui amb això m´agrada comentar, perquè és la meva forma de dir ‘Ei, gràcies per l´apunt diari, que també ho hem llegit això, que encara ens interessa el que fas and keep on blogging, guy’.

          M'agrada

        • A veure Xavier, això que dius que et passa, tan sols és quan saps la meva opinió abans de veure tu l’espectacle, o també et passa quan llegeixes el Cester a l’Avui, el Jorge de Persia a la Vanguardia o el Pérez Senz a l’ARA, per posar tres exemples de crítics ben diferents?.
          Jo crec que això és normal, sobretot si ho llegim de persones que la seva opinió ens mereix tot el respecte i amb qui tenim molts punts afins, ara bé, que jo condicioni l’opinió dels comentaristes o que aquests em facin la pilota, o que no s’atreveixin a contradir-me, és MOLT diferent, alhora que molt fort.
          A tots ens agrada que la nostra opinió sigui compartida, però si no ´ñes així, no és, i tampoc crec que sigui un greu problema.
          Jo aquests comentaris diaris els agraeixo moltíssim. Jo m’estimo més que a part de saber que hi sou i la publicació diària, també m’agrada que aporteu valor afegit, però també sé, perquè molts m’ho heu dit, que no sabeu que dir i que senzillament agraint, us voleu fer presents. Gràcies de nou.

          M'agrada

  8. colbran

    Mejor la segunda parte que la primera (de auténtico sopor), aunque el primer trompeta tuvo en la segunda tres descalabros seguidos que le hicieron enrojecer y poner un rostro con expresiones de sorpresa y estupor; no obstante en el resto de sus intervenciones estuvo francamente bien. Al estar tan próximo al escenario me permitió darme perfecta cuenta de su reacción.

    A mí los solistas vocales no me convencieron, pero tenor y mezzo fueron destacables. La orquesta bien -es especialista- pero L’Orfeó
    quedó demasiado discreto. Sus mejores momentos en la segunda parte.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      En esta nuestra querida ciudad Robert King no tiene suerte con los trompetas… recuerdo un segundo concierto de Brandenburgo en el auditorio y con la OBC que… bueno, mejor no recordarlo. 🙂

      M'agrada

  9. isabel

    Doncs estic amb el Miquel. M’ho vaig passar molt bé. també vaig anar a escoltar en Vives i potser va ser això o, no ho sé, que jo tenia un bon dia, el concert em va entrar bé. Potser si que hagués pogut ser més emfàtic en alguns números, peòr en conjunt em va donar bon rotllo.

    M'agrada

  10. Antonio

    El fet que fos el centenari exacte de la primera interpretació feta a l’estat, les paraules del Joan Vives i aquella música tant fantàstica de Bach també em van generar una sensació magnètica com al Miquel i a la Isabel. Vaig tenir bones sensacions més enllà de la contenció britànica que va imprimir el Robert King a tot plegat. Un amic del cor em va comentar que el dia abans a Vic van cantar més còmodes i que a l’assaig previ al Palau el King els va demanar que cantessin més continguts en molts punts.

    M'agrada

  11. excantaire

    No és tan sols el aquest darrer concert, clarament decebedor. El que més m’alarma és que Palau 100 està perdent la qualitat d’anys enrere.
    Aquesta Missa amb el cor del King Consort hagués assolit un altre nivell, tot i que els solistes eren ben mediocres, no dic pas dolents. Però sabeu que vaig pagar per a dues butaques de platea?
    Algú pensa que amb l’Orfeó Català, aquest concert es pot portar de gira internacional?. Contestada la preguntada, que cadascú tregui les conseqüències que se’n derivin i no maregem més la perdiu.

    M'agrada

  12. En resposta a XAVIER C.

    Xavier, ara mateix si pogués retiraria el meu primer comentari, que en cap cas volia crear polèmica i molt menys menysprear l’opinió de els infermendalistes.

    Jo tampoc soc especialista en res i aquí he apres molt de música… però també a vegades tinc la meva opinió i aquest cop diferent a la de Joaquim i solament per aquesta raó vaig escriure el meu comentari, cosa que no acostumo a fer perquè moltes vegades no crec que estic a nivell. Em semblava que era bona idea expressar una visió diferent.

    Tu , jo i moltes persones estem influenciats per el que opina en Joaquim…i això també ho sap ell perfectament i per això no entenc la seva reacció. Tindria que ser en tot cas un orgull per ell.

    M’agradaria acabar amb aquesta polèmica que no porta a res i si a mals entesos…. la meva frase polèmica de que les opinions d’algunes persones canvien un cop llegides les cròniques d’en Joaquim, son certes i les he viscut en viu i en directe en mes d’una ocasió.

    Una abraçada Xavier

    M'agrada

    • Benvolgut Miquel, què vol dir no estar al nivell?. Estem parlant la majoria de vegades de sensacions, la música és molt sensorial i la interpretació de la música, encara més. Per sobre de la tècnica hi ha una cosa que es diu connectar, i quan es connecta, val tot l’or del món. Insistir en això és molt important.
      No puc acceptar que diguis que jo sé el que no sé. Si tu dius que la meva opinió et condiciona, millor que tu no ho sap ningú, que ho suposis dels demés és perillós, però que diguis que jo ho sé, m’estimaria més que no ho pensessis, i no sé que més dir per tal de que em creguis, ja que no és veritat en absolut i per tant quan dius “perfectament”, t’equivoques molt, i amb tot el bon rotllo que sóc capaç, si és que en sóc capaç, t’ho vull desmentir. No tens raó Miquel, en absolut, ho sento, però no la tens. I per acabar-ho d’arrodonir, influenciar la vostra opinió ni m’agradaria, ni en cap cas suposaria un orgull.
      Insisteixo que m’agrada argumentar les meves opinions i m’agrada que argumenteu les vostres i si són contraries encara més. Per molta credibilitat que jo pugui tenir, si et va agradar la Missa de l’altre dia, tu canvies i dius que no quan penses que si?, oi que no?, doncs a la resta els deu passar el mateix. Potser hi haurà qui no s’atrevirà a dir-ho i no deixarà un comentari discrepant, però que les opinions que es deixen al blog en forma de comentaris, estic convençut que són ben sinceres, lliures i sobretot sinceres, o és que hi pot haver algú que es pensi que per donar-me la raó serem més amics que si em porta la contraria?. Aleshores amb en Dandini ni ens parlaríem, i t’asseguro que no és el cas.

      M'agrada

      • “ara bé, que jo condicioni l’opinió dels comentaristes o que aquests em facin la pilota, o que no s’atreveixin a contradir-me, és MOLT diferent, alhora que molt fort”

        …. aquestes son paraules teves e iNTERPRETACIONS teves… en cap cas jo ho he dit ni tan sols he pensat aquesta “bogeria”.

        No tinc tanta mala fe com per acusar-te de res. Lamento sincerament que tinguis aquesta visió de mi… i em dol mes del que t’imagines… crec que això demostra que em coneixes menys del que pensava Joaquim.

        Quant parlo de que tens “influencia” en l’opinió de molta gent, entre les quals em trobo jo (no dic que condiciones de res a ningú, ni que ho recerquis)….NO estic suposant res…. HO AFIRMO…. i parlo de la meva pròpia persona i d’altres infermendalistes en converses que hem tingut en mes d’una ocasió. Jo no t’estic acusant de res Joaquim, mes aviat el contrari. Si tens uns coneixements importants en el mon de la musica i els retransmets amb aquest Bloc, es lògic que tinguis una certa INFLUENCIA amb els que et llegeixen…. o no ?

        En alguna ocasió, Joaquim( i no parlo d’aquest ultim concert que hem compartit) he parlat amb alguns infermendalistes sobre una determinada actuació, en un determinat sentit… i desprès he vist el seu comentari al teu Bloc en sentit absolutament contrari al que havíem parlat entre nosaltres…. es l’únic que volia dir.

        I d’això Joaquim no tens cap culpa, però es aixi, t’agradi o no.

        Per la meva part, crec que se m’han acabat els arguments per fer-te entendre el que volia dir… i no el que has INTERPRETAT. Es el meu ultim comentari en aquest tema…. i si vols continuar ho parlem amb persona i a lo millor ens entenem.

        I si no ens entenem, no et preocupis, no passa res….. et continuaré llegint. I si vols llegir la meva crònica sobre el mateix concert, que per fi ja he publicat a “Voltar i Voltar”, segurament entens algo millor el que aquí sembla no he sabut explicar prou be.

        Una abraçada

        M'agrada

        • Millor parlar-ho en persona Miquel, és obvi que no ens entenem i les majúscules escrites és com aixecar la veu i m’estimo més argumentar-ho de manera tranquil·la tot fent un sobretaula.
          Bona nit

          M'agrada

    • Xavier C.

      Eps, Miquel, que no ho deia per polemitzar ni per portar contràries; ni m´he sentit ofès ni al·ludit ni res de res. Simplement m´ha semblat que treies un tema interessant (precisament fa pocs dies li comentava a Joaquim que no m´agrada llegir-lo abans perquè m´influencia) i he volgut dir la meva. Res més. I com dius que t´agradaria acabar amb aquesta polèmica, doncs… no se´n parli més i vinga aquesta abraçada ben sincera!

      [P.S.: Joaquim, dels que dius només llegeixo les crítiques del Cester, i t´he de dir que normalment em condicionen més els teus comentaris que els seus. No sé si això és bo o dolent. Ja m´ho sabràs dir]

      M'agrada

  13. terenci

    Doncs jo trobo molt normal el que diu en Miquel Gascón i no m’ofèn en absolut. Fa molts anys que escolto música i em sento prou segur en certs terrenys (Bach no és el meu fort encara que em sembli fascinant), però crec que mentiria qualsevol que digui que no ha sentit mai un cert condicionament ambiental sobre les seves opinions. I no per què jo tingui cap interés a seguir la corrent o a dissimular la meva ignorància, si no per què en aquest món com en la resta de camps artístics s’ha anat creant una certa cultura segons la qual si no tens una opinió ferma i concreta vol dir que no hi entens. Sovint surto d’un concert i realment no sé què opinar, bàsicament per què no he anat a fer-me una opinió si no a veure un concert. En aquests casos és fàcil que, quan et demanen una opinió -com es sol fer a la sortida dels concerts- estigui condicionada per certs factors ambientals com ara l’ambient a la sala o l’opinió de la gent que t’acompanya. El judici crític general no és tan sols la suma d’una sèrie de criteris individuals, hi ha una certa “psicologia de les masses”. Òbviament determinats crítics, comentaristes o simplement amics als quals donem un major crèdit ens condicionen més que altres.

    M'agrada

    • Gràcies per comentar Terenci.
      Jo el que demano és que cadascú parli per ell mateix, sense fer supòsits del que pensen o fan els altres.
      Donant la teva opinió segur que no t’equivoques, però generalitzant-la, potser si.
      Moltes gràcies per participar.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: