IN FERNEM LAND

LICEU: LE CORSAIRE DEL MARIINSKI


Ja sabeu que el ballet no és el que em fa més feliç d’aquest món, però de tant en tant i ben dosificat, no em molesta, ans el contrari i sense entendre res, sense dominar els codis tècnics i sense ser capaç de distingir els mínims indispensables, puc gaudir d’una bona coreografia, sigui clàssica o moderna i fins i tot emocionar-me.

Déu ni do quin salt estètic i conceptual passar de Le Grand Macabre a Le Corsaire, però això és bo per a un teatre que ha de satisfer el més ampli ventall de gustos i en aquest cas no pot ser més oportuna la coincidència d’aquests dos magnífics espectacles que s’alternen aquests dies al Liceu.

Parlar de la companyia de dansa del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, és parlar de l’essència de la dansa clàssica i segurament d’una de les millors companyies del món, quelcom que tantes vegades havíem reclamat a les temporades del Liceu, molt nodrida de companyies contemporànies i orfes d’aquestes grans companyies i del repertori  que tan sols elles poden programar, ja sigui per possibilitats econòmiques, ja sigui per possibilitats tècniques.

Ara bé, i com que jo sóc rondinaire de mena, m’hagués agradat molt més que ja que teníem una companyia d’aquesta categoria, fins i tot amb la seva orquestra, l’obra programada hagués estat un altre, ja que Le Corsaire m’ha semblat una rampoina bastant difícil de digerir, començant per la música, una macedònia musical amb temes d’Adolphe Adam, Cesare Pugni, Léo Delibes, Riccardo Drigo i Pavel Oldenburgsky, tot plegat un paxim paxum a ritme de 3/4 que desmereix molt a la pròpia orquestra del mític teatre, dirigida per Aleksei Repnikov i que si us he de ser franc, tampoc ser si és la mateixa que va de gira amb el tsar Gergiev i que ben aviat tindrem a l’Auditori interpretant els tres gran ballets de Stravinsky (12 de desembre a IberCamera. Concert imprescindible!). Si és la mateixa, tot i no ser vergonyant el que hem escoltat, també podem dir que tenen dies millors i també aprofitant que aviat interpretaran aquests tres fabulosos ballets de Stravinski (L’ocell de foc, La consagració de la primavera i Petruixka) hagués estat un luxe asiàtic que un, dos o els tres, haguessin estat programats a la temporada del Liceu. Posats a demanar tampoc m’hagués desagradat veure a aquesta companyia ballant el Spartacus d’Aram Khatxaturian amb una música meravellosa que mai he pogut veure en directe.

Le Corsaire, Ballet del Teatre Mariinski, corepgrafia de ^Piotr Gusev

Tres actes escenificats amb totes les essències de la tradició, no tan sols amb les coreografies basades en les originals de Marius Petipa, de Piotr Gusev, sinó amb un vestuari proper a les fantasies cinematogràfiques de les mil i una nits i uns decorats de paper pintats d’allò més kitsch i que amb les fonts d’aigua del tercer acte, han filat encara més prim, però tot plegat acabava per donar el regust definitiu a aquesta antigalla tan fidelment “restaurada” i que ha fet les delícies dels grans balletòmens

La companyia és magnífica, no cal dir-ho i els solistes, que no sé si són els millors dels millors, també, sobretot elles, amb una Medora de Uliana Lopatkina, que sense entendre-hi res de res, m’ha semblat estratosfèrica,. Els nois molt bé (Andrei Yermakov ballant el Conrad, és el que més m’ha agradat), però a tots m’ha semblat que el faltava projecció vertical i a un d’ells (crec que Filipp Stepin que interpretava Ali), ha tingut alguns problemes d’equilibri al segon acte.

Entre pas de deux i pas de deux, molta ferralla, moltes evolucions per l’escenari, molt moviment de braços i fent un paral·lelisme operístic, molt recitatiu per tan poques àries, però quan ballen els solos, els pas de deux i tots els conjunts imaginables, renoi quanta precisió i quina quantitat d’hores d’estudi i assaig per fer tant art i en majúscules.

Uliana Lopatkina (Gulnara) a Le Corsaire del ballet del Teatre Mariinski. Acte III

Al febrer Àngel Corella i el seu ballet de Castilla León, aquell que la Generalitat de Catalunya no va voler, ens oferiran El llac dels cignes i ja cal que s’espavilin, els de Sant Petersburg han deixat el llistó molt enlaire.

20 comments

  1. Dissabte, Ali, interpretat per V Shklyarov, va ser un ocell espectacular, Conrad (Korstuntsev), molt elegant i les noies, perfectes. Un clàssic impecable. Però el vestuari i els papers pintats tan hiperdecorats com indigeribles.

    M'agrada

  2. Como dice kalamar, el “primer” cast con Korstuntsev, Shklyarov y Viktoria Tereshkina fue de delirio (muchísimo mejor que el otro). Yo fui al estreno con este cast y luego repetí con la Lopatkina, elegantísima, pero me quedo con la ligereza de la Tereshkina.
    ¡¡¡Y qué telones pintados, qué cimitarras de plástico del malo, qué pelucas, qué bigotes!!! Y cuándo crees que ya has visto todo, se superan con ese final rosa y purpurinoso de anuncio de barbie, con fuentecitas y todo… Un delirio kitsch en toda regla. Me pareció todo tan excesivo que me encantó

    M'agrada

  3. isabel

    Totalment d’acord. Hi varem anar dissabte i de tan kitsch em va arribar a agradar. Serà cosa de la crisis??? Més aviat crec que una cosa com aquesta només és digerible si ratlla la perfecció…
    A mi també m’hagués agradat veure un Espartac, però comprenc que no es pot tenir tot…Ens conformarem amb aquesta barreja d’Errol Flyn i Doris Day.

    M'agrada

    • colbran

      Errol Flynn vale (mejor Rock Hudson o Tony Curtis), pero Doris Day? Como no sea por los colores rosa de las guirnaldas y del vestuario de las nenas del harem, más propio de un Versalles “maría-antonietero” que de un campamento -o lo que sea- morisco…Las películas clásicas de odaliscas las inauguró María Montez, siguió Yvonne de Carlo, luego Maureen O’Hara y el último exponente fue Piper Laurie. Doris Day no hizo nunca de odalisca, hubieran quemado el cine los seguidores de sus discos.

      A mí el ballet no me interesa, salvo excepciones (el tan mencionado “Spartacus”, “La Bayadére”, “Giselle”, “La bella durmiente”…) pero ayer en el primer acto me encontré muy relajado, en el segundo me entusiamaron los incontables giros (no recuerdo el nombre técnico) de la protagonista y el tercero se me hizo farragoso, a pesar del buen hacer de las solistas y de algún solista masculino.

      En conjunto una tarde agradable sin más, con una orquesta en directo que ya es mucho, unos decorados propios de los films de odaliscas de la Universal de los años 40s y 50s del siglo pasado y un vestuario imposible.

      La música de agradable a pachanguera. Al archivo directamente.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Catxis la mar! Una vez que preguntas una cosa y yo te iba a responder y se me han adelantado Marga y Marta! 🙂 🙂 🙂 No tengo ni idea de ballet, però sé que se llaman “fouettés”. És un momento esperado en la mayoria de ballets clásicos, así que me puse a contar con los deditos de la mano. Pero cuando mé di cuenta la Lopatkina ya llevaba unas cuantas vueltas. Yo conté 28, a las que hay que añadir las que me perdí al principio. La cifra de 35 ó 36 me parece correcta. És increible que pueda hacerse esto Lo intentamos? 🙂

        M'agrada

        • colbran

          La aclaración iba para quien no entendiera la presencia de Doris Day en el tipo de espectáculo que comentábamos. Precisamente ya indicaba yo que podías referirte a los colores rosa de guirnaldas y vestuario de las niñas del harem.

          M'agrada

  4. Rosa

    Jo també hi era ahir tarda. Molt ben ballat. Decorats i vestits de kitch del bo, dignes d’un museu del kitch.
    Hagués estat molt millor “espartac” com tu dius. Jo tampoc l’he vist mai en original.
    Els moviments de conjunt de les ballarines vestides amb tutús de floretes eren totalment endevinables tot pensant en el “Llac dels cignes” i en “Giselle”. però estaven ben fets.
    Una bona tarda kitch i ben ballada

    M'agrada

  5. Tinc que fer la crònica del dissabte passat, però vaig tan endarrerit que encara no he començat amb LE CORSAIRE. A nosaltres crec que ens agrada força la dansa i per això varem comprar aquestes entrades fora del nostre abonament… però el resultat no es que esperàvem.

    Tot tècnicament perfecte, sincronització absoluta en el cos de ball, orquestra en directe (poc habitual), solistes increïbles…. però ens va faltar aquell “CLICK” que no se explicar, per despertar en nosaltres l’emoció d’un espectacle que ens captives. Tot una mica fred i distant. La culpa no es de la Companya, perquè si es veritat que en el seu estil es de les mes reconegudes del mon….. però…

    Segurament som nosaltres que estem canviant i cada cop mes ens agrada la dansa contemporània (el que es fa al Mercat de les Flors. per exemple)… i aquest tipus d’espectacle tan “pastelero” i kitsch, ens comença a carregar una mica perquè te sempre el mateix esquema…ara una parella …desprès un solo, un trio…un altre vagada un solo…. i entre mig aplaudiments que tallen la musica i la continuïtat del espectacle. La música de LE CORSAIRE tampoc es per tirar coets.

    M'agrada

  6. Marta B

    Per un descuit imperdonable em vaig deixar perdre la funció del Mariinski, però crec que hauria estat bastant d’acord amb el que ens comentes.
    Jo també vaig pensar que potser enlloc d’un Corsari ens hauríen pogut portar alguna de les peces que esmentes, artísticament infinitament millors. Com diu en Miquel Gascon, a mi també m’agrada molt la dansa, el Corsari és un tipus de ballet que un cop l’has vist dues o tres vegades, acaba carregant, perquè es limita a ser un compendi de virtuosisme i prou, però que per altra banda només poden ballar aquest tipus de companyies d’altíssim nivell, perquè sinó el resultat és deplorable.

    El gust kischt en els decorats i el vestuari és innat a les companyies russes, poden ser els millors ballant, però es troba a faltar el bon gust del ballet de l’Opera de Paris o el gust conservador del Royal Ballet.

    Pel que fa a Uliana Lopatkina tens raó, és estratosfèrica. No he tingut la sort de veure-la ballar en directe, però si que l’he vista en vídeo. Hi ha un dvd d’ella ballant un Llac dels Cignes amb en Gergiev dirigint l’orquestra que és de reclinatori absolut, tant per ella com a ballarina com per ell com a director d’orquestra.

    En quan al Llac dels Cignes de la companyia de l’Angel Corella, que per cert un dels seus rols més aclamats va ser el del Corsari, espero que estigui força bé, però és impossible que iguali el nivell del Mariisnki, perquè: ni te escola, ni te tradició, ni un gran pressupost, 3 elements imprescindibles, al meu parer, perquè una companyia de ballet clàssic sigui de 1r. nivell.

    Per acabar, m’agradaria que el Liceu anés portant cada temporada alguna d’aquestes grans companyies de ballet clàssic. Com molt bé dius en un gran teatre s’hi ha de programar de tot, perquè hi ha públic per a tot.

    M'agrada

    • Santi

      Efectivament, Ulyana Lopatkina és estratosfèrica!!!
      Jo podria dir, sense por d’equivocar-me, que hem vist a una de les 3 millors ballarines que actualment ballen aquest repertori, Gillian Murphy i Svetlana Zakharova són les altres dues. Totes tres expecionals, ja dic, les millors del món.
      He tingut la sort de veure a Ulyana aquesta passat juliol a St.Petersburg, quan vaig anar per feina, i lògicament, no volia perdre’m una vetllada de ballet, i Ulyana ballava aquella nit, ( vaig tenir molta sort), i com podeu imaginar el èxit va ser sensacional.
      Aprofito per a explicar que el passat desembre 2010, exactament el 18 i 21 decembre 2010, Ulyana va ser convidada per a ballar dues funcions d’una llarga sèrie del ballet ” El Llac dels cignes” a la Bastille de Paris, amb el ballet de la òpera, i lògicament tot Paris balletoman va anar a veure-la, i l’èxit va ser inmens, fins i tot una estrella del ballet de Paris, va dir: després d’haver vist a Ulyana Lopatkina no crec que jo pugui dansar Odette / Odile al seu nivell.
      I ho va dir una ballarina que és la estrella de la companyia, això diu molt d’aquesta primeríssima ballarina internacional que és Ulyana Lopatkina, no sé si un futur tornarà aquesta companyia amb Ulyana per a oferir-nos el LLac dels Cignes amb ella, però bé, sempre podrem dir que vam veure en viu a Ulyana Lopatkina!!! 🙂
      Ha estat genial per part del Liceu de per programar ” Le Corsaire” i vist l’èxit de públic tan gran que ha tingut, tal i com l’any passat va tenir ” La Bella dorment” del Royal Ballet, s’animi a continuar portant ballet clàssic.
      L’afició anirà creixent i consolidant i més encara quan Corella porti el Llac dels cignes aviat al Liceu,serà un èxit fabulós!!

      M'agrada

  7. Concep

    És un espectacle molt bonic, de gran categoria i d’un ball exquisit, prodigiós, diria jo.
    No hi han companyies així, Paris, Londres, Moscou i Sant Petersburg i ja podeu anar buscant.
    La dansa contemporània s’ha imposat. És molt més econòmica. mantenir una companyia com la que hem vist aquests dies al Liceu val una fortuna.
    A força de veure contorsionistes, hem anat perdent el gust per la dansa més clàssica, jo he vist dues vegades aquest Corsaire, amb ballarins diferents i tots dos repartiments tenien un gran nivell. M’he emocionat cada dia i és que aquest nivell feia molt temps que no el veiem.
    Ni me’n recordo dels decorats i el vestuari.

    M'agrada

  8. bocachete

    Distret, agradable, sí, però com dieu, hi manca alguna cosa: suposo que una música més engrescadora i d’una mica de qualitat; en aquest cas és música purament funcional, per acompanyar i justificar el moviment, i prou. Un ball impecable i elegant, però en fi… De fet, la rutina del ballet clàssic no és tan diferent a la d’un corrent d’òpera belcantista: un vehicle per al lluïment, amb àries, trios, duets, concertants, que solen repetir els mateixos ritmes i cadències. Si fa no fa, però en ball… Suposo que el costum també fa que s’hi aprecïin més els virtuosismes tècnics, la quantitat i qualitat de fouettés i jettés i el que sigui, i l’elegància (“la línia de cant”) del moviment “recitat” o els pinyols espectaculars.
    Al Corella, efectivament, li queda molt per endavant. Fa un o dos anys va fer La bella dorment al Liceu i l’espectacle estava bé, certament, voluntariós, ben ballat, etc., però sense el grau de precisió (es veia en els conjunts sobretot) ni d’espectacularitat d’aquestes companyies de primera. Necessita temps i recursos, i ja veurem en uns anys si avança més o no.
    Jo, aprofitant l’exposició dels Ballets Russos al Caixafòrum (molt recomanable), el concert de l’OBC dedicat a la música d’aquests, i el proper del Gergiev amb tres ballets de Stravinskij, hagués programat, ja posats, algun d’aquests ballets relacionats amb Diaghilev, de música molt més atractiva i que permet igualment veure la bona escola de la companyia.

    M'agrada

  9. Josep Olivé

    Crec que d’haver estat un altre obra clàssica de ballet musicalment de més qualitat el resultat hagués estat molt diferent. La ramplonaria de la música, sense interés de cap mena, ha impedit el total i absolut èxit de la representació. Quina diferència amb la música escoltada la mati amb l’OBC a a l’auditori, amb obres inspirades en els ballets russos!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: