IN FERNEM LAND

EL PREGÓ DEL VIÑAS 2012: EWA PODLES


Ewa Podles i Anna Marchwinska al Saló de Cent. Concert inauguració del Concurs Viñas 2012. 14/01/2012 Foto IFL

Com cada mes de gener ens hem aplegat al majestuós Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona per assistir al pregó i posterior concert que dóna el tret de sortida a l’edició 49 del prestigiós concurs de cant, i que aquest any s’ha centrat en honorar a la Sra. Maria Vilardell, néta del tenor Viñas i Presidenta i ànima del Concurs fins l’any passat, que malauradament ens va deixar.

Aquest any l’encarregat de fer el pregó ha estat el Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i crític musical, Josep Lluís Vidal, que amb el títol de  La música, l’amistat, la tenacitat, ossia Maria Vilardell, ha glosat l’insigne dama, amb erudició i sensibilitat, durant el temps just per no arribar a esgotar a la majoria de congregats al majestuós recinte, que delíem per escoltar un cop més a la gran Ewa Podles.

Cal dir que aquest any presidia l’acte l’Excel·lentíssim Sr. Xavier Trias, Alcalde de Barcelona que jo crec que més enllà de les protocol·làries i acollidores paraules de benvinguda, s’hagués hagut de mantenir més en segon terme i no fer un parlament després del Sr. Vidal i tampoc calia que treies les atribucions dels joves que en acabar el concert estaven destinats a entregar els rams de flors pertinents, per fer-ho ell mateix a la Sra. Podles, que el deu haver deixat, com a tots, corprès. Deu ser una cosa del primer anys i tampoc filarem tan prim. Ara bé, si em permet un suggeriment, com que en qüestió de tres dies ja l’he enxampat dues vegades amb una aproximació fonètica dubtosa en pronunciar els noms de dues cantants insignes, no estaria gens malament que preguntés amb algun funcionari de la casa amant de l’òpera, que n’hi ha, segur!, com és pronuncien els noms i així altre cop no ens enrojolarem una mica quan escoltem quelcom aproximat a Anja Silja (dijous al Liceu) o Ewa Podles avui, aquest segon semblava més fàcil oi?, doncs no, amb el cognom no, però amb el nom (Ewa) no ha quedat gaire lluit el nostre Sr. Batlle. Ai!

Bé doncs, l’eminent contralt polonesa, Ewa Podles, acompanyada per la pianista Anna Marchwinska, ens han ofert un recital d’intensitat emocional creixent i de resultats musicals magnífics com ja és habitual en totes les seves actuacions.

El programa s’ha dividit en tres blocs oficials:

FREDERIC CHOPIN:

“Gdzie lubi” (“El desig d’una noia” – Op. 74-nº 4
“Pierscien” (“L’anell”) – Op. 74-nº 14
“Sliczny chlopiec” (“El noi agraciat”) – Op. 74-nº 8

FRANZ JOSEPH HAYDN:
Cantata “Arianna a Naxos”

PIOTR I. TXAIKOVSKI:

“Si jo fos una fulla d’herba en un camp” – Op. 74-nº8
 “Lied de Mignon” – Op. 6-nº 6
 “Cançó de Zemphira” (sense Opus)

PROPINES:

Cançó de Serguei Rakhmàninov

“Cruda Sorte, amor tiranno” de L’Italiana in Algeri de Gioachino Rossini.

No cal dir que l’extensa i ample veu de la contralt ens ha meravellat un cop més per la seva intensitat dramàtica del seu fraseig incisiu, per cada nota i cada frase que donava amb intenció i credibilitat, omplint amb les fosques i profundes sonoritats els espais físics de la sala, però també els més interiors dels oïdors embadalits que un cop més no sabíem si admirar més la peculiaritat de la veu i el seu control tècnic, o la magnètica interpretació que fa de tot allò que canta.

Va començar amb tres belles caçons de Chopin que ja ens van mostrar l’ample registre i les capacitats sonores, tot preparant-nos per un dels seus cavalls de batalla, la fantàstica cantata de Haydn, Arianna a Naxos, que quasi us diria que com ella, ningú. Li he escoltat crec que tres o quatre vegades i sempre m’arriba a commoure fins el calfred. Ja en  l’Adagi d’entrada “Teseo mio ben, dove sei? Dove sei tu?”, Podles ens fa entrar ràpidament en situació, passant de manera magistral per els diferents estats d’ànim de la protagonista, des de l’esperança inicial fins a la desesperació de l’ària final ” A che morir vorrei in sì fatal momento”, on la veu punyent ens travessa el cor davant de l’abandonament de Teseo. Podles anhela, implora, pateix i estima com cap altre cantant en aquesta joia de Haydn i amb ella tots nosaltres, compungits testimonis d’aquest abandonament. Sensacional, gran i única. Em fa treure un cop més el reclinatori.

Després d’una petita pausa per recuperar-nos d’aquesta mini òpera d’un quart d’hora a molt estirar, ens ha tret tres perles més del joier, aquest cop de Txaikovski i ja sabeu que aquest compositor també toca la fibra de manera única. Amb les dues primeres cançons, ben conegudes i a quina més bella, les melangioses melodies ens han omplert de nostàlgica tristesa, però en la darrera, la “Cançó de Zemphira”, altre cop la intensitat del drama ens ha deixat amb el cor en un puny.

Òbviament l’esclat del públic ha estat inevitable i ella, generosa com és, ens ha regalat dues propines, una cançó de Rakhmàninov en la línia de bellesa nostàlgica de les de Txaikovski, i per finalitzar la quota rossiniana inevitable, amb l’ària d’Isabella de L’Italiana in Algeri, “Cruda sorte!”.

A Podles també li comencen a pesar els anys i tot i que el seu extrovertit i esclatant Rossini continua sorprenent per la jovialitat i el domini estilístic, l’he notat un cert esgotament en les coloratures finals, menys polides que en altres ocasions, si bé encara irrepotxables (quantes les voldrien!).

Brillant inici de l’edició del Viñas, que esperem ens doni a conèixer nous talents, com va succeir entre molts altres anys, el 1981 quan ella va guanyar el segon premi.

Bon diumenge infernems.

17 comments

  1. Va ser una autèntica lliçó de cant ja que, interpretar músics tan variats i a més fer-ho amb la intensitat i el bon gust característic es una demostració de la qualitat i gran tècnica de la contralt polonesa. Grandiosa Podles!

    M'agrada

  2. Lluis Emili Bou

    Ja tens raó ja que la prosòdia del senyor Batlle de Barcelona no és gens lluïda, pero d’aquí a enrajolar-nos (que deu ser sinònim d’emparedar-nos) trobo que és excessiu. O volies dir enrojolar ? (“Ruborizar” que diria el senyor Anadon).
    Pot passar a les millors famílies.
    Vas anar al concert de l’OBC ? Nosaltres si, el divendres i m’agradaria comentar-lo.

    M'agrada

    • Hahahahahahaha Lluís, ara ho canvio. Bé no és tracta tant de la prosòdia en aquest cas, sinó de dir Eva en lloc de Eua (amb accent de Kansas) suposo que motivat per la w, i no crec que a la Polònia de veritat la w es pronuncii com una “u” aspirada. En qualsevol cas si ho intentem fer tot una mica més natural tampoc passa res, i Ewa=Eva. Ara bé si s’informa abans i algú li diu que aquesta eminència és polonesa potser…
      No he anat aquest cap de setmana a L’Auditori. Divendres per la vampira, ahir per la Podles (impossible canviar-la per ningú) i avui per la planxa (el diumenge pel mantí tinc per costum fer dissabte). mentre planxava camises l’he escoltat per Cat Música i no me’n penedeixo pas de no haver anat.
      Concert excessivament curt i amb la senyora Denoke que potser si que és una de les millors Salome des de que el món és món, però que per ràdio no m’ha agradat. L’OBC sonava esplèndida, això si.

      M'agrada

      • Lluis Emili Bou

        Sobre el concert de l’OBC: Efectivament!, que diu aquell, vam trobar que la simfonia de Mozart sonava molt i molt bé. El divendres hi va haver una gran unanimitat en els aplaudiments que, a més, em van sonar a recolzament de l’orquestra en aquests moments que tot perilla. Per part meva com a mínim era així. I el director molt bé.
        Quant a la senyora Denoke no sé què dir. Ja tenim comprovat que les nostres localitats (amfiteatre lateral dreta just a l’alçada del director) són molt dolentes en cas de veu solista, però tenia ganes de saber si des d’altres localitats se la sentia i quina opinió en tenieu. No sabem si ho feia bé o malament: no se sentia.
        Sabeu si abocant-hi calers (pura utopia) lacústica de l’Auditori tindria remei? O hem d’esperar que un tsunami l’enderroqui per fer-ne un de nou que mereixi el nom d’AUDItori?
        Suposo que els més que rumors de la caiguda del Zemlinski i el Debussy del Liceu seran degudament comentats i lamentats.
        Sort que, com diu la Zerlina : si “el resto é sano” no ens podem queixar
        Apa, a sobreviure !

        M'agrada

        • Xavier C.

          Primer pis lateral tampoc se li sentia. Potser ens podrà dir què tal algú que divendres/dissabte fos a platea. D´avui no crec que arribem a trobar ningú: m´ha fet pena veure-ho tot tan vuit.

          M'agrada

        • Josep Olivé

          Als laterals de l’auditori les veus no es poden escoltar bé. En alguns llocs ni se les sent. No és l’únic problema d’acustica que té aquesta sala. Ni entre els músics es pot dir que es poden sentir de manera óptima. Ja és greu això, oi?. Doncs si. Ara, encara que l’orquestra estigui atepeida (i en una Salomé ho està), si us heu feixat els músics es situen lo més junts possible, i cap enrera, deixan un ampli espai al davant, entre la primera línea d’orquestra i la primera línea de butaques. Desconec si la “minifalda” cursi que han possat darrera la percusió és per millorar l’acústica en la zona de l’orquestra o per tapar la vergonya de que una ciutat com Barcelona no es pot pagar un orgue. En fi. En definitiva, que a l’Auditori sentir cantar res de res si estas en un lateral.

          Pel que fa a l’OBC molt bé i amb un bon director, Hartmut Haenchen. Pel que fa a la solista, Angela Denoke, doncs el dissabte malament i el diumenge força bé. Què va passar el dissabte? Doncs que va desafinar molt, tant en els lieders com a l’escena final de Salomé. En canvi avui diumenge ha estat francament bé i he sortit de l’Auditori molt content donada la decepció d’ahir, amb afinació (s’ha ajudat amb una mica de portament en alguna nota) i volum suficient, i el públic ho ha copsat, donant-li una ovació merescuda, ovació molt tèbia en canvi la d’ahir. Jo crec que Angela Denoke pot fer una Salomé acceptable si està bé, i avui ho ha estat. La millor Salomé? No. Stemme o Nylund broden (al meu parer) aquest paper en tots els aspectes, vocal i escènic, i Denoke està un esglaó o dos avall. Però no és artista per a no tenir en compte. Li recordo prestacions força bones amb Katia Kabanova i Marie (Wozzeck).

          Que què feia el dissabte a l’auditori poden anar-hi el diumenge i havent-hi la Podles al Saló de Cent? Doncs repetia concert perque m’el vaig canviar per un altre que no hi podré anar…i perque he anat tant de bòlid la setmana passada que no he estat al cas. En fi, tal dia farà un any i procuraré estar on s’ha d’estar, si el convidad o convidada val la pena, com era el cas. Siau!

          M'agrada

        • glòria. a.

          Es cert que les veus a l’Auditori es perden, personalment no coneixía a A.Denoke, i només vaig poguer apreciar una veu de bonic color quan es feia sentir i aixó va ser de tant en tant de la seva actuació……una llástima i més quan vaig poguer apreciar un monter de butaques buides, jo tinc l’abonament des el primer dia de l’OBC al lateral esquerra perque m’agrada veure el gest del Director y crèc que encara que no es el millor llòc per escoltar al conjunt de la Orquestra deunidó, i també els Músics solistes es disfruten més…..
          Per alta banda us diré que algunes de les actuacions que em tingut amb el meu Cor a l’Auditori i després de les corresponents proves de so, s’ha decidit colocar els solistes entre el Cor i l’Orquestre amb un resultat molt acceptable ( deprés d’haver-ho consultat ) tenint en compte que aquets cantants no acostuman a tenir el volum ni la técnica dels cantants d’elit . També recordo haver vist a la fantástic Eva Podles cantar entremig l’Orquestra i l’Orfeó, si no recordo malament un Mahler, la segona ? i la veu de la gran Senyora es feia escoltar, renoi si es sentía……..

          M'agrada

  3. Bé jo no puc dir més després d’aquesta detallada explicació d’aquesta gran contralt lúnic que puc dir és que jo faria cua per ser una d’aquestes com molt bé dius tu Joaquim al final de la crònica per saber fer aquelles coloratures.
    Ha estat el primer cop que m’he pogut embadalir per una veu de contralt en directe que més adjectius no pot tenir i ha tingut al llarg de la seva carrera musical. I que agreixo a qui em va proporcionar aquesta oportunitat i em sap greu de no recordar el seu nom. Ell ja sap qui em refereixo. Tu que el coneixes Joaquim ja li transmetràs per part meva. I realment després d’haver sentit aquell concert tenia la sensació que no estava en aquest món. Va ser simplement extraordinariament excepcional. Gràcies per tot (de part de les dues ma mare i meves).

    M'agrada

    • Benvolguda Mercè, estic molt content que ho gaudíssiu tant, de fet ja ho sabia que passaria, però no es pot dir blat fins que és el sac i ben lligat.
      En Jordi visita el blog, per tant ja haurà vist el teu comentari i agraïment, però quan el vegi li diré, no t’amoïnis.
      Qui sap, tan de bo algun dia quan expliquis a les persones interessades la teva trajectòria artística, els teus inicis, podràs esmentar aquest concert d’Ewa Podles a la 49ª edició del Concurs Viñas, com certament important. 🙂
      Mentre seguim gaudint de la música, caldrà estudiar molt i esforçar-se per arribar a bon port. L’empenta, la força, la il•lusió, la tenacitat i l’estimació per l’art ho faran possible.

      M'agrada

  4. KÀTIA

    Hi hauria anat encantada d’haver-ho sabut i amb probabilitats d’asistir-hi.Aquests actes de segur que tenen un encant especial.A banda Eva Podless em sembla una gran cantant i disfruto escoltan-la.

    M'agrada

  5. colbran

    Cuando se tiene la fortuna de poder escuchar a una cantante de esta calidad superlativa es muy de agradecer que además haya sido gratis. Su voz aún está sana, si bien al final del recital se le notaba fatigada, pero es tan generosa Ewa Podlès que cansada y todo nos regaló dos magníficos bises. Un Rachmaninov y un Rossini; de éste esperaba el “Bolero español” porque es más corto y ella suele incluirlo como final de sus propinas y cantando sólo la primera estrofa. Pues no, cantó la cavatina de “L’italiana in Algeri”, con todas sus coloraturas, aunque ya no son tan brillantes, pero siempre afinadas.

    No sé cuánto tiempo más podremos disfrutar de esta inigualable contralto coloratura, pero sea el que sea aprovechémoslo bien porque este tipo de voz escasea más que el gasto en una crisis económica como la actual.

    M'agrada

  6. eva d

    Joaquim,

    Sobre el contingut, que bé que en fruíssiu tant. Quina sort que hi poguéssiu anar!!
    Però sobre la forma, en principi aquest acte protocol·lari és una deferència de la ciutat al concurs de cant, no s’ha deixat mai de fer al Saló de Cent, i aquest any l’alcalde hi ha anat (no sempre hi anava), cosa que atorga més rellevància a l’acte. Recordeu l’any passat, en què el delegat de cultura ja donava per acabat el recital a la tercera peça. I sí, ha de parlar l’últim, per protocol és així. La persona que “convida”, i més encara si és un càrrec electe per la ciutadania, ha de tancar l’acte.
    Sobre la pronunciació, aquest és un gran tema, sí senyor! I els polítics hi haurien de parar més atenció, en general. Primer, també, hauríem de saber com la senyora Ewa Podles pronuncia el seu nom. Una trucadeta tampoc no estaria de més! 🙂
    Llegint-vos, em sap molt de greu haver-m’ho perdut.

    M'agrada

    • Benvolguda Eva.
      Ni recordo l’última vegada que l’Alcalde de Barcelona en persona, presidís l’acte, per tant encantat que el Sr. Trias ho fes. El que ja no em sembla normal és que tanqui l’acte com va fer el de l’any passat, no, en això el Sr. Trias va tenir el tacte de fer el seu parlament abans del recital, ara bé, que ell tingués que entregar les flors, ja em va semblar excessiu.
      T’asseguro que a nivell musical, va ser una llàstima que t’ho perdessis.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: