Avui no hauria de parlar sobre això, però vist que la noticia que es filtrava des de el mateix Teatre del Liceu a la premsa, el passat dijous en el precís moment que les quatre administracions involucrades en el finançament del Liceu deixaven anar discursos benintencionats en el mateix Saló del Miralls, en ocasió de l’acte d’entrega de la Medalla d’Or, crec oportú després que molts de vosaltres i jo mateix obligat per els vostres comentaris, a opinar sobre el tema, deixant massa al marge la recerca de candidats per les Medalla d’Or de la propera edició, he decidit ordenar una mica las idees i deixar una primera tanda de reflexions, a l’espera del que succeeix amb aquesta amenaça que ens anuncien.
El Mundo va ser el primer, al cap d’unes hores La Vanguardia, també amb timidesa, va parlar del tema i finalment ahir El País desenvolupa la noticia, dóna opinió i llança uns quants torpedes que toquen al bell mig de la línia de flotació de la Direcció General del Gran Teatre del Liceu.
Ens movem per conjetures, amenaces i converses de passadís, ja que per una banda es llença la noticia i per se’ns diur que no hi ha res decidit, que això s’haurà de fer si a finals de mes no hi ha una solució al greu problema econòmic sorgit després de la retallada de les assignacions dels Governs Espanyol i de la Generalitat, però també de la caiguda de les aportacions privades dels mecenes que es calculen en un 30% si es comparen amb les que tenia el Gran Teatre del Liceu abans de l’arribada del Sr. Joan Francesc Marco, Director General del Teatre, com bé sabeu.
Davant d’aquesta situació cal demanar responsabilitats, això el primer i després buscar les solucions que ens permetin salvar els mobles per aquesta temporada i sobretot les properes.
En el cas que això quedés en res, que hagué sestat tan sols una amenaça per aconseguir a última hora que l’aportació del Ministerio de Educación y Cultura del nou Govern Espanyol, es retalli menys del 10% de l’actual, cosa que encara no sabem, jo crec que també s’ha d’actuar amb contundència. Ja està bé!. A qui correspongui que prengui les decisions oportunes per tal de que el Liceu no acabi sent un vaixell ancorat en un moll residual, buit i abandonat a la dissort de les inclemències del temps.
Això ja no són retallades,aquestes ja les hem anat assumint, ara parlem de gestió, del que s’ha fet, o millor dit, del que no s’ha fet durant aquests darrers anys per preveure una situació en aquests temps extremadament durs que ens toca viure i sobretot del que es farà en l’immediat futur. Del pla de gestió i viabilitat per fer-ne front, de les noves mesures per organitzar una temporada que no representi en cap cas la paralització de l’activitat, ni molt menys un expedient de regulació de la base fonamental del teatre, el Cor i l’Orquestra.
En lloc d’això ens arriba la pitjor noticia, de la manera més grollera i abans que fins i tot els mateixos afectats en sàpiguen alguna cosa. Parlo del personal del teatre, però també parlo dels abonats que no hem rebut cap notificació al respecte.
No em puc arribar a creure que s’hagi arribat a aquesta situació i tan sols espero en els propers dies, reaccioni qui ha de reaccionar i aturi aquest rumb desbocat cap al desastre.
Si demà es compleixen els terminis pactats, en el compte bancari em carregaran el darrer termini del pagament de l’abonament 2011-2012. Suposant que aquest desgavell anunciat s’arribi a dur a terme, i sense saber si ens afectarà a més coses que les previstes (programa Zemlinski i el Pelleas et Mélisande. És clar que el concert de l’altre Pelleas no sé si es farà, oi?), vol dir que del torn T m’han de cobrar menys del que m’hauran de tornar suposo que tan aviat com anunciïn aquesta retallada. Hem estat finançant la tresoreria del teatre i sense interessos. Un despropòsit, no us sembla? Un desgavell de tresoreria que em fa patir molt
Per altre part ningú ha dit res del Festival Bayreuth que s’ha de celebrar el proper setembre, però jo que ja tenia la mosca darrere l’orella amb la cancel·lació de la presentació que havia de fer la senyora Wagner ja fa un cert temps, penso que la propera noticia que ens donaran serà la cancel·lació, ja que la venda d’entrades no ha obtingut la resposta que preveien. Un altre errada monumental de la Direcció, ja que sense els directors musicals que actuen al Festival, sense alguna de les figures i en versió de concert, per molta etiqueta de Bayreuth que li pengin, el públic ha girat cua a la proposta. És clar que si al setembre de 2012 tenim al personal d’Orquestra i Cor amb un ERE en el millor dels casos o amb la plantilla a la meitat (en el cas del Cor) per una reducció, en el pitjor, jo m’estimo més que Bayreuth no vingui. Com es pot presentar aquest Festival amb el “festival” que ens estan organitzant?
Abans de tocar l’essència d’un teatre d’òpera, com és el Cor i l’Orquestra, no creieu que s’han d’aprimar molts, però molt més, altres llocs directament no productius?. No cal que em contesteu, és obvi per quasi tothom.
Volen reduir o privatitzar el cor, no obtenen el suport dels mecenes, els espais del teatre es lloguen per a esdeveniments que res tenen a veure amb l’activitat ordinària d’un teatre d’òpera, amb l’única finalitat de fer entrar diners a caixa encara que no tinguin el nivell que hom desitjaria pel Liceu. Tot això per mantenir què i a qui? Quina concepció tenen del que ha de ser el Liceu?. Quin és el pla de viabilitat que hi ha al darrere quan s’anuncien mesures com les que anuncien?
Si el mestre Pons que venia amb un projecte sota el braç ja amenaça amb deixar-ho, què vol dir això? Quin és el veritable model que ens volen deixar?. Hi ha model? A què esperen a dir-ho?
Algú ha començat a pensar amb la possibilitat de sense caure amb l’amenaça imminent de veure el cartellone ple de Traviates, Tosques, Bohèmes i Carmens, de trencar-se una mica més el cap i establir un marc de col·laboració amb el Teatro de la Zarzuela de Madrid i portar produccions amb excel·lents cantants locals amb ànsia per cantar al Liceu?. No cal dir que l’èxit popular seria notable i no cal dir que amb el Cor i l’Orquestra del Gran Teatre al fossat i a l’escenari. És una de les moltes opcions que es podrien fer, per seguir mantenint l’activitat del teatre, amb l’èxit de públic garantit, oferint una activitat diferent, diversificant i evitant d’aquesta manera aturar l’activitat o farcint-la dels títols de sempre.
Potser caldrà començar a oblidar-se de 15 o 20 funcions d’un mateix títol, potser caldrà també pensar que un programa Zemlinski és possible dins d’un abonament d’òpera més curt. Potser caldrà començar a parlar de diverses modalitats d’abonaments per cicles, de cicles diferents, d’obtenir una diversificació del públic sense obligar-nos a quedar els espectacles de dansa si el que m’agrada és l’òpera, o a l’inrevés. Potser caldrà pensar en cicles de concerts i recitals en altres locals més petits, que puguin encabir el públic realment interessat. Potser caldrà començar a pensar que el Liceu ha de canviar com està canviant el món, no us sembla?. Potser caldrà començar a pensar en canviar-ho tot.
Busquem produccions rentables, d’espectacles rentables i amb artistes rentables, oi?. No sé, jo no faria fàstics a cap idea, a cap gènere, a cap títol, ja que els fàstics si que els hem de fer davant d’un teatre a mig gas, amb serveis privatitzats i amb una programació dels títols de sempre que s’alternarà amb activitats d’altres promotors privats que tant ens portaran orquestres de valsos, tablaos de flamenc per turistes despistats o artistes del Pop amb ganes de fer un Liceu. Activitats que potser portaran diners al teatre, però que el desprestigiaran. El Liceu no ha de ser un espai per llogar.
Ens manca un gestor sense carnet polític de cap classe, que tingui prestigi, que sàpiga gestionar, que sigui creatiu, que estimi l’òpera i sobretot, que tingui la sensibilitat necessària per portar endavant un projecte difícil en un moment difícil, però sobretot que no estigui subjecte al dictat de cap ideologia, ni ocupi el lloc per una quota pactada entre les altes esferes dels partits governants de torn. El Liceu no ha de ser cap premi per els serveis prestats.
Estic segur que els treballadors seran els primers en contemplar i acceptar mesures extraordinàries, sempre i quan ells siguin part de la continuïtat de la institució, ja que sacrificant-se ells per salvar la poltrona dels altres, crec que no és la manera que ni ells, ni nosaltres, acceptem els que ens proposin. No vull continuar mantenint una estructura que en els moments més complicats s’ha evidenciat com inepta.
Estem com sempre en mans de l’almoina de Madrid. Si ells decideixen retallar l’aportació del Liceu dins del marc de la retallada generalitzada que ha de servir d’exemple d’austeritat , això si, mantenint intacte l’aportació a la temporada del Real, definitivament el primer teatre d’òpera d’Espanya, i alhora deixem el teatre a la dissort d’aquestes mesures dràstiques que no porten al darrere cap pla de viabilitat conegut, el Liceu, com em deia un amic ahir, s’ha tornat a cremar un altre vegada.
Que no reaccioni, qui ha de reaccionar, massa tard, si us plau.
Desitjo que no hi ha hagi un DESCONCERTAT (II)
IN FERNEM LAND 
A esta hora (7:52 de la mañana) aún no me han cargado el cuarto y último plazo de mi abono del Liceu. Yo no sé si esto es un pequeño despiste o un indicativo de optar por no cobrarlo y de este modo iniciar la devolución del importe de aquellos espectáculos que no se van a programar y que se incluían en mi turno.
Es todo lo que nos envuelve tan triste y decepcionante que uno ya no sabe qué decir ni qué opinar. Lo que más me enfurece es que en el Real no se aprecie el recorte porque los sponsors han aumentado su contribución en un 31%, mientras que en el Liceu la han disminuído en un 30%. Significa esto que los sponsors han trasladado su mecenazgo al Real? Si es así es tristísimo e irritante que no se haya intervenido a tiempo para impedirlo, por parte de quien corresponda, ya que es su trabajo y no sentarse “a la bartola” viendo como el dinero fluye en dirección contraria. Enhorabuena a la gestión del Real y “enhoramala” a la del Liceu.
Y tanto papelito inútil (sería un gasto menos) de información a casa de los ensayos, con las justificaciones de los directores de escena explicándonos qué nos quieren decir con sus versiones (?) y ni una hojita pequeñita explicándonos lo que va a pasar…Inaudito!
Si hay que reducir personal se ha de comenzar por las oficinas y otros cargos del Liceu prescindibles y no del coro y la orquesta, o es que nos piensan ofrecer ópera con play-back? Pensar en esto último
es tan lamentable y poco “inspirado” como recurrir a recortar las pensiones de los jubilados para resolver los problemas económicos de un país. Dónde está la imaginación, dónde está la solución? Alquilando el teatro a la Pantoja y similares? Vamos, ya! El Liceu es un teatro dedicado a la lírica, no es un Olympia de París…Estamos desprestigiando una sala de renombre mundial para conseguir limosnas de alquiler, mientras que no nos rompemos los cuernos paa encontrar verdaderas soluciones y si nos los estamos rompiendo -cosa que dudo- hay que hacer una rueda de prensa y explicarlo, pero los abonados incluso debieran saberlo antes. Los abonados estamos abandonados a la buena de Dios y nadie nos dice nada. Siempre la callada por respuesta. Hemos de alimentarnos de rumores y de voces bajas para saber algo.
Es necesaria una explicación inmediata. No se puede perder ni un día más para hacerlo. Demasiados problemas nos rodean como para que una afición, un escape cultural tan digno como el que nos ofrece el Liceu, nos sea un problema más añadido y un generador de ansiedad.
M'agradaM'agrada
El Real prácticamente acabó la temporada pasada con “Sant François d’Assis” con espectacular éxito de asistencia, y esta temporada la ha iniciado con “Elektra”, “Pelléas” y “Lady Macbeth”. Estos dias estrenan una obra muy interesante, “Iolanta”. Efectivamente los sponsors han incrementado su participación en un 30%. Yo también lo haría. Y eso que han disminudo los abonos, ya que Mortier da mucho miedo…para algunos, claro. Para otros es un signo de valentía y de acceder a un concepto diferente del fenómeno operístico. Y en Valencia la temporada es paupérrima comparada con anteriores. Con numerosos títulos concertantes y recorte de representaciones. Pero al menos lo han dicho desde el principio y no se han autofinanciado con dinero de sus abonados.
M'agradaM'agrada
Han de rodar cabezas y YA. Que en época de crisis, iban a disminuir los fondos públicos lo sabe cualquier necio. Y poco se puede hacer para remediarlo porque seguirá habiendo prioridades en el reparto de presupuesto (la cultura no es un servicio de primera necesidad).
Lo que es de delito es que haya disminuido el patrocinio privado en un 30% y que SABIENDO que iban a bajar las ayudas públicas, no se haya hecho nada para remediarlo.
También es de delito que se escenifiquen óperas sin ningún interés (como el Jo Dalí), en las que el teatro queda prácticamente vacío y apenas se recupera nada de la inversión. La ecuación es simple:
– Ópera comercial (Traviatas y demás; o buen reparto) + Producción birria = Se llena
– Ópera complicada + Producción buena = Se llena también
De delito es que la sala esté cerrada al público prácticamente la mitad de cada mes, cuando podría sacársele rentabilidad con producciones sencillas de óperas “comerciales” y con cantantes de aquí a precios populares, para ir enganchando a público nuevo.
Y me callo ya que me va a salir humo por las orejas…
P.D. Coincido en lo del papelito que mandan a casa… otra forma de tirar el dinero. Los abonados ya vamos a ir a ver esas óperas y si el director de escena nos tiene que explicar qué es lo que quiere decir, es que no ha hecho su trabajo correctamente.
M'agradaM'agrada
Pues insisten en ello, y ya nos amenazan con otra nueva inversión a cargo de Benet Casablancas y Rafael Argullol. para la temporada 2014-2015
Compositores que están siempre en la órbita política y que marginan a otros con mayor gancho para el gran público, pienso en García Demestres, Albert Guinovart o Salvador Brotons que no parecen ser del agrado de los gestores y en cambio sus obras siempre son bien recibidas por el público.
No hay riesgo económico. Si la obra no gusta y es un fracaso estrepitoso, no pasa nada, no se representa más y ya está, la pérdida la asume el presupuesto del teatro y ya hemos cumplido. No existe una voluntad de agradar y hacer que la obra conecte con el público. La mayoría de obras que hoy se siguen representando fueron grandiosos éxitos en su tiempo, algo que no ocurre en ninguno de los estrenos que hemos vivido en los últimos años en el Liceu. Ni ellos mismos se han atrevido a volver a intentarlo.
M'agradaM'agrada
Benvolguts Joaquim i Colbran, vosaltres em coneixeu molt poc a nivell personal, però en algunes ocasions anteriors ja vaig insinuar que els problemes econòmics i directius del teatre del Liceu són majoritàriamemnt polítics ( consti que jo no estic inflitrat en les tramoies del teatre), però no cal ser gaire espabilat per veure les reaccions dels seus representants.
No hi doneu més voltes al molí de vent, Madrid sempre serà Madrid sigui amb el govenr de torn que el representi,
Com exemple l’altre dia van retransmetre des del teatre de la Zarzuela, Los Sobrinos del Capitan Grant. Com a cantants no em va agrada gents , però cal destacar el voluminós muntatge amb que van representar la qual cosa vol dir que aixó comportava un enorme pressupost. Dic aixó perquè dubto que en el Liceu (suposadament que haguessin representat una sarsuela com aquesta) haguessin emprat un pressupost tant car.
Amb l’excusa de la crisi a Catalunya ens estan oprimint el màxim en tots els nivells. El més greu d’aquest ultratge és que els nostres representants per tal de no perdre els seus “emolumentos económicos” accedeixent a les imposicions del gran emperador Gobierno Español.
Liceistes, proposeu una retirada dels vostres carnets de socis per a una temporada, ja veurem com reacciona la Direcció del Liceu.
Si la cosa no es soluciona ràpidament al Liceu li passarà el mateix que a la sarsuela, que poc a poc anirà perdent interès i popularitat.
M'agradaM'agrada
Alguns innocents (per exemple jo mateix) financem el Liceu encara amb més “generositat” avançant en un sol pagament diners per obres que no veurem. Més innocent encara (jo mateix altre vegada) avançant diners per funcions en les que no es diu qui cantará ni qui dirigirà. I d’altres innocents potser estan compran entrades avui a la web del Liceu per funcions que els nostres meravellosos gestors saben que no es representaran. I és que esclar, l’il.lusió et fa fer coses que la raó no enten.
Aqui no val plorar per les retallades. Molt més greus són les que s’aplican a sanitat i a ensanyament. Aqui lo que val és plorar pels gestors que tenim d’aquest teatre. Gestors que ja tenen el seu egocentrisme satisfet portan l’orquestra de Bayreuth mentres ignoran, descuiden i maltranten el seu niu (cor, orquestra i abonats). Gestors que saben administrar perfectament a la prensa el que vindrá sense donar la cara als treballadores de la casa i als abonats. Gestors que en prou feines deuen saber qui era Zemlinski i qui coi va crear “Pelléas…”. Això si, alhora dels parlaments, els primers. Gestors que se’ls hi ompla la boca parlant del prestigi de la casa. Potser aviat d’això poc tindran que parlar d’això.
M'agradaM'agrada
Ahir dia 15 de gener, vaig anar al Casino de l’Aliança del Poblenou a veure un recital de sarsuela a càrrec del baríton Lluís Sintes i la soprano Anna Belen Gómez.
Haig de confesar que hi viag anar amb certa recança perquè desconeixia la procedència d’amdós cantants, però també haig de confesar que en vaig sortir molt satisfet, sobretot del baríton Lluís Sintes.
Dins la meva modesta opinió crec que aquest bariton podria acturar degut a la voluminosa potència de veu com a baix, així ho va mostrar en els seus tons greus i baixos.
Un excel·lent bariton que va entusiasmar a la concurrència present de la sala.
De la soprano Anna Belen haig de dir (sempre segons la meva opinió) que té una veu voluminosa i agradable a la oïda tot i que em va semblar que en alguns punts dels tons mitjants i greus o va desafinar o els seus recursos vocals no li permetien fer les filigranes adients.. De totes maneres em va agradar molt.
Una cosa vull aclarir per a justificar la manca de concurrencia de públic ( no sé la capacitat d’aquest teatre però la platea l’omplia unes tres quartes parts de públic).
Pels asidus usuaris de la sarsuela no és el mateix anar a veure una obra de sarsuela completa que un recital o concert i menys quan els protagonistes no tenen un renom prou popular i reconegut per a una majoria, tot i que en el cas que ens ocupa creiem que s’ho valen.
Jo mateix tenia els meus dubtes però el meu ego sarsuelista em va decidir a anar-hi, i no me’n panedeixo.
M'agradaM'agrada
Tenia previst parlar d’aquest concert, però els esdeveniments ho han impedit. Gràcies Juli.
M'agradaM'agrada
Com en totes les administracions, penso que, una part massa important del pressupost se l’enduen llocs de treball “no productius” (en el sentit més ampli de la paraula). Crec que molta gent comprendria algunes mesures de contenció si veies que, els dirigents prediquem amb l’exemple i que el primer que retallen son aquest tipus de despeses. Però no, lamentablement això no passa i si a sobre falta imaginació per afrontar els problemes i també falla la comunicació amb la gent, mala peça tenim al teler.
M'agradaM'agrada
Hola a todos. Como miembro del Cor y a la vez del Comité de Empresa, solamente me salen palabras de agradecimiento por el artículo que comienza este apartado. Como en alguna otra ocasión ya dije aquí, los trabajadores del Liceu llevamos años soportando recortes de todo tipo, es decir, salariales, laborales y por qué no decirlo, emocionales por el desprecio con que desde la dirección de la casa se nos trata. Hace tiempo que venimos proclamando la necesidad de un cambio de rumbo en este teatro que para muchos de nosotros, es mucho más que nuestra segunda casa. Pero resulta imposible alcanzar acuerdos con quien no quiere reunirse con nosotros. Tal vez porque quieran hacer lo que están haciendo para que posteriormente el teatro renazca de sus cenizas como el ave fénix. Ahora bien, los trabajadores no aceptamos lo que se dice por los pasillos, ni lo que sale en la prensa. Los trabajadores queremos trabajar y hacer que el público se vaya de cada función, si se me permite, levitando. Haciendo que los sentimientos estén a flor de piel, que es lo que la música, la ópera, son capaces de conseguir. Pero no nos dejan. Nos desprecian, no nos reciben, nos recortan salarios sin ser funcionarios, se saltan el convenio colectivo, nos recortan plantillas por un lado y por otro se hacen contrataciones de las que el comité de empresa desconoce la solvencia, la procedencia y el proceso selectivo… ¿Qué más podemos decir? Pues que hace falta plantarles cara y conseguir que se vayan de una vez, y que quienes vengan a sustituirlos, si es que las Administraciones están por la labor, sean como se dice en ese artículo de opinión, personas implicadas en la música y la ópera, conscientes de lo que es un teatro como el Liceu, conscientes de lo que es la ópera y de lo que se necesita para hacerla, y para hacerla con la calidad que este teatro merece por su trayectoria. En fin, lo dejo aquí por falta de tiempo ahora mismo, pero solo espero que no sea tarde para enderezar el rumbo y para que tanto público como trabajadores nos veamos satisfechos y esperanzados con nuestro futuro.
Muchas gracias nuevamente por vuestro apoyo.
José Antonio Medina
Miembro del Coro y del Comité de Empresa.
M'agradaM'agrada
La parte musical y artística del teatro, teneís todo mi total apoyo ya que sé ( conozco a alguno de vosotr@s y de la orquesta) que lo estaís pasando mal con tanta amenaza velada.
Otro cuestión ya muy distinta , es erradicar del teatro toda la burocracia política que carece de la mínima sensibilidad artística y por supuesto, de la mínima profesionalidad
M'agradaM'agrada
Hola José Antonio.
Siento profundamente lo que está sucediendo.
Nosotros desde fuera, solamente sabemos lo que quieren que sepamos, aunque yo sé “of the record”, alguna cosa más.
Seguramente mi percepción de las cosas se ajusta a mi realidad, que no tiene porqué ser la única y mucho menos la más certera, pero también soy consciente que entre el público y los abonados no nos pondremos de acuerdo, como se demuestra aquí mismo, donde se exponen con libertad todas las ideas, pero que no necesariamente comparto en su integridad.
Habrá que esperar acontecimientos y eso siempre tiene el peligro de analizar las cosas una vez son ya lamentablemente inamovibles, pero quizás también se trate de eso.
A pesar de que yo no quiero ser portavoz de ningún colectivo, ni represento a nada ni a nadie que no sea yo mismo, sabes, sabéis, que aquí podéis exponer vuestro punto de vista.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Como ya le he comunicado al bueno de Joaquim en conversación bilateral via email, la situación después de las filtraciones en la prensa ( El Mundo, La V. y el País) es no solo indignante, sino esperpéntica y digna de un país de pandereta como parece somos.
Vamos a ver , aquí expongo unas cuantas pinceladas u opiniones particulares con las que podeís estar de acuerdo o no, logicamente .
1/ Ante todo y antes de politizar el tema con las subvenciones, sean del Ministerio de Cultura (Admnn. Central), Generalitat o hasta Ayuntamiento de Barcelona, el gran responsable de todo el desaguisado y al que habría que ” fusilar” como al Conde Palmieri, sería al nº 1 del teatrtro que es el Sr. J.F.Marco, Director General y a su Consell Assesor que más que gestores profesionales y con conocimiento de un teatro de ópera, han ejercido de comisariados políticos.
En segundo lugar, un segundo responsable es el Director artístico por su conocida labor de primar en producciones o nuevas producciones carísimas ( por.ej. 750.000€ dijo la prensa, el costo de LE G.MACABRE en cuanto a la reggia de la Fura, además de las animaladas escénicas vistas en el Liceu en los´últimos años – llaménse BALLO de Bieito, DON CARLOS de P.Konw,, etc…etc..), en lugar de mejorar la calidad de la orquesta y coros estables.
ES decir, si eso fuera una empresa seria, ceses fulminantes para esta cúpula directiva, lo cual no se hará por el Patronato del teatro que imagino, querrán quemar al Sr. Marco para que ultime los ERES y o las reducciones de gastos fijos ( plantilla principalmente, de casi 400 personas)
2/Dicho esto , esa excusa de la caida de las sponsorizaciones privadas en el Liceu, por algo será y supongo que todas las grandes Empresas patrocinadoras en momentos de crisis, recortan gastos y posiblemente han hecho sus cuentas y algo de como se gestiona el Liceu, no les debe
gustar o convencer.
3/Lo más vergonzante e indignante del caso y que afectarán a los programas operísticos de abril y junio 2011, más dice la prensa el Ballet de Montecarlo y quizá al recital de N.Stemme, es que el presupuesto 2011/12 con el recorte ya indicado del 10% en cuanto a subvenciones a percibir, se sabía y se hizo público en Febrero 2011 ( durante las BOLENAS), con lo cual no me vale que ahora al cabo de un año, haya que hacer nuevos recortes de lo ya presupuestado . Algo no me
cuadra contable o economicamente de este mismo ejercicio ya presupuestado : o se ha gastado mucho más durante estos meses o habría que hacer una auditoría de cuentas para ver ” si alguien ha metido mano en la caja” dicho coloquialmente.
Esto es un grave desprestigio para el Liceu que nos va a relegar a segunda divisionarios en el ámbito interncional de la ópera.
En Alemania y Austria, por muy teatros de repertorio que sean, son también teatros públicos aunque cuenten eso sí, con grandes e importantes sponsors, pero allí ( no son la Europa descarriada del sur) como no cuadren las cuentas al céntimo, ponen de patitas a la calle a los sobreintendentes del teatro llámense Holander, Pereira, etc…
4/ En cuanto al ERE del Liceu, espero que se respete a la parte más importante de la casa ( que es la parte musical y artística) y se eliminen a toda la burocracia administrativa de carácter político o enchufados , colocados para no hacer nada y que de una vez por todas, LA GESTION Y MANDO DEL LICEU SE OTORGUE A VERDADEROS PROFESIONALES DE LA OPERA, NO A POLITICOS O BUROCRATAS.
M'agradaM'agrada
Hola Alex, comparto en parte tu argyumentación, pero no del todo.
Sé que las propuestas artísticas del teatro no te acaban de gustar, pero eso nada tiene que ver con la gestión, són gustos personales.
Creo que Le Grand Macabre ha sido un éxito total de taquilla. De crítica no hay ni que comentarlo, todo han sido elogios y eso da mucho más prestigio que un Faust concertante.
hay mucho que comentar, pero yo me centraría más en el plan de viabilidad futuro, que no en estériles discusiones sobre direcciuones de escena. hay demasiadas cosas en juego.
En los teatros de Alemania y Austria que tanto ensalzas, los directores de escena que tanto odias, son los reyes.
M'agradaM'agrada
En Alemania generalmente sí triunfan los regisseurs, en la conservadora Viena no .
Pero la diferencia es notoria : en Centroeuropa, cuadran las cuentas al céntimo, además de ser muy respetuosos con sus abonados y aquí no.
M'agradaM'agrada
Si, eso si, las cuentas cuadran, pero no te librarias ni de Bieto, ni Guth, ni Konwitschny, ni todos esos que tanto desprecias y que segun tú, son parte de nuestro deficit, y eso no es así Alex. Las propuestas escénicas no producen deficit, los malos gestores si.
Seguramente si hacemos una cuenta de resultados de Le Grand Macabre, el resultado es positivo y en cambio, si lo hacemos del Faust en versión concierto, seguro que sale negativa, seguro!. Y eso es una mala gestión, la decisión política de hacer el Faust en versión de concierto para evidenciar la precariedad de la situación y por ello no hacerla escenificada, estoy seguro que ha creado más deficit. Esa pésima decisión y como esta tantas otras, es lo que nos lleva a la situación actual, no lo dudes.
M'agradaM'agrada
No fer el Faust com calia li va costar al Liceu 200.000 Euros de dèficit
M'agradaM'agrada
Em sap molt greu dir-ho, per això és la constatació del que plantejava ara fa un any al meu blog quan es va presentar la temporada:
“….una temporada que sembla feta a retalls, amb 5 obres del segle XX, sense Wagner i altre cop sense Rossini. Es desaprofita la reposició de dues produccions pròpies de Mozart, que atreu sempre al públic en massa, programant poquíssimes funcions. Es programen La Boheme i Aida (aquesta última segurament fora d’abonament) com a produccions recaudatòries. Es fa una merda de proposta (salvant els cantants) per a un Faust que farà que el Teatre perdi prestigi…
Vist això em faig les següents preguntes:
– Com distribuiran les òperes, sobretot amb tantes amb tant poques funcions, en el fotimer de torns d’abonament existents?
– Com afectarà el gran número d’òperes contemporànies i de reposicions en el número d’abonats? M’aventuro a dir que pot haver-hi una gran devallada.
– Creieu què és sostenible un teatre que en lloc d’agafar la crisis per les batlles i sacrificar part de la seva filosofia, de sortida defensable i consistent en l’equilibri entre obres del gran repertori i estrenes d’obres, programa sis títols totalment infreqüents amb el perill, constatat a la sala temporada rere temporada, de tenir el teatre mig ple en un percentatge elevat de funcions?
Jo penso la direcció artística del Teatre se l’ha jugat, i molt, cara a la temporada vinent. Sí surt bé, que pot passar si aguanta el número d’abonats (que al final paguem per un número tancat d’obres ens interessin o no) ja veurem com afecta a la temporada posterior, però que si surt malament pot deixar el teatre en una situació econòmica delicadíssima.”
Està clar, que els patrocinadors han fugit en massa, però és bastant llògic.
Qui vol patrocinar un teatre que en moltes funcions està mig ple, que no té referències al seu equip artístic de renom internacional (director musical, direcció artística,…), i que no té programa artístic?
Durant aquests 10 anys de nou Liceu tot això era menyspreat per la direcció del teatre, que s’escudava en l’espectacular increment del nombre d’abonats que va haver (amb la bonança econòmica i un febre Liceu difícil d’explicar), i el resultat és un Teatre que a nivell internacional ja fa anys que ha fet figa (no ens enganyem) artística i musicalment parlant, desaprofitant aquestes sinèrgies que es van produir (puc recordar que entre les empreses grans hi havia tortes per entrar en el consell de mecenatge).
Estem recollint el que les diferents direccions del Teatre (tant a nivell artístic com musical) han sembrat.
Una veritable pena.
M'agradaM'agrada
Com bé dius el risc de la programació pot ser un dels motius de deserció de part del públic, però el més greu és la manca de previsió, quan ja fa més de dues temporades que es veia a venir tot això.
Jo crec que el Liceu ha guanyat en aquests darrers 10 anys molt més prestigi del que tenia abans, ho dic sincerament, altre cosa és que en les darreres temporades s’han tancat en banda i no han escoltat els senyals d’alarma que es disparaven.
M'agradaM'agrada
Hola a todos. Yo aunque soy madrileño preferiría que recortaran temporada del Real y dejaran la del Liceu intacta, porque me estoy dejando el sueldo en AVEs
M'agradaM'agrada
Esperemos que tudo se resova. O que está a acontecer em muitos teatros é preocupante. Mas não tenho motivos para grandes optimismos.
M'agradaM'agrada
Obrigado Paulo.
Esperem a veure que passarà
M'agradaM'agrada
M’és impossible fer una anàlisi objectiva del que està passant, perquè, en primer lloc no sabem exactament “què” està passant i ens hem de limitar als globus sonda que (hàbilment) estan llançant des de la direcció del teatre i, sobretot, perquè qualsevol cosa que afecti el Liceu té per tots nosaltres un impacte emocional tan gran que resulta molt difícil fer-ne una valoració ponderada. Tot traspua pena, ràbia, impotència i una llista tan llarga com vulgueu de sentiments enutjosos i enutjants.
Però tot i tenir cor i ment emboirats és d’una evidència palmària que tot plegat ha estat tractat amb una ineptitud gestora colossal i -com ja s’ha dit- una nul·la consideració, que de vegades em sembla fins i tot malintencionada, cap a tots els que ens estimem tant la institució, dins i fora del Gran Teatre del Liceu. De fet no puc evitar la sensació -potser sóc injust- que més que les conseqüències d’una crisi (que té tants culpables amb noms i cognoms que ens volen fer creure en un origen nebulós i anònim) estem assistint a un mer acte de sabotatge.
M'agradaM'agrada
És que objectiu és difícil tractant-se d’òpera,Tristany, cal quehi diguem la nostra, no pot ser que ens quedem passius i lamentant-nos.
M'agradaM'agrada
Naturalment que sí. I sort que ens cedeixes un espai tan fabulós com aquest per poder fer-ho! A més a més, fixa’t bé el que et dic, estic convençut que els responsables de tanta inèpcia estan perfectament informats del que aquí s’opina. Això sí, pel cas que en fa(ra)n…
M'agradaM'agrada
Només voldria dir que en aquest assumpte ens passa com en la política en general i en les finances: paguem (i molt bé per cert) una colla de gent per dirigir les coses i són tan inpetes, que ningú s’atreveix a dir les coses ben clares d’entrada.
Fixeu-vos que en política i economía encara no hi ha ningú dels que mana i cobra que ens digui públicament que s’ha acabat la festa i ara hem de pagar la factura d’aquests anys. Si s’expliqués ben raonadament i amb molta cura, probablement la majoria entendriem que ara toca llevar-se ben d’hora i no queixar-se, però com que això no dona vots, tothom amagant el cap sota l’ala.
Amb la cultura passa el mateix a una altra escala: ningú té “pebrots” de dir-nos les coses ben clarament i tot el que els preocupa es guardar el seu “xiringuito”.
Un exemple: us heu preguntat mai l’import de totes les entrades regalades al patrons-mecenes-administracions-etc al llarg de la temporada?
Bona setmana a tothom
M'agradaM'agrada
Jo els fotria a tots al carrer, els que estan a dalt de tot, s’entén.
Però fixeu-vos que en tots els àmbits, els màxims responsables dels desgavells es mantenen en els seus càrrecs tot haver fet una gestió pèssima.
Si han creat dèficit, si han perdut espònsors privats, si el públic els dóna l’esquena, qui és responsable d’això, la crisis? No, no tan sols la crisi, ells molt abans haguessin hagut de fer un pla de reajustament, però com que no estan acostumats a apretar-se el cinturó, doncs la mamella sempre ha rajat, han continuat fent com sempre i ara quan ja no hi ha ni vaca ni mamella, a pagar-ho els de sempre, per tant la cúpula directiva al carrer i que vingui un professional com cal a posar ordre i a fer possible un Liceu sostenible.
M'agradaM'agrada
En algunes entrades he copsat el fet de que hagin pogut estar les programacions una de les raons principals del per què de tot plegat. No hi estic d’acord. Estem parlant gairebé de “gustos” i preferències i està clar que els gestors han de canalitzar-les de la millor manera possible. Però si una cosa ha estat lloable en aquesta nova etapa del Liceu ha estat el permanent equilibri dels diferents estils operístics. Uns anys amb més éxit que d’altres, però ha estat aquesta una faceta reixida, al meu entendre. Tambè, i tenin en compte que el Liceu no és teatre que jugui la xampions (per dir-ho d’alguna manera) podem dir que el nivell mig dels artistes que han passat és francament acceptable. Alguns no estaven a l’alçada, però tambè hi han hagut repartiments de luxe total. El problema ha estat, ni més ni menys, que la gestió de la crisi. Absolutament impresentable i maldestre, amb consideració nul.la pels del niu (treballadors, cor, orquestra, abonats i amants de l’òpera).
M'agradaM'agrada
Totalment d´acord. L´emprenyament que portem tots ara a sobre no ens hauria fer deixar de veure les coses que s´hagin pogut fer bé (i fins i tot -i per més mal que ens faci- podriem acabar acordant tots que més ens val un gestor que retalli ara que un que generi dèficits futurs que qüestionin la viabilitat del mateix Teatre). Però és evident que no s´està gestionant bé la situació de crisi. No ho dic per la comparativa amb el Real. Al capdavall, els sponsors han acabat agafat l´AVE perquè aquets van allà on hi ha caler públic. Ja ho diu Joaquim, que si aquí ens retallen les aportacions i allà es mantenen… Contra aquesta tendència portem anys –i el que ens queda- i no farem mai res de bo. L´assumpte és talment com ho dius: gestió maldestra de la crisi. Amagant la veritat de les coses per no acceptar els errors comesos (i que també n´hi ha molts). Llençant cabassos d´euros en unes coses i fent-ne responsables (si més no, acaben pagant les conseqüències) els de sempre. I és clar: el senyor Medina s´emprenya, i amb raó. I nosaltres ens emprenyem, i amb raó. I artistes i sponsors diran ‘amb nosaltres no hi torneu a comptar’, i amb raó. Recordeu la coça al cul que els electors van donar fa set anys al candidat d´un partit que intentava amagar la realitat de les coses? Recordeu fa poques setmanes la que ha rebut el candidat d´un altre partit que ha gestionat la situació de crisi de manera maldestra? Doncs calma tots, que en el pecat porten la penitència.
M'agradaM'agrada
Disculpeu. On diu ‘caler públic’ hauria de dir ‘calé públic’ i/o ‘cal€ públic’
M'agradaM'agrada
En a mí sí m’han carregat l’abonament i també al meu fill.D’aixó no se’n descuiden mai.Molt marro i molt marró, es el que hi ha.Ja fa massa anys que les programacions no son les idónees per un teatre com el nostre,no vull veure ballet,no vull haver de pagar per veure Aida i tantes altres funcions que o són del meu agrat peró que respecto per si cas en algú els hi agrada.M’agafa mal de ventre en veure Pantoja amb el teatre plé.L’assumpte Wagner també ho veig estrany,el meu fill té diverses entrades,veurem qué passa…
Joaquim,segueix estan “ojo avizor” por fa.Ho expliques molt bé i encara que de vegades no es tranquilitzador al menys m’entero del que passa…
M'agradaM'agrada
El gran fallo de nuestras instituciones culturales (teatros, museos, etc.) es que siempre han vivido de subvenciones y del dinerito que cae del cielo.
Nos tiene que entrar en la cabeza que deberían gestionarse de forma similar a una empresa: no solo GASTAR, sino también INGRESAR, procurando depender lo menos posible de las aportaciones externas.
Y hay mil formas dignas de hacerlo (sin recurrir a bisbales y raphaeles)
M'agradaM'agrada
Veurem que passarà…Joaquim i Colbran, jo no penso que sigui greu que el Liceu es pugui llogar a qui sigui de la cançó, del rock, del flamenc etc.. És una forma de fer diners i un gest progressista que demostra que al Liceu, com al Palau, tothom ha de poder-hi anar.
Josep Olivé diu que el Liceu no juga la Champions i jo dic Déu n’hi do per ser un teatre oficialment regional o de províncies, com en volgueu dir. La resta de teatres europeus incloses les illes Britàniques també presenten repertoris ben galdosos a vegades. Barcelona sempre s’ha comportat com el que és, la capital d’un país inexistent i, en petit, segueix l’estel·la de les capital europees que ho són d’estats reals.
Una abraçada, amici!
M'agradaM'agrada
És una qüestió de models, benvolguda Olympia. O bé tenim un equipament cultural de primera que ha d’acabar sent un contenidor d’activitats de tota mena, o si aquest equipament ha de cercar l’excel•lència de l’activitat que li és pròpia, intentant que els altres esdeveniments s’ubiquin en sales més propicies.
Un concert de rock no és propi d’una sala de les característiques i dimensions del Liceu on el públic ha de romandre assegut, o un concert amb música amplificada, per exemple. Hi ha equipaments que han de romandre com a símbols de prestigi ce la cultura màxima d’un País i el Liceu ho hauria de ser i per aquest motiu crec que hi han activitats artístiques que no si haurien d’encabir, com succeeix a la majoria de teatres de les seves característiques a tot el món. Ni a La Bastille, ni el Covent Garden, ni el MET, ni a la Scala o a les Staatsoper de Munic, Viena o Berlín hi podrien actuar Julio Iglesias, la Pantoja, Raphael, Els Pets o la Silvia Pérez Cruz. No és una qüestió de diners. Ara bé si els seus gestors no són capaços d’omplir-lo d’activitat operística, de dansa, concerts o recitals, aleshores ja hi tornem a ser, és un problema de incapacitats. Hi han promotors de clàssica que potser organitzarien concerts o representacions d’òpera de qualitat en els seus prestigiosos cicles, utilitzant les magnífiques instal•lacions del Liceu. És tracta de trencar els esquemes actuals, fer les temporades més flexibles, diversificant gèneres i oferint abonaments més concrets, sense necessitat de quedar-nos la majoria de l’activitat anual, tant si com no.
Si tan sols es tracta de donar beneficis i optimitzar el recinte, potser amb un administrador de finques per Director General en tindríem prou, es tracta de trobar bons llogaters per l’amo? Suposo que em permetràs la broma, oi?.
M'agradaM'agrada
A tall informatiu:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/1340271.stm
M'agradaM'agrada
Són casos molt aíllats, no fotem. AL MET i actuen en contadíssimes ocasions i mira nosaltres:
http://www.liceubarcelona.cat/altrespromotors/temporada-10-11/the-original-glenn-miller-orchestra.html
M'agradaM'agrada
O sea que el Liceu ha sido pionero en traer cantantes pop y folklóricas a teatros de ópera. Caray qué honor! Ya veo relucir dos medallas más por la sublime idea… Porque yo no recuerdo que esto haya sucedido antes del incendio del Liceu de 1994, ni en este teatro de ópera ni en ningún otro.
Hace pocos meses vaticiné que la ópera se extingue como espectáculo -gracias a las genialidades de los “grandes e ínclitos directores de escena”- y le queda una vida máxima de 25 años, “a más tirar”. Con la invasión de folklóricas, boleristas, cantantes pop y nenas que “cantan” habaneras, reduzco su vida a menos de 15 años.
M'agradaM'agrada
Amics, no ens baralléssim ara (bé, una miqueta potser sí, 🙂 ) Em penso que estem d’acord en l’essencial, que és el que ha motivat el teu apunt, Joaquim. He posat aquests dos enllaços perquè em sembla que el tema de les actuacions externes (o com en diguin) és un tema que, per sort o per desgràcia, està sobre la taula en molts altres teatres del món i, naturalment, nosaltres no en som aliens. I tampoc no cal pecar d’exquisits, crec jo. En qualsevol cas no deixen de ser consideracions personals i és un aspecte que no hauria de desviar l’atenció d’allò que és fonamental: el Liceu no està -no ha estat- ben gestionat i cal exigir responsabilitats i que algú més competent n’agafi les regnes d’ara endavant. I si ens dol tant és perquè l’hem estimat i l’estimem amb una intensitat tan extraordinària que penso que ens dóna dret a manifestar públicament la nostra pena i la nostra insatisfacció. Gràcies novament per deixar-nos fer-ho des d’aquí.
M'agradaM'agrada
No, no, no…no ho he dit pas amb anim pejoratiu…no és aquesta la meva intenció Olympia. Però és evident que en uns casos és questió de pressupost (bastant més del doble i triple del Liceu, com no, el MET per exemple) i d’altres per tradició i història (només cal passajar-se per les estances del teatre nacional de Baviera, a Munic, per exemple i contemplar els bustos del qui han passat per alli) i d’altres per les dues coses alhora (Scala de Milà, per exemple). Cap dels teatres esmentats estan en una capital d’estat i tot i aixi el Liceu no pot competir ni ha de competir amb ells. El que ha de fer el Liceu és jugar bé en la seva lliga. On s’ha de firmar?
M'agradaM'agrada
Caram quin sidral! Estic d’acord amb moltes coses pero no amb totes les opinions.Crec que si hi ha una cosa que ens uneix és el nostre amor per l’Ópera.No m’agrada gaire que en aquest moment surtin descalificacions a certs cantants o directors d’escena que donguin una imatge de “pocs i mal avinguts”.Segons el meu entendre la programació del teatre ha tingut que pagar certs peatges oficialistes pero ha sigut en general ben eclèctica. Tampoc crec que sigui deshonrós portar a la Pantoja(no pagaria ni 10 centims per veure-la). Si aixó suposa uns calers per després fer venir a per exemple Michele Pertusi a fer uns quants Méphistophélès ,doncs no està mal empleat…Si el teatre está inactiu i el Sultant de Brunei ens paga una “burrada” per un recital privat seriem bastant tontos si no acceptessim l’oferta…El tema dels sponsors és bastant complexe i no crec que estigui causat per la qualitat dels espectacles presentats.A nivell esportiu hi ha hagut una devallada brutal de sponsors doncs les empreses també són ara més pobres.A aquest nivell una gestió de l’ambit privat,mes acostumada a empaitar l’imaginació que no pas a cobrar i promocionarse hagues estat més encertada. Totalment d’acord respecte a que és concreti en primer lloc la retallada a nivell dels carrecs alts i intermitjos de totes les institucions.Sr Mas i Sr. Rajoy si os plau elimineu d’una vegada per totes tantíssims carrecs de “chupatintas” amb sous enormes al Liceu,les Diputacions,Ministeris,Consells comarcals,Ajuntaments,Sanitat,Senat,Conselleries etc,etc.Es una llastima que tots els partits tinguin només un acord perpetu: guany qui guany ningú perd el sou.Estaria be que el moviment dels indignats acabés exercint un control de sou i tasca de tantíssima gent ” enchufada”.En darrer lloc també vull afagir que malgrat la tradició centenaria i l’actitud heroica de la societat civil per mantenir el Liceu en temps pretèrit a nivell estatal sembla ser que el nostre Teatre no mereix el mateix recolzament que el Teatro Real.Una vergonya de País de “pandereta”.
M'agradaM'agrada
El problema Dandini és que cada vegada tindrem menys Pertusi i més Pantoja i potser els números sortiran positius i tots contents. No és aquest el problema. Per altre part si al Director General del Real li augmenten les esponsoritzacions un 31% i a nos0altres ens cauen un 30% que vol dir?. Estic d’acord que les empreses privades no estan per gaires esponsoritzacions, però cal bellugar-se molt i molt bé, tenir el perfil adequat per tal de que s’obrin les portes dels despatxos disposats a invertir al Liceu. Potser el Cercle del Liceu ja no és el lloc idoni i potser el perfil capaç de fer-ho no sigui tan polític i si en canvi molt més competent en altres aptituds i àmbits empresarials. AL cap i a la fi si el Liceu es gestionés com una gran Empresa, que és el que és, molts dels que ara estan en nòmina ja serien al carrer per improductius.
M'agradaM'agrada
El sou d’un alt càrrec es justifica quan al altre costat del telèfon tens al president d’una gran companyia i no la seva secretaria. Aixó encara és més greu quan hi ha confusió en les prioritats i es malbaraten esforços personals i improductius en voler fer la feina del director artístic quan ja tens un director artístic.
M'agradaM'agrada
Salutacions als amants de l’òpera, acabo de saber que existeix aquest blog, sóc des de ja fa uns anys membre de l’Orquestra del nostre Teatre, i deixeu-me dir un parell de coses que porto a dins. A l’orquestra se’ns ha criticat molt, a vegades amb raó i moltes vegades injustament (el públic de Barcelona potser hauria de començar a valorar les prestacions positives que més que sovint han portat ha terme els seus cossos estables, i no caure sistemàticament en la descalificació, o és que les prestacions a l’Òpera de Viena són sempre de primer nivell? Us proposo sentir comparativament el Wozzeck en DVD de Viena i el que es va fer al Liceu). Aquest cop, però, voldria dir que el que sento jo i m’atreveixo a dir, la majoria dels meus companys, és vergonya per veure a on ens ha portat la falta de previsió de la direcció del nostre Teatre. Que les coses es complicarien amb la crisi era una cosa evident. Però el Liceu continua tenint un pressupost de 47 mil.lions d’euros! Amb aquest pressupost no es pot fer una temporada sencera d’òpera? Què poden dir altres teatres de Barcelona quan veuen que amb aquests pressupost no es pot portar a terme una temporada? Aquí està fallant alguna cosa, i el primer que salta a la vista és el creixement desmesurat que desde la reinauguració ha tingut el que molt bé dieu, càrrecs “no productius”. Teatres tant o més prestigiosos funcionen amb una quarta part de personal admisnistratiu. En canvi, cor i orquestra, que són el nucli de l’activitat artística, s’han vist retallats. Això no té ni cap ni peus. Un altre dia podriem parlar de què poc s’ha fet per cuidar l’orquestra i el cor desde direcció! Fer del Liceu un centre d’irradiació musical aprofitant el seu potencial artístic: concerts de cambra que acostin al públic els seus músics, bon cicle de concerts simfònico corals, òperes de petit format… activitats de baix cost que farien tant de bé. Falta de previsió, sobredimensió de certs departaments, falta d’imaginació per portar a terme una temporada interessant amb menys recursos…
Potser sí que cal arrivar a una situació extrema per començar a pensar a fer canvis importants.
M'agradaM'agrada
Benvingut Albert i gràcies per comentar. lamento que sigui en aquestes circumstàncies i espero que tot això serveixi per alguna cosa positiva.
M'agradaM'agrada
Espero pel be de tots que l’activitat majoritària del Liceu segueixi essen l’Ópera i el Ballet.De totes maneres hem d’admetre que per molta imaginació que hi posem són espectacles molt cars i no hi ha diners per fer una temporada amb 20 títols que és el que a mí i a tots ens agradaría.Tots sabem que les 20 funcions de Butterfly o Boheme es fan en ánim de sanejar la tresoreria.Tot aixó vol dir que el teatre es queda inocupat molts dies i una forma de treure-n rendiment és que hi canti altre gent com La Pantoja i no pas tenir-lo tancat.Si el dia que em jubili em retallen la pensió de forma brutal,doncs tindré un estudiant rellogat a casa i passi-ho be prestigi pero aixó em donará per menjar-me el meu filet de bou. Algú ha demanat de fer gran repertori en plan baratet i amb cantants nacionals per anar fent afició.Jo no hi estic gaire d’acord i em faría bastanta por que aixó ens convertis en el Calderon de Jose Luis Moreno.Aixó suposaria tenir el teatre obert més dies pero perdre el prestigi i a sobre menjar cada dia cigrons o patates .Encara que no ho sembli ja he sopat… PD el fet que els sponsors augmentin tant a Madrid i baixin tant a Barcelona pot tenir tres explicacions. 1-Els nostres gestors són uns inútils 2-Els seus gestors són uns cracks 3-És l’encobriment d’un “pucherazo “polític i els diners no surten realment dels sponsors. Com en matèria política sóc un desconfiat compolsiu jo votaria la 3…
M'agradaM'agrada
Todos esos tres puntos ya los hemos dicho más arriba. Yo al menos dos de ellos, pero la Pantoja y similares no son para cantar en el Liceu.Si tu quieres realquilar un estudiante, llegado el caso, es en tu casa. El Liceu no es un teatro para realquilar, sino para programar operas, ballets -aunque a mí no me agraden- y recitales y conciertos. Antes del incendio, repito, no se había hecho nunca lo que se hace ahora y había mejores artistas no líricos.
Dando paso al micrófono desprestigiamos el Liceu. Si se quiere atraer otro público es mucho más lógico programar zarzuela cada año, en una pequeña temporada popular, con cantantes de casa y de toda la península, pues no nos apartamos de la lírica y evitamos los micros. Y con ello sí que podríamos alquilar producciones del Teatro de La Zarzuela, de Valencia, de la Maestranza, de Oviedo, de Bilbao…de donde fuera.
M'agradaM'agrada
A veure si això ens facilita les coses
http://www.hoyesarte.com/politica/nacional/10946-la-ley-de-mecenazgo-en-fase-avanzada-de-elaboracion.html
M'agradaM'agrada
Buenas noches!
Permitidme que me presente, soy Anna Oliva, soprano y componente del Coro del GranTeatre del Liceu.Este año cumpliré 30 años de servicio en nuestro querido teatro.
Podeís imaginar que he vivido momentos mágicos a nivel artistico ha sido muy gratificante y doy gracias por ello.
Estos últimos dias después de las noticias filtradas por la prensa siento como si nos hubieran tirados una bomba y me siento triste y bastante angustiada.
He visto y vivido muchas situaciones complicadas en el teatro, y pasar a muchos ineptos con mucha prepotencia chuleando con su cargo
y diciendo que la puerta era pequeña para entrar y grande para salir, hoy puedo decir que salieron ellos y yo sigo “de momento” yo y mis compañeros. Encontrar la estabilidad no ha sido fácil nunca, siempre hemos estado sometidos a cambios, sea politicos o económicos o de dirección y eso siempre alteraba y altera la armonia y la paz,.Sin duda lo peor fué cuado nuestro querido teatro se quemo. . . . ya sabeís el resto.
En todos los casos se nos ha exigido colaboración, esfuerzo, dedicación máxima, buena voluntad, han intentado que cobremos menos por extras necesarios normalmente por la mala programación, en fín! un periplo tras otro, que con más o menos” alegria” hemos ido superando.
El coro del Liceu tiene una dignidad incuestionable, y siempre por respeto a si mismo y a nuestro público hemos dado, damos y daremos lo mejor de nosotros, sorteando cualquier desajuste de programación
que en ocasiones nos ha llevado a cierto estres.
Nuestra profesionalidad es incuestionable, os pido perdón si os parece poco humilde, pero amamos nuestro trabajo y nuestra trayectoria y los éxitos conseguidos nos posicionan al menos en un buen nivel.
Os doy las gracias de todo corazón por vuestro apoyo ha sido un bálsamo saber que el cariño es mutuo y que valorais nuestro trabajo y dedicación.
Creédme hay muchas maneras de peinar al gato , pero nunca hemos de permitir que con la escusa de la crisis y los recortes destruyan nuestro templo, ni que vengan ” bien pagaos” sin criterio artístico ni el menor respeto por la ópera y los que la hacen posible a jugar a los barquitos con las personas que llevan años demostrando su profesonalidad.
,Tienen tan poco conomiento que creen que cualquiera podría hacerlo, y en cuanto a la calidad no creo que tengan ni idea, ni nivel aproximado para estimarla y menos que sea ni su prioridad ni su máxima.
Confío que estaremos en contacto y que este despropósito para con el Coro y la Orquesta quedará en agua de borrajas y que aquellos que realmente tienen la última palabra tomen cartas en el asunto para que se responsabilice al que corresponda y no a los que dá a día lo único que hacemos es hacer bién nuetro trabajo.
Un abrazo,
ANNA.
M'agradaM'agrada
Hola Anna, et dic el mateix que a l’Albert. benvinguda a In Fernem Land, tot i que lamento que el motiu del teu comentari sigui aquesta situació tan lamentable.
Espero que tot plegat quedi com un malson i es trobin solucions més constructives i positives per el bé del teatre. Ho desitjo molt sincerament i de tot cor.
M'agradaM'agrada
Tengo abono en el Liceu desde hace tres décadas pero me estoy planteando no renovarlo para la temporada que viene. Soy Maestra y me acabo de jubilar, y voy a buscar vuelos baratos para ver ópera en otros teatros de Europa. Lo del Liceu ya hace años que no funciona. Si no se gestiona bién no podemos llegar a ninguna parte. Por poner un ejemplo: recuerdo que hace aproximadamente un par de años (corríjanme si me equivoco) se puso ya contra las cuerdas al coro y se echó a gente, mientras se contrataban refuerzos puntuales, como para la ópera “La Dama de Picas” que vió incrementada la cuerda de sopranos con dos participaciones y una de ellas era Sónsoles (la esposa del presi Don Pepeluís). Me pregunto cual fué el “cachet” de la primerísima damisela, y si realmente el Coro del Liceu necesitaba realmente el refuerzo de dos sopranos. En fin, este y muchos otros temas para reflexionar.
M'agradaM'agrada
Hola Miranda, bienvenida. Gracias por comentar.
No encuentro lógica alguna entre la determinación de darte de baja del abono y el problema del coro. Yo creo que son cosas absolutamente diversas y que no deberían interrelacionarse. Puedes darte de baja por no estar de acuerdo con la programación o con los cantantes que se contratan, o incluso por la absurda polémica de algunas de las producciones contratadas, pero por la que nos comentas tu, sinceramente no.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
tienes razón en la falta de lógica. De hecho lo de darme de baja del abono me lo he planteado pero no creo que lo haga finalmente, son muchos años de fidelidad al Gran Teatre. Simplemente comento las ganas que me entran de ir a ver ópera en otros teatros. En cuanto al comentario del coro y los refuerzos lo he puesto como un ejemplo de mala gestión, se pueden citar otros. Por otro lado quiero decir que el Coro y la Orquesta del Liceu, que han tenido su evolución en las últimas décadas, evidentemente, cuentan con todo mi apoyo incondicional, mi respeto y admiración, pues son unos grandes profesionales que nos hacen disfrutar en cada función. Espero que ahora si se entiendan bién mis palabras y no queden confusas. Un saludos a todos. Y enhorabuena a ti también por tu labor en esta página.
M'agradaM'agrada
Hola Miranda,
Efectivamente, estás en lo cierto, creo uno de los principales objetivos de la gerencia era desmantelar las masas estables para contratar personal externo y asi tener el control absoluto, por eso decía yo que lo de la calidad no entra en su enfoque.
Lo de la Sra. Sónsoles no tiene nombre, el caché creo que era el mismo que se les paga a los demás, pero hay que tener en cuenta que la Sra. no viajaba sola, por lo menos 4 guardaespaldas,. .
No hacia ninguna falta las 2 sopranos de “””refuerzo””” pura pantomima y politiqueo. por no decir que cuando vienen otros coros de refuerzo como los de Intermezzo, etc., que no son siempre los mismos componentes, se debería tener la garantia que unilateralmente tienen las condiciones adecuadas para equipararse al coro que refuerzan y no a groso modo como se ha venido haciendo.
Todos sabemos que hay producciones que no hay quien se las coma, y entiendo que el público este harto y decepcionado,
Te pediría a ti y a todos que levantarais vuestras voces públicamente para que escuchen realmente la opinión de los que mantienen el teatro y tengan en cuenta lo que nosotros ya sabiamos, que habia mucho que perder,
Necesitamos de vuestro apoyo para cambiar el rumbo de un templo
en el que todos hemos puesto mucho y merece mantenerse a flote hoy, mañana y siempre, igual que cuando resurgió de sus cenizas.
Un abrazo,
ANNA.
M'agradaM'agrada
Sabent ja fa més de tres anys que la crisi ho embrutaria tot, han tingut molt poca visió. Ho han fet fatal
Impossible pensar que el públic esgotaria el taquillatge amb un programa com el d’aquest any.
Han fallat les previsions, d’acord i les administracions han deixat amb el cul enlaire al Liceu, retallant un pressupost ja pactat, però la Direcció General i l’artística no han estat encertats en les seves decisions i si entre ells no s’acaben d’entendre, encara pitjor.
He llegit a El Periódico antagonisme entre els dos directius:
«En el futur haurem de fer el mateix
o més amb menys. És possible,
si treballem d’una altra manera», assegura
Marco. Joan Matabosch, responsable
artístic, no ho veu tan clar.
«Aquí passa alguna cosa des del punt
de vista de la gestió», va dir ahir, e
M'agradaM'agrada
Es muy triste. Para mi el Liceo siempre será el primer teatro de ópera español. Su impresionante historia y la cantidad incontable de sesiones memorables que he vivido en Barcelona son suficiente bagaje para no ponerlo en discusión.
Cuando en Madrid nos teníamos que conformar con las breves temporadas en el Teatro de la Zarzuela, en Barcelona había una temporada privada de 4 meses intensos de ópera con muchísimas figuras, aunque el nivel fuera muy mejorable.
Con el cambio de titularidad el Liceo asumió un nivel por encima de la media y algunas representaciones han alcanzado el status de míticas.
Un teatro con ese historial no se merece esto.
Espero que los del Ministerio lo eviten, manteniendo el recorte al nivel actual, pero también espero que releven a la cúpula directiva que lo ha gestionado de manera insatisfactoria.
M'agradaM'agrada
Aquest tema és molt trist, em sap molt greu que un teatre del prestigi del Liceu, un teatre que va néixer gràcies als ciutadans de Barcelona que estimaven l’òpera, estigui en aquesta situació. La crisi que estem patint és molt bèstia, però al llarg dels més de 150 anys de vida del teatre segur que hi ha hagut situacions molt pitjors que aquesta i amb uns recursos econòmics molt més migrats.
El que estan fent ara em sóna a improvització per part de persones incompetents a qui la música i la dansa els importa ben poc.
Bé, no dic res més, només que aquesta situació em produeix ràbia i tristesa.
M'agradaM'agrada
Aquests senyors, el que voldrien seria tenir un espai buit que poguessin gestionar com un poliesportiu. Ara un partit de futbol, ara una zarzuela, ara un concertet, i apa…tot el bagatge i tota la feina feta d’una institució com el nostre Liceu a fer punyetes. És una vergonya!!!
TOTES LES CÚPULES DE TOTES LES INSTITUCIONS SÓN PLENES DE POLÍTICS MERCENARIS QUE ES VAN PASSANT LA PILOTA.
Fa fàstic!!
M'agradaM'agrada
Hola otra vez, amigos. Escribo nuevamente aunque estoy estos días sin internet, y en un breve espacio de tiempo que encuentro dónde entrar, miro con interés lo que aquí se comenta.
Por una lado, solamente quería informar que casi a punto de cumplirse una semana desde la publicación en prensa de las noticias referentes a Ere’s y demás, la dirección del Teatro no se ha dignado a recibir al comité de empresa. ¡Qué falta de respeto hacia los trabajadores! Pero puede ser que también quiera decir otras cosas, su actitud. ¿Cuáles? Pues sencillamente que los trabajadores les importamos bien poco y que somos prescindibles. Pero mientras tanto, ¿qué hacen los políticos, los que supuestamente están por encima de la dirección del Teatro? No sabe, no contesta. A mi me huele a estrategia cocinada a todos los niveles. ¡Así y me equivoque! Hombre, si nadie paga por una mala gestión manifiesta en una empresa que recibe dinero público, ¿qué comedia es ésta? Tal vez incluso como premio les darán un destino mejor, más confortable y menos problemático cuando arrasen con el Liceu. Mientras tanto, los trabajadores estamos en una situación que no por ser similar a la de muchos otros, es justificable. Como ya dije, ya sufrimos las consecuencias de la crisis hace año y medio, hace medio año, y parece que debemos volver a sufrirlas. Pero es que llevamos sufriendo desde que “se quemó” el Liceu. Y así, amigos, no se puede trabajar. Por todas estas situaciones, siento orgullo de mis compañeros que un día sí y otro también, dan lo mejor de si mismos para que el público,(que es nuestra razón de ser), se vaya a sus casas lo más satisfecho posible. Pero todo tiene un límite y éste hace tiempo que se sobrepasó.
No sé, pero se me ocurre que tal vez estaría bien que el público reaccionara en las funciones, que se manifestara, que les pidiera al final que se fueran, que no hundieran más nuestro Teatro. Y me morderé la lengua…. de momento.
Muchas gracias y un saludo a todos.
José Antonio Medina
M'agradaM'agrada
Hola José Antonio.
La situació és molt problemàtica, hi han moltes coses en joc i per a tots els treballadors del Gran Teatre del Liceu, especialment dolorosa.
És molt trist que fins ara encara no hi hagi un comunicat oficial i que tot siguin especulacions o filtracions a la premsa.
Per sort, es poden començar a llegir articles que es posicionen en anàlisis, més enllà d’aquells purament informatius.
http://primerafila.elperiodico.com/autor/el-crepusculo-del-liceu/
Possiblement el públic no tindrà temps a demanar la dimissió de ningú…
Ara que ni el Rei es salva (o quasi) de dir-nos el que guanya, no estaria malament que sabéssim el import de la partida de sous i salaris, per saber si allà es pot retallar alguna cosa.
M'agradaM'agrada
Ara no cremaran a ningú, esperaran que es faci la feina bruta i després ja cridaran al Palau Marc al Director General per pentinar-lo una mica, abans de tallar-li el cap.
No crec probable que en una situació com aquesta anomenin un altre Director.
Qui audita els números del Liceu? Qui permet la macro estructura?. És clar que també podria ser que en aquesta macro estructura hi hagi molts llocs ocupats per personal que ningú sap ben bé que fan, i per tant perfectament prescindibles, però que tenen un carnet. Ja deu ser això i mentrestant volen retallar els efectius dels que realment penquen i donen sentit al Teatre.
Per què no ens presenten els números?
M'agradaM'agrada
Un exemple de previsió:
http://www.nuevaeconomiaforum.org/ga/act/noticias/object.aspx?o=24506
M'agradaM'agrada
Patètic
M'agradaM'agrada
Estic molt emprenyat i voldria que Ferran mascarell, de confirmar-se el que tothom diu, destituís de manera fulminant al Director General del Liceu, Joan Francesc Marco.
però que s’ha cregut aquest senyor?, Com pot gestionar tan malament un teatre que ja fa més de dos anys que sabien que haurien retallades, cancel·lant dos títols, precisament dos dels que més m’interessaven, argumentant que la situació és insostenible. Ell l’ha fet insostenible, ell és el principal responsable d’aquesta manca de previsió i d’aquest fracàs.
Anul·lar dues funcions i tancar el teatre durant dos mesos, quan s’enorgullia tan sols fa dos anys que ell no tindria els problemes d’altres teatres, és una vergonya nacional.
M’agradaria saber que en pensa el Sr, Matabosch de tot plegat, em temo que deu estar en complert desacord, però aleshores perquè nom plega ell dient que amb aquesta direcció no hi ha està d’acord?.
M’han estafat, ja que jo vaig comprar una cosa que no es farà i m’agradaria saber qui pagarà tot això, a part de nosaltres que tot hi havent comprat un abonament, no en gaudirem.
El cost de cancel·lacions, el material i el immaterial però igualment negatiu, anirà per sempre més contra aquesta nefasta gestió del pitjor director que ha tingut mai aquest teatre.
Salvem el Liceu, encara hi som a temps!
M'agradaM'agrada
Hola abonat indignat, benvingut a In Fernem Land.
M’hagués agradat que la contundència del teu comentari hagués anat signada, la veritat, hagué tingut més força, encara que aquí tothom tria l’opció que vol.
Haurem d’esperar que succeeix en les properes setmanes, que de ben segur seran decisives.
Torna quan et vingui de gust
M'agradaM'agrada