LA PRODIGIOSA JULIA LEZHNEVA CANTA L’ORACOLO IN MESSENIA DE VIVALDI
Julia Lehzneva
Escolteu això si us plau
TRASIMEDE Son qual nave, che agitata tra più scogli in mezzo all’onde si confonde, e spaventata va a perire in alto mar.
Va a fuggire da un periglio, segue un altro rio consiglio, che la guida a naufragar
I ara això
S’in campo armato
vuoi cimentarmi,
se col mio fato
vuoi ripromarvi
la mia costanza
t’ubbidirà.
Delle tue lagrime,
del tuo dolore
é troppo barbaro
l’iniquo autore,
troppo quest’anima
sente pietà.
Què tal?. Com us heu quedat?
Ambdues àries han estat interpretades per la joveníssima soprano russa, que no és la primera vegada que apareix per IFL d’ençà que ens vam quedar d’una peça quan vam escoltar-la al ROF de Pesaro quan tenia tan sols 18 anys a l’estiu del 2008.
Aquestes dues àries meravelloses pertanyen a l’òpera d’Antonio Vivaldi,L’ORACOLO IN MESSENIA, que Fabio Biondi ha recuperat, fent una profund estudi de la seva partitura, ja que des de l’estrena al Teatro Sant’Angelo de Venècia el 30 de desembre de 1738. Vivaldi va voler representar-la l’any 1740 durant el carnaval a Viena, però la mort de l’Emperador i el període de dol establert ho van impedir.
Vivaldi va morir al 1741 i tan sols la perseverança del seu cercle més íntim d’amics va aconseguir que es representés a principis de 1742 a Viena. A partir d’aleshores l’òpera va desaparèixer i sobre el llibret original trobat, Fabio Biondi ha fet una meritòria i exhaustiva tasca de recuperació, incloent en els fragments del llibert on no s’ha trobat la música original de Vivaldi, obres de Geminiano Giacomelli, Riccardo Broschi i Johann Adolf Hasse.
Aquesta pràctica que per molts pot semblar una traïció, ja es prcaticava en vida del mateix Vivaldi i ara l’únic que cal pensar és que amb el llibret original i la música original del “Prete rosso”, Biondi ha fet un treball magnífic que s’escolta de manera apassionant, si bé l’original mai sabrem com va ser. Per tant ens trobem davant de l’estrena mundial d’aquesta òpera segons la sapiència de Biondi, seguint pràctiques absolutament acceptades a l’època de l’estrena.
El 8 de desembre de 2011 Fabio Biondi i la magnífica formació que dirigeix l’Europa Galante, amb un reguitzell de veus magnífiques i especialistes, van fer el que es considera l’estrena mundial de l’obra en el Festival d’Opera Rara de Cracòvia i la versió que us porto avui és la realitzada pels mateixos intèrprets a Viena el dia 14 de gener de 2012.
Poca cosa us puc dir més enllà de que si us baixeu l’òpera sencera ho gaudireu amb seguretat, és un festival musical i vocal d’altíssima categoria.
Us deixo també una copia del llibret original en format PDF.
Antonio Vivaldi L’ORACOLO IN MESSENIA dramma per musica en 3 actes RV 726 (1738) Polifonte – Magnus Staveland Merope – Ann Hallenberg Epitide – Vivica Genaux Elmira – Romina Basso Trasimede – Julia Lezhneva Licisco – Franziska Gottwald Anassandro – Xavier Sabata Europa Galante
Fabio Biondi
Aquesta noia te una veu impressionant i una manera de cantar que enamora. A mi em té rendit des de que vaig escoltar l’any passat el seu primer disc dedicat a Rossini. Espero que poguem gaudir durant molt temps d’aquests prodigis vocals, ja que ha arribat molt alt sent encara molt jove i el desgast vocal no perdona. Suposo que la tria del repertori serà de vital importància.
Al natural la veu sorprèn en posseir un volum molt considerable, provinent d’una soprano físicament menuda.
És realment extraordinària, però efectivament, haurà d’anar molt en compte amb el repertori, la seva veu inevitablement la portarà a rols perillosos.
Sensacional.
A França ja li han fet el pitjor favor que podien fer-li, anomenant-la la nova Callas.
Sent tan jove i cantant amb aquesta intensitat és possible que l’esgotin aviat, o sigui que caldrà afanyar-se a veure-la ara.
Crec que Biondi ja havia fet això d’afegir músiques d’altri per completar una partitura perduda, en altres partitures de l’edició Vivaldi de Naive. Suposo que aquesta serà la propera a comercialitzar-se, però ves per on ja la tenim.
Gràcies un cop més Joaquim.
Si, té sonoritats Callas, no sé si volgudes o no, però de moment el repertori no té res a veure.
Esperem que tingui seny i no es deixi temptar per proposicions deshonestes, mai millor dit.
Ostres, quin descubriment (per a mi, esclar)! Moltes gràcies!
La veritat és que les àries de Vivaldi ben cantades són una meravella absoluta. Les òperes senceres encara em costen de sentir d’una tirada però aqui i allà s’hi troben autèntiques joies musicals.
Sobre la pràctica de introduir fragments no originals o d’altres compositors efectivament no es pot considerar cap traïció, però quan vaig llegir que “Per tu miro, per tu godo…” (Incoronazione di Poppea) no era original de Monteverdi doncs en vaig portar una sorpresa monumental. Ara no recordo el nom però qui fos va compondre una de les més meravellosas cançons (de fet és un duet) d’amor que s’han escrit mai.
La música flueïx d’ella de forma impressionant com si portés la partitura tan interioritzada que sembla que se l’estigui inventant amb gust extraordinari.
Els meus vots perquè no canti ni més del compte ni el que no ha de cantar.
Gràcies, Joaquim.
La Lezhneva!… He recordat moltes vegades que ens la vas descobrir quan vas assistir a Pèsaro (no recordava que fou el 2008), i ho he recordat perquè moltes vegades, a partir d’aquell dia, m’agrada escoltar-la de tant en tant a través de vídeos del “yutub”, i si llegeixes el comentari que a l’apunt (encara en dèiem “post”) que vas fer d’aquell viatge et vaig enviar, comprovaràs que la petita argúcia que em vaig empescar per recordar el cognom d’aquesta contralto, em va funcionar.
Que ho he dit de broma això de “contralto”, home!… Segur que ja pensaves, espaordit: “Però què re… recarambes diu, aquest Assur???”
Ja l’he baixada, pero encara no escoltada.moltes gracies per la informacio,no sabia de on havia sortit aquesta obra.mira que por no sre el barrock el que mes t’agrada, darrerament ens regales unes marevelles…….
IN FERNEM LAND 
Aquesta noia te una veu impressionant i una manera de cantar que enamora. A mi em té rendit des de que vaig escoltar l’any passat el seu primer disc dedicat a Rossini. Espero que poguem gaudir durant molt temps d’aquests prodigis vocals, ja que ha arribat molt alt sent encara molt jove i el desgast vocal no perdona. Suposo que la tria del repertori serà de vital importància.
M'agradaM'agrada
Al natural la veu sorprèn en posseir un volum molt considerable, provinent d’una soprano físicament menuda.
És realment extraordinària, però efectivament, haurà d’anar molt en compte amb el repertori, la seva veu inevitablement la portarà a rols perillosos.
M'agradaM'agrada
Sensacional.
A França ja li han fet el pitjor favor que podien fer-li, anomenant-la la nova Callas.
Sent tan jove i cantant amb aquesta intensitat és possible que l’esgotin aviat, o sigui que caldrà afanyar-se a veure-la ara.
Crec que Biondi ja havia fet això d’afegir músiques d’altri per completar una partitura perduda, en altres partitures de l’edició Vivaldi de Naive. Suposo que aquesta serà la propera a comercialitzar-se, però ves per on ja la tenim.
Gràcies un cop més Joaquim.
M'agradaM'agrada
Si, té sonoritats Callas, no sé si volgudes o no, però de moment el repertori no té res a veure.
Esperem que tingui seny i no es deixi temptar per proposicions deshonestes, mai millor dit.
M'agradaM'agrada
No l’havia escoltat mai, i dius que té 22 anys?
¡Bocabadat!
M'agradaM'agrada
22 anyets, si. 🙂
M'agradaM'agrada
Ostres, quin descubriment (per a mi, esclar)! Moltes gràcies!
La veritat és que les àries de Vivaldi ben cantades són una meravella absoluta. Les òperes senceres encara em costen de sentir d’una tirada però aqui i allà s’hi troben autèntiques joies musicals.
Sobre la pràctica de introduir fragments no originals o d’altres compositors efectivament no es pot considerar cap traïció, però quan vaig llegir que “Per tu miro, per tu godo…” (Incoronazione di Poppea) no era original de Monteverdi doncs en vaig portar una sorpresa monumental. Ara no recordo el nom però qui fos va compondre una de les més meravellosas cançons (de fet és un duet) d’amor que s’han escrit mai.
M'agradaM'agrada
Aquesta òpera és molt llarga i te molts recitatius, però les àries són per sucar-hi pa.
M'agradaM'agrada
Brava!
M'agradaM'agrada
🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
La música flueïx d’ella de forma impressionant com si portés la partitura tan interioritzada que sembla que se l’estigui inventant amb gust extraordinari.
Els meus vots perquè no canti ni més del compte ni el que no ha de cantar.
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
També pot comptar amb els meus vots per tal de que el seny s’imposi i no l’espatllin o s’espatlli ella soleta.
M'agradaM'agrada
Extraordinària, i només amb 22 anys!
M'agradaM'agrada
Sensacional. Yo tuve oportunidad de escucharla en directo y me quedé tan impresionado como hoy… pero va a mejor!!.
Que se cuide, por Dios…
M'agradaM'agrada
La Lezhneva!… He recordat moltes vegades que ens la vas descobrir quan vas assistir a Pèsaro (no recordava que fou el 2008), i ho he recordat perquè moltes vegades, a partir d’aquell dia, m’agrada escoltar-la de tant en tant a través de vídeos del “yutub”, i si llegeixes el comentari que a l’apunt (encara en dèiem “post”) que vas fer d’aquell viatge et vaig enviar, comprovaràs que la petita argúcia que em vaig empescar per recordar el cognom d’aquesta contralto, em va funcionar.
Que ho he dit de broma això de “contralto”, home!… Segur que ja pensaves, espaordit: “Però què re… recarambes diu, aquest Assur???”
Una aBARÇAda, culé empedernit!
M'agradaM'agrada
bravissima! gràcies Joquim!
M'agradaM'agrada
Ja l’he baixada, pero encara no escoltada.moltes gracies per la informacio,no sabia de on havia sortit aquesta obra.mira que por no sre el barrock el que mes t’agrada, darrerament ens regales unes marevelles…….
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Antonini & Il Giardino Armonico con Lezhneva en L’Auditori | Ancha es mi casa