IN FERNEM LAND

ESTHER DE LIDARTI AL PRINCIPAL DE SABADELL


Esther de Lidarti segons Le Tendre Amour.

Cristiano Giuseppe Lidarti (Viena 1730-Pisa 1793 ) és un compositor austríac d’ascendència italiana del que no coneixia fins ahir res i és del que es fa difícil trobar informació biogràfica. He trobat petites ressenyes que em diuen que va néixer el 23 de febrer a Viena i va rebre les seves primeres classes de música del seu cosí Giuseppe Bono, mestre de capella de la Cort Imperial. Va viatjar a Itàlia per conèixer a Niccolò Jommelli. A partir de 1757 va residir a Pisa en ser anomenat mestre de capella de l’església de Santo Stefano dei Cavalieri i posteriorment acadèmic de la Filharmònica de Bolonya i a Modena . la seva aspiració en el terreny operístic no es van poder veure mai materialitzades, en canvi el seu catàleg concertístic es força notable, amb nombroses obres per a  violí, cello, teclats, arpa (que va aprendre dels monjos cistercencs en Àustria, quan era jove), el traverso i la flauta barroca. La majoria de les seves obres es troben a la Biblioteca Britànica a Londres i en el Fons Antonio Venturi a Montecatini Terme, de la Toscana. A l’època les seves composicions van ser molt ben considerades però la veritat és que avui coneixem molt millor les obres de compositors contemporanis de Lidarti, com el seu mestre Jommelli o Martini i Burney. Darrerament s’ha descobert el seu oratori Esther a la biblioteca del Ets Hayim d’Amsterdam, on encara que no hi ha constància de que el compositor visités la capital holandesa, s’han trobat altres composicions.

Esther és un oratori en llengua hebrea que va ser composat per a ser interpretada durant el Purim (el Carnaval jueu) i aquesta raresa, veritable esdeveniment musical, és el que ens va proposar ahir les Joventuts Musicals de Sabadell en la quarta i interessantíssima sessió de la seva temporada de cambra.

El grup francès Le Tendre Amour, que van ser el intèrprets, dóna vida creativa a aquest oratori atorgant-li una teatralitat festiva, acord amb el període carnavalesc pel que va ser escrita, fent partícips de la festa als solistes, musics i fins i tot al públic, gràcies a Adrian Scharzstein, director teatral i alhora narrador, que amb gran habilitat es va posar al públic a la butxaca des de l’entrada dels espectadors a l’acollidora sala del Principal de Sabadell.

La versió que realitza el grup francès s’ha adaptat per a 5 instrumentistes, violí barroc (Adriana Alcaide i Meritxell Tiana Alsina), oboè barroc (Katy Elkin), violoncel (Oriol Aymat) i clave (Esteban Mazer), soprano (Maria Hinojosa) i el narrador (Adrián Schvarstein) substituint al baríton i al baix previst en l’original. Així mateix la versió de Le Tendre Amour prescindeix del cor.

L’obra tal i com l’hem coneguda és agradable, sense gaires sorpreses, amb números instrumentals que segueixen els ritmes de mode al moment de ser escrits, no gaire originalitat melòdica i sense especial complexitat harmonia, ara bé Lidarti ens reserva una escena de bravura, amb els preceptius recitatiu, ària i cabaletta final per a la soprano protagonista, que denota les ganes que va tenir sempre d’escriure per al teatre, sense aconseguir-ho. Excel·lent mostra de virtuosisme vocal, plegat d’agilitats i dificultats tècniques de gran lluïment.

Esther per Le Tendre Amour al Principal de Sabadell Foto IFL

El grup musical que integrava ahir Le Tendre Amour, grup especialitzat en la interpretació de la música dels segles XVII i XVIII, es va mostrar completament integrat amb el caràcter teatral que s’ha volgut donar a aquesta producció. Sota la direcció de Katy Elkin i Esteban Mazer van acompanyar amb brillantor i agilitat, si bé ja he dit que l’obra no sembla aparentment d’una gran complexitat, el fet de repartir-se tota la partitura original en tan sols cinc instrumentistes, no deixa de ser una tasca molt meritòria, resolta amb excel·lents resultats, tot i tenir en compte que els instruments originals, i tan sols de tant en tant, deixen anar algun so una mica descontrolat.

La magnífica soprano catalana Maria Hinojosa (crec que de Sabadell) em va agradar molt. La veu és magnífica i sobretot l’estil, la tècnica, la brillant coloratura i l’agilitat em van sorprendre en l’escena final, on la intensitat dramàtica que va donar s’apropava al virtuosisme vertiginós que estem acostumats a lloar a Cecilia Bartoli.

La important carrera artística que està duent a terme en formacions de renom avalen a aquesta soprano com un valor magnífic i un encert total en aquesta proposta musical de Le Tendre Amour.

La teatralització de l’oratori, atenent al motiu de l’encàrrec carnavalesc, si bé em va desconcertar una mica al principi, acaba resultant molt reeixida, sobretot gràcies a les habilitats escèniques d’Adrián Schvarstein, que amb molta simpatia i emprant el vestuari i les màscares de la Commedia dell’arte, envolta la producció d’un aire festiu i participatiu, repartint carraques al públic que vam haver d’utilitzar cada vegada que en el text (sobretitulat, ja que us recordo que l’obra es canta en hebreu) apareix el malvat Aman. Schvarstein va tenir la gentilesa de dirigir-se al públic en un català prou entenedor i sobretot de suplir als cantants originals previstos a la partitura, amb prou habilitat en les petites parts cantades que es reserva en l’adaptació.

La producció molt senzilla d’atrezzo i amb una mínima escenografia situa als músics a dalt de l’escenari, emprant vestuari de l’època del compositor i uns fons pictòrics projectats embolcallant la mínima acció.

Esther de Lidarti segons Le Tendre Amour al Teatre Principal de Sabadell Foto IFL

En mig de l’oratori no hi van faltar gags de interacció amb el públic, repartiment de dolços i aigua per dotar a la representació d’aquest caire festiu i de l’esperit del Purim jueu, esdevenint tot plegat una vetllada sorprenent i un nou i absolut encert d’aquest cicle de música de cambra que organitzen les JJ.MM. de Sabadell.

11 comments

  1. És d’agraïr que cobreixis espectacles com aquest i d’entitats com la de Sabadell. No per ser aquesta en concret, si no pel perfil d’aquesta que tants bons resultats sembla donar segons les teves cròniques. Deixes en evidència a molts diaris (caps de secció i directors) i revistes especialitzades que es preocupen més per la vinguda d’alguna gran figura a fer un concert intrascendent, només interessant per la masturbació col·lectiva de la imatge i el renom. S’aparten del testimoni musical iniciatives i intèrperts com aquests que mereiexen ser coneguts i reconeguts. A vegades aquestes petites propostes tenen més ganxo i “música” que un concert d’Ibercamera.

    M'agrada

    • Gràcies, la veritat és que quan JJ.MM de Sabadell em va convidar a les seves sessions del cicle de cambra no m’imaginava pas trobar propostes tan interessants i plenes d’al•licients que moltes vegades costa trobar als cicles que veiem a Barcelona.
      A part de l’habilitat que tingui la Joana Soler i el seu equip davant la programació que fan a Sabadell, hi ha molts cicles de JJ.MM a moltes ciutats que des de Barcelona desconeixem i que ofereixen unes magnífiques alternatives i sobretot permeten escoltar repertoris que semblen vetats en les programacions dels grans equipaments.
      I el que és més important el nivell és excel•lent. Invito a tots aquells que tinguin un cicle de JJ.MM a prop de casa seva i no hagin anat mai a fer-ho, a part d’ajudar-los, que prou falta els fa, estic segur que en sortiran satisfet. Del que fan a Sabadell en dono fe, com heu pogut veure i el dia que facin una cosa que no m’agradi també ho diré.

      M'agrada

  2. Joaquim.
    Estic d’acord amb el que diu “A l’ombra del llardoner”. Ningú afina tant en música com tu i aquí “afinar” té un sentit doble. Pel que descrius tan acuradament podia ser un bell espectacle i, pel que es veu, molt participatiu.
    Agraeixo l’estupenda ressenya.

    M'agrada

  3. Rosa

    Moltes gràcies per fer-nos conéixer aquest autor, aquesta obra i aquesta representació, Joaquim. Sense tu no hagués sabut qui era aquest compositor i que aquest obra existia i que té l’originalita de ser cantada en hebreu.

    M'agrada

  4. colbran

    Un espectáculo entrañable, con buena música y lleno de ideas en cuanto a su presentación. Ya el comienzo, en la puerta de entrada del patio de butacas, entonando la soprano María Hinojosa un “Aleluya” acompañada por un solo instrumentista, con todo el público esperando para entrar, era un toque de originalidad sumamente novedoso para mí. A continuación la música interpretada por el conjunto musical “Le tendre amour” continuaba sonando, mientras el público iba ocupando sus butacas.

    El desarrollo del espectáculo ya lo ha comentado Joaquim. Yo añadiré que el presentador Adrian Schwarzstein, aparte de una enorme soltura y simpatía, demostró un conocimiento total de lo que es agradar al público desde la sencillez, con una voz indefinida pero clara y sonora en sus partes cantadas.

    María Hinojosa tiene una hermosa voz de soprano que me agradaría poder escuchar más a menudo, con un volumen notable y facilidad para la coloratura, aparte de una presencia destacable.

    Enfín un espectáculo musical, con ciertos toques de “happening”, en el que se nos narra una tragedia desde un punto de vista absolutamente informal y simpático, en un teatro sumamente acogedor, como es el Teatre Principal. Otro éxito para Sabadell.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: