Jaume Radigales em va convidar dijous passat a participar en el seu programa “Una tarda a l’òpera” que s’emet tots els diumenges per la tarda, per parlar sobre la situació actual del Liceu en qualitat de membre de la plataforma ProLiceu, que com sabeu continuem recollint signatures (AQUÍ) per tal de que cessin al senyor Joan Francesc Marco del càrrec de director general del Gran Teatre del Liceu.
Vaig compartir taula amb Manel Martínez, president del comitè d’empresa del Gran Teatre del Liceu i amb Rosa Samaranch, vicepresident d‘Amics del Liceu. Malauradament no va poder assistir cap membre de l’Associació Liceistes 4at i 5è pis malgrat estar convidats.
Van ser 34 minuts d’una taula rodona molt agradable, però es van fer curts, ja que tots tres teníem moltes ganes de parlar i moltes coses per dir. Si en aquell moment em vaig quedar amb la sensació d’haver dit en síntesi, tot el que volia dir, després d’escoltar l’emissió penso que a tots plegats se’ns van quedar coses importants per dir.
Escolteu l’àudio
Jo ara us demanaria que participéssiu portant idees de com hauria de ser aquest nou Liceu, com voldríeu que fos. Us proposo com si fos un twitter que no us allargueu gaire en l’exposició de les propostes, que fossi-ho el més concrets possibles i que les propostes anessin més encaminades a construir, que no pas a analitzar el passat.
També suggeriria que no ens dediquéssim tant a parlar de persones en concret i a centrar-nos en conceptes més generals que puguin ajudar a estructurar futurs projectes. No sé si tindran la nostra opinió en compte, però crec que amb la repercussió i el número de visites assolit a IFL aquests darrers dies que he parlat molt del Liceu, la vostra opinió com a mínim serè llegida.
Jo em permeto encetar la pluja de idees proposant:
Un superintendent que es faci càrrec de la direcció general i artística, depenent d’un Patronat format per perfils de àmplia i contrastada solvència empresarial i cultural i no pas política. Els polítics hauran d’auditar-ho, no pas gestionar.
Ara us toca a vosaltres i si de tota aquesta pluja de idees en surten propostes interessants i poden fer un dossier i entregar-lo a qui li pugui interessar, ho faré.
IN FERNEM LAND 
Jo no se quin model de gestió tenen altres teatres europeus amb condicions homologables a les del Liceu, però tinc clar que els polítics s’han d’enretirar i deixar fer als que en saben. Suposo que en aquest país això és una utopia. Un altre tema que no tinc massa clar es sobre els serveis que han d’estar externalitzats i els que s’han de cobrir amb la plantilla del teatre.
M'agradaM'agrada
Per cert, me n’oblidava, crec que la taula rodona ha estat molt interessant i encara que hagués durat una hora haurien quedat coses al tinter per part de tothom. Felicitats per la teva participació, crec que has aprofitat molt bé el temps de que has disposat.
M'agradaM'agrada
Cal pensar que el 50% del pressupost son aportacions públiques, per tant l’administració -que ha de vetllar pels diners que son de tots els ciutadans- ha de ser-hi representada i fiscalitzar la gestió. Lo bo seria que a la cadira de cadascuna d’elles: Estat, Gencat, Ajuntament, es fes seure algú amb prou sensibilitat i coneixements del que és un teatre d’Opera. Pel demés, en el Patronat s’ha de veure de manera destacada la societat civil i la Presidencia ha de recaure en una figura d’aquesta societat, altament respectada com a patró i com a valedor de la cultura. Per sota del Patronat hi ha d’haver el Dir. Artístic i un Gerent. Felicitats per la taula rodona ha estat molt il.lustrativa.
M'agradaM'agrada
Llàstima que ha estat molt breu, la taula; això sí, interessant; s’hi feia palès que el Marco no es menjarà, ja no els torrons, sinó la coca de Sant Joan al Liceu.
Un nou Liceu? Que tingui al davant algú que en sàpiga què té entre mans. Un projecte musical a llarg termini. Una programació equilibrada; el públic pot venir no només amb títols “de sempre”: segurament amb altres títols menys vistos o amb sarsuela de qualitat. Menys despesa en produccions escenogràfiques: tenim directors i escenògrafs bons a casa que ens ho poden fer baratet. Més aprofitament de les produccions pròpies: no seria possible reciclar els de Turandot, per exemple, per fer la Turandot de Busoni? La de La favorita podria servir per a un munt d’òperes i sortiria gratis. El retorn de la programació de recitals al Foyer: s’omplien i no crec que tingués gaire despeses de muntatge, a banda de ser una plataforma excel·lent per a cantants joves.
M'agradaM'agrada
Ets fantàstic!
Jo proposo que no retallin les funcions que hi hagin més títols i menys funcions del mateix títol. Sense tants segons i tercer repartiments i alternant títols per fer l’oferta més atractiva.
Canvi del sistema d’abonaments i venda d’entrades.
Gràcies Joaquim per la feina que fas.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el que dius, no estaria gens malament que hi hagués abonaments de diferents tipus (temàtics, a la carta, etc.).
M'agradaM'agrada
Yo creo que ha sido una reunión muy interesante y que Joaquim -que es quien más ha hablado- ha estado muy bien y sus contertulios no han desmerecido. Pero a mí me hubiera gustado un poco más de “hierro” por parte de Jaume Radigales, lo que hubiera dado lugar a respuestas más contundentes porque me consta que Joaquim iba muy bien preparado.
Qué queremos del nuevo Liceu? En cuanto a lo que no vemos: menos departamentos “inflados”, menos cargos directivos y más vigilancia por parte de quien corresponda de cómo se distribuye el dinero recibido y para qué, vigilando muy bien los gastos de todos aquellos que tienen acceso a ese dinero.
Y en cuanto a lo que el público ve, conservar todos los técnicos necesarios, no reducir ni coro ni orquesta, más bien lo contrario, y seguir esa línea que insinúa Bocachete, con quien tanto coincido en múltiples aspectos (también en edad?). Es decir reciclar escenografías (sin destruirlas, sino utilizando elementos de unas para otras). Me apunto ahora mismo por ver el “Turandot” de Busoni, Contratar directores escénicos aptos, preferentemente nuestros: Mario Gas, Emilio Sagi, etc…, evitando los cachets millonarios (Fura y similares, a no ser que acepten adaptarse a las circunstancias), optando por los extranjeros siempre que sea necesario, pero teniendo muy presente que su cachet no se eleve a las alturas. Alternar repertorio mediterráneo, conocido o no, con el de otras latitudes, conocido o no. Que los estrenos sean de compositores que permitan cantar a los cantantes y no hacerles gritar constantemente. Recuperar obras del repertorio nuestro olvidadas o no y programar ciclos anuales de zarzuelas de calidad reconocida (Barbieri, Chapí, etc.). Aparte de invitar a directores musicales solventes y si es posible de prestigio. Vigilando siempre que sigan viniendo buenos cantantes, pero manteniendo el equilibrio de los gastos, según las disponibilidades, especialmente en lo que atañe a los emolumentos de los cargos directivos que según se comenta son de escándalo. Y buscar nuevos mecenas, cosa que con el actual Director General no se ha conseguido, sino todo lo contrario ya que se han ido a otros lares.
Y por supuesto destituir cuanto antes al actual Director General.
Preparar abonos por ciclos. Por ejemplo:
A) Opera Mediterránea (italiana, francesa, catalana, española).
B) Opera Germánica y Eslava.
C) Opera de otras latitudes y estrenos.
D) Ballet.
E) Conciertos con la Orquesta del Liceu e invitadas.
F) Recitales con orquesta .
G) Recitales de Lied en teatros alternativos.
H) Miniciclos de Zarzuela Clásica y Opereta.
Siguiendo la estructura de los abonos actuales (o no), pero que los posibles abonados puedan acceder a los que deseen y prescindir de los que no les interesa.
Es probable que esto costara de organizar, pero con la tecnología actual no sería tanto.
De este modo quien no quiere ballet no se abona a ello, quien no quiere zarzuela idem, quien no quiere estrenos ni títulos de compositores “difíciles”, lo mismo, etc., etc. Y quien lo quiere todo porque dispone de suficiente dinero pues se apunta a todo.
:.
:
M'agradaM'agrada
Ja m’agradaria a mi tenir l’edat per haver vist els anys d’or de primera llei de la Caballé i de tants d’altres… és clar que segons per a quines altres coses, millor tenir uns anys menys. Jo vaig cap als cinquanta. El Radigales no me’l veig més “dur”: de tota manera, només el fet de convocar aquests tertul·lians sense participació “oficialista” ja és significatiu, i s’ha mostrat obertament crític, la qual cosa no és tan habitual, en general, en la premsa musical ni en molts comentaris apareguts aquests dies.
Jo, dels departaments interns, abans de considerar si són excessius o no, voldria saber ben bé què fan i què deixen de fer, simplement perquè no ho sé. Pot semblar molta gent, però no sé jo: segons què s’hagi de fer, suposa un munt de coses i s’hi necessiten persones i temps. La plantilla que sortia a la memòria de fa un any era:
– 6 Direcció General, que deuen ser els que cobren més
– 27 Departament artístic
– 95 Orquestra
– 73 Cor
– 18 Departament de comunicació
– 32 Departament econòmic i financer
– 28 Departament de mecenatge, relacions públiques i acció comercial
– 14 Departament de producció i gires
– 12 Departament de recursos humans
– 138 Departament tècnic
Certament, vist com ens han anat comunicant tot, el departament de comunicació no ha estat gaire lluït, i sembla que el de mecenatge no se n’ha sortit. Suposo que el departament tècnic deu ser el de tramoies, acomodadors, escenari, llums i tota la pesca… Ni idea. La qüestió seria veure si realment cal o no aquest personal, que podria ser que no fos tan exagerat. Que, vist com ha anat, sobren directius? I tant! Si són bons, meravellós, però per fer el que s’ha fet, amb un n’hi ha prou i sobra. I el sou, des del moment que són càrrecs públics, és obligat fer-lo públic: de fet, igual que es publiquen al web del Liceu els concursos de pressupostos per a una escenografia o coses per l’estil, hauria de fer-se pública a la memòria, on només hi ha les activitats realitzades (150 pàgines detalladíssimes) i l’ocupació de les funcions, una memòria econòmica d’ingressos i despeses, com ha de portar qualsevol memòria que vulgui anomenar-se així.
Jo, de les escenes, no dic que no es faci mai una de “cara”, tipus La Fura (que ha tingut funcions molt interessants), però diria que n’han de ser les excepcions. Molts teatres de casa nostra fan espectacles amb decorats i escenes digníssimes, modernes i gens necessitades de doctorats en simbologia o estètica teatral per entendre-les, i aparentment són molt més barates i efectives. No sé si un Oriol Broggi es mouria bé en un escenari gran, però és un director exquisit i no llença els diners, i moltes de les escenes que es veuen al TNC o al Romea o al Lliure, de bon tros que no arriben als pressupostos del Liceu i, al cap i a la fi, funcionen millor.
Que hi hagi abonaments més flexibles també seria lògic. Algun cop ja havíem dit que el model TNC, on pots triar tantes o quantes funcions del que sigui, és molt obert; o el de l’OBC, on no hi ha una opció tan lliure però sí més flexibilitat. Les opcions que dones serien molt maques si normalment s’hi pogués fer de tot, però ara seria massa, potser. Diferenciar ballet, òpera, recitals, sí, sí que són públics diferents… O un tipus d’abonament com els de l’OBC “Iniciació”, “Espectacular”, amb òperes més conegudes o atractives… Igualment, es podria mantenir un abonament “clàssic” com els d’ara, per a totes o gairebé totes les funcions. Però sí, caldria fer-hi alguna cosa.
I una petició última, ja posats: una millor comunicació amb l’abonat i, en general, amb qui sigui que s’hagi de parlar. Si estem encara més emprenyats del que caldria, penso que és essencialment per això, per una prepotència i un menyspreu que ha dut a la direcció a no tenir en compte ningú. Això és elemental en qualsevol empresa i servei, i s’ha demostrat que no s’ha tingut en compte per a res.
M'agradaM'agrada
No em sento autoritzada per suggerir què podria millorar el Liceu en tots els sentits però tinc confiança en gent com tu i en Colbran, liceistes de sempre i també penso que un bon creatiu financer més un altra d’artístic comformarien un teatre i unes temporades dignes i sòlides.
Jo sóc de les que encara crec i cull seguir creient en l’honestetat o el què en el Liceu seria el mateix: una bona administració, una bona programació de manera que el Liceu i els seus seguidors se sentin tots justament honorats.
Déu n’hi do el què ha donat de sí la taula rodona, Joaquim! Tots teniu molt criteri i serà un bon senyal si se us escolta des d’instàncies amb poder suficient com per tenir-vos en compte.
M'agradaM'agrada
on diu “cull seguir creient…” ha de dir “vull seguir creient…”
I am so sorry.
M'agradaM'agrada
Estic completament d’acord amb els comentaris de Bocahete i de Colbran. Tocant a la gestió administrativa crec que caldria una empresa gestora i transparent controlada per les institucions autonomica, municipal, no pas per polítics que el que fan és barrejar els seus interessos polítics amb les necessitats primordials del teatre.
Tal com insinua Colbran d’alternarives n’hi han moltes, el que falta és trobar les persones prou enteses per entendre quines són les més escaients, Reconec que això és bastant difícil però si hi una bona voluntat i la col·laboració d’experts en la materia i saben escoltar la veu dels asidus liceistes les coses es podrien resoldre més bé.
Aprofitant els suggeriment de Colbran i de Bocahete voldria reafermar la meva teoria que al menys un cop cada temporada representessin una sarsuela prou digne de ser representada en aquest espai en lloc de presentar espectacles de flamenc i altres que no tenen res a veure amb la filosofia musical del Liceu.
La Tempestat, El anillo de hierro, Marina, La bruja i alguna altra més crec que mereixen ser dignes de consideració. Estic segur que el teatre s’ompliria de gom a gom i no desmereixerien la qualitat artística
d’aquest teatre que segons la utopia d’algunes persones és per a tothom.
M'agradaM'agrada
Doncs crec que s’han expossat clarament els motius de l’actual crisi (económica, artística, organitzativa i social) del Liceu i ha estat una molt bona taula rodona amb opinadors solvents.
Respecta de les propostes sóc dels que opinió que lo realment valuós dels organigrames no és la forma i manera en que estan possades les caixetes (que tambè) sino els noms que hi ha a dins d’elles.
1.- Patronat amb un president d’ampli i acceptat prestigi social nacional i internacional, i amb vicepresidents i vocals procedents de la societat civil, tambè de prestigi contrastat i amb coneixements del món operístic i de la cultura musical. Per descomptat el patronat ha de comptar amb les institucions, però aquestes no són les més adients per a ser el “motor” social que el teatre reclama.
2.- Gerència per un cantó (control presupuestari, viabilitat, gestió empreserial) i direcció artística per un altre, amb amplies atribucions que determinin el model artístic del teatre, la programació de les temporades, la contractació dels artistes i directors, etc, etc…
3.- Una direcció musical que vetlli per un bon nivell de qualitat de l’orquestra i del cor, i que sàpiga transmetre a cantants, públic i sobretot als propis músics que l’orquestra d’un bon tetare d’òpera ha de ser de gran qualitat. Profesionalització doncs de l’orquestra i del cor amb convenis de treball equiparables a les orquestres europees.
4.- L’orquestra i el cor no hurien de formar part de l’estructura del teatre. Són un llast enorme pel teatre, i el teatre ho és per elles. Haurien de ser externes, amb vida profesional i musical propia, amb la missió principal de ser l’orquestra titular amb la que el teatre serveix les funcions d’òpera. Orquestra amb identitat propia, amb petita temporada regular de concerts al Palau o a l’Auditori.
5.-Un servei de gestió d’abonaments i d’entrades que no s’aprofiti de l’abonat sino que li faciliti la vida i que estigui orientat a les seves preferències. Crear doncs diferents tipus d’abonaments, coherents en format, estils i gèneres.
Ho sento, has demanat brevetat i ja veus…
M'agradaM'agrada
Vull aclarar que no infravaloro la dispossició de les “caixetes” d’un organigrama. En absolut. És molt important. El que vull dir és que segons el nom que hi ha dins, la “caixeta” funciona o no funciona, i que si els noms són els correctes ells mateixos ja s’encarregan de fer un bon organigrama…No sé si m’explico. No crec. Vaja lio. Millor m’en vaig a dormir. 🙂
M'agradaM'agrada
afegiria:
1. tenir a Catalunya una gran orquestra estable (és molt importatnt tenir un equip i un projecte comú), com una gran OBC que anés tornant-se a l’Auditori, Palau i al fossar del Liceu juntament amb un gran cor professional, per tot tipus de repertori, i fomentar les gires pel país i fora.
2. Poder triar un abonament a la carta igual que fem a l’auditori, no per cicles.
3. despolititzar els càrrecs al màxim i donar estabilitat a l’equip.
M'agradaM'agrada
home!!….amb el que hem repetit una i altra vegada que Cor i Orquestra no hi ha que externalitzar sinó integrar més i més dins del Teatre.
El problema es que des de sempre s´ha considerat que el cor i l´Orquestra és el que més diners costa al teatre. Ja et dic jo, que no. Per contra Cor i Orquestra son els únics del Teatre que poden multiplicar els ingresos del Teatre si es rentabilitzaren correctament. L´oferta de cor i Orquestra hauria de ser 10 vegades més del que actualment hi ha i si vols petendre externalitzar i donar servei extern de lloguer…amb aquest sistema, et multiplicaria els gastos si volguessin una temporada simfónica, de cambra, escolars, a més de la temporada habitual d´òpera. És de lògica que hi ha que saber rentabilitzar Cor i Orquestra hi ha que pendre com a exemple els grans Teatres, tots tenen la seua Orquestra i cor propis.
Ais…que em feu patir… 🙂
M'agradaM'agrada
Es tracte de tenir una orquestra i un cor del i per el Liceu, però amb entitat jurídica i organització propia i independent. Un bon conveni entre teatre i orquestra/cor seria el garant de una col.laboració mútua de la que ambdues parts sortiria beneficiada. Obviament ha d’anar acompanyat tot això per un canvi de model artístic del teatre. Fer 18 bohèmes, per exemple, no es compatible amb el que jo desitjo. Però és que és ben veritat el que diu en Joaquim, que fer 18 bohèmes, o 18 carmens, o 18 elixirs és la manera més ràpida per a desmotivar a uns músics. No pot ser. I per què no dues funcions en un dia? Si no fossin tan llargues moltes òperes potser algun geni fins i tot ho intenteria.
Aviam Bernardo, que no es tracte de liquidar res de res. Es tracte d’un canvi de model que aniria en benefici de la transparéncia en la gestió i de l qualitat musical. Una orquestra/cor sota l’estructura organitzativa i empreserial del teatre mai serà la màxima prioritat dels seus gestors. Hi ha un munt d’exemples de teatres de gran prestigi, molt més que el del Liceu, que funcionen tal i com dic. Evidentment tambè n’hi han, que funcionen com tu dius. Llàstima que el nostre Liceu no tingui ni els seus recursos, ni el seu pressupost, ni el seu suport social, ni la seva història, ni la seva cultura musical.
M'agradaM'agrada
Això,explicat millor, ja és un altra cosa 😉 Estic d’acord en que ajudaria molt el que expliques però,en un pais amb tan poca sensibilitat cultural(i més amb els temps que corren),separarse físicament del teatre seria un suicidi. Una separació interna….hasta aqui puedo leer. Ejem!!
M'agradaM'agrada
No, no…no és cap suicidi Bernardo, perque el conveni hauria de tenir lligat per exemple la utilització de les infraestructures del teatre per a l’orquestra/cor (idem binomi auditori-OBC) i el ser l’orquestra/cos residents. Es tracte de “treballar” pel Liceu, però que el vostre “jefe” no sigui el Liceu, dita això de manera massa simplista però potser més efectiva, jejeje. 🙂
M'agradaM'agrada
Ay, Joaquim, menos mal que dijiste “com si fos un twitter” 😉
Mi granito de arena : el mecenazgo. Hay que trabajarlo mucho y bien, no solo con empresas sino tambien con particulares. Ahora mismo la situación es apretada para todo el mundo, pero gente con mucho dinero hay en todas partes, no creo que Barcelona sea una excepción. Hay que trabajar para encontrarlo, e infinitamente mas para mantenerlo. No creo que en el Liceu os traten lo bastante bien a los abonados, asi que podrían empezar por ahí. Que no dan muchas ganas de darles dinero viendo las cosas que os hacen.
M'agradaM'agrada
Ni polítics ni institucions haurien de ser-hi.
Calen autèntics professionals de la gestió que s’ocupin de buscar sponsors i patrocinadors particulars per tenir una estructura d’ingressos totalment diferent.
Quasi com un twitter……
M'agradaM'agrada
Sincerament abans de plantejar un model de teatre cal fotre fora al Marco i a part de la trepa liceísta… si no el model no canviarà! Tot seran conjectures que quedaran en aquest blog i un altre mediocre/xoriço seguirà corrent impune i ocupant càrrecs públics (pq us recordo que aquest senyor ha mentit, ha manipulat i ha volgut estafar als treballadors amb un ERO improcedent. Tantmateix que als aficionats ja que la mala gestió econòmica també compta en aquest cas).
I sobre l’entrevista… l’únic que s’ha mullat de debò i s’ha mostrat dur d’acord amb la realitat i la gravetat dels fets ha estat en Quim. No és perquè sigui el gestor d’aquest blog. El que venia de part dels treballadors del Liceu amb prou feines se l’entenia… i la Samaranch tenia bones dades però és una senyora del rajolí prim i el bon fer. És adir, no acaben dient les coses prou clares i acaben fent cap acció que comporti els resultats necessaris.
Si voleu que les coses canviin fa falta acció: soroll, protesta, xiulets, manifesteu-vos! El senyor Marco hauria d’haver-s’ho fet mirar després de la grandíssima porqueria amb aquell Il trovatore (retransmès i amb entrevista a l’entreacte!) per celebrar els 10 anys del nou Liceu. Allò va ser una estafa artística, musical i d’imatge. Per cert quan van costar aquelles teles i vestir al cor de Playmobils?
En fi, no hi ha futur si les males herbes del passat segueixen arrelades. Ja us ho fareu, però tindreu el que us mereixeu. Liceistes sou idiotes?
En Mascarell, per cert, no ha de dir res de tot això?
M'agradaM'agrada
La xerrada m’ha semblat curta però has dit el que és essencial. Felicitats, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Com ja he deixat constància en altres escrits , sempre he reivindicat els abonaments tematics, així ès que estic molt d’acord amb els proposats per Colbran, nomès n’hi afeguiria un on n’hi agués un tats de cada tema
Després de canviar la directiva actual del Liceu , (espero que sigui aviat) seria partidaria de que la nova directiva fós votada democraticament entre els trevalladors i el públic qué així ho desitji, mai triat a dit com s’ha fet fins hara pels partits politics.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, en primer lloc felicitats per la teva aportació a la taula.
Intentaré ser breu i concís com demanes:
Cessar a Joan Frances Marco
Cessar a Joan Matabosch
Fer del cor i l’orquestra dos referents musicals de primera
Reformar l’organigrama actual fent-lo menys costós i més operatiu
Canviar el sistema d’abonaments per temàtiques.
Posar les entrades a la venda dos mesos abans de que tinguin lloc les funcions.
T’agreixo que ens permetis donar la meva opinió.
M'agradaM'agrada
No hay mal que por bien no venga, a ver si vuestras autorizadas voces se van escuchando. No añado nada: Como el Amar a Dios sobre todas las cosas, lo que engloba todo es la elección de un director bueno y sensato en las condiciones que propone Joaquim.
M'agradaM'agrada
Ja que el problema ha sigut principalment com diu el Sr. Marco, per una retallada de diners públics, s’hauria d’exigir principalment transparència i donar a conèixer el sou dels catalogats no com a “treballadors” sinò com a “directius”.
Fins i tot el Rey, ha explicat el seu sou i com es gasta els diners públics que reb, quan ha esclatat a casa seva la crisi “urdangarin”.
Què passa al Liceu? Es creuen per sobre de la casa Real?
Potser simplement rebaixant aquesta partida s’arreglarien molts problemes econòmics!
La taula rodona em va semblar curta, però molt eficaç per part teva, Joaquim.çMoltes gràcies
M'agradaM'agrada
Ante todo, profesionalizar al máximo la gestión del teatro y por supuesto, eliminar cualquier comisariado político o burocrático de la gestión, salvo en la cuestión del control lógico del cumplimiento a rajatabla de los presupuestos al existir aportaciones y o subvenciones públicas. ( Burócratas y perfiles tipo Marco o de otros no entendidos , deben desaparecer fulminantemente y hallar, un sobreintendente de prestigio en el mundo operístico que asuma la dirección total del teatro ).
Dicho esto, hay que primar y potenciar toda la estructura musical del teatro ( fundamentalmente, músicos y coro), limpiar de la administración u oficinas enchufadetes innecesarios y recuperar sobre todo, sponsors y o mecenas.
En la parte artística y en esta época de crisis, dejarse ( ¿ verdad Sr. Matabosch?) de continuas nuevas y más que caras producciones por parte de “amiguetes” y sobre todo, primar las buenas voces.
Facilitar, variar y flexilizar los abonos , a satisfacción de todos los púbicos, no obligándote ( a quien no le guste, como por ej. a mi) a tragar ballet o recitales de lied que en una sala grande como el Liceu son inadecuados, dentro de un programa mayoritriamente operístico.
M'agradaM'agrada
Quin Liceu volem? Somniar és gratis!
Està clar que tots volem el mateix, és a dir qualitat, molta qualitat… la màxima qualitat!
Com podem assolir això?
Barcelona no pot bellugar la massa humana de París, Londres o Nova York, ni tan sols de Madrid que te visites constants de gent de tota la península degut al, encara evident, centralisme. Aquest fet és molt important de cara a omplir sempre o a aconseguir presupostos interessants. Per altra banda, la tradició operística de Barcelona és més gran i ve de més lluny que la de Madrid o València. Això és el que tenim.
Què podem fer? Per començar em sembla imprescindible desconectar el món polític del món artístic i cultural, tanmateix com l’educació o la sanitat. Cal que els gestors siguin especialistes i persones que visquin aquest món amb la passió necessaria…
Ja se que pot semblar frívola la comparació, però voldria que analitzéssim els temps actuals del futbol que fa el Barça. D’un equip que ha guanyat tot el que pot guanyar un equip de futbol. El model Barça és l’admiració d’arreu del món: un entrenador català, amb gran majoria de jugadors -fets a mida- al planter, amb un model clar del tipus de joc que es vol fer, on destaca el futbol col·lectiu, el “fair play”, etc.Un model que fa anys que es treballa en el futbol base. Te el millor jugador del món, per alguns el millor de la història, que és de fora, però qui sap si seria el mateix si s’hagués quedat a Argentina…
Podriem fer alguna cosa semblant amb el Liceu? Amb una formació constant de nous talents, cantants, músics, escenógrafs, directors… Cal plantejar una filosofia, una finalitat, començar a treballar i no tenir pressa! Els fruits aniran venint! Cal afavorir el món musical des de baix, de socarel. Educació, educació i cultura… els fruits vindran.
Recordeu… si ens aixequem ben d’hora, però ben d’hora… som imparables!
Digueu-me utòpic!
M'agradaM'agrada
Disculpa’m la gosadia de respondre a la darrera frase. Fa molts anys que em llevo ben d’hora, igual que la majoria de la gent. Tinc 53 anys, en fa 27 que sóc metge. A les 8 del matí ja tinc la primera visita i hi ha dies que acabo a les 19h. Treballo a la pública concertada, no sóc funcionari i m’he guanyat la plaça a pols i amb el meu esforç. D’imparable res de res, el que he aconseguit és una retallada de sou de prop del 20%. En Guardiola ho deuria dir amb molt bona intenció, però tenint en compte el seu sou, la frase no em va fer gens de gràcia. Ho sento.
M'agradaM'agrada
Caram, quin mal rotllo! Ja m’imaginava que la comparació amb el Barça em portaria garrotades, però tan sols he posat damunt de la taula el que ja va dir el mestre Boder, el Barça i el Liceu són les institucions més reconegudes de la nostra ciutat arreu del món, i el moment de l’equip de futbol és el més brillant de la història, en canvi el Liceu…. delicat, per dir-ho d’alguna manera!
Malgrat tot, si ha servir per fer una mica de teràpia i descarregar tensions… benvingudes les garrotades!
M'agradaM'agrada
Para empezar, unos aplausos al magnífico tertuliano. Y ahora a pedir “deseos”:
1 – Máxima TRANSPARENCIA EN LAS CUENTAS del teatro, que deberían ser públicas (esto está repetido pero me parece uno de los aspectos más importantes. De todos modos, el que quiera meter mano en la caja, la seguirá metiendo igual, sean las cuentas públicas o no… ya buscarán cómo maquillarlas).
2 – Promocionar al máximo el tema AUDIOVISUALES: edición de DVD’s, retransmisión en cines, retransmisiones por TV de las mejores óperas de la temporada (a ser posible no troceadas como acostumbran a hacer en TV3), opera oberta y AÑADIRÍA una plataforma WEB donde puedan verse las óperas ONLINE y escucharse las grabaciones en audio de las funciones (que en esto vamos muy retrasados).
3 – Para llevar la contra… SEGUIR CON PRODUCCIONES “COSTOSAS” DE AUTOR (excluyendo timos como Il Trovatore o la espantosa Anna Bolena del año pasado). Se pongan ustedes como se pongan, dan prestigio, y si se hacen mediante buenos acuerdos de coproducción tampoco salen tan caras. Anda que no disfrutamos con el Parsifal de Guth…
4 – Las producciones de cartón piedra sólo para las óperas de repertorio archiconocidas (Bohémes, Traviatas, etc.). Al visitante ocasional, le gustan las producciones clásicas, las entiende y encima salen más baratas.
5 – Óperas CONTEMPORÁNEAS de calidad. Fuera de nuestras provincianas fronteras se estrenan con éxito cosas interesantes que aquí ni olemos porque sólo nos da la pasta para estrenar óperas de compositores autóctonos mediocres.
Ya está.
M'agradaM'agrada
100% d’acord. Absolutament!
M'agradaM'agrada
Subscric totalment les propostes, especialment la 3 i la 5.
Afegiria:
-Un bon director musical que millori i consolidi el nivell de l’orquestra.
-Directors convidats de qualitat (que no vol dir famosos i/o cars), especialment per a l’òpera italiana.
M'agradaM'agrada
Doncs apa, ja hi som aquí tots els amics de Cage 4’33’’: la meva piulada per recolzar també les propostes 3 i 5
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb Colbran. Li dono suport en les seves propostes.
Insiteixo i voto a favor d’un canvi radical en la despesa de les produccions i registes. Proposo un retorn a l’esperit mediterrani (tipus Strehler) i allunyar-nos de la germanització que, a més de cara, és avorrida i sovint crispada.
Garantir un canon de repertori per tal que els joves no hagin d’esperar 20 anys a veure una Traviata o un Barbiere.
Recuperar els Verdis primerencs (Aroldo, I Lombardi…) i fer algun cicle d’opereta i sarsuela.
Sé que no volies que posés noms, però no ho puc evitar. Ja fora hora de substituir el Sr. Matabosch. Si es produís aquest “miracle”, em tornaria a abonar.
M'agradaM'agrada
Va ser un gust sentir-te per ràdio! Moltes gràcies per la feinada que estàs fent pel Liceu.
Com que demanes que diguem com volem el Liceu breument, suscric la majoria dels punts que ha posat la Marga i així acabo abans.
Els que portem més de 25 anys de Liceu, esperem, a més de sentir grans veus, poder veure òperes poc de repertori de tant en tant. Jo aplaudeixo en Matabosch per portar la Mort a Venècia de Britten o La ciutat morta o el rei Roger, per exemple, i no voldria morir-me sense haver vist uns Troiens de Berlioz o un Diàleg de Carmelites, per dir-ne alguna. Amb una orquestra que faci goig i un cor que m’emocioni en sentir-lo.
També preferiria que el ballet fos un cicle independent. Ho sento, no m’entusiasma i me l’he de quedar en l’abonament o vendre’l.
M'agradaM'agrada