Cecilia Bartoli, Desdemona al Otello de Rossini a l'Opernhaus de Zuric
Qui sap si per celebrar aquest cinquè aniversari o potser fruit de les causalitats, avui inicio una petita tanda de regals.
La inicio amb una obra magnífica de Gioachino Rossini, el seu Otello, ossia il moro di Venezia, estrenada 4 de desembre de 1816 al Teatro del Fondo de la ciutat de Nàpols, amb un repartiment estel·lar encapçalat per Andrea Nozzari (Otello), Isabella Colbran (Desdemona),Giovanni David (Roderigo) i Giuseppe Ciccimarra (Jago).
Després de l’estrena Rossini va fer substancials modificacions per l’estrena romana de 1819 al Teatro Argentina (26/12/1819), canviant el final tràgic per un final feliç tal i com volia l’empresari Pietro Cartoni, i canviant també el duet del primer acte entre Desdemona i Emilia per un cor i una ària per a Desdemona extreta de Elisabetta, regina d’Inghilterra. També l’ària de Rodrigo “Che ascolto, ahimé, che dice!”, va ser substituïda per unas ària per Emilia, extreta del material de Tancredi i també es va eliminar l’ària del gondoler. Per el final feliç Rossini va utilitzar la música del duo de Rionaldo i Armida, així com el Finale II de Ricciardo e Zoraida.
Dramàticament l’òpera de Rossini es pren algunes llicències respecte a l’original shakesperià del tot discutibles i no serà fins l’arribada del meravellós llibret que Boito li va fer a Verdi, que l’original es veurà degudament representat a l’escena operística.
L’òpera de Rossini, en molts aspectes revolucionaria per l’ús del recitatiu i per el tractament musical, sobretot del descomunal tercer acte, no es representa gaire principalment degut a la dificultat de trobar la justa vocalitat dels dos tenors protagonistes, amb una partitura plegada de dificultats extremes, ja sigui per un baritenor (Otello) i com per un contraltino (Roderigo). Sense oblidar la part de Jago, un altre tenor més secundari però que ha d’oferir notabilissimes mostres d’una tessitura extensa i brillant.
Avui us proposo la versió original de l’òpera que ha tingut lloc durant el mes de febrer i primers dies de març a l’Opernhaus de Zuric amb el següent repartiment:
OTELLO, ossia il Moro di Venezia
Música de : Gioachino Rossini
llibret de: Francesco Berio di Salsa
John Osborn (Otello)
Cecilia Bartoli (Desdemona)
Peter Kálmán (Elmiro)
Javier Camarena (Rodrigo)
Edgardo Rocha (Iago)
Liliana Nikiteanu (Emilia)
Javier Camarena (Lucio)
Nicola Pamio (Doge)
Ilker Arcayürek (Gondoliero)
Director musical: Muhai Tang
Direcció escènica: Moshe Leiser, Patrice Caurier
Escenografia: Christian Fenouillat
Disseny de vestuari: Agostino Cavalca
Disseny de llums: Hans-Rudolf Kunz i Christophe Forey
Orquestra La Scintilla (orquestra d’intruments originals de l’Òpera de Zuric)
Aquestes representacions representen una nova incorporació de Cecilia Bartoli al repertori de la Colbran i un feliç retorn al repertori rossinià, una mica oblidat en els darrers anys, quan encara ens ha de donar grans satisfaccions.
Us deixo el vídeo sencer de la representació en format mp4, sense subtítols i sense cap informació del repartiment. No discutiré la idoneïtat d’Osborn en un rol que jo crec que no és per a ell, però avui no tenim baritenors que puguin fer justicia al rol i Osborn incideix en la part més aguda. Segurament ell hagués estat millor com a Roderigo, rol per altre part cantat amb solvència per Camarena, però sense arribar a la perfecció de la versió de Juan Diego Flórez al Festival de Pesaro del 2007. Notable tamné el jago d’un fins ara desconegut Edgardo Rocha. No cal dir que la gran triomfadora és la sempre sorprenent Cecilia Bartoli en una nova demostració del seu gran magisteri vocal.
Mentre aneu baixant els enllaços que haureu d’ajuntar amb l’habitual hjsplit, us deixo amb un fragment del Finale II, “Che smania? ahimè che affano?” amb Cecilia Bartoli fent de les seves, acompanyada per el cor de l’Òpera de Zuric, gentilesa de AllOperaNow.
ENLLAÇOS:
https://rapidshare.com/files/2138023128/ROZ-2012.mp4.001
https://rapidshare.com/files/2762461844/ROZ-2012.mp4.002
https://rapidshare.com/files/4034671177/ROZ-2012.mp4.003
https://rapidshare.com/files/280823512/ROZ-2012.mp4.004
https://rapidshare.com/files/1081730255/ROZ-2012.mp4.005
Demà més sorpreses d’aniversari.
IN FERNEM LAND 
Guaita, tu: Aquí seré el primer en donar-te les gràcies per l’enllaç.
Ja he escoltat -dues vegades- el fragment que hi ha al vídeo que has penjat, i començaré a baixar l’òpera sencera ara mateix.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Ja ens explicaràs, un cop hagis vist aquest Otello, si t’ha agradat, jo penso que si.
M'agradaM'agrada
Una esplèndida Desdemona. Cantant única en aquest repertori…
M'agradaM'agrada
Mai deixa indeferent i a la majoria ens agrada molt
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, moltes gracies per aquest regal, i mai millor dit, doncs desconeixia absolutament aquesta opera, i el tros que he escoltat al Youtube m’agrada força i la Sra Bartoli està sensacional.
Per cert,potser m’ho sembla a mi, però hi ha un tros de la musica de l’orquestra que em recorda molt a l’obertura del Barber de Sevilla.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Todos los compositores tienen un sello especial que queda patente en todas sus composiciones y eso no sólo lo hallamos en Rossini -que además a menudo incluía páginas de una ópera en otra, como ha indicado Joaquim que hiciera con este mismo “Otello”, para su puesta en escena en Roma-, sino antes de él y después de él. Por lo tanto, no es de extrañar que algunas notas te recuerden a “Il barbiere…” que se había estrenado en Roma el 20 de febrero de ese mismo año 1816, en que estrenara “Otello” en Nápoles.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Pere, en Rossini s’auto plagiava moltíssim i es feia auto préstecs. Era genial però una mica gandul.
Aquest Otello que tergiversa molt l’obra de Shakespeare estic segur que t’agradarà i la proposta escènica és força interessant, molt millor que la del Festival de Pesaro del 2007 que vaig veure. És clar que allà hi havia Flórez fent de Rodrigo, tot i que la Desdemona, per a desesperació de Colbran, era una soprano quasi lleugera, res a veure amb la intensitat dramàtica de Cecilia Bartoli.
M'agradaM'agrada
Por fín volvemos a escuchar el rol de Desdemona por una mezzo! Desde que Frederica von Stade grabara esta ópera con Josep Carreras, no recuerdo ninguna otra mezzo-soprano que se ocupara del rol en su tesitura original. Tengo que decir que sólo he escuchado un fragmento por Bartoli, pero ya he oído todos los graves que las sopranos pasan por alto, incluso en Pesaro, porque no los tienen. Opera Rara cometió el mismo error al grabarla, encomendando Desdemona a una soprano lírico-ligera y eso que que esta firma pasa por ser rigurosa en sus grabaciones.
Deseo de todo corazón que se decida Bartoli a cantar completa “Semiramide” pronto y que encuentre una buena contralto que la acompañe. Ewa Podlés ya está algo mayor pero sería su pareja ideal.
Hay que ver con qué facilidad realiza Cecilia Bartoli las escalas cromáticas, tanto ascendentes como descendentes. Es inigualable.
Me agradaría que volviera definitivamente a Rossini y llegara a cantar los 10 roles estrenados por la Colbran porque a mi entender es la que mejor los puede interpretar y con el máximo rigor, sin dejar una sola nota en el “tintero”. A ver si la podemos animar a que lo haga.
Tengo unas ganas enormes de escuchar esta grabación al completo. Pronto lo haré.
Qué pena que no se haya conseguido un auténtico baritenor para el rol de “Otello”!
M'agradaM'agrada
Osborn t’agradarà, no és baritenor, però t’agradarà, però trobaràs a faltar a Flòrez i és que ésmolt difícil tenir-ho tot.
M'agradaM'agrada
Aquí un altre “rossinià” agraït, tant per la música com per la interpretació “bartoliana”. Estic segur que si fossis el programador del Liceu, faries feliç a molta més gent ja que la teva amplitud de mires (coneixent els teus gustos) es infinitament superior a la dels actuals responsables.
M'agradaM'agrada
Ui! quin perill, tindries molts wagners i pocs donizettis :evil:, però ho faria variadet, és clar que amb tants pocs títols per termporada es fa difícil fer content a tothom. 🙂
M'agradaM'agrada
Aish… amb el que m´agrada la Bartoli i els problemes que tinc darrerament amb les descàrregues… Vinga, downloading i creuem els dits.
M'agradaM'agrada
Què et passa amb les descàrregues?
M'agradaM'agrada
Segur que res tan greu que no em pugui sol·lucionar el meu nebot (aquest jovent ens supera en tot!). És cosa del meu ordinador, no pateixis. Els enllaços són bons. Gràcies i salutacions
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, vídeo baixat.
M'agradaM'agrada
Gaudeix-lo!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel regal Joaquim .
M'agradaM'agrada
De res nati
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies! No sé quan el podré veure, però ho faré.
M'agradaM'agrada
Setmana Santa?
M'agradaM'agrada
Gràcies pel regal, Joaquim. Molt maco. Està molt bé això de rebre regals teus per celebrar el cinqué aniversari d’IFL.
M'agradaM'agrada
No em faria res rebre’ls jo :lol:, però…
M'agradaM'agrada
Com en Titus, no sé quan ho podré veure i escoltar, segurament hauré d’esperar al cap de setmana, però tambè com en Titus…ho farè.
Impagable que amb un post no massa extens per una banda, i les entrades de Colbran per altra, puc comptar avui al menys entre un i dos coneixements nous adquirits per centímetre lineal llegit! O sigui…dens aprenentatge! 🙂
I la Bartoli, doncs el que tu dius…fent de les seves!
M'agradaM'agrada
Ves fent lloc ja que encara queden tres regals i després ja veurem…faré una enquesta
M'agradaM'agrada
grazie caro joaquim
M'agradaM'agrada
prego 🙂
M'agradaM'agrada
Anteayer ví al completo esta versión. Cecilia Bartoli está genial. Yo no sé si la Colbran cuando estrenó esta obra tenía las agilidades tan rápidas como ella, los libros de que dispongo dicen que sí y que sus zonas de lucimiento eran el centro y el grave, motivo por el cual su futuro marido escribió esas tremendas escalas ascendentes y descendentes, no obligándola a sobrepasar el Si, pues ya no disponía de notas superiores cuando compuso “Otello” para ella como Desdemona. Podría ser que mediante pianísimos llegara a notas superiores, pero lo dudo porque ni Stendhal -contemporáneo suyo- ni los biógrafos posteriores lo mencionan. Otras cantantes que podrían asumir este rol en la actualidad son Sonia Ganassi y Joyce DiDonato, siendo la primera mucho más respetuosa con lo escrito por Rossini que la segunda, excelente cantante que se inventa demasiadas notas.
El reparto me ha parecido coherentre, pero no tenemos un baritenor sino un buen tenor con un registro grave normal, aunque muy buen cantante como John Osborn es.
Me ha gustado mucho la dirección musical de Muhai Tang y muy poco la escena y no porque haya sido trasladada en el tiempo sino porque no me ha parecido ni agradable ni acertada. Tampoco me ha convencido la dirección escénica. Yo no puedo creer que Cecilia Bartoli sea tan patosa como me la “hacen” mover Leiser y Caurier. En la escena final en el dormitorio me dieron ganas de cerrar los ojos, parecía cine mudo del malo. Afortunadamente la maravillosa música de Rossini puede con todo y es una delicia escuchar La Scintilla, dirigida por Muhai Tang, con instrumentos originales y supongo que con el diapasón a la altura de la época del estreno que es como le agrada a la Bartoli, para martirio de tenores sin graves o con muy pocos.
Felicidades, Joaquim, por esta primicia tan “calentita” y “bravissima!” como piropea un espontáneo del público -muy a la catalana- a Cecilia Bartoli.
M'agradaM'agrada
Acabo de veure, i d’escoltar, com és lògic, aquest vídeo, que la música de Rossini i els intèrprets han aconseguit que m’oblidés del tot de la posada en escena.
Moltíssimes gràcies pel regal, Joaquim! He gaudit com feia temps que no gaudia amb un vídeo d’òpera gravada en directe. Sense menysprear, ni molt menys, la resta de l’elenc, sentir interpretar Rossini per la Bartoli és una de les grans satisfaccions per a qualsevol entusiasta del music de Pesaro.
I referent al que has contestat al bon amic Josep, el noctàmbul: Si algun dia ets el programador de les temporades del Liceu, un foradet pel “Don Pasquale” si que el faries, oi?… I em tornaries a portar a l’Angeleta?…, i a la Bartoli cantant Rossini?… 🙂
Ja t’imagino, com a programador, com en Llach a la cançó “Somniem”: “Voleu massa!”, i nosaltres contestant-te: “És clar que sí! Més, tot, àvidament!” 🙂
M'agradaM'agrada
Era ben obvi que t’agradaria, Rossini i Bartoli és un tàndem sempre guanyador.
Si jo programés segurament no podria portar a Bartoli, amb el que costa ella podria muntar una Tetralogia :lol:, però Rossini segur que ni haurien i ella com a mínim en recital o concert també. Potser en una visita li presentaria a tots els infernems i aleshores accediria a venir-nos s afer la Semiramide que tant anhela en Colbran i que encara no ha fet, per suposat que li demanaria a Podles que ens vingués a cantar l’Arsace, ll’astima que en Ramei ja no pugui cantar-te.
M'agradaM'agrada
Aquest cap de setmana he aprofitat per veure aquest Otello, només dir que he disfrutat moltíssim. Potser ara posaré el dit a la llaga, perquè programen tant poc Rossini al Liceu?
M'agradaM'agrada
Bàsicament han optat per estrenar obres que no s’havien fet mai, com per altre part algunes de Rossini, però a Joan Matabosch li deu agradar més Janacek i Britten, que no el compositor italià.
Amb 9/10 o 11 òperes per temporada ha sigut molt difícil veure Rossini, però tot i així recordo des de que ell és director artístic: Il Barbieri di Siviglia (al Teatre Victòria), Il Viaggio a Reims, La Cenerentola, Semiramide, La Gazzetta i ara tenim programada Il Turco in Italia. En un futur hi havia un Tancredi i una Donna del lago, però tal i com estan les coses… En qualsevol cas poc Rossini, molt poc.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la resposta, al moment d’escriure no recordava que aquesta temporada tenim Il turco in Italia, però vaja, des de que em vaig interessar per l’òpera deu fer cosa de 4 o 5 anys, i si la memòria no em falla, aquest és el primer títol de Rossini que veig, no així Donizzetti, que n’hi ha quasi cada temporada. Ara que les enumeres, si que se n’han fet, però vaja, a mi m’agradaria que en fessin més. Tant de bo aquest Tancredi i aquesta Donna del lago és puguin representar! I que hi poguem anar!
M'agradaM'agrada