OTELLO DE ROSSINI AL SAN CARLO DE NÀPOLS (Osborn-Machaidze-Korchak-Gatell;Ferro)

Dos-cents anys després  de l’estrena al Teatro San Carlo de Nàpols el 4 de desembre de 1816, ha tornat a pujar a l’escenari del mateix escenari l’Otello de Gioachino Rossini.

Com en l’Ermione que fa pocs dies escoltàvem en la magnífica versió dirigida per Zedda al Théâtre des Champs Elysées de París,  estrenada 3 anys més tard que l’Otello que avui ens visita, Andrea Nozzari, Isabella Colbran, Giovanni David, i Giuseppe Ciccimarra en van ser els protagonistes (Otello, Desdemona, Rodrigo i Jago), per tant amb l’excelsa companyia en un estat vocal més pletòric, Rossini va escriure una òpera bellíssima que només té per a mi un greu problema, no haver-se inspirat en el llibret de Shakespeare.

El San Carlo ha comptat per la commemoració amb un bon equip que segurament no arriba a les cotes mítiques del quartet protagonista de l’estrena (tot això ho hem de suposar segons les cròniques de l’època) i que tampoc superen i diria que ni tan sols igualen als protagonistes de l’esmentat Ermione parisenc, però que mantenen les esperances en la feliç continuïtat de l’escola i la vocalitat rossiniana. Continua llegint

TEATRO REAL 2016/2017: OTELLO (KUNDE,JAHO,PETEAN,DOLGOV,COMA-ALABERT;ALDEN-PALUMBO)

petean-kunde

George Petean i Gregory Kunde

No ha començat bé el Teatro Real, va triar una aposta brillant i arriscada com és l’Otello verdià i ha perdut.

El canvi decebedor de Desdemona, de la prevista Stoyanova a Jaho no és motiu suficient, tot i que si notable, ja que una Desdemona no pot fer mai trontollar tant un Otello. El que si el pot fer trontollar fins el fracàs és el director musical, i de manera sorprenent l’excel·lent director Renato Palumbo ha dirigit una versió absolutament desconcertant, difícil d’entendre o de pair, perquè un Otello no es pot fer mai feixuc i molt menys deixar caure la seva tensió dramàtica i ves per on, ell ho aconsegueix en moments cabdals del segon acte, que és quan es va començar a adreçar el vaixell d’una deriva preocupant durant tot un primer acte que em va semblar desastrós. Continua llegint

Osterfestspielen Salzburg 2016: OTELLO (Cura-Álvarez-Röschmann;Boussard-Thielemann)

Otello al Festival de Pasqua de Salzburg 2016. José Cura (Otello) Fotografia copyright Forster

Otello al Festival de Pasqua de Salzburg 2016. José Cura (Otello) Fotografia copyright Forster

Karajan, al qui Thielemann venera i vol imitar i seguir fil per randa, no hagués comés mai un error tan flagrant  escollint un cast tan poc apropiat per Otello, com el que ha escollit el director musical i artístic del  Osterfestspielen, i això que Karajan havia comés veritables errades de cast, però en aquest cas i tret de l’immens Iago de Carlos Álvarez, res ha funcionat, ni tan sols la pròpia direcció musical, excessivament analítica, freda i distant, sense ànima, no tan sols verdiana, sinó de cap mena. L’orquestra sona espléndida, però i prou. Cap emoció, cap tensió o recreació dramàtica, només una lectura luxosa sense esperit. Continua llegint

LICEU 2015/2016: OTELLO (2)

Otello Liceu, Carl Tanner, Ermonela Jaho, Marco Vratogna, Olesya Petrova, Roman Ialcic. Producció de Andreas Kriegenburg Foto de © Antoni Bofill. gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.

Otello Liceu, Carl Tanner, Ermonela Jaho, Marco Vratogna, Olesya Petrova, Roman Ialcic. Producció de Andreas Kriegenburg Foto de © Antoni Bofill. gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.

Ahir va tenir lloc la darrera representació del que segurament ha estat la sèrie de representacions pitjors d’Otello en el teatre des de fa molts anys.

El 2 del títol no fa referència a un repartiment diferent al del primer dia, ja que només va canviar el tenor que interpretava el rol titular, per tant és millor dir que aquest 2 es deu a la segona vegada que veig aquesta pèssima producció i sense José Cura, un dels motius del meu enuig en la primera representació, substituït en aquesta darrera representació pel tenor nord-americà Carl Tanner.

Tanner no és un bon Otello, és un tenor que en altres rols segur que pot fer més bon paper que en aquest tan exigent. El rol sobrepassa les seves possibilitats, no és un gran tenor, ni un gran intèrpret. No fraseja amb autoritat, no té personalitat, la veu té a moments una certa consistència, però no per a un Otello que necessita una tensió constant, una presència autoritària i un domini del fraseig i la col·locació de la veu sempre en la zona alta de la tessitura per traspassar una orquestra poderosa alhora que fer entendre tot el que ens ha de dir, tant a mitja veu com en els moments de més compromís.     Continua llegint

LICEU 2015/2016: OTELLO (Rossini)

Gregory Kunde © A Bofill

Gregory Kunde © A Bofill

Els programadors barcelonins sempre tan ben coordinats i en un clima de fraternal complicitat van tenir a bé a programar Otello de Rossini al Liceu i un recital de Juan Diego Flórez al Palau que inicialment es va preveure de napolitanes i que finalment el sentit comú va reconvertir en un recital operístic fet a mida del divo peruà. Com que el públic interessat en el cant de Flórez i el de l’Otello de Rossini és el mateix ja tenim el conflicte sobre la taula. No sé com va anar al Palau però al Liceu una vegada més i no importa la categoria o raresa (en aquest cas es complien les dues característiques) no hi havia ni clima d’excepcionalitat, ni ambient de gala. L’aforament minso i la percepció de que una part del públic assistia degudament invitat, no afavoria al millor dels climes per a degustar una delicatessen només apte per a gurmets i tot sembla indicar que gurmets en devem ser pocs i repartits (no volia mencionar el Barça però també deu tenir el seu efecte més o menys colateral per acabar d’aigualir la festa belcantista). Continua llegint

PREPARANT OTELLO, ossia Il moro di Venezia (Rossini)

Gilbert Duprez com a Otello.

69 dies després de l’estrena de La Gazzetta al Teatro Fiorentini de Nàpols i 52 abans de l’estrena de La Cerentola al Teatro Valle  de Roma, Rossini estrenava el 4 de desembre de 1816 al Teatro del Fondo de Nàpols el Dramma per musica en tres actes amb llibret de Berio di Salsa segons la tragèdia Othello (1604/1605) de William Shakespeare, “Otello, ossia il moro di Venezia”, la seva dinovena òpera.

A Nàpols, el 13 de febrer de 1816 es va cremar el Teatro San Carlo, però això no va ser cap obstacle per tal de que la temporada de Carnaval a càrrec del prestigiós empresari Barbaja, s’interrompis i d’aquesta manera Gioacchino Rossini va poder estrenar la seva segona òpera seria napolitana (la primera va ser “Elisabetta Regina d’Inghilterra”).

La companyia a disposició de l’empresari Barbaja era extraordinària, amb la mítica  Isabella Colbran com a primma donna, i els dos millors tenors del moment, el baritenor Andrea Nozzari i el contraltino Giovanni David. Amb aquestes “primeres matèries” com a font de inspiració vocal, Rossini va escriure el bo i millor del seu opus, i entre elles trobem aquest Otello, que malgrat comptar amb un llibret del marquès Francesco Berio que destrossa l’original shakesperià. Continua llegint

LA CANCEL·LACIÓ PREVISIBLE: JULIA LEZHNEVA

Després de tot el que està passant durant aquesta temporada 2015/2016 al Gran Teatre del Liceu, el comunicat que va fer ahir el teatre anunciant la cancel·lació de Julia Lezhneva com a Desdemona a les dues funcions concertants previstes de l’Otello de Rossini no m’ha sorprès gens, era previsible, el que si m’ha sorprès positivament és la corresponent substitució, aquesta vegada de nivell,  fent debutar a una de les veus que més m’interessen de l’actualitat, la notable belcantista anglesa i australiana d’adopció, Jessica Pratt, una soprano que no té la vocalitat més adecuada per el rol, ja que a l’estrena napolitana del 4 de desembre de 1816 el rol el va cantar la gran Isabelle Colbran, per tant una vocalitat més propera a la mezzosoprano que no pas a la lírica-lleugera, que és ara per ara on podríem encasellar-la .

Benvinguda sigui perquè Pratt, seguint a June Anderson, una altra notable Desdemona rossiniana allunyada de la vocalitat Colbran, pot ser un dels esdeveniments de la temporada (està assolint aquests dies un gran èxit cantant La Sonnabula a Bilbao), ara bé el desencís de la cancel·lació, la segona plantada que ens fa al públic de Barcelona, és enorme, ja que per a mi Pratt Continua llegint

LICEU 2015/2016: OTELLO (1)

Otello Liceu. Producció d'Andreas Kriegenbourg Foto © A Bofill gentilesa del Departament de Premsa del GT del Liceu.

Otello Liceu. Producció d’Andreas Kriegenbourg Foto © A Bofill gentilesa del Departament de Premsa del GT del Liceu.

I és clar que volen que el públic antic, abonats o no, deixin l’abonament o d’assistir a les representacions! I és clar que busquen en prioritat els passavolants que es deixin enganyar amb descomptes que mai seran prou bons per pagar el nivell que se’ns ofereix! I és clar que s’han de penjar argolles a la façana que distreguin a la ciutadania d’aquest percepció creixent de caiguda lliure a una mediocritat sense remissió!

La nit d’ahir va ser el triomf d’aquesta mediocritat i també del desànim que de mica en mica es va establint en moltes (mases) nits operístiques del nostre Liceu. Continua llegint

PREPARANT OTELLO

boitoverdi2

Arrigo Boito i Giuseppe Verdi

Avui s’inicien les les 9 representacions de la penúltima òpera de Giuseppe Verdi, Otello al Gran Teatre del Liceu.

Sent com és una de les òperes més genials de tota la història de l’òpera, no tan sols de Verdi, no té la mateixa estima que altres òperes menys importants del compositor, els motius poden ser molts però bàsicament jo diria que Verdi amb aquesta òpera va “trair” als verdians de tota la vida que acostumats com estaven a un model que des de l’Oberto Conte di San Bonifacio fins a l’Aida va variar poc i encara els canvis van ser molt conservadors, no van pair i molts encara no paeixen la radicalitat en el nou plantejament musical i estructural.

Verdi havia decidit, segurament sense gaire convicció vist el que va succeir l’any 1887,  que Aida seria la seva darrera òpera. D’haver acomplert la seva paraula, hagués estat una carrera operística impressionant amb algunes de les òperes més grans, significatives i populars de tota l’escola operística italiana, però no estava tot dit  i no en va tenir prou en culminar de manera lògica l’herència rebuda i va decidir, i aquí rau la genialitat i la radicalitat del canvi iniciat amb l’Otello , de passar un testimoni obert i ple de possibilitats a la generació que el va precedir, generació que cal dir que no va fer gaire cas al testimoni immersa com estava en un canvi musical molt més radical del que el propi Verdi hagués imaginat mai. Continua llegint

EL “DIO MI POTEVI SCAGLIAR” DE PLÁCIDO DOMINGO EL MÉS TRIAT

Otello Domingo

Creia que seria una tria més disputada, però Plácido Domingo es va posar al capdavant el primer dia i cap de les altres onze versions ha estat capaç de desbancar-lo, només la versió Mario del Monaco, l’Otello indiscutible, s’ha acostat amb gosadia, però veient l’evolució diària de les tries, mai amb la sensació de que s’acabaria imposant. Continua llegint

PHILIPPE AUGUIN JUTJAT A BORDEUX RES TÉ A VEURE AMB EL DIRECTOR DE L’OTELLO

Auguin

© France 3 Aquitaine Le couple Auguin à son arrivée au tribunal ce jeudi 10 décembre.

He eliminat l’apunt publicat aquesta tarda perquè el senyor Philippe Auguin processat a Burdeos res té a veure amb el mestre Philippe Auguin que dirigeix el Otello al Liceu.

Lamento l’error, l’enllaç és òbviament correcte i la font que me l’ha proporcionat era de solvència i credibilitat contrastada, però no era suficient i he errat, per tant us demano disculpes a tots, i sobretot al mestre Auguin i al Gran Teatre del Liceu.

També vull aprofitar per donar les gràcies a Bobij claire i a Jean-Pierre que m’han escrit els  comentaris que m’han fet adonar de l’error.

La meva font a estat degudament avisada i també us demana disculpes.

L’enllaç de la noticia:

http://www.20minutes.fr/bordeaux/1761539-20160107-bordeaux-ex-regisseuse-opera-condamnee-3-ans-ferme-incarceree

L’enllaç que m’envia Jean Pierre (merci beaucoup) on es pot veure que els dos senyors Auguin no són el mateix.

http://france3-regions.francetvinfo.fr/aquitaine/gironde/bordeaux/bordeaux-l-ex-regisseuse-de-l-opera-accusee-d-avoir-detourne-deux-millions-d-euros-879125.html

 

PREPARANT OTELLO: TRIANT “DIO MI POTEVI SCAGLIAR”

Francesco Tamagno com a Otello

Francesco Tamagno com a Otello

El proper dia 21 de gener es representarà la primera de les 9 funcions previstes de l’òpera Otello de Giuseppe Verdi al Gran Teatre del Liceu.

Com és habitual darrerament a IFL, uns 10 dies abans de la primera representació proposo la tria d’una ària destacada de l’òpera com a apunt previ al preparatori que també acostumo a fer.

En aquesta ocasió m’hagués agradat portar-vos a Iago, per a mi el gran personatge de l’òpera, i potser ho faré, però és clar, calia triar un Otello i més ara que les representacions liceistes no em sembla que ens ho garanteixin del tot. Continua llegint

LICEU, OTELLO: SURT STUART NEILL i ENTRA MARC HELLER, I EL DESGAVELL DE LES TARIFES

Otello Liceu

I ara no es tracta d’una innocentada perversa.

Stuart Neill inicialment previst per cantar Otello els dies 27 i 31 de gener i el 5 de febrer en el Gran Teatre del Liceu, no cantarà cap representació. Els dies 27 i 31 cantarà Carl Tanner, i el darrer dia, el 5 de febrer, ho farà Marc Heller.

Qui és Marc Heller? Continua llegint

EL MET AL CINEMA 2015/2016: OTELLO

Otello és una de les òperes més belles i intenses del repertori, és la conseqüència de tota una vida dedicada a l’òpera i el sorprenent i genial regal que ens va deixar un compositor més aviat conservador en el fons i en la forma, que només va fer un gir tan inesperat com formidable al final de la seva vida, quan es va topar amb un llibretista excepcional que el va esperonar a deixar enrere la comoditat venerable que l’avalava gràcies a una admiració popular guanyada òpera rere òpera, tot canviant d’una  manera sobtada els conceptes i les formes, apropant-se al model revolucionari del drama wagnerià, que òbviament va guanyar la batalla. Otello, després duna Aida encara tradicional i propera a la Grand Opera, suposa la carta de presentació de la proposta  que Verdi deixà als seus hereus, proposta que reforça i potencia amb Falstaff, però cap compositor va agafar bé el relleu , perquè Puccini l’únic hereu possible malgrat la gran quantitat de compositors que el verisme ens va deixar, va construir el seu propi model. Continua llegint

PERALADA 2015: OTELLO (Kunde-Álvarez-Westbroek;Frizza)

La gran proposta operística del Festival Internacional Castell de Peralada 2015 era sense cap mena de dubte l’Otello de Verdi amb un trio protagonista de primera categoria, Gregory Kunde que ha esdevingut l’Otello més desitjat, Carlos Álvarez demostrant que al menys hi ha un baríton de veritat que pugui fer honor al cant verdià, i la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek fent Desdemona, en aquesta obsessió que té per fer rols spinto del repertori italià que tots sabem, potser fins i tot ella mateixa, que encara que li agradin molt no són ideals a la seva veu i sobretot a la seva escola de cant, molt més idònia pel repertori germànic on ella excel·leix, de fet que no acabés quallant la seva Isolde a Bayreuth, avui precisament després d’haver vist ahir a Herlitzius crispant el rol wagnerià fins a vorejar la histèria, em sap molt més greu, perquè Westbroek en lloc de visitar l’Alt Empordà hagués hagut de passar l’estiu al turó verd interpretant la princesa irlandesa.

Després d’escoltar la transmissió diferida que Catalunya Música va oferir ahir de la representació del dia 1 d’agost als jardins del Castell de Peralada tinc ganes de fer algunes observacions: Continua llegint

EL VÍDEO DE OTELLO A LES ARTS 2013: KUNDE-ÁLVAREZ-AGRESTA-LIVERMORE-MEHTA

Aviat farà dos anys que varem assistir a Les Arts de València a la inauguració del Festival del Mediterrani, aquell festival que tantes alegries ens va donar i que esperem que en temps propers ens les torni a donar, a la representació d’un magnífic Otello verdià que va merèixer aquest apunt a IFL

Avui us porto el vídeo d’aquella producció que sense cap mena de dubte va suposar un altre encert de la programació valenciana, per tal de que tots aquells que no ho vareu poder gaudir tingueu l’oportunitat de fer-ho, i no cal dir que per a tots aquells afortunats que hi vareu anar, poder recordar-ho. Continua llegint

ORANGE 2014: OTELLO (Roberto Alagna, Inva Mula, Seng-Hyoun Ko;Duffaut-Myung Whun Chung) vídeo

 

No ha estat cap sorpresa, d’antuvi era fàcil preveure que l’ambició de Roberto Alagna per esdevenir Otello es quedaria en un un discret “otelet” si volem ser condescendents, o si cal fer justícia al que va succeir aquest cap de setmana passat a Orange, més valdria dir que l’intent del tenor francès per esdevenir el moro verdià es va saldar en un fracàs del tenor que insisteix en assolir una vocalitat heroica que els déus es resisteixen a atorgar-li.

Si l’any passat en el mateix escenari es va estavellar amb un molt més assequible Calaf de la Turandor pucciniana, aquest any el repte era molt més impossible i per tant previsible el seu fracàs, i els que sempre ens hem estimat a Alagna haguéssim volgut que el tenor hagués ampliat repertori però cercant nous rols de tenor líric, qui sap se el Jean d’Herioade o el Roland d’Esclarmonde, ambdós rols massenetians o el Julien de Louise de Charpentier o potser el Sigurd de Reyer, mentre que veiem una vegada més com de mica en mica va sepultant la brillantíssima carrera a la recerca de reptes impossibles, amb una ànsia d’abraçar més repertori en terrenys que no li són propis i que només fan que constatar la incapacitat física i el risc que assumeix de malmetre una veu cada vegada més limitada en el registre agut, opaca, oberta i fins i tot cabruna, en el intent de falsejar i forçar-ne la emissió per tal d’agafar tonalitats fosques i dramàtiques que li són alienes, i així enganyar a un públic que tant li fa el que canti el seu ídol i com ho canti, els bravos a Orange els té garantits. És obvi que aquest Otello no es pot presentar en cap teatre fora de França on segurament li perdonaran la vida per ser el seu tenor, però això en realitat poc l’importa a Alagna, ja que ja pot exhibir un títol més, o més ben dit, el títol que tot tenor anhela, encara que sigui aconseguit en la pitjor actuació que jo li recordi des de fa molt temps. Continua llegint

EL VÍDEO DE LA GALA INAUGURAL DEL MAGGIO MUSICALE FIORENTINO 2014


Avui us porto la gala inaugural de la 77 edició del prestigiós Maggio Musicale Fiorentino, amb dos actes operístics (quart acte de l’Otello verdià) i el primer de Tosca, així com dues obres coreogràfiques, La Valse de Ravel i una obra de Arvo Pärt.

Crec que us interessarà a molts de vosatres, en primer lloc perquè us permetrà veure a Gegory Kunde i Maria Agresta en l’obra verdiana, així com a Fiorenza Cedolins, Marco Berti (aquest no sé si farà gaire il·lusió) i el tan celebrat  Ambrogio Maestri com Scarpia.

Per els amants de la dansa tindran l’oportunitat de veure ballar a Alessandra Ferri i Craig Hall.

Ara que Zubin Mehta acaba d’assolir un altre èxit espectacular a Les Arts dirigint precisament a Gregory Kunde, entre d’altres cantants, a La forza del destino, veure’l dirigir aquesta gala en l’altre centre operístic que dirigeix i que estrenava un nou i espectacular teatre, de ben segur serà un motiu prou interessant per a molts. Continua llegint

LICEU: CONCERT VERDI (4) tutti gabbati

verdi_4

La genial fuga que tanca la llarguíssima carrera operística de Giuseppe Verdi, acaba amb un burleta “tutti gabbati” (tots burlats) que sembla tota una premoció del que passaria molts anys més tard quan el Gran Teatre del Liceu decidís commemorar els dos-cents anys del naixement de Verdi, amb aquests quatre concerts que han acabat sent com una gran burla al que hagués hagut de ser i no ha acabat sent.

Ahir dissabte va tenir lloc el primer dels dos concerts que clouran aquest homenatge, amb el quart programa, que incloïa fragments de “La bataglia di Legnano”, “Attila”, “Aroldo”, “Don Carlo” i “Don Carlos”, “Otello” i “Falstaff”, amb els solistes vocals Rachele Stanisci, Carlo Ventre, Vitaliy Bilyy, Juan Jesús Rodríguez, Stefano Palatchi, M.Àngels Padró, Maria Such, Elizabeth Maldonado, Airam Hernàndez, Xavier Martínez i Josep Lluís Moreno, tots dirigits per Rubén Gimeno, com en el tercer concert.

Per ser franc us dic que en aquest quart concert hi van haver veritables guspires verdianes, després de més de dotze hores de fragments i fragments, i després d’una primera part tediosa, en perfecte sintonia amb el que han estat aquests concerts Verdi, van aparèixer Continua llegint

OTELLO A VENÈCIA (Kunde-Gallo-Remigio; Chung – Micheli)

Otello al Palau Ducal de Venècia, juliol del 2013. Foto gentilessa de GBopera

Otello al Palau Ducal de Venècia, juliol del 2013. Foto gentilesa de GBopera

El mes de juliol d’aquest passat estiu va tenir lloc en el bellíssim pati del Palau Ducal de Venècia una representació de l’òpera de Giuseppe Verdi, Otello.

El màxim interès rau en la participació en el rol titular del tenor nord-americà Gregory Kunde, que ja l’havia interpretat, precisament en el seu debut, a la ciutat dels canals i posteriorment va repetir l’experiència en unes excitants i existoses representacions al Palau de Les Arts de València, a les que vaig tenir el goig i la fortuna d’assistir-hi.

Ara us porto el vídeo d’aquest estiu passat a Venècia Continua llegint