Avui deixeu-me fer una regressió de 14 anys per constatar l’evolució d’una veu que ha experimentat un canvi quasi tan notable com l’aspecte físic de la soprano.
Es tracta de la soprano nord-americana Deborah Voigt que com tothom sap i arran d’una polèmica que va donar la volta al món, al ser rebutjada per un director d’escena a la ROH Covent Garden de Londres a l’any 2004 quan tenia que cantar Ariadne auf Naxos i també segons ha comentat ella mateixa, per evitar problemes de salut, es va sotmetres a una operació quirúrgica amb la implantació d’un baypass gàstric que li va fer perdre molts quilos, guanyar molta salut, però també que la seva veu perdés tota la sumptuositat que com podreu escoltar lluïa en aquells anys, sense tant metall que caracteritza ara la seva veu.
Per aquells any la veu era molt més sumptuosa, ja no es tracta del registre agut sa i segur que ostentava, ja que això sabem que es va perdent amb els anys, parlo també del color i dels harmònics, del gruix i del cos vocal. Tots aquests aspectes es van veure alterats amb aquest canvi físic tan notable i si bé la soprano va poder reemprendre la carrera, consolidant-se sobretot en el MET com una de les artistes de la casa, aquell esplendor que avui escoltareu, es va perdre.
Els Youtubes que veureu provenen d’una representació que la companyia de la Deutsche Opern de Berlín va efectuar en una gira que va fer al Japó l’any 1998. L’orquestra està dirigida per Christian Thielemann durant els anys que va rivalitzar amb Barenboim a la capital alemanya i en els que es va consolidar com el gran director que es ara, sobretot en el repertori wagnerià. La posada en escena és del director de la casa per aquells anys Goetz Friedrich.
Escoltem primer com cantava “”Johohoe! Traft ihr das Schiff im Meere an”, la balada de Senta a l’any 1998.
Impactant oi?, suposo que us heu adonat del canvi substancial amb la veu actual.
Ara l’escoltem en el duo “Wie aus der Ferne längst vergang’ner Zeiten” amb l’holandès, interpretat per Bernd Weikl. Al baríton alemany se li aprecien uns certs dubtes vocals al costat de la seguretat esplendorosa de la Voigt. En els últims segons escoltareu el Daland del gran Matti Salminen.
Finalment us deixo la conclusió del tercer acte, on podreu veure al costat de Deborah Voigt i Bernd Weikl, a Jorma Silvasti (Erik), Renee Morloc (Mary) i Matti Salminen (Daland).
M’ha semblat interessant mostrar-vos aquests tres vídeos que estic segur que a molts us ha fet descobrir a una Voigt desconeguda i malgrat la millora que ha sofert en molts aspectes bàsics de la seva vida, també la irreparable pèrdua de la sumptuositat de la seva veu original.
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies Joaquim.
Aquest post m’ha recordat que sempre m’he preguntat per què passa això. Teòricament, la caixa toràcica no està tan oprimida com amb tot el pes que porten a sobre, que igual que el cos s’eixampla cap a fora, també comprimeix cap a dintre. En principi els pulmons i les caixes de ressonància haurien de ser més amples sense tanta pressió constant durant tot el dia, les cordes vocals en principi haurien de ser les mateixes, i la persona teòricament hauria d’estar més feliç, en un cos molt més valorat pels altres… i segurament més segura de si mateixa per, també, emetre la veu més clara i fluïda…
Però és clar, aquests factors poden influir també negativament, pel que es veu. O també pot ser fruit de la casualitat? Perdoneu la meva ignorància en aquests temes, algú, si ho sap, podria explicar per què pot passar això? Sempre havia cregut que era una llegenda urbana, i que les millores o empitjoraments de les veus podian deure’s a altibaixos personals… no sé. Sóc tot oïdes!!
M'agradaM'agrada
Hola Eva d., feia dies que no et veia.
Desconec les causes, suposo que un canvi tan notable del organisme ha d’efectuar en tots els processos i en el metabolisme sense cap mena de dubte. La veu no pot quedar indemne i els riscos eren evidents, crec que ella ho va sospesar molt i va decidir fer la intervenció. Després va haver de sotmetre’s a una rehabilitació vocal.
Els resultats han estat prou bons, però no ha pogut recuperar les qualitats inicials. De ben segur que aquesta millora generalitzada del seu organisme l’afavorirà de per vida.
mai ha volgut dir quants quilos pesava abans de la implementació del bypass gàstrics, ni quants en pesa ara, però no cal, és prou evident el benefici alhora que el sacrifici no l’ha privat de continuar cantant, tot un èxit.
M'agradaM'agrada
Supongo que ella sopesaría esa pérdida de voz.
Lo que es indudable es que su salud ante todo, y….además…está guapísima
M'agradaM'agrada
Si, si, i va decidir seguir endavant.
Bé, guapíssima….diguem que molt millor que abans
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, m’he despistat tres dies i vaig de corcoll.
Certament la veu ha evolucionat proporcionalment al gruix corporal perdut.
No era gens convenient que continués tan grassa com estava i pel camí va perdre quilos i també gruix vocal, jo diria que sobretot la veu va guanyar amb sons acerats o excessivament metàl·lics, no sé com dir-ho, que abans no tenia tant i també ha perdut bellesa en l’emissió de les notes més agudes i ho ha contrarestat amb un tipet molt més saludable.
Tot no es pot tenir
No m’ha agradat gaire Weikl i això que era un baríton que sempre he apreciat molt. En la gravació amb Sinopoli tampoc em va convèncer.
Tens la gravació sencera?
M'agradaM'agrada
Santi, quina gravació, la de Sinopoli?, aquesta del Japó?
Ha canviat molt la veu, efectivament, tot i que si et fixes en el darrer youtube, el del final, s’aprecien els sons metàl•lics i una mica oberts que després han esdevingut constants, qui sap si al cap dels anys el canvi hagués estat el mateix i risc de la salut molt més gran.
Weikl no està gaire bé, l’holandès és massa dramàtic per a ell.
M'agradaM'agrada
Deborah Voigt està molt més bonica i plene de salut, però tambè crec que la seva veu va perdre el suport de forma massa ràpida i que, després de l’operació, Debbie va haver de treballar dur per adaptar la tècnica al seu nou cos. Crec que aquest esforç ha causat un desgast molt gran. No ho sé. És la meva opinió.
M'agradaM'agrada
Caram Paulo, quin català més bo!
El propi canvi estètic i físic ha motivat el canvi vocal, l’esforç que va haver de fer va ser per tornar a cantar. Un preu alt i segurament necessari
M'agradaM'agrada
Mitja hora d’esforç 😉
M'agradaM'agrada
Si, m’ha agradat molt la seva veu en els fragments del post. Va fer bé de totes maneres ja que crec entendre que ja no es tractava d’un problema d’imatge sino més aviat de salud. I crec que se li ha de reconeixer que hi ha possat volutat i esforç en tornar, si no a ser la que era, sí a ser una de les veus importants d’actualitat. És una artista que em cau especialment bé a rel precisament de l’incident del ROH, bastant discutible, sigui dit de passada.
M'agradaM'agrada
No sé si afectará el peso o no, pero lo cierto es que la Netrebko canta mejor desde que ha ganado unos kilitos. Hasta ella misma dice que su voz se ha ensanchado (no sé si será para justificarse, pero tenemos que darle la razón).
También suelen cambiar las voces de las cantantes cuando se quedan embarazadas, por el cambio de metabolismo.
Y también afectan los años…
A mi también me gusta más voz de Voigt de antes, mucho más mórbida y “carnosa” (nunca mejor dicho). Con el cambio se ha quitado muchos años de encima visualmente, pero se los ha puesto en la voz, que ahora suena mucho más gastada.
M'agradaM'agrada
En el recital que va fer al Liceu no recordo quin any tenia una veu esplèndida però era enorme com un portavions i feia cara de pa de ral. Ara té una altra veu -el peatge-però la seva mirada i el seu cos també han canviat per bé.
Va ser molt valenta.
Salutacions, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Suposo que qualsevol cosa que ens passa en una part del cos afecta a totes les altres encara que ni ens n’adonem. De fet, en el canvi de veu de la Callas jove, sempre es llegeix que va influir també l’aprimament radical que va patir i que va perdre’n una certa qualitat.
Si és per quüestió de salut, encara; però per qüestions escenogràfiques, no ho veig tan necessari… Probablement, si parlem de la Noruega del segle XVII-XVIII és més creïble una Senta grassoneta (o grassa, directament, en el cas de Voigt) que una de prima: això dels pocs kilos en les dones és una cosa relativament moderna i només hauria de donar-se, si busquem la verosimilitud escènica, a partir de Lulu. A més, era filla d’un armador ric i segur que estava ben alimentada, ni que sigui a base de salmó noruec, que no és un aliment de dieta, precisament.
M'agradaM'agrada
No sé què dir-te. De calories no ho sé, però fet a la planxa el salmó és de les coses més ensopides que un/a es pot tirar a la cara. Bé: potser algun ‘Burbero’ és encara més avorrit, però això és un altre tema…
M'agradaM'agrada
Això és que està massa fet i queda sec; poc fet i sucós, d’ensopit res de res: el Burbero guanya per golejada.
M'agradaM'agrada
Recordo haver llegit el que va passar al Covent Garden amb Deborah Voight el 2004.
Comprenc que, com a resposta a una manca de cortesia tan gran i a una societat que reclama l’esveltesa a qualsevol preu, es volés aprimar. Indiscutiblement molt millor per la seva salut i estètica.
Però, amb la veu que tenia, va valer la pena? Van valer la pena els esforços posteriors a l’operació per a tornar a cantar, si va perdre la seva magnífica veu?
Deborah Voight estava dotada d’una veu bellíssima i aquesta era la seva autèntica bellesa.
M'agradaM'agrada
Joaquim, amb el teu permís comparteixo aquests fragments al meu mur.
M'agradaM'agrada
acabo de verla estos dias en la representación del MET en el 2011, Die Walküre, está estupendísima, me ha seducido completamente. Una obesidad mórbida como la que tenía no es una broma, eso acorta la vida. En alguna ocasión alguien se lamentaba de la irreparable pérdida que ha supuesto para el mundo de la música el hecho que ya no se produzcan “castrati”!!!! Creo que hay pérdidas necesarias.
M'agradaM'agrada
Desgraciadamente se ha estropeado la voz, como tantas, con experimentos desafortunados.
M'agradaM'agrada