IN FERNEM LAND

CARLO BERGONZI:SOLO PIÙ CHE MAI


Carlo Bergonzi

Carlo Bergonzi

Fa dos dies em va arribar aquesta raresa que un cop escoltada no m’he pogut resistir a compartir-la amb tots vosaltres.

Lluny d’entrar en les polèmiques habituals que sempre provoquen els crosovers provinents de cantants operístics que es fiquen en un vesper del que acostumen a sortir-ne escaldats, avui us porto una versió de la cançó del compositor libanés Avo Uvezian que va popularitzar Frank Sinatra i que tots coneixem amb el títol de “Strangers in the night”.

La cançó original va ser adaptada per el compositor d’orígen alemany Bert Kaempfert com un tema instrumental per a la pel·lícula A Man Could Get Killed (Ronald Neame 1965) protagonitzada per James Garner, Melina Mercouri, Sandra Dee i Anthony Franciosa i que a l’Estat Espanyol es va dir “Espías en acción”.

El mateix Bert Kaempfert amb lletra de Charles Singleton i Eddie Snyder van adaptar el tema per a Frank Sinatra, que va gravar-la a l’any 1966 en l’àlbum que portava el títol Strangers in the Night, ja que la cançó encapçalava els 10 tracks originals.

L’any 1967 Sinatra guanyava dos premis Grammy, per la millor cançó i la millor interpretació. El single va esdevenir un súper vendes i va obtenir un disc de platí per més d’un milió de còpies venudes als Estats Units.

El disc va ser la darrera col·laboració de Frank Sinatra amb l’orquestra de Nelson Riddle. L’any 2010 es va tornar a reeditar el LP original incloent 3 tracks més coma bonus.

Un any més tard d’aquest esclat discogràfic, el tenor italià Carlo Bergonzi, en aquell moment en el cim de la seva gloriosa carrera, va gravar la versió que a Itàlia va fer furor gràcies a Johnny Dorelli que va gravar-la al 1966 amb el títol de “Solo piú che mai”, i que és el motiu d’aquest apunt tan kitsch.

Òbviament la versió de Sinatra no és superada per la de Bergonzi, però tant el idioma italià, tan dotat per a la cançó, com l’arranjament orquestral, ens porten irremediablement als anys daurats de la “canzone italiana”, i aquest toc líric encara la fa més deliciosament conjuntural. El tenor italià en el canvi de tonalitat final no pot evitar tenorejar encara més, vorejant la napolitana, però estic segur que us farà tanta gràcia com en a mi escoltar aquest hit, en un dissabte que us desitjo del tot primaveral.

SOLO PIÙ CHE MAI

versió italiana de Ermanno Parazzini

Solo più che mai
in una notte che non mi dirà
se avrò un domani
e che solo lei
decidere potrà.
Solo più che mai,
senza ricordi
che non trovo più
nel mio passato,
un passato che
più niente mi darà.

Cerco intorno a me
un nuovo volto
che vorrei potesse dir
parole nuove che mi portino così,
dove io vorrei,
in un mondo che non c’è
ma è vissuto sempre in me.

Son solo più che mai
in una notte che non mi dirà
se avrò un domani
e che solo lei
di me deciderà.

In quel mondo che non c’è
vorrei trovarmi sai perché

son solo più che mai
Senza ricordi
Che non trovo più
Nel mio passato,
un passato che
è triste quanto me.

ENLLAÇ

Si la voleu baixar…premeu AQUÍ

Un comentari

  1. Josep Olivé

    Doncs la versió de Bergonzi m’ha agradat molt, però molt, i ha fet que per una vegada deixi de pensar lo “plasta” (amb perdó) que m’ha semblat sempre “Strangers in the night” de Sinatra. Dit això amb tot el meu “carinyo” i sense ànim de faltar, que ben segur deu ser cançó molt apreciada per moltes parelles en uns temps en els que jo probablement encara jugava a fet i amagar. 🙂 🙂 🙂 Bon cap de setmana!

    M'agrada

Deixa un comentari