IN FERNEM LAND

HOMENATGE A MANUEL OLTRA (II)


Manuel Oltra

Si la setmana passada va ser la música per a cobla, ahir dins del Festival Internacional de Música de Sabadell (30 nits), que organitza Joventus Musicals, va ser la música de cambra de Manuel Oltra , en ocasió del 90è aniversari, la que va integrar la totalitat del programa.

La magnífica Orquestra de Cambra Terrassa 48, sota la direcció del seu concertino, Quim Térmens ens va oferir un concert preciós que es va iniciar amb la Suite per a orquestra de corda i flauta, composta l’any 1953 i que consta de 5 moviments, Preludi, Cançó, Intermedi, Dansa i el darrer, Marxa i Fuga.

La música del mestre Oltra és deliciosa, gens artificiosa, amb una delicada orquestració de pretensions i abast humà, on sembla que cap nota és sobrera i cap harmonia vulgui encegar, ans al contrari, la seva música és sempre brillant però no enlluerna, és sempre intel·ligent i mai pedant, utilitza la melodia sempre sorprenent i mai previsible. Aquesta música és divinament humana i denota que al darrera hi ha un músic que ha fet molta feina i mai soroll.

En la suite que encetà el concert, l’excel·lent flautista i recordeu que director de la Cobla Mediterrània, protagonista del concert de la setmana passada, ja ens va preparar per a les dues peces que interpretaria més tard, oferint-nos una demostració magistral del domini del instrument, de la musicalitat, la bellesa i l’expressivitat de les seves interpretacions.

L’Amfiteatre a l’aire lliure de l’Espai Cultura Unnim, ideal per activitats estiuenques, potser no és el més apte per a la música de cambra, ja que a l’orquestra li mancava l’homogeneïtat sonora que un auditori tancat ofereix,ja que  aquí els instruments estaven mancats de l’aura que gràcies a l’acústica embolcallant d’un espai tancat, fa  com una bona salsa i uneix a tots els instruments, mentre que en aquest auditori la música és perd sense que s’hagin arribat a unir tots i cadascun dels components de l’orquestra. En alguns moments es podien percebre un a un tots els instruments, i això no afavoria gens el delicat i pulcríssim treball que van dur a terme. Sense cap mena de dubte aquest concert en el Teatre Principal hagués resultat magnífic.

Orquestra de Cambra Terrassa 48

La segona obra va ser la Doble 5 Suite per a quintet de vent i orquestra de corda, de l’any 1962, formada per Pastoral, Elegíaca, Burlesca, Infantil i Festiva.

Música de caràcter íntim, de sensacions, de vivències i sentiments, propera a les arrels tradicionals però mai folklorista, tot i utilitzar-ne aires. Difícil d’encasellar en cap estètica o escola, com també succeeix amb la música del mestre Toldrà, si bé em sembla que el mestre Oltra va més enllà en el desenvolupament melòdic i harmònic, emprant una orquestració podríem dir que més personal. Se’l considera un academicista, i això francament no sé si és bo o dolent. Potser la seva música no em produeixi calfreds emocionals, però sense cap mena de dubte em dóna benestar.

Tot seguit l’Orquestra de Cambra i Bernat Castillejo, ja com a solista, ens van oferir dues delicioses perles, la Pastoral d’hivern de l’any 1989, per tant una obra de maduresa, que denota en el tractament de la flauta solista algunes recerques tímbriques més agosarades, sempre mantenint el caire íntim i reposat, i Rondeauval, per a flauta i orquestra de corda, de l’any 1980. Aquesta composició de caràcter més extravertit i brillant, va motivar que m’acabés preguntant el motiu per el qual aquest excel·lent solista no ha assolit més renom i no ocupi un lloc de primer flautista en alguna de les orquestres simfòniques de casa nostra, com a mínim. Bernat Castillejo és un excel·lent flautista.

El concert d’homenatge va concloure amb les Cinc cançons tradicionals per a veu i orquestra, de l’any 1968,. i que van comptar amb la mezzosoprano manresana Marta Valero. La pastora, el mestre, el rossinyol, el bon caçador i el mariner. Cinc joies del cant tradicional català, on un cop més, el mestre Oltra va saber extraure de les melodies populars, una orquestració deliciosa, de petites i sorprenents troballes en l’orquestració, que juguen sàviament amb la melodia per enriquir-la, sense mai destorbar-la.

Marta Valero

En acabar el concert no vaig poder evitar anar a saludar a Marta Valero per dir-li que m’havia agradat molt i sobretot que valorava moltíssim una de les moltes qualitats que té, la dicció. A Marta Valero se li entén tot, canti pianíssim o forte. Té una especial cura en emetre el so de manera natural, sense fingir la preciosa i vellutada veu. Tot i que no ho recordava, malgrat que la seva cara no m’era desconeguda (pecat mortal!) ja m’havia agradat molt en els dos espectacles que l’Òpera Còmica de Barcelona havia fet i on ella ja destacava de valent, Música Clásica del mestre Chapí al Tantarantana, i Sopar per a dos del mestre Joan Rius, aquell deliciós joguet còmic que Artur Arranz i Viviana Salisi es van treure de la màniga i van estrenar al Teatre Joventut de l’Hospitalet.

En finalitzar el concert, amb grans aplaudiments, Joana Soler, President de Joventuts Musicals de Sabadell, va imposar al mestre Oltra de la insígnia de plata de l’entitat, després d’unes emocionades i sinceres paraules d’agraïment i estima.

El mestre Oltra, visiblement emocionat i agraït era el viu reflex de la seva música, tot bondat, dolçor i gratitud.

Com a regal d’aniversari, Marta Valero acompanyada delicadament per Bernat Castillejo i l’arpista de l’orquestra, li va cantar una preciosa cançó de bressol, “Borrisol d’àngel“, una miniatura deliciosa amb música del mestre sobre un poema de l’escriptor sabadellenc Pere Quart (Joan Oliver) i la màgia que tota la nit embolcallava el concert es va materialitzar. Moment veritablement feliç en una nit extraordinàriament plaent.

Encara hi va haver temps per repetir l’engrescadora “El mariner”, darrere de les cinc cançons tradicionals i marxar amb una pau i serenor absolutament necessària en uns dies especialment tensos.

La setmana vinent, el dia 26 es farà el darrer dels concerts d’ enguany, organitzat per Joventuts Musicals, es tracta de Túumben Paax, un sextet vocal femení, provinent de Mèxic i que promet ser extraordinari. Malauradament jo no hi podré assistir, però esteu avisats, i si algú vol fer la crònica, té el blog a disposició.

Us deixo amb un Youtube on podreu escoltar a Bernat Castillejo interpretant el Rondeauval de les tres estacions de Manuel Oltra, en la versió per a flauta i piano, a compnayt d’Adolf Pla

Finalment, i abans d’anar a dormir (que ja és hora), voldria recordar-vos que avui és el darrer dia per escollir la Waltraute que us agradi més de la dotzena que us vaig proposar AQUÍ. Hi ha un frec a frec molt disputat

Ara sí, bona nit o bon dia, tot depenent de quan llegiu aquest apunt.

11 comments

  1. Josep Olivé

    Manuel Oltra va ser profesor molts anys del Conservatori de Barcelona però no coneixia la seva faceta de compositor. És d’agraïr aquest homenatge de les Joventuts, i la seva difusió aqui a IFL, totalment merescut. Em pegunto si responsables artístics de l’Auditori i/o de l’OBC han asistit a aquets concerts, o si més no han llegit les cròniques d’IFL. Potser se’ls hi acut de programar-lo.

    M'agrada

    • Joana

      Malhauradament els nostres grans compositors no porten noms, d’aquells…. tant pomposos!!! una llàstima ja que el mestre Manuel Oltra, que és el que ens ocupa, és un gran entre els grans i el reconeixemenmt que se li te no és precisament el que es mereix,
      llàstima, i llàstima perquè és possible que aquest reconeixement se li faci d’aquí a cinquanta anys i….. molt bé, però em pregunto de que li pot servir quan ja hauran passat tants anys? amb sinceritat penso que som els seus contemporànis els qui li em d’agrair la gran tasca que ha fet i que fa per donar-nos el tresor de la seva humanitat i de la seva música.
      Moltes gràcies Joaquim

      M'agrada

  2. colbran

    Una nueva gozada en Sabadell. Si el concierto de la semana pasada -primero dedicado a los 90 estupendos años de Manuel Oltra- fue magnífico, éste aún me ha gustado más. La música de cámara compuesta por el Maestro Oltra es hermosa, íntima y sumamente melódica, aunque sus melodías no sean siempre fáciles pero nada rimbombantes.

    A mí también me parecían familiares el rostro y la voz de Marta Valero. Gracias Joaquim por recordarme su estupenda intervención en las dos zarzuelas de pequeño formato que le vimos hace unos pocos años y que tanto nos gustaron, especialmente gracias a su participación.

    Enhorabuena a todos los participantes -con especial mención para Marta Valero-, al Maestro Oltra, a Joventuts Musicals de Sabadell, deseándoles que su concierto del día 26 de julio sea otro gran éxito y que la próxima temporada esté llena de buenas sorpresas y satisfacciones.

    M'agrada

  3. Mai havíem estat acostumats a rebre tanta informació en tan poc temps i a més a més hi afegim l’avidesa de voler assolir encara més i més. De vegades em demano si se m’està fent malbé el sentit del temps que cada cosa necessita.
    Petons!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: