CANÇONS SECRETES DE MERCÈ CORRETJA i MERCÈ TORRENTS PER MARTA VALERO i MARTA PUJOL

cancons-secretes

Dues Marta interpreten a dues Mercè, casualitats o no, ha estat un plaer escoltar aquest CD que Columna Música acaba de publicar amb 12 cançons amb música de Mercè Torrents i poemes de la seva filla Mercè Corretja, aplegats en dos reculls anomenats Vine pluja i Vibracions.

La nostra miopia cultural o fins i tot la pobresa que acostuma a caracteritzar la vida cultural catalana, fa que la compositora barcelonina Mercè Torrents i Turmo (1930) malgrat els anys que fa que es dedica a la composició musical sigui pràcticament desconeguda per gran part del públic que assisteix amb regularitat a les sales de concert catalanes, i davant d’aquesta trista evidència ens caldria preguntar-nos si tots plegats ho estem fent mínimament bé parlant sempre dels mateixos compositors i obres, fins i tot amb els compositors vius. Continua llegint

DA CAMERA: TROUBLE IN TAHITI AL TEATRE AKADÈMIA

Ahir en  l’acollidor i quasi domèstic Teatre Akadèmia vaig assistir a a una de les sessions del Festival Da Camera, del que ja us vaig informar fa unes setmanes.

Ahir era la darrera representació de les 5 programades de Trouble in Tahiti de Leonard Bernstein, complementada amb un petit i exquisit recull de cançons de Barber i Bernstein com a primera part.

El primer que cal dir és que aquests festivals o mini temporades musicals que s’organitzen a Barcelona i també a tot el llarg i ample del país, necessiten de la continuïtat i la consolidació, ja que és quelcom imprescindible per estimular la creativitat dels joves artistes que s’han de fer un lloc en un panorama musical massa restringit i concentrat en les grans temporades,  on ells no hi tenen  cabuda tenint tant per oferir, alhora que també serveix de permanent aprenentatge i en el públic ens dóna l’oportunitat de conèixer obres de petit format que mai veuríem, si parlem d’òpera com és el cas, en escenaris més grans.

El cas d’aquest nou Festival Da Camera, que ve a prendre el relleu del desaparegut Festival d’òpera de butxaca, ha combinat amb encert dos títols operístics prou atractius, com són Il segreto di Susanna  d’Ermanno Wolf-Ferrari i aquest Trouble in Tahiti de Leonard Bernstein, amb dos recitals i un espectacle músic-teatral a càrrec de Begoña Alberdi que es reposa (12 i 13 d’abril) després de l’èxit assolit al Club Capitol.

Jo només he pogut assistir a aquesta darrera funció i només puc que facilitar als organitzadors i als artistes per aquesta tasca, aquesta empenta  i aquestes ganes de donar activitat musical i creativa en un moment tan advers a projectes  de caire cultural, musical i concretament operístic. Ara bé, els resultats són, malgrat aquest entusiasme, susceptibles de millora i intentaré en qualsevol cas explicar-me i ser positiu. Continua llegint

PIERROT LUNAIRE A L’ATENEU BARCELONÈS AMB L’OCP i MARTA VALERO

Pierrot Lunaire a l'Ateneu Barcelonès, 4 de gener de 2014. Orquestra de Cambra del Penedès i Marta Valero. Foto IFL

Pierrot Lunaire a l’Ateneu Barcelonès, 4 de gener de 2014. Orquestra de Cambra del Penedès i Marta Valero. Foto IFL

Veure programat Pierrot Lunaire d’Arnold Schönberg és una autèntica raresa. No dic que sigui una obra per ser programada cada temporada, però fent memòria, jo no recordo haver-la vist mai en cap temporada, sessió golfa del Foyer del Liceu dels anys gloriosos i no cal dir del Palau o Auditori, però si no vaig errat agrairia que algú em rectifiqués, la darrera vegada que es va fer a Barcelona va ser al Teatre Lliure (1998) amb l’enyorada orquestra dirigida per Josep Pons i la direcció escènica de Calixto Bieito, però jo no la vaig veure. Per a mi ahir va ser l’estrena, ja tocava.

Tinc una versió discogràfica a casa i no acostumo a escoltar-la. No és una obra ni fàcil, ni atractiva, al menys per a mi i necessita d’una ambientació prèvia, una preparació i una predisposició, factors que encara hores d’ara no tothom està disposat a fer, i ahir algunes persones durant el concert van sortir de la sala i altres mostraven signes d’un cert nerviosisme i ganes de que els lieds estrenats l’any 1912, s’acabessin d’una vegada. Res greu però perceptible. Continua llegint

LICEU: CENDRILLON (2)

Karine Deshayes (Cendrillon) Gran Teatre del Liceu 28 de desembre de 2013.Foto gentilesa de Gemma (Facebook)

Karine Deshayes (Cendrillon) Gran Teatre del Liceu 28 de desembre de 2013. Foto gentilesa de Gemma (Facebook)

El Liceu quan fa les coses bé, les fa molt bé. A Joan Matabosch, que em temo que enyorarem molt, no li podrà negar ningú que els repartiments d’aquesta temporada siguin excel·lents i després del repartiment de l’estrena d’aquesta producció de Cendrillon de Massenet semblava difícil poder comparar-lo amb l’alternatiu, aquí no podem parlar de segon repartiment en termes de inferioritat, i en canvi després d’haver assistit a la magnífica representació d’ahir dissabte, diferent però igualment enlluernadora, no se m’acut altre cosa que dir gràcies per fer-ho tan bé. Continua llegint

LICEU: CENDRILLON (1)

Cendrillon_Liceu

La combinació perfecta, els resultats esperats i quasi mai assolits i una nit d’eufòria contagiosa que situa el Liceu en crisi en el cim dels primers teatres operístics del món.

Així de senzill i així de difícil, i tan sols hi ha una manera d’explicar-ho:

En primer lloc un equip de direcció magnífic i al darrere un cast de somni, el millor cast possible, i tot aquest luxe per defensar una obreta de música poc inspirada fins que en el tercer acte i només al tercer acte, el geni melòdic i orquestrador de Massenet apareix i desapareix. Pura màgia gràcies a dos grans mags que van fer que la nit de divendres i espero que les que queden d’aquest magnífic espectacle, retornés allò que només de tant en tant i en teatres escollits, fa de l’òpera la millor manifestació artística possible.

El treball de millora iniciat pel mestre Pons amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu alguna cosa deu tenir a veure amb la magnífica prestació de l’Agrippina i ara d’aquesta Cendrillon, és clar que tant el mestre Bicket com ara el mestre Andrew Davis ho han aprofitat i potenciat, gràcies a la categoria i vàlua de dues personalitats importants en el món de la direcció operística. El Liceu necessita això, precisament aquesta cura i respecte per un projecte musical que ha de ser la base d’una institució musical important. És amb directors musicals bons quan l’edifici d’una representació o un concert és fonamenta amb solidesa, d’acord que els cantants i la direcció escènica són essencials, però si el fonament musical no és ni sòlid, ni bo, és impossible assolir el grau d’excel·lència assolit en la representació d’ahir divendres. Continua llegint

GESTA ÈPICA D’ARRELS PROFUNDES

il·lustració de Jordi Roca

il·lustració de Jordi Roca

Tots els pobles que no sentin orgull
per ser com són, el temps els esborrarà
dels mapes sense deixar-ne rastre.
Mes els pobles als quals, a la sang,
els bull el delit de ser com són,
respecteu-los! Són societats vives.
Presències que fugen del clos roí.
Pàtries que el món honora.

Així s’inicia el poema que Jordi Roca i Tubau va titular Gesta èpica d’arrels profundes i que ha esdevingut més tard un espectacle multi-disciplinar que ahir es va representar dins el marc del XIV Festival Internacional de Música de Sabadell, organitzat per JJ.MM de Sabadell, on van convergir uns amplis fragments del potent poema original, en boca de dues actrius, Guida Lara i Gisela Figueras, i l’actor Jep Barceló i la nena Carme González, amb música incidental de Josep-Maria Serracant, a càrrec de la Romànic Camerata, la mezzosoprano Marta Valero i el mateix poeta i alhora reconegut artista plàstic, que com a oficiant d’una litúrgia laica, va emmotllant amb la terra feta fang una campana que ha de servir per a cridar al poble a la recerca de la llibertat fonamentada en la cultura, gràcies a la dramatúrgia de Jordi Lara.

L’espectacle és ambiciós malgrat els escassos cinquanta minuts de durada, ja que l’obra poètica de Jordi Roca utilitza les riques i variades  possibilitats lingüístics del català, per erigir aquest himne d’alçament patriòtic i cal dir que profètic, ja que va ser escrit abans que l’onze de setembre de 2012 donés un tomb radical a unes aspiracions que fins feia quatre dies eren per a la majoria, en el pensament de visionaris romàntics o somiatruites.  Aquesta utilització amb destresa de les amplíssimes possibilitats lingüístiques és d’agrair, acostumats com estem a la vulgarització i empobriment d’un català cada vegada més reclòs en una estandardització letal a la que el sotmeten tots els mitjans. Potser per això trobar-nos amb l’encesa poesia de florides i exaltades hipèrboles no deixa de sobtar-nos mentre ens regala la bellesa d’uns mots quasi sempre comprensibles però que han esdevingut rars a força d’oblidar-los. Continua llegint

UN DISC AMB L’OBRA DE MANUEL OLTRA: Orquestra de Cambra Terrassa 48, Marta Valero, Bernat Castillejo i Quim Térmens

Manuel Oltra 002

Ara fa justament un any i dins els actes del Festival Internacional de Música de Sabadell, es van celebrar dos concerts per commemorar el 90è aniversari del mestre Manuel Oltra, ambdós, el dedicat a la  música per a cobla i l’altre per a orquestra de cambra, van tenir el seu corresponent apunt a IFL.

El concert dedicat a l’obra orquestral i que va tenir com a protagonistes a l’Orquestra de Cambra Terrasaa 48 que dirigeix Quim Termens, la mezzosoprano Marta Valero i el flautista Bernat Castillejo va ser prèviament enregistrat i és el disc que avui us presento en primícia absoluta a IFL, ja que oficialment no es presentarà fins el proper 19 de juliol, però gràcies a la gentilesa i la deferència de Josep-Maria Serracant i Clermont, co-productor i ànima d’aquest ambiciós projecte, avui m’honora presentar-lo per a tots vosaltres.

Deia arran del concert de l’any passat, que la música del mestre Oltra és deliciosa, gens artificiosa, amb una delicada orquestració de pretensions i abast humà, on sembla que cap nota és sobrera i cap harmonia vulgui encegar, ans al contrari, la seva música és sempre brillant però no enlluerna, és sempre intel·ligent i mai pedant, utilitza la melodia sempre sorprenent i mai previsible. Aquesta música és divinament humana i denota que al darrera hi ha un músic que ha fet molta feina i mai soroll.

És així, em reafirmo i no sabria dir-ho d’una altra manera després d’haver escoltat amb plaent dedicació i el reiterat deteniment que un concert no ens permet. La delicadesa i humanitat que la música del mestre Oltra traspua, ens apropa a les essències musicals de la nostra música, emprant com ho van fer el referents Bela Bartók o Zoltan Kodaly, el folklore com a riquíssim mitjà expressiu, ja sigui en les adaptacions de les cinc cançons tradicionals o les que tenen els poemes de Alberti, García Lorca o Gerardo Diego com a font d’inspiració. Continua llegint

XIV FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SABADELL: COBLA MEDITERRÀNIA i MARTA VALERO

Marta Valero i Bernat Castillejo a l'Amfiteatre de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 el 4 de juliol de 2013 XIV Festival Internacional de Música de Sabadell

Marta Valero i Bernat Castillejo a l’Amfiteatre de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 el 4 de juliol de 2013 XIV Festival Internacional de Música de Sabadell

Ahir vaig assistir al segon concert del XIV Festival Internacional de Música de Sabadell que com cada any té lloc en el acollidor i estiuenc amfiteatre de la Fundació antiga Caixa de Sabadell 1859 de la capital vallesana.

La proposta d’ahir tenia com a protagonista a la Cobla Mediterrània que sota la direcció de Bernat Castillejo i amb la participació a la segona part de l’excel·lent mezzosoprano Marta Valero van oferir un atractiu programa que a la primera part es centrava amb el repertori sardanístic, amb sis obres, entre elles l’estrena mundial de la sardana en Do de Pau Casals, una obra que ha estat descoberta recentment entre el material de l’antiga Cobla Barcelona. L’obra orquestrada com totes les del insigne músic, pel seu germà Enric Casals, està datada als voltants dels anys 40 i no hi ha constància que s’estrenés, tot i que la Cobla Barcelona la va arribar a assajar i per això es conserva el material. Per tant a partir d’ara a part de les conegudes i apreciades Sant Martí del Canigó, Festívola i la sardana per a violoncels, caldrà afegir aquesta Sardana en Do que va tancar la primera part  d’un esplèndid concert, on la Cobla Mediterrània va desplegar un cop més la ductilitat, bellesa de so i expressivitat de la que sempre fa gala sota la sensible direcció del mestre Castillejo. Continua llegint

HOMENATGE A MANUEL OLTRA (II)

Manuel Oltra

Si la setmana passada va ser la música per a cobla, ahir dins del Festival Internacional de Música de Sabadell (30 nits), que organitza Joventus Musicals, va ser la música de cambra de Manuel Oltra , en ocasió del 90è aniversari, la que va integrar la totalitat del programa.

La magnífica Orquestra de Cambra Terrassa 48, sota la direcció del seu concertino, Quim Térmens ens va oferir un concert preciós que es va iniciar amb la Suite per a orquestra de corda i flauta, composta l’any 1953 i que consta de 5 moviments, Preludi, Cançó, Intermedi, Dansa i el darrer, Marxa i Fuga.

La música del mestre Oltra és deliciosa, gens artificiosa, amb una delicada orquestració de pretensions i abast humà, on sembla que cap nota és sobrera i cap harmonia vulgui encegar, ans al contrari, la seva música és sempre brillant però no enlluerna, és sempre intel·ligent i mai pedant, utilitza la melodia sempre sorprenent i mai previsible. Aquesta música és divinament humana i denota que al darrera hi ha un músic que ha fet molta feina i mai soroll. Continua llegint

SOPAR PER A DOS AL TEATRE JOVENTUT

Atenció als infernemlandaires que avui o demà pugueu desplaçar-vos fins al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, no ho dubteu, teniu una oportunitat única de descobrir la música d’un compositor català, Joan Rius, que va néixer a l’any 1845 i va morir al 1915.

D’aquest compositor i director d’orquestra es coneix ben poca cosa. Entre d’altres sabem que va fundar una companyia de sarsuela que feia temporada a Barcelona, Tarragona, Reus, Falset, el Vendrell o Tortosa, arribant fins a València.

Sabem que l’any 1876 va estrena tres joguines comicolíriques i que una d’elles, Dorm!, estrenada al Teatre Novedades, amb llibret de Narcís Capmany, va ser molt ben acollida i celebrada per un públic que la va mantenir en cartell fins abans de la Guerra Civil.

Aquella petita peça amb 5 números musicals, ha servit per què l’Òpera Còmica de Barcelona, la incansable mini companyia que dirigeix Continua llegint

Música Clásica de Chapí al Tantarantana

Del 15 al 27 de juliol al Teatre Tantaranta de Barcelona es representa la sarsuela de Ruperto Chapí, Música Clásica. És una bona noticia, una gran noticia. En un teatre de Barcelona es fa sarsuela!

És clar que la formula com sempre a casa nostre, és de petit format. Res d’orquestra i grans muntatges (que aquesta obra no requereix), però tenint en compte la precarietat del gènere a Barcelona i el nivell general de les propostes que patim, aquest espectacle del Tantarantana és una agradable sorpresa al final de la temporada.

La agosarada proposta de l’Òpera Còmica de Barcelona es francament Continua llegint